set. 03 2013


PEDRAFORCA: quina meravella !!

Filed under General

Pedraforca; un lloc idíl·lic per mi: un urbanita que va al camp a quedar meravellat del que tan prop de casa tenim la sort de tenir.

La primera aproximació que vaig anar amb la meva muller ens vàrem quedar al Coll de Verdet; però ara ja sempre anem fins al cim.

Uahhh!!

Fa un parell d’anys vaig aprendre’m el camí i en poc temps hi anat quatre vegades fins al cim: amb companys, amb família, tot sol i amb un amic. Lloc on per l’alçada es pot tenir una visió àmplia i més en un dia com el d’avui.

Fa una setmana hi vaig anar sol per reflexionar, tot gaudint de la natura.
Vaig voler fer tres dies ben diferents: el primer al Pedraforca tot sol, el segon a la meva estimada Mola i el tercer a Sant Jeroni.
 Per fer exercici, esport i tot el que us podeu imaginar als que us agrada la natura. Per no fer patir massa a casa pel whatsapp anava enviant fotografies i comentaris tots tres dies, a un grup familiar que hi som tots cinc, i per què una miqueta veiessin un dels motius pels quals val la pena estar un xic entrenat: per no cansar-se amb aquests reptes.

Des del mirador del Gresolet, al massís del Pedraforca, les dues darreres vegades i, on confesso que fins avui no havia vist la immensitat d’aquest mirador.

Hem pujat fins al Coll del Verdet i d’aquí fins al capdamunt. La setmana passada se m’escapava el riure, de la por que jo tinc a les alçades i en canvi hi havia un esplai amb vint nois i noies que el més gran no tenia més dotze anys amb els seus monitors, tot contents i riallers.

Avui ha estat, a diferència de la setmana passada, un dia lluent, clar, nítid: podies mirar lluny i veure-hi. La setmana passada, endevinaves darrere els núvols. 

Cada vegada gaudeixo més de pujar el Pedraforca i ara inclús en molts moments no sento por quan miro les timbes, encara que em tremolen les cames en algun moment quan imagino ho petit i delicat que som els éssers humans i que millor tenir ben activats tots els sensors de cara el perill d’una patinada o mareig.

La tartera, que és divertida, es fa un xic llarga: però a força d’anar-hi sovint vas trobant la manera de superar-la millor. Avui portava al meu amic Toni i me’l mirava com domina l’art d’escapolir-se de les relliscades i per no ser un expert muntanyenc, us prometo que va com un cabirol fent saltirons i endevinant el millor lloc on posar el peu.

Les vistes, uahhh, que us haig d’explicar. Doncs que només in situ es pot apreciar, i no sempre es te la sort d’avui per veure aquesta meravella.

Res, que si teniu superades les pors a algunes alçades, el Pedraforca la gent el fa fàcilment i sents una satisfacció a l’arribar dalt, i quan acabes et sembla que se t’ha fet curt.

Gràcies pel seguiment.


pujar una mica més prop del cel per reivindicar un sentiment que ens embolcalla amb un símbol que cada cop a més gent es sent identificada

l’objectiu enmig d’una aureola encisadora

fa una setmana en aquest punt començava una excursió pel Pedraforca en solitari


Estasen, un lloc on refugiar-se per un preu interessant i on hi pots menjar per dotze euros un menú típic.


un habitant del refugi


no se, autofoto que volia ensenyar darrere alguna cosa, sabeu?


primera i senzilla grimpadeta.


cucuttt !!!


Una fita impressionant


està molt ben marcat el recorregut


I l’esmorzar que la Marisol m’ha preparat del seu forn “Bon Pa” al carrer Wilson, per si mai hi voleu anar a berenar ara que li posen cafetera


la boira fa que el paisatge no es vegi en la sema immensitat


ara ve on l’adrenalina farà passar-m’ho pipa


nyor, nyores: no hi ha barana i com es puja?


mira, un lloc on agafar-se


per si no us heu adonat, el tio lleig que surt sovint, sóc jo. Er Pé !


uahhh !


val la pena, només per aquest moment


aturar-se de tant en tant amb l’excusa de la foto, que a més enviem per whatsapp als ésser estimats de casa meva


ben marcat i sense dubtes per on el senyal groc ens il·lumina


vus aquells dos puntets? són doncs éssers humans com jo


notar a les teves mans el terra prop

per culminar el cim, impossible fa poc per mi

Ep, aquí hi ha gent: no soc tan únic


eiii !! cau el mite del cim difícil; tenim el futur assegurat. Al cim hi arriba gent molt jove i sana. Vint nois i noies: la meva admiració. Jo ho he descobert de gran!! Feu salut tota la vida


i ara anirem cap a la baixada per la tartera, també molt miitificada.

Passa lluny lleig!!

