Archive for the 'Terrassa' Category

febr. 04 2016


Masia de Can Deu i els Mossenaires

Filed under atletisme,córrer,Entrenaments,mossèn homs,mossenaires,mossenhoms.be,Terrassa

#Sabadell és sempre al cor dels mossenaires, i unim sovint #Terrassa pel fil conductor d’una gent que practicant atletisme és capaç d’anar-hi. Tantes vegades com hi hem anat, i avui ens hem endinsat a la Masia de Can Deu, alhora és un museu molt interessant a visitar on entendrem com vivien abans els nostres avantpassats. Una bona recomanació.

Hem volgut fer un petit homenatge i desitjar sort a un equip de valents, també mossenaires, els The 4 Raiders Terrassa oxfam que s’enfrontaran a una distància de 100 qm.

Abans de sortir, una immensa alegria en veure que al nostre camp base Mossenaire, una font a aparegut com del no-res i que sabem que molta gent en traurà profit i es podrà refrescar. Moltes gràcies!!!

El recorregut, com dèiem fins a la Masia de Can Deu, i hem vist a sortir el sol, a la setmana que hi han tres planetes alineats a l’horitzó: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn

Setmana important, perquè la ciutat s’ha vestit d’atletisme i els carrers de Terrassa han tingut un munt d’amistats practicant aquest esport que tant ens agrada. Esperem que tothom hagi gaudit i ús hagi anat bé. Però nosaltres us tornem a esperar, quan?, dissabte vinent a les 08:00 Vagi bé !!


Abans de sortir toca desplegament de bandera, i qui la portarà?, aviat ho sabrem


La nostra «mossenaire d’honor» de la setmana passada, la Mariona.


I teníem previst a un gran mossenaire d’honor. En Jordi Torrente


Que us parlarem d’un dels motius importants pels quals avui se’ns dona a conèixer i amb aquest estat d’eufòria


I acabem d’esbrinar la portadora de la «bandera» l’ Imma Morales


Imma Morales davant l’atenta mirada de la Carme


I engeguem la marxa cap a un lloc desconegut per gairebé tothom


Cares divertides sempre predominen, com la de la Carme i la Txell


Ieeeepp!!, què és aquesta sorpresa!!


Els Mossenaires estem meravellats!!! Després de molts i molts anys: tenim font. Sabem què molts l’havíeu demanat i ha estat gràcies a en Marc Armengol que ja no passarem sed. Gràcies Marc


Després de l’agradable sorpresa: amb la Mari i l’Enrique: seguim a la nostra


Per davant del nostre «Mossenaire d’honor», en Jordi Torrente amb en Joan Carles


Fran, Joan i Loli


Un estrany ocellot dels entorns


Imma, Emilio, Jose, Montilla


Enrique


I en Jordi Torrente amb en Marc


Joan Forte al costat d’en Josep Mirabet


Sempre que neix un dia, apareix una jornada plena de possibilitats i és en aquest moment que les comencen a aprofitar. Un joc de llums increïble


Llocs per on gaudim de tot i els gossos no ens fan ni cas


I els bons mossenaires, a buscar la cua, com en Santi


Ja ha vingut vàries vegades i… no aconseguim recordar el nom. Disculpa’ns.
Ens queixarem a direcció.


I avui de blau, l’ José Antonio Arévalo , que feia dies que no venia i ho ha fet per un motiu principal que desvelarem


Las Isas van davant, mentre pugem una bona pujada i ja som a Sabadell


I un bon reagrupament i aviat sabrem el lloc nou on anem


En teniu alguna pista?


Imma Morales amb la gran responsabilitat de conduir la nostra bandera i que ja posa a punt


Pistes d’on anem?


Per no perdre a ningú, abans; un bon reagrupament


Amb en Josep Mirabet cap al molí


Doncs si: ja som a la Masia de Can Deu que mai havíem visitat amb el grup


I l’equip a qui farem homenatge avui


La bandera surt del seu cau, que ha dut amb molta estimació l’Imma


La bandera ben protegida ja és al seu lloc


I el nostre mossenaire d’honor, proclamat per tots els mossenaires, amb la seva nova categoria i rang


Gràcies Jordi, per fer el projecte gran


Emilio, Jordi, Sergi, José Antonio
Aprofitem per fer el nostre homenatge i desitjar sort a aquests valents, que primer es dedicaran a recapatar diners per la TW Girona 2016
És un honor tenir persones cada any disposades a posar-se uns reptes tan impressionants i lluitar contra la fam i la pobresa al món. Us desitgem a tots quatre que ho aconseguiu i aquell dia estarem mentalment donant-vos força.


