set. 19 2013


Les històries de córrer

Filed under General

Sí. Sembla com si no poden passar tantes coses per parlar cada setmana d’un senzill entrenament d’una hora i, en canvi la història interminable i continuem escrivint pàgines de la vida. Segurament neixen vincles inimaginables gràcies a trobades com aquestes i de similars. Intuïm qui vindrà sovint i qui només ve a treure el nas: però tots som benvinguts i tots importants.

Acomiadem de mica en mica algun circuit que l’hivern no farem, com ara el del Torrent de Gotelles, que avui hem pogut gaudir de baixada. Ha estat interessant veure com la gent ha fet la pujada fins a Sant Julià d’Altura, i puc dir de forma objectiva, ja que hi érem, que la gent està agafant molt nivell i que molt dígnament arriben al capdamunt la majoria amb àmplia rialla i mirada concentrada. Podríem arribar empipats i els ulls sortint de les seves òrbites i en canvi s’accepta molt bé que de vegades el circuit és més dur de l’habitual.

Us volem felicitar, perquè realment totes i tots esteu forts i ferms.

Gran ambient de nou i quatre mossenaires nous, que volem que es consolidin i vagin retornant tantes vegades com vulgueu, com tots feu, per fer-vos ben vostre el projecte.

Gràcies


Recordeu la setmana passada a la Montse? doncs avui, feliçment és la nostra protagonista i ens senyala un lloc molt important per ella on hi té dipositat molt amor.


I una estona abans, fèiem les primeres baixadetes tota la colla, amb els primer rajos solars


Una bona colla i aquí us presentem un nou mossenaire: en Jep


Moltes amigues que ja venen sovint i consoliden més aquesta modalitat d’entrenar pel camp.


Fa molt de goig veure aquestes fileres d’amigues i amics.


I després d’una baixada pel torrent, que més d’un ens recorda els rierols del Montseny. Moment de repòs per molts i la Isabel, de blau cel, que es disposa a exercir de mossenaire i tornarà a buscar als que venen un xic més a poc a poc.

La sorpresa de tornar a tenir de nou a l’Òscar, què segur que també ens trobava a faltar. A punt de deixar el torrent.

I sembla que en Wester i l’Edu, s’han telefonat per saber quina samarreta tocava i quin color es portarà enguany: el verd


En Ricard molt participatiu en el progressiu de pujada, acaba en els llocs capdavanters


Diego ens mostra el braç amb una esgarrinxada que s’acabava de fer, seguit per la Carme, Manolo i Ruben

l’Òscar, què segur que ha fet cua


En Jep, que és amic de la meva cosina Sandra, va dir que vindria: i va venir. Mercès, Jep. Et veiem molt rialler: t’haurem de posar algun circuit més dur Smile


L’Eva també contenta i amb el dit de “m’agrada”, encara que li vaig sentir a dir que tenia alguna inflamació al turmell. Però com que és fissio: segur que s’ho arregla


Javi Colado, també content

I en Pasqual Vicente, que torna a estar bé, seguit per la mossenaire que segur que em direu com es diu?. També contenta

Uaaa !! i en Guillermo exercint de mossenaire: amunt i avall. Impressionant!

Zico, Jose i Manel. I també contents

estareu en mi que les pujades us senten prou bé. El què és segur que per fer-ne, s’ha d’estar en forma i ho heu demostrat. Enhorabona!!

Foto de família i de nou una família que no para de créixer. Gràcies a tots!!

desfent la foto

I cap al bosc de Can Deu, que ens queden deures: almenys un progressiu; oi?

I la bona colla que s’ha provat avui. Progressiu molt participat
En primer terme en Ricard i la Sandra.

Ens atrevim a dir que han vingut xino-xano i passant-s’ho d’allè més bé en Toni, Joan i Albert

En Zico portava tinto de verano, sin alcohol: mmmm !! bo, bo

Avui li hem demanat que la Montse ens fes el regal d’explicar-nos coses per què la coneixeu i mentre anàvem plegats me n’ha explicat que m’han colpit i també a la vessant esportiva d’admirar per tots nosaltres. És una gran maratoniana i s’ha envoltat de gent que estima molt i que entre tots es fan molt costat en tot el que la vida ens ofereix. T’ho agraïm i et desitgem el millor.

Bon dia és dissabte i arribo de córrer amb el grup mossenaires, estic davant de la pantalla per fer l’escrit que haig d’enviar al Pep Moliner i que llegireu tots vosaltres els mossenaires, espero no avorrir-vos ¡!

He de dir que em trobo molt bé amb tots vosaltres, crec que sou bona gent, dirigits per en Pep que ens fascina i ens deixa la seva il·lusionant empremta en cada entrenament, per tal que tinguis ganes de tornar-hi la setmana vinent.

Jo vaig començar a córrer ara fa uns 5 anys i va ser per alliberar la tristesa i el dolor que sentia per la pèrdua del meu gran amor, el que em va acompanyar en la vida durant molts i molts anys. Ell em va impregnar de la seva filosofia de viure la vida senzilla, gaudint de cada minut i de tot allò que ens ofereix la natura, el sol, el mar, la muntanya.
Les primeres petites curses van començar un estiu estant de vacances amb la família i va ser el meu gendre qui em va iniciar en aquesta afició, anant afegint reptes de mica en mica.

Aquest escrit m’ha fet repassar el meu historial de curses oficials des del 2010 fins ara. He fet vàries curses de 5 km, 10 curses de 10 km, 10 mitges maratons i 4 maratons. Considero però, que el meu gran repte va ser fer, al maig del 2011, la Trailwalker de Intermón Oxfan amb el lema: “100km 36 hores i una causa, recaptar diners per fer arribar l’aigua a un poble d’Etiòpia “. L’equip es va anomenar PFM i era un petit homenatge al meu marit Pep Farre Martínez. Aconseguir finalitzar la cursa en 28 hores, el meu gran repte, estic convençuda que va ser gràcies al seu record, a més de la cohesió i el treball en equip del grup de persones i amics molt estimats que l’integràvem, malgrat les inclemències del temps, la pluja, els grans desnivells, el cansament …. Per cert, en un dels entrenaments vaig gaudir de la companya de l’Anna Cos, quan encara no sabia que era mossenaire.

Durant aquests anys he fet que part de la família s’animin també a córrer, com és el cas de la meva germana Núria, a la que ja coneixeu i que aquest any ha fet la seva primera mitja Marató.
Bé ja us he explicat moltes coses, seguirem fent camí, i corrent a la vidaaaa

Gràcies a tot el grup de Mossenaires i al Pep Moliner en especial.

Montse Aguilar Espinosa

¡

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

2 responses so far




2 Responses to “Les històries de córrer”

  1.   Luigion 19 set. 2013 at 13:15     1

    Bones,
    Aquestes petites històries que comentes són les que precisament donen sentit al dia a dia i l’enriqueixen. Endavant!
    Records

  2.   Pep Molineron 19 set. 2013 at 16:30     2

    Estic d’acord, que la vida pren sentit gràcies a estones com aquestes. A veure quan ens veiem. Records per tu 🙂 fins aviat !!