Atenció: quan em vaig fer la fotografia amb aquesta planta no sabia que era molt i molt tòxica. http://es.wikipedia.org/wiki/Aconitum_napellus i http://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava


Guapada i moment impressionant

decorat sese pallasso

Pallasso a la vista


tartera autèntica


Perdoneu si us he donat la tabarra: si he aconseguit que aparegui un petit somrís o us he despertat el cuquet per anar-hi: em dono per satisfet. Això si, la muntanya és seria i no es poden fer bromes: hi ha llocs que s’ha de vigilar de no prendre mal. Anar-hi preparat i a gaudir

i de tornada cap a casa, m’aturo a dir el darrer adéu per avui de l’impressionant Pedraforca

I a una setmana justa hi torno amb molt bon amic, en Toni Del Moral que li vaig explicar el meu projecte de fer aquests cims i amb qui em ve molt de gust compartir una nova jornada pel Pedraforca i avui en un dia net de núvols, gens de vent i on he gaudit com un nen petit.


Recordeu l’Estasen de la setmana passada?, quin canvi!!





Recordeu la petita grimpadeta de la setmana passada?


crec que fa dies que el van plantar aquest.




Toni feia més de vint anys que no feia un recorregut d’alta muntanya. Em comentava que al servei havia pujat, per exemple, l’Aneto nevat i m’ha explicat detalls que segur que no va gaudir tant com ho ha fet avui


Amb aquest punt de vista es pot veure la gent que ve prop


li faig fer cada cosa al Toni, jajaja


Sorprenent el domini que te del seu cos, i la facilitat per aquests camins


la seva muller li comunicava que el seu pare, que està malalt, estaria d’aquí a tres dies a casa i li desitjo que millori la seva salut de tot cor.





Gràcies a la màquina de retratar del Toni i sobretot al fotògraf, què em quedarà un molt bon record d’aquest dia


ara ho veig i voldria tornar-hi a ser. Quin dia més impressionant



Sobretot que la foto no és de veritat: no costava gens pujar. És per fer una mica de dramatisme


un moment irrepetible amb una gran persona: en Toni


un moment compartit i molt íntim


domini absolut del tema per part d’en Toni



No havia estat al mirador del Gresolet i en Toni m’hi ha fet adonar. Absolutament impressionant


en aquest punt hi ha una timba de campionat. Et fa perdre la respiració de mirar avall.

Doncs si: hem anat al Pedraforca; en Toni Del Moral s’estrenava per aquests indrets i la sensació que tinc és que, tot i els moments durs de pensar que el seu pare que tant s’estima està a l’hospital i donat que la seva muller li ha dit que si, que li convenia fer una sortida per estar més animat i almenys per uns moments ha aconseguit evadir-se un xic i per mi ha estat un d’aquells dies que perduraran en el meu pensament ben gravats, pels moments, converses, i pel conjunt de sensacions que gràcies als entrenaments què fem, no ens ha costat gaire i crec i gairebé asseguraria que el Toni està fet per la muntanya. Un domini excepcional.

Gràcies per la teva companyia Toni i per les fotografies que ara puc gaudir i sobretot per ser com ets. Molts ànims en tot.


http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

4 responses so far




4 Responses to “PEDRAFORCA: quina meravella !!”

  1.   Ramon Codinas i Forton 04 set. 2013 at 1:51     1

    Molt boniques i espectaculars les imatges; i divertits i entranyables els texts.

    Quin país que tenim …i quins catalans!!!!

    Ànims i endavant!!!

    Una abraçada i fins aviat!! 😉

    -Ramon Codinas i Fort-

  2.   Cristina Redondoon 04 set. 2013 at 7:33     2

    quina crònica més entretinguda i maca PEP, gràcies per compartir amb nosaltres les teves experiències en aquesta muntanya tan xul·la, i per cert, la Mola, també és la “meva” muntanya 😉

  3.   Toni Granadoson 04 set. 2013 at 7:50     3

    Pep,Toni

    Impresionant!!! Me lo he pasao pipa llegint el reportatge…primer en solitari i després amb el Toni.

    Molt bona sortideta, felicitats sou uns cracks!!!

    Jo encara no he pujat mai però no crec que trigui, tinc moltes ganes.

    Lo dit molt bona sortideta i molts ànims Toni del Moral.

    Fins aviat

  4.   Pep Molineron 04 set. 2013 at 15:34     4

    Gràcies Ramon; et tinc molt present i m’agrada el teu comentari, com el de la Cris, i si, vaig anar a la Mola i tinc cròniques pendents que no se si faré: però m’encanta la Mola i tot el que l’envolta i Toni; si t’he despertat el cuc de conèixer-la, segur que aviat la fas.

    Un amic que ha vist la fotografia que m’he fet amb aquella planta tan maca, m’ha avisat que no s’hi poden fer bromes: és la “Aconitum napellus” una planta molt perillosa per jugar-hi.

    Gràcies a tots i Jordi Westermeyer per avisar-me