I al costat de la bassa de la «Masia de Can Deu», la fotografia de família «Mossenaire». Gràcies a tothom


I el que veiem a través de les reixes, una màquina premsa oli i un gran recipient o bóta de vi, o que sé jo!


Isolada Ermita de Sant Vicenç de Verders


No sabem si és el bosc de Can Deu o el desert del Sàhara.


Imma segueix custodiant la bandera

I un mossenaire que no s’oblida de nosaltres, tot i que no ve. S’ha passat a les dues rodes: l’Antonio


Amb una bona colla de btteros


La Mari immortalitzant a The 4 Raiders Terrassa oxfam


Jordi Torrent, Emilio Sánchez, Sergi Murciano, José Antonio Arévalo


The 4 Raiders Terrassa oxfam


Amb en Miquel Piqueras


Quin honor està al vostre costat. Molta sort i èxit total, us desitjo


A punt de perdre tota la meva força. Ehhh !!!, que aquesta val el seu pes en OR


Amb en Josep Mirabet

Si que ens fa il·lusió que avui i per una bona causa, tinguem el luxe d’haver proclamat a en Jordi Torrente i et desitgem el millor. Formes part d’un grup, el dels «Mossenaires» que gràcies a la teva presència és encara millor. Les persones que són solidaries i volen un món millor, i en Jordi n’és un d’ells. Gràcies i sort!!

Bé aquesta setmana m’ha tocat a mi ser el Mossenaire d’Honor, tot i que m’he resistit durant molt de temps , tard o d’hora havia d’arribar……

Em dic Jordi Torrente Rozas, sóc de Terrassa on vaig néixer el 16 de desembre del 68. Us haig de dir que a la feina estic tot el dia assegut i com que sóc un cul inquiet quan surto no paro. He estat bastoner, diable i casteller.. però ara la cultura popular l’he deixat aparcada tot i que no faltem a les diades importants de la nostra ciutat. En quant a l’esport he jugat a futbol i he fet ciclisme de jovenet, encara que el ciclisme l’he tornat repescar per un problema al maluc.

Però el que més m’agrada és la muntanya, vaig començar a fer caminades curtes d’entre 15 i20 km fins que el nom de la Matagalls-Montserrat em va començar a rondar pel cap…. la vaig fer, i a partir d’aquí em vaig ficar en el món de copa catalana de marxes de resistència he fet entre d’altres la Selva del camp muntanyes de Prades, Montserrat-Reus, Rasos Manresa, etc…en aquestes marxes a les baixades vaig començar trotar…. i aquí va ser on em vaig iniciar en el món del running. No tinc marques de 1.000, 5.000, 10.000 ni marató, això si… tinc algunes trails i ultratrails com son l’ultra Cavalls del vent, els Bastions, Emmona trail, ultratrail de Collserola on he fet molts quilòmetres i un munt de cims.

Bé, només em queda dir Gràcies Pep per fer possible que comencem els dissabtes amb alegria juntament aquestes persones tan canyeres!!!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

 

Tags: , , , ,

Comentaris tancats a Masia de Can Deu i els Mossenaires

maig 13 2011


>La meva insígnia és Rull

Filed under Alcalde,atletisme,General,Josep Rull,Moliner,Política,Terrassa

>

Quan ens posen un etiqueta d’una manera voluntària, la d’un partit, i si ens la posem nosaltres: ens fa sentir bé.
Jo era d’aquells que escoltaven el missatge que ens donaven els polítics i no sempre havia votat el mateix. Escoltava els raonaments, i mirava el que oferien.

A banda de saber una mica la història dels partits i el que representen, i sabent que a tots els partits hi pot haver gent bona, i molt bona, gent que defensa les seves idees i es dedica a millorar la societat. No tots. Sabem que dins hi ha de tot. Bé; que us haig d’explicar.

Després de portar quaranta anys vinculat a l’esport practicant intensament: escacs, judo, ciclisme, futbol sala, futbol onze, squash, gimnàstica amb peses, natació, frontenis, senderisme i atletisme, és l’atletisme el que m’ha fet més com a persona i a on tinc tants i tants amics. Què poc sabia que els polítics poden afavorir o no a les entitats esportives. Molts com jo hem intentat revitalitzar entitats en la mesura de les nostres possibilitats, amb més o menys sort i rebent contrarietats i alegries en repetides ocasions. Molts sabeu del que parlo.

Tenia un petit projecte per revitalitzar l’atletisme, per exemple, i està en un calaix. Vaig veure de dins d’una junta com es tracta a les entitats i com es pateix. Segurament molts projectes acaben igual com el meu.
Doncs bé, relligant amb l’esport, i com que m’agraden el debat d’idees i la lluita per la raó, fa temps que escolto molt: tertúlies, entrevistes, debats sobre l’estat de la nació, plens parlamentaris, articles periodístics, i ara que la xarxa ens prové de tanta informació que difícilment podem digerir i de la que aprenc de la gent que escolto. Uns m’agraden més que els altres. I també hi ha polítics que m’arriben a fer por.

Fa dues eleccions al nostre país, vaig votar a CiU, sense ser-ne militant i encapçalat pel hores d’ara honorable president Artur Mas. En aquella ocasió la suma de tres partits el van portar a l’oposició, però continuaven dient que havien guanyat, com aixi va ser i em vaig decidir a escriure’l fent-li alguna observació sobre les regles del joc i la suma de perdedors feien un vencedor. De fet, penso que hi ha partits que son com l’oli i el aigua, que per molt que provis d’unir-ho, no hi ha manera i el panorama del país i de molts ajuntaments ha provocat uns governs sense objectius comuns. Per la meva sorpresa, l’Artur Mas, em va respondre, i segons tinc entès ho feia personalment i en va agradar molt el que deia. En va portar a conèixer al nostre partit local, el Terrassenc, on en Josep Rull es va passar més d’una hora explicant-me ell personalment junt amb la Montserrat Caupena els orígens del partit, el que havien fet fins ara, el que estaven fent i a més com un mestre d’escola amb detalls i sense perdre la paciència, a més escoltant-me. Aviat la Meritxell, la muller d’en Josep, es va aprendre el meu correu electrònic i ara estic informat per cents de correus de tot el que cou dins el partit.

Vaig sentir una mica de rubor de fer perdre el temps a aquella persona, parlamentària, regidor i no sabia quantes coses més. Un detall, jo ja portava la meva butlleta d’afiliació per fer-me militant. Passats un any i sense gairebé adonar-me em vaig veure a l’executiva del CdC, que ni molt menys era la meva pretensió. Aviat en Josep va buscar un equip per visitar des de l’oposició a aquelles entitats esportives que ens volien rebre i vam fer visites a grans clubs de la ciutat, que pateixen per anar bé.

Els que em coneixen saben que quan ens reunim al consell local, i ho fem sovint, soc més d’escoltar i no se’m sent massa la veu, però és estrany que s’acabi qualsevol reunió sense que surti algun comentari relacionat amb l’esport. Intento d’una manera o altre que sàpiguen com penso i si d’una cosa no hi entenc, prefereixo aprendre. El partit a més organitza trobades, excursions, fa conferències, te sectorials i vaig a les de tecnologia i esport que es fan a la seu central.
Un element m’apropa més al polític persona en Josep Rull: és que sigui esportista i en concret li agrada córrer. Em te sempre una bona paraula per un esport que també practica: l’atletisme de fons. Sembla que amb les persones que els agrada l’esport i la natura hi tinguis mes confiança.

De molts és compartit, que és una persona que hi entén de tot: tant et parla d’una novel·la, com et parla d’un contenidor, de les pintades, dels cotxes, del transit, d’economia, de feina, d’empreses, de patriotisme i a més amb les idees endreçades.
Bé, al llarg d’aquests cinc anys he conegut polítics professionals dins de CiU, amb els que hem compartit moments i m’agrada l’estil de fer política i els objectius, la passió.
Per acabar us dic els que esteu desencantats de la política, sapigueu que al final els polítics son els que fan i desfan més coses que us afecten i en la vostra mà està la possibilitat per la que van lluitar els nostres avis de poder decidir qui volem que governi i que si no ho fan bé anant a votar estem posant el nostre granet de sorra per triar, ara que ens deixen i que no tots els polítics son iguals.
Estic content per què tot el que m’està passant, li dec a l’esport i a molts de vosaltres i sobretot cuide-vos molt i mireu de ser feliços i fer feliços als que us envolten. Gràcies per llegir-me i ens veiem.

Ara us presento un mica el meu candidat, que per mi és el millor és clar i al que recolzo per què hi crec i que ha més ha confiat en mi situant-me el lloc setzè de la llista que aspira a guanyar les eleccions per l’alcaldia de la meva ciutat. De vegades en broma dic que jo ja soc Alcalde, des de que vaig néixer (el meu cognom)

És un atleta dels anomenats populars i a més maratonià, que admiro per moltes coses: aquesta també.

Image
estem acostumats a veure’l per les curses de la nostra ciutat, com la de Poble Nou, per exemple.

Image
Image
En Josep, per preparar-se per la Mitja Marató de Terrassa, que sempre fa, es prepara amb gent vinguda de tot arreu amb els «Mossenaires» que és un grup on tothom és benvingut, de qualsevol ideologia i on el que compte és compartir el plaer pel córrer amb bona companyia. Pot veure els camins i entorns que donen qualitat de vida als Terrassencs i si mai governa segur que veurà amb uns altres ulls com millorar-ho.

Image
Image
La Mola: tot un símbol per mi i molts egarencs, i vam poder pujar plegats

Image
i no podia faltar la fotografia per immortalitzar el moment.

Image

el sabeu trobar a en Josep ? una pista: l’únic que aixeca el braç moments abans de fer el 42,195 quilòmetres

Image
Fer la Marató, requereix tenir una preparació especial i finalitzar-la, privilegi de pocs. La Marató és  la reina de totes les proves. En Josep, s’ho va proposar i ho var fer

Image

I sobretot, no falta a la cita a la mitja de la seva ciutat. La Mitja de Terrassa és per ell una cita obligada i es pot dir que es passeja bufant de valent per tots els carrers. Un dia explicava que el va sorprendre un dia que la vam fer plegats. En l’entorn atlètic tinc la sort de tenir molts amics i també la mateixa sort en ser animat en tot moment. Per això també és la mitja que faig amb més emoció. El va sorprendre que rebés tantes mostres d’afecte.

Bé, sempre li dic que si és alcalde volem comptar amb en Rull atleta molts anys i esperem que es faci realitat

Tenim els que formem part de la llista una tarja personalitzada que penjo al meu blog, si algú li fa gràcia tenir-la, tocar, tocar li guardo.

Us demanaria que li feu confiança com jo li faig. Gràcies

Image

4 responses so far

jul. 01 2009


>Club Ègara – Font del Troncó

Filed under Club Ègara,Font Tronco,General,Terrassa

>Després de parlar-ne, ja només quedava anar-hi: ens han sortit 14.291 qm., hem pujar des de 394 m. que està l’Ègara fins el punt més alt 685 metres.
En Joaquim no estava del tot recuperat del cap de setmana

terrenys habitual de l’Agustí


Prop de girar en Joaquim, que al cap de setmana ja va tenir proves dures


Anar pujant cap al Troncó

Foto de grup,



Objectiu acomplert al qm. 6, a la FONT DEL TRONCO d’on brolla sempre una molt bona aigua

I ara és el torn de la FONT DEL SENYOR RAMON


Ostres !!





LLAC PETIT, pantà de Can Bogunyà

Agustí per la pared

Rafel


Jeroni


David


Francesc

Dani

Germà de l’ Alberto

Alberto

l’Alex, que estava radiant de forma.



Pep i Alex, el primer dia de conèixer-se


Ja amb l’entrenament finalitzat, estiraments


Distància, punts quilòmetrics sense parar en cap moment el crono


4 responses so far

« Newer Posts - Older Posts »