jul. 02 2015


“Ni a sol ni a ombra” Anar corrent

Filed under General

Gairebé no es pot creure què, faci fred o faci calor, sempre hi han persones disposades a fer un entrenament junts i fent-se costat. El projecte és vostre.

El que calia és anar a buscar una font amb garanties i la que ens sembla que ho és: la de Castellarnau.

S’ha patit calor i més ara què per llocs on abans els arbres ens donaven bona ombra, ara el sol no té qui l’aturi i se’ns fa l’entrenament un xic més
calorós; però en general s’ha fet suportable i ens hem revifat a l’hora de l’aigua.

Sempre convidem a què us proveu en un bon progressiu i com a premi, poder gaudir d’una foto de recordatori amb els més ràpids i un podi virtual

El lloc de la fotografia, ben curiós, amb aquests enginys per conduir l’electricitat, creiem, que no ens havíem fixat abans i que tenen curioses
formes.

Sempre algun mossenaire nou, com en Gerard i no ha dubtat gens la Conxita en donar-se a conèixer a tothom, ara que ja és “Mossenaire
d’honor”
Només agrair, una vegada més, que feu possible que el projecte tingui aquesta acceptació i que sapigueu que el dissabte vinent us tornem a
convocar, si voleu anar amb aquesta bona gent i que no us deixarem “ni a sol ni a ombra”. Aquesta és la “filosofia Mossenaire”. Gràcies!!


Fins avui; era una companya de molts nosaltres: Avui la Conxita Rusinés “mossenaire d’honor” i en el seu escrit i que ella anomena “manifest” us sorprendrà: segur. Un gran luxe tenir tanta qualitat humana amb nosaltres.
Gràcies Conxita

Al seu costat, un amic i conegut: en Josep Mª Antentas.


Moment de posar-se al dia de què ha estat la setmana i de nou, amb l’excusa de fer un tomb prop de Torre Mossèn Homs, amb en Miguel i en David


Inseparables amistats: les noies Isabel, Ester, Mónica i Isabel, amb en Manel


De mica en mica, l’Emilio Exposito es troba recuperat de l’operació i cada cop fa més activitat esportiva: avui a fer una bona caminada amb la seva muller, la Julia.


La Conxita ha anat al cotxe a deixar el paper d’agraïment de la seva proclamació de Mossenaire d’honor i ben acompanyada per la Sílvia.

Què fem? és l’hora en punt?, ni un segon amunt ni un segon avall, a les 08:06 marxem cap a fer un bon entrenament, després de donar aquests sis minutets de coll.


Javier i Sebi al capdavant, seguits per en Marc i l’Enric, que van començar a venir fa tres setmanes i es consoliden de mossenaires habituals.


L’Oriol, seguit per la seva muller, l’Ida, en Miguel i en Joan


Fernando de taronja, Balme i l’Oriol Moliner


I de dreta a esquerra, en Josep Mª, amb la Mossenaire d’honor, la Conxita i l’Emilio


Ruben Leica i Diego Garcia


Silvia, de dreta a esquerra, Inma i Carme


De blanc, el mossenaire nou: Gerard. Eva, Ester, Monica i Laura, seguit per en Xavi Pons


Fent manetes: Isa’s, en Guille i la Trini


Sebas, i seguit per la Sandra i l’Eva


La Mossenaire, amb en Josep Mª i l’Oriol


moment de qualitat: mossenaires amunt i avall. Chapeau!!, amb cinta vermella, Juan i en Miguel. Seguits per en Marc, Javier i Pepe: van a buscar la cua.


I com no podia ser d’una altra manera: l’Emilio també cap a la cua link


Quants “mossenaires” es toquen la cintura? 4, 5, 6, 7, o 8


I a punt de reagrupar-se la nostra “Mossenaire d’honor”: la Conxita


Un petit progressiu amb l’Isaac, Pascual i Ester


I els que han anat a buscar la cua, que ara era la Charo


Arriba la Charo tot rient, al capdavant en Marc


I a la bassa del golf, reagrupem


I després d’un mou progressiu: aquí tenim el podi: Marc, Juan, Emilio, Javier i Miguel


Ester Márquez, tota contenta. Foto fantàstica.


Josep Mª Antentas i Conxita i Juan Miguel a punt de reagrupar-se, després d’un bon progressiu


Gerard, Seguit per en Rubén, Jordi


No m’he après el nom i fa dies que gens: el proper posem remet


Cara de felicitat d’en Xavi, Guille i Trini


Isa’s, Eva i Manel, Charo i Laura


David i Manuel i de grog l’Enric


I ara arriba la Cua, en Miguel: amb l’Emilio, Fernando, Javier, Miguel i tots
els que fan les anades i tornades sovint. Gràcies a tots!!!


i ara a l’àrea de lleure de Castellarnau, toca refrescar-se, amb l’Emilio i la Conxita


Juan prem l’aixeta, mentre en Miguel està a punt de refrescar-se, i l’Oriol i en Miguel hi són presents


Isaac amb les seves Adidas Boost, fent bon estirament de la cama que li fa mal.


el tatuatge de la Laura, davant l’atenta mirada d’en Javier


Moments de conversar: Carme, Inma i Silvia


I la cua canvia de propietari i l’Enric diu que avui ho vol ser ell. Perfecte: convençut que gaudiràs de la bona companyia dels amics que van amunt i avall.


Aprenem el nom se’ls nous mossenaires: de blanc, en Gerard: sorprès!


I ara desvetllem el luxe de tenir una grandíssima “Mossenaire d’honor”: La
Conxita Rusinés. Gràcies !


ben aplaudida per tothom


I deixem passar als ciclistes, alhora que els aplaudim.


El moment més familiar; quan hi som tots i deixem constància d’un dia més un entrenament irrepetible i amb mot bones vibracions i amb un regust d’haver gaudit de forma senzilla: corrent amb bon acompanyament

Una vegada desfem el moment tan nostres, tornem a córrer amb un bon progressiu


He tingut la sort de poder d’anar una bona estona amb l’Enric i hem tingut conversa molt enriquidora. Llavors ens ha vingut a buscar, com no podia
ser d’una altra manera, en Javier i la conversa a tres ha estat molt bonica i finalment, l’amic de l’Enric, també ens ha vingut a buscar, en Marc i ha
estat tot un luxe. Per cert la fotografia ens l’ha fet el meu gran amic Viñeta, que també ha fet el mateix, venir-nos a buscar. Un luxe


I de vert, en Toni VP, amb qui vaig poder gaudir d’un impressionant relleu a Sant Joan Despí. Ell va fer un equip i m’hi va incloure i vam quedar quarts enmig d’equips d’atletisme de gran èxit. Un gran record.


I al camp base, end espera el meu fill amb en Juan i en Miguel. Miguel sol dir que en Juan és el seu entrenador: doncs enhorabona als dos; esteu que
us sortiu!!!


Amb dos mites d’ahir i d’avui: la Conxita i en Josep Maria. Confirma que cada setmana és una festa on podem gaudir de la vostra companyia.
Gràcies!! Ara llegirem i us sorprendrà la Conxita

Discreta, molts dissabtes gairebé no li sentim la veu. Entrena ael vostre costat, fa tot l’entrenament sense queixar-se i una setmana rere a l’altre
ens fa costat. Es notava que amb en Josep Maria es coneixen de fa temps i mentre corren, aprofiten per petar la xerrada, com gairebé fem tots. Ara
sabem molt més de tu i del cert que ens agrada i se’ns ha fet una lectura agradable i veiem perquè gràcies a persones com tu les coses tiren
endavant. Un luxe, Conxita i gràcies per acceptar ser la nostra flamant “Mossenaire d’honor”. Ella em deia que era un escrit i més aviat “manifest”,
en paraules seves. Fantàstic!! Molt agraïts

Fa 10 anys que vaig començar la pràctica del que llavors encara no era ni moda… CÓRRER, tot i que sempre he corregut darrera i davant d’una
pilota…

Un dia em vaig adonar que els efectes sobre el meu cos de les obligacions professionals i personals, fent cocktail amb l’edat, no m’agradaven gens ni
mica, així que vaig apuntar-me a un gimnàs, com a remei. La practica de l’esport en una sala tancada amb molta gent i un/una cridant, més aviat em
feia sentir engabiada i atabalada, per tant vaig provar de sortir amb els del running, tot i no tenir-ne ni idea… I ben aviat m’hi vaig aficionar. Per molts
motius i al·licients: per l’entorn natural en el qual ens endinsaven i recorríem (Terrassa es una ciutat rodejada de paratges inigualables que
desconeixia), i per la bona companyia. Vam fer pinya amb companys experimentats que sempre esperaven les “nenes”, molt considerats ells. En
Sebas (no pares, no pares, trota, trota), l’Emilio (como vas?), en Serrano (Propicios dias), l’Angeles, la Judith i molts i molts més fantàstics. I les nenes
que vam fer grup, perquè les dones ja ho tenim això de fer molt ràpid amistat. Ara en el wp som el “Running S/E/M/C” : la Sandra, l’Emma, la
Marga i jo, i tot i que de sortir a córrer, córrer.. va a ser que no gaire. Però seguim creixent i compartint experiències de la nostra vida juntes, el
naixement de les filletes, 4 nenes entre les tres… i jo 2 nens per compensar… noves feines, avenços professionals i algun que altre soparet i
dàncing.

