jul. 09 2015


Can Deu de Sabadell: no el coneixem…

Filed under General

Anar a Sabadell a veure el bosc de Can Deu, des de dins, era una assignatura pendent i que fins avui no havia estat possible. No oblidem que tot va quedar tan impracticable, que resultava totalment irrealitzable fer un circuit com el d’avui.

Hem sentit una gran tristor: molts anys d’haver gaudit dels seus corriols; els seus circuits marcats. Els llocs frescos i ombrívols. Moltes hores d’entrenaments per aquest bosc que era tan bonic. Les giragonses divertides, i sempre protegits per grans arbres, que a hores d’ara ja són història. Sempre ens quedaran records i fotografies i, amb la nostra vida, creiem que ens costarà tornar a gaudir de racons com aquells, encara que estem segurs que s’hi podrà tornar anar-hi de lleure i en el nostre record, sempre recordarem. Desitgem que torni a ser lloc on tothom pugui tornar a fer el fèiem: gaudir molt de la natura.

El fet de no haver-hi ombra, i ser una de les setmanes més càlides que es recorda, hem vist a més d’una i més d’un patir un xic.

Parlant una mica dels que hem vingut avuí a entrenar en grup. Doncs bé: en una setmana on normalment sempre ve menys amistats, donat que a Terrassa hi havia festa grossa: hi ha “festa major” i de sempre, des de fa trenta-sis anys, que els dissabtes a la tarda molts mossenaires hi prenen part de la cursa que s’hi organitza, i de ben segur que molts han fet bé en conservar la força per gaudir dels carrers i les gents de la nostra ciutat. Des d’aquí esperem que us hagi anat bé i que ens ho expliqueu.

Gràcies a tothom pel seguiment i us esperem; quan?, qui hi endevina? Fins aviat

Si; en Marc quan li vam demanar, va dir:”a mi em tens com a comodí si no teniu a ningú”. Doncs un luxe de comodí com en Marc, no es pot desaprofitar. Quin luxe de “Mossenaire d’honor”.


I a partir d’ara, queda nominat i aviat proclamat “Mossenaire d’honor”. Gràcies per fer gran el projecte.


I en aquest marc incomparable de la masia de Torre Mossèn Homs i al costat de l’Emilio, a punt de començar un nou “Entrenament en Grup”, i ja en van uns quants


En Pau, segueix fidel a la trobada, i enmig de grans entrenaments, sempre ve a fer un bon entrenament al costat d’amistats con en Joan Carles i l’Anna Cos


I l’Àngel ja fa setmanes que no falla i sembla que a més gaudeix de la vostra manera d’entrenar.


Dos grans atletes i parella: la Lorena i en Cristian.


I en Pepe, seguit per la Cristina, Anna i en Pau


Josep Maria i en Joan Carles, també engeguen la marxa


I sortida del dia que dediquem a en Marc. Tot un honor


Toni i Carmelo, Javi i Miguel, Cesar. Estem sortint


Amb l’Anna riallera, en Marc també se’l veu riure


I avui tenim una nova mossenaire: la Gemma. Benvinguda!!! prop. la Cris de sbd i en Pepe


la Mari, seguit per en Joan a la dreta i l’Alberto a l’esquerra


l’Àngel a l’enquerra i en Juan Miguel a la dreta.


Camins polsosos per diferents motius: la falta de pluges i que pels camins ara sovintegen els camions que fan treballs d’arranjaments dels camins, després de la ventada i l’arbres caiguts que veureu com els van retirant


I tapant-se el nas, l’Inma, de la pols que aixequen els mossenaires, al costat de la Carme, seguit per en Jose… a la dreta, mmmm: no recordem.


I ja fa un parell de setmanes que a la mateixa hora, l’Emilio i la Julia surten a caminar.
[img][/img]


I a l’encreuament, arriba la cua, ben acompanyada


Bonica postal, cam la Carme, a la que segueixen, l’Inma, Sebas i de blau i en Jose.

I la cua ara són: en Marc i l’Anna


La Conxita, avui li feia mal el bessó i ha preferit retornar al camp base. Esperem recuperis aviat.. Arriba en Miguel i en Javier


Característica del grup: aprofitar per tenir bones xerrades i que per les cares que fan semblen ser profundes.


I en el progressiu que hem fet a tota pastilla, aquí els capdavanters: l’Emilio, César, que ha acabat primer i el Mossenaire d’honor, que també ha anat a tope: en Marc Armengol


I també l’han fet la Lorena i en Cristian, i sembla que s’estan recuperant


Mentre en Juan Miguel s’espera, i arriba l’Àngel, anem veient com s’amuntega la llenya


l’Enrique, un clàssic de la colla i què quan no pot venir, no ens perd la pista i prop d’ell la Sanddra i en Pepe


Balme, mossenaire que no recordem, i Emilio


Fent una miqueta de camins divertit amb en Marc, en Miquel, Emilio, Toni


La Mari, també vigila de no ensopegar, seguida per en Carmelo i en Toni


Paissatge del moment, sec i calorós. Estem a la setmana en tempratures récords, i avui també hem patit un xic,


Feia molt de temps que no ens encaminàvem cap a Sabadell, donat que el bosc de Can Deu no estava per córrer, i ara tampoc sabíem que ens trobaríem


I travessem un pont per sota i a la sortida, ja estarem a Sabadell


Però abans, amb la Lorena i en Cristian farem un bona pujada


En Pau sempre promociona la seva ciutat allà on va i el senyal: el senyales amb ell: es deu dir Sabadell de cognom? Quantes fletxes conteu?


I mentre travessem per llocs on hi havíen passat un munt de vegades, gairebé ni els reconeixem. Es deia, mentre corríem, que hi ha gent que no havia mai vist Castellar des de casa, i la manca d’arbres ara ho fa possible. També que ara moltes cases tenen més llum.


I en aquest punt, toca reagrupar-se amb el nostre protagonista principal, en Marc amb l’Anna


I quan diem; “ningú va a fer de mossenaire a fer costat a qui va més endarrerit”. Doncs si: el mestre Pau, aixeca les ales i vola cap a buscar a mossenaires


I ja tenim aquí la Mari, en Pau i en Miguel


Qui ha vist i qui veu el bosc, que tant ens enamorava. No es reconeix els llocs per on passem.


Segur que des d’aquest punt no es veia la Mola: i ara sí.


Miquel, Cristina i Juan Miguel, passant per aquest desolat lloc.


Grans amistats les que es fan aquí tots els dissabtes: Jose, Sebas, Pepe


Al costat de l’Anna Cos, tenim a la nova mossenaire d’avui: la Gemma


I aplaudim i coneixem al nostre flamant “Mossenaire d’honor”, en Marc Armengol


La foto de família, sota de les moreres i en un dia de molta calor, i que hem patit i suat la cansalada, encara que a Sant Julià d’Altura, sempre hi ha l’oportunitat de fer un bon traguet d’aigua.


I en Carmelo, de vermell: avui també ens deleita amb un acudit.


L’Anna, la Cristina, Gemma i en Pau


Al costat del mossenaire d’honor: Pep, Anna, Marc, Inma, Emilio


… i en Cristian


Parella d’enamorats i grans atletes: Cristian i Lorena. Fa una setmana en Cristian va fer una marató de muntanya.

 

Com passa de vegades, ens venen nous amics. Hi ha qui es consolida i ve cada setmana, com és el cas d’en Marc. Sabem que és molt bona persona i a més ens fa il·lusió que, com alhora feu moltes i molts, ara fan gran el projecte amb la seva vàlua com a persona. Molt contents i et desitgem tota mena de sort, amb tot el que facis i que puguem compartir amb tu molts moments com els d’avui. Moltes, moltes gràcies-

SER MOSSENAIRE ENGANXA Hola, sóc el Marc, tinc 44 anys, i fa aproximadament un any em vaig assabentar que hi havia un grup de runners que cada dissabte a les 8h del matí sortien a córrer 10km pels boscos que hi ha entre Terrassa i Sabadell. Dit i fet, ens vàrem presentar sense conèixer a ningú i de seguida se’ns va acostar el Pep, l’alma mater del grup, que ens va acollir amablement i ens va explicar els orígens d’una història, la dels Mossenàires, que fa més de 20 anys que córrer sense parar. Vaig començar amb el meu cosí Miquel, amb el que sortia a córrer normalment, després es va afegir l’Oriol, que coneixia el Miguel; un bon dia vaig trobar-me el Jordi que em va presentar l’Emilio, company de feina de la meva dona; a vegades, quan no està de viatge, ve la Ida; i si surto corrent des de casa, torno amb l’Antonio; la que no falla mai és l’Anna, una històrica; a vegades coincideixo amb l’Enrique o el Marc o amb en David de Sabadell, el Carmelo que sempre té algun acudit a punt, o la Laura, o la Núria, el Joan Carles, el César, el Fran, el Juan Miquel, el Carlos, l’Eva, el Javier, el Francis, el Rafa, el Manolo, la Conxita, el Juanjo, la Isa, i podria continuar però no acabaríem mai ja que podem arribar a ser més de 60 persones cada dissabte i sempre hi ha alguna cara nova que va engrandint el grup fins al punt que els Mossenaires s’han convertit en un fenomen que sobrepassa l’àmbit de la ciutat de Terrassa. Per acabar, sortir a córrer amb els Mossenàires implica, a banda de fer una activitat física en un entorn saludable, conèixer gent molt diversa i passar-ho francament bé. En resum, ser Mossenaire enganxa i us animo a que ho proveu!

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

One response so far




One Response to “Can Deu de Sabadell: no el coneixem…”

  1.   Ricardon 09 jul. 2015 at 12:19     1

    Precisament avui he anat a córrer per Can Déu. No hi havia anat des de l’Abril. Totalment desolador. Malgrat tot ja he pensat en refer el mapa i fer-hi una cursa d’orientació.