juny
02
2016
moliner
Si mai tens un moment: passa’t per «Can Mossenaire».
Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.
I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.
I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé
Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.
Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!
Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una «Mossenaire d’Honor», com tu i: moltes gràcies!!
I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.
Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.
I amb els dos dits: Nominada!!
Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina
Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)
I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?
A punt d’agafar-la amb molta delicadesa
En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: «El Mestre» !!! . Gràcies Joan per tot.
I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell
I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar
En Quim i en Martí
I mirant l’hora, en Miguel
I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier
Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.
I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar
I la bandera a l’esquena del «Mestre», en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo
Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn
I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?
Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment
El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.
I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell
Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes
El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera
Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.
I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.
En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.
I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava
Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.
… i toca passar la carretera, amb molt de compte.
I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.
És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.
I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura
Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia
César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!
I de blau, en David que s’estrena avui
Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan
On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.
la Felisa, seguint a la Isa
En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre
la Sandra.
Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera
A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.
I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel
I ara, quedarà proclamada «Mossenaire d’honor» la Felisa Molina
Enhorabona i gràcies per tot
I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: «el Mestre» en Joan»
Va per tu
Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat «Mossenaire d’Honor»
Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!
Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major», l’Anna Cos «, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.
I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma
El Mossenaires fan camí.
Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera
La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s
Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!
Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem «gixot». Què hi farem!!
La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem
I ara toca el desplegament davant la masia
Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara
Ieeeep !!
Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui
Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys
Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.
Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar «Los runners de la TARIMA» parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.
Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.
I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.
Felisa Molina Justicia
Tags: Amistat, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, Terrassa
febr.
25
2016
moliner
A Terrassa molta gent li té en molta estima. Imposa caràcter i és de la ciutat. Un bon entrenador de futbol, que ara busca equip. Almenys aquest és el nostre sentiment i ens agrada tenir-lo d’amistat. Sorpresa que ha volgut compartir amb tots nosaltres una estona corrent.
Com que ens agrada saber que tenim a persones com ell, que admirem, i com a tots vosaltres, que també sou imprescindibles pel projecte, que creieu en aquest projecte i amb l’esport, avui li hem demanat que fos Mossenaire d’honor. I ha acceptat, i a hores d’ara ostenta el títol amb orgull.
Avui, però, el circuit ha estat exigent. Un que val la pena, i que fa posar-nos les piles. Els sis revolts de Can Candi on hem vist a patir a alguna persona. Però tothom molt i molt bé.
La teoria del «Sadanalacua», que va força bé i «Jomesperoaquí», també funciona.
De nou, veiem que hi ha força gent amb ganes de compartir una estona i cares il·luminades i tot i que us hem fet patir, segur que un bon record quedarà d’un dia irrepetible.
Al nostre pas per Matadepera crec que a més d’una persona els causa sensació i, ja que no és habitual veure-us tan units i engrescats i feu molt de goig. De tot cor moltes gràcies i tots sou imprescindibles per fer una jornada de qualitat. Ens veiem, quan?, la resposta: dissabte.
Miguel Olmo, accepta la nominació a «Mossenaire d’Honor» al costat de la nostra mossenaire major, l’ Anna Cos
La promesa s’ha tornat a complir: l’ Oriol Carreras i Taxavu Filgueira
Immensa alegria Isa i Antonio, que feia dies que no es veien
Felisa
Que no saps que és Miquel?; doncs que estàs nominat
Gràcies!!!
I en Javier Colado serà la nostra bandera. Una gran persona que
ni recordem de quan fa que fa gran la colla mossenaire i el coneixem des de sempre.
La Carme Valldeperas , Javier i en Joan Carles Sanjurjo , despleguen i posen a punt la bandera
Tot és a punt!!
Jordi, Txavu i Oriol, a trepitjar les pedres
i el nominat Mossenaire d’Honor, amb l’Anna i l’Antentas
Rafael, sempre seriós i concentrat i a la dreta en Juanjo Fernandez ,
que tot i no poder córrer molta estona, ens ha acompanyat als primers compassos
Manuel al capdavant
Mariona, Anna i Miquel, mentre enfilem el camí cap a Matadepera
Antentas, Oriol, Txavu i Assumpta
Juan i Juanjo, amb un bon raig de sol
I el mateig raig, amb la Mariona, Anna i Miquel, seguits per la Gemma i l’Antonio
Montse, Quim, Montilla
I miran enrea, aquest gos tan maco. I en Miquel Piqueras , i tota la colla que fan dels entrenaments en grup algo possible, anant a la cua i fent reagrupaments.
Gràcies a tothom
I ens aproximem al bell mig de Matadepera
I, oh sorpresa, un amic del Miquel en Dani, també s’estrena i molt a veure amb l’esport. Si en Miquel és un gran tècnic futbolístic, en Dani ho és i de fa molts de temps de la Natació.
I Andreu, Loli, Txavu, Javi, Juan, Joan, Miguel, Fernando, són la nostra «CUA» favorita. J
Ja la tenim aquí!!
El gos es mostra poc alterat al nostre pas, i l’amo inmutable. El nostre pas
pels carrers de Matadepera són famosos.
I continuem la nostra marxa, amb en Jordi, Montilla i la Sandra, que es mostrava preocupada per si venia alguna pujada.
Els reagrupaments famosos, i en Dani que segurament es sent estranyat de com feu els vostres entrenaments.
«Quality moment», on tots ens tornem solidaris i anem amunt i avall a fer «grup»
Cinta i Carme. De tant en tant obre els ulls, segur.
Alberto i Josep
Loli, Isabel i Felisa
No us podem convidar, ho sentim: nosaltres som «corredores i corredors»,
però el senderisme és meravellós i més amb la parella estimada
La bandera va acumulant quilòmetres a l’esquena d’en Javier Colado
Els sis revolts ens esperen, tal com anunciàvem al twitter
sis revolts, ni un més ni un menys
Sota un cel amenaçador, anem pujant amb la Montse i en Quim Gaya
I sembla que la cua ja vindrà, nosaltres l’esperem aquí a dalt, oi?
Pugen mossenaires
Va pujant la cua
I arriba la bandera, portada amb orgull per en Javier Colado
La Sandra si ha anat amunt i avall, i forta, forta.
Javi i Joan, desplegant la bandera
I tenim tres nous Mossenaires !!!, benvinguts i ara a repetir.
Sabeu qui serà el nostre Mossenaire d’honor?
de vegades tenen aquestes coses: el que escriu no coneixeria al Miquel, si no fos per l’Oriol. I avui teníem: Oriol, Txavu, Miquel on un dia, mig per casualitat, va néixer una amistat. Gràcies als tres. L’Oirol dirigia un programa fins fa poc a Canal Terrassa anomenat Som Aquí, on per cert moltes vegades parlava dels Mossenaires. Un dia, en directe, em va prometre que vindria i ja ha vingut almenys més de cinc vegades i ve d’Ullastrell. Si voleu veure el moment que ens coneixem amb l’ Oriol Carreras Part1 , Part 2 , i es compromet a venir a córrer.
I des de dalt el Turó de les Roques Blanques, després de sis revolts, i 1700 metres de llargada i cent i escaig de pujada: la foto de família. Una foto única i intransferible i irrepetible. Gràcies amigues i amics: i el que us vaig dir, quan correm tothom som iguals i l’esport ens uneix. Aprofitem-ho.
I després de tantes emocions, toca retirada i baixar.
La Laura Puertas i la Silvia Vila , que avui estaven fent entrenament molt llarg, de cara la Marató de Barcelona
Txavu i Oriol, fent l’estirament típic dels flamencs.
Dani Nart, Miquel Olmo, jo, Txavu Filgueira, Oriol Carreras
Al capdavant els germans Osuna, Mercè i Isaac, seguir del Quim i la Montse
Val a dir que ens ha sorprès que en Dani Nart, persona que esportivament es desenvolupa en un entorn aquàtic, té un excel·lent ritme. Gràcies per venir.
Francisco, Fernando, Inma, Txell, Enrique-Nilo
Laura, Isa, Felisa
L’Anna
Sandra i Sílvia, acabant de passar pel pont de Matadepera, davant la plaça de Sant Jordi
Nicolau. Cada dia més fort
Laura i Isa, a punt de pujar les escales que ens portaran a Bombers,
Assumpta i Imma,
Albert Perpinyà
I avui ens recuperem a l’excel·lent «Font Mossenaire», amb en Jordi Torrente
Com he dit a la crònica, quan vam ser «Capdidats» a Capgrós de Terrassa, vam tenir la sort d’encetar una bona amistat tota una sèrie de persones, i entre elles en Miquel Olmo. Aquells dies, per alguna cosa estranya vam conectar, i ens va fer un homenatge portant-nos a l’equip de la nostra ciutat, tota la plantilla i vam fer un Entrenament amb el Terrassa Fútbol Club inoblidable.
L’entitat i ell personalment em va convidar a un partit a la tribuna i sempre que ens vèiem ens emplaçàvem a córrer a Can Mossenaire.
Avui ens dedica el seu escrit i tots hem tingut el plaer i l’honor d’haver entrenat al seu costat i conèixer un xic més a aquesta gran persona a la qual desitgem ben aviat entreni a un equip de primera, que és el que es mereix i és la seva feina. Gràcies i per molts anys
Mossenaire d’honor… no mereixo aquest reconeixement, però la meva relació amb en Pep, fruit d’una nominació com capdidats a la nostra estimada Terrassa l’any 2010 (on el premi per a nosaltres era la mateixa nominació… és com el córrer…) i les nostres converses a partir d’aquell moment sobre la ciutat i l’esport, de les nostres inquietuds i sobretot d’aquest grup, els Mossenaires, amb qui vam compartir un entrenament del TERRRASSA FC, equip al qual aleshores jo entrenava i dirigia, l’equip que en sóc soci i seguidor, privilegi que recordo amb la nostàlgia del que no va poder acabar la seva obra… en fi, és aquesta relació la que m’obliga a acceptar aquest honor…
Sóc el mes gran de 7 germans, tots esportistes (els pares prou esport van fer per treure la familia endavant): el David va jugar a futbol i ara és l’entrenador del Badia; la Monica va jugar a Basket amb l’Atheltic; la Sandra va fer gimnasia esportiva i despres es va passar al Basket, i a estat jugant fins aquest any al CNT, quan el seu genoll li va dir prou; el Josué també va ser futbolista, i ara entrena al Viladecavalls; la Carolina va ser tota una campiona infantil de gimnasia esportiva, la que més prometia, i hores d’ara l’única que no fa res, després d’una etapa al Basket (l’enganxarem amb els Mossenaires…); i la Maria, la més petita, encara juga amb el CNT, una de les millors jugadores que el Basket de la nostra ciutat ha donat (sense passio…). Tinc 2 fills, també molt esportistes, futbolistes professionals: en
Carlos que té 19 anys i en Dani que en te 17.
Miquel es el meu nom, i com alguns sabreu no procedeixo d’aquest món de runners, d’amants purs de la natura, no… tota la meva vida ha girat al voltant d’una pilota, vaig ser futbolista i avui sóc entrenador, tinc el privilegi de tenir com a professió allò que tant estimo, i creieu-me que ho valoro i molt, més quan observo com tantes persones s’ajunten per fer esport, córrer, “només” per gaudir de la natura i de la companyia d’altres corredors, i perdoneu-me, perquè sobra el «només», perquè és tant… estimo l’esport,
però confesso que com a futbolista no m’agradava córrer, més aviat m’avorria, gaudia de la pilota però córrer… buffff, els futbolistes dèiem bromejant que és de covards, per justificar la nostra animadversió cap a allò que acabem estimant quan ens retirem, quan deixem de ser futbolistes esportistes per ser esportistes per amor a l’esport, i valorar tantes coses que en el camí es perden… que no m’agradés córrer no vol dir que no ho fes, vaig córrer una mitja marató amb 21 anys, acabat de llicenciar del servei militar, però sense cap preparació, sense calçat adequat ni equipació adequada, i com vaig patir… aquesta és tota la meva experiència com a runner en una cursa, fins fa uns anys, que m’he enganxat a córrer per les muntanyes dels nostres bells paratges.
Em torna boig la Mola, hi pujo sempre que tinc temps, corrent, pel camí dels Monjos, per can Robert,… tant n’és, gaudeixo cada pujada, i cada vegada que la contemplo vull més…
Les poques vegades que coincidia amb en Pep per la ciutat li prometia la meva assistència un dissabte o un altre, però la meva professió no m’ho permetia, i ara, que formo part (espero i desitjo que per poc temps) de l’empresa mes gran que existeix (INEM), he pogut conèixer a l’Anna, que en cada pas m’ensenya, m’atrapa, em descobreix el plaer de córrer per córrer, de gaudir de la natura i tot el que ens ofereix i m’agrada, de les sensacions, de l’entorn, i vull més, a poc a poc, o no… però més.
Ara vull fer una mitja, i una marató, i amb la Trail Walker a l’horitzó, no vull parar, veurem com aguanta la meva ciàtica, lesió que em va acompanyar com a futbolista i amb la que visc, però que no em va a fer aturar-me, ni ho farà ara…
Crec que les coses són més o menys grans per les persones que en formen part, els Mossenaires amb Pep Moliner al capdavant, és esport per companyerisme, pel luxe de gaudir de la companyia, per solidaritat amb l’últim, per no competir sinó per córrer, i córrer per arribar on? A qualsevol lloc on hi hagi alguna cosa per comentar, una foto per fer, una font d’on beure, un camí per descobrir, un paisatge per contemplar… no és el camí, és qui en forma part, gràcies Pep, per tal honor, i gràcies als Mossenaires
per fer d’aquest grup un equip, com jo ho entenc, on l’important no és un, sinó el del costat, el de davant i el de darrere… Tant de bo la meva professió em permeti gaudir en més ocasions de la vostra companyia, tant de bo en la meva professió es tingués la percepció de com veieu vosaltres l’esport, la natura, el camí, el trajecte… tot seria millor, però potser ja no seria futbol.
O sí… En tot cas, per ser corredor, només necessites sortir i sentir-ho, jo ho he fet, i amb la millor companyia, amb en Pep, l’Anna, en Dani i els Mossenaires.
Gràcies a tots, fins a molt aviat i una forta abraçada!!!
Miquel Olmo
Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, entrenar, mossenaires, pep moliner, Terrassa
febr.
11
2016
moliner
Al llarg dels anys, quantes vegades havíem somiat, en acabar l’entrenament, refrescar-nos la gola, fer un bon traguet, hidratar-nos, rentar-nos la cara suada, després d’haver corregut. Quanta gent ho havia comentat i passava el temps i vet a qui per on, que avui és el primer dissabte després d’aquesta colla d’anys que un dels elements més necessaris per a la vida, el tenim just al nostre camp base: «La Font de Torre Mossèn Homs». Immensament agraïts i cada vegada aquest lloc el trobem una joia de Terrassa des d’on practicar esport.
Com la setmana passada, una bona gent mossenaire, ens donen a conèixer que tenen un repte important, Oxfam Trailwalker per una causa , i aquests amics son els SIX Team . Avui us el donarem a conèixer.
De nou, nova gent que ens «ve a provar», i si endevinem una rialla a les seves cares, ens donem per satisfets. Gràcies per fer costat a aquest projecte d’entrenament en grup.
Hem baixat pel torrent de la Grípia, uns quants progressius i molt de córrer-xerrar.
Un gran Mossenaire d’honor i una gran portadora de la bandera. Us ho agraïm de tot cor i ens veiem: quan? ahhhh!!!
Quin privilegi estrenar per primera setmana «La Font de Mossèn Homs» En Txavu Filgueira , ha estat un dels primers Mossenaires a gaudir de l’aigua fresca i del raig de la font que estrenàvem. Moltes gràcies a la brigada d’obres de l’Ajuntament de Terrassa i a la regidoria, que ha fet possible tenir aquest punt d’hidratació
I en Xesco García, avui com a candidat a «Mossenaire d’honor», accepte el
repte de ser-ho
Gràcies, i al costat de la seva muller. la Isabel Font i de la Present
I l’Antonio Pulido, avui ens porta a les seves bones amistats, la Patrícia i en Fidel. Gràcies a tots tres.
En David amb la Luna. Tots dos en una gran forma atlètica i ho hem intuït.
Amb en Paco Utrera, que al seu costat i des de Can Palet, hem arribat al camp base mossenaire
I qui portarà la nostra bandera? La Carme Valldeperas . Tot un luxe la nostra abanderada!!
Desplegament de la bandera, davant la Masia de Torre Mossèn Homs per la Carme Valldeperas i la Txell.
En Marc Armengol a qui agraïm molt la seva participació a tenir una font a Can Mossenaire. Gràcies
Txavu, comença a ser un clàssic a la trobada. Aconseguirà fer venir a l’Oriol Carreras. No perdem l’esperança
Pepe, Joan, Ramon, Josep, i Andreu, enceten l’entrenament
Francisco, Marc i Paco
Rafael, Toni i Carmelo
David, Xesco, Present i Isa
Gemma i Laura
Miguel i Montilla
I són bones amigues: Charo i Eli
Toni i Carmelo
I el nostre gran valor: l’Antentas. Gràcies Josep Maria
Quin honor qui ens porta la bandera, la Carme Valldeperas
l’Assumpta, amb buff blau, al costat d’una nova mossenaire
I en David al costat del nominat per ser el nostre Mossenaire d’honor: en Xesco
Inseparables, la Charo i la Eli. Gràcies per venir!!
En Xesco ha estat molt participatiu als progressius i els ha fet tots a tope. Recordem que està en ple procés d’entrenament per fer la Trailwalker d’aquí un parell de mesos.
«Quality moment», mossenaires amunt i avall
David, retornant a la cua
Andreu, un fixe a les trobades i també cap a la cua. Gràcies
Passant pel costat de l’ntercanviador de Torrebonica, s’observa el detallasso de que sou molt solidaris i tothom es fa costat en un entrenament en grup
Laura de Benito, passant al costat de l’estació
En primer terme la Txell, al mig l’Inma, i l’Assumpta
Els germans Osuna, la Mercè i l’Isaac
En primer terme en Fidel, la Patricia i l’Antonio
I arriba la cua: Gemma, David, Cesc, Xesco, Marc i Txavu. Gràcies !!
Txell, Carme Inma
«Quality moment», filosofia Mossenaire
Aquests caminadors ens preguntaven si hi havia una cursa
I pels terrenys del Consorci Sanitari de Terrasa, veiem a la gent gaudir
I en Txavu ha fet gairebé tots el progressius !!, vet a qui la font que heu vist a la primer fotografia. L’aigua li ha donat ales. Bé: cames!!
Ens agrada veure-us gaudir: mmm! no recordem els vostres noms: promese d’aprende’ls
Txell, Javi, Inma i Carme
En Santi sembla li costa enfilar a la Gemma, davant l’atenta mirada d’en Davi i l’Andreu
La Carme Valldeperas a punt de fer el desplegament. Em sembla que la bandera serà desplegada aviat, al revés o del dret?
Però ara ens queda presentar al nostra flamant «Mossenaire d’honor»: En Xesco
Sabeu qui son?
Laura, Xesco, Isa i Eva i formen part de l’equip SIX Team i el dia que estigueu fent aquest gran esforç de fer 100 qm.,
després de recaptar més mil cinc cents euros per fer un món millor on la gent no es mori de gana ni de pobresa. Teniu un cor molt gran. Molta sort
I ja la tenim desplegada. Històrica foto. Mirant cap als mossenaires. jeje.
Una vegada més feu molt de goig i ens feu molt feliços, amb aquesta senzillesa d’entrenament solidari i compartit. Gràcies a tothom.
I després d’aquests moments familiars, torna tocar fer un bon progressiu i aquí els capdavanters
I els que han fet a tope: Santi, Txavu, David, Gemma, Andreu, Isaac i David. Enhorabona!!
Per homologar aquesta primera posició, els capdavanters sempre van a la cua, i ja hi som tothom. La Patricia i el Fidel, experimenten per primera vegada aquesta sensació de sentir-se sempre acompanyats
I en Xesco, molt participatiu als progressius. Una vegada proclamat «Mossenaire d’honor», encara amb més força
Carme, Inma, Txell, a punt de fer una bona pujada
Mari i Paco
Mossenaire d’honor, Xesco, i l’Emilio, passant per aquest punt
Pepe, i la portadora de la bandera, la Carme
Charo i l’Eli
Isaac, Eva, Isa, Laura
Antonio, Fidel i Patricia
Oriol, Marc, nou mossenaire i nou mossenaire amb gorra blava
Rafael que és un mossenaire que ve sovint, al costat de Juan Miguel
I com és habitual, ens ve a veure el José Expósito i la Carmen
Patxi, fent bon ambient, al costat de’n Xesco, el nostre flamant Mossenaire d’honor
L’IsaBel, en Xesco, l’Eva, la Trini
David, Patxi i Laura
El seu gran repte és fer 100 qm. el pròxim dia setze d’abril, a la Oxfam Trailwalker per una causa
L’equip te un espai al Facebook on ens van informant: SIX Team Segur que tots nosaltres, els mossenaires, us estarem animant, des on siguem i el nostre pensament estarà amb vosaltres. Us desitgem moltíssima sort.
Ens fa molt feliços que penseu amb els vostres amics Mossenaires per aquests temes tan importants, i amb aquesta mentalitat: ho aconseguireu. Segur!!
En Xesco, sempre que pot ens ve a fer més gran el projecte i la seva muller, la Isabel Font, és la que ens ha donat la possibilitat de conèixer a grans persones, entre elles a en Xesco. Avui aprofitant que té aquest repte de fer Oxfam Trailwalker per una causa , ens fa els honors i ens fa il•lusió que ens faci costat en el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs explicant-nos amb qui tenim la sort d’entrenar: ell. Gràcies!!
Hola mossenaires…. aquesta setmana he estat escollit «mossenaire d’honor» i la veritat es que ma fet molta il.lusió.
Hem dic Xesco Garcia, tinc 48 anys i sóc de Sabadell, tot i que fa una pila d’anys que visc a Castellar del Vallés.
Fa molts anys que faig esport, que recordi des de l’institut que feia futbet. També fa molts anys que surto a córrer encara que abans el mon del «running» era algo diferent.
Pero si fa uns sis o set anys que ho faig més seriosament tot i que no entreno tot el que m’agradaria per motius de feina. Al llarg d’aquests anys he fet moltes curses, tant de 5 kms, de 10 kms i 21 kms. Fa dos anys vaig fer la marato de Barcelona i al setembre passat la Matagals-Montserrat.
Aquest any tinc nous reptes. Les tres mitges d’aquest mes que són Granollers, Barcelona i Cambrils. Tornar a fer la marató de Barcelona al març i a l’abril fer la Trailwalker amb l’equip SIX TEAM, una cursa solidaria de 100 kms. I el que vagi sortin…..
Be, no m’enrotllo més,
Això si, donar les gràcies en primer lloc a la meva dona, la Isabel, que hem va portar a mossenaires fa un parell d’anys i que compartim moltes curses i molts bons moments.
I com no a tu, Pep Moliner, per la gran tasca que fas, per inculcar-nos uns valors, per fer que el córrer no només sigui un esport sino compartit moltes coses, conèixer gent, aprendre molt i fer-te sentir cada cop millor.
Una abraçada a tots els mossenaires i fins el proper dissabte a les 8….
XESCO.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, Moliner, mossenaires, pep moliner, Terrassa