Tot plegat suma… però si a sobre, t’apuntes a un gimnàs que acaba d’obrir, com el Terrassasports, i que vol i fa les coses molt ben fetes, i la
providència et brinda un jove entrenador, que comença amb unes ganes abismals, coneixements i amor per l’esport, dotat d’una qualitat humana i
personalitat desbordant, com en Jaume Leiva… qui s’hi pot resistir? Resultat : ens va contagiar a tots i totes d’aquesta la seva passió, amb
esperit sa de l’esport i del companyerisme. I van anar caient les de 10 km:

la Mercè, els Bombers, Festa Major de Sabadell, Els Nassos, la de SantPedor, FM de Terrassa, FM de Matadepera, Mulla’t i Córrer, Sant Muç de
Rubí, Caldes d’Estrac, Sant Quirze, Riu Ripoll de Sabadell i la Runnin Challengue a Lanzarote, vacances incloses!! També les mitges la de Granollers i la de Terrassa, i per defecte professional, com a Gerent de la
FEEC, alguna que altra de muntanya: Can Gonteres, City Trail Bcn, Mont-Rodón, i la de preciosa i recomanable de Rellinars… Anar a córrer en
grup, tots en un cotxe, esperar els darrers en arribar, la bossa d’obsequi (què hi haurà?), i gaudir del “subidón” tot tornant a casa cantant, sentint-te
be i amb més energia i complaença que mai, per haver aconseguit superar-te, competint amb tu mateixa i guanyant sempre!

Perquè porto tota la vida fent esport, des dels 13 anys, corrent i corrent darrera i davant d’una pilota, corrent i corrent les pretemporades, les
temporades amb els seus 32 partits oficials, els amistosos, els de preparació… 17 anys federada amb l’Epic de Matadepera, com a monitora i
fundant la JET… Com va anar això? Doncs que de petita anava endarrerida en l’alçada, i la Sra. Francis deia que els que feien bàsquet eren molt alts,
doncs potser si fes bàsquet la nena creixeria…. Segur que no era que els alts feien bàsquet perquè ja eren alts i n’és una condició ??

Ja, ja, ja i ara aquí estic amb una colla que destil·la passió per córrer, per fer pinya, per estar en contacte amb la natura, per brindar i compartir amb
tots un espai en el que gaudir, oblidar-nos dels mals de caps i oxigenar-nos corrent pels paratges i per l’entorn natural de Terrassa i Sabadell. La
veritat es que aquesta colla de Mossenaires es quelcom més que un grup de sortir a córrer. A mesura que van caient els dissabtes, m’hi sento més i
millor, física i mentalment. I a on he trobat inoblidables companys de fa molt i molt temps que han sofert la mateixa transformació que jo: del
bàsquet (en Guillermo), de l’altra colla del gimnàs (l’Emilio), de fatigues professionals (la Sílvia i en Josep Mª), i n’estic coneixement molts més que
em sorprenen cada dia gratament.

El secret no el sé… potser una mica d’amistat, una dosi de conversa, un ocasional acudit, un preguntar si et trobes be quan aflueixes o pares, uns
ànims d’un desconegut quan rebufes a la pujada, un progressiu de costat amb un altre, una esporàdica competició esprintant en els darrers metres
de l’arribada… la satisfacció i plaer d’estar justament en el lloc en que vols estar en el precís moment en que hi vols estar… desproveïts de tot
perjudici i essent tots iguals com a persones, sense que res tingui importància, ni qui ets, ni què fas, ni cap de les teves condicions, ni la
física!!!

Agrair al Capità General, en Pep Moliner, sempre càmera en mà, la seva incansable tasca d’organització, difusió i comunicació, que no perquè la faci
amb tota l’ànima, perquè se li nota, té menys mèrit, sinó tot el contrari, el seu esforç i treball es encomiable i de treure’s el barret. També fer extensiu
aquest agraïment i als companys que li fan equip, per oferir-nos aquest espai de natura i de realització personal i humana.

I avui especialment gràcies per aquest privilegi de ser Mossenaire d’Honor, en femení.

FELICITATS COMPANYS I COMPANYES I ENDAVANT !!

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “Ni a sol ni a ombra” Anar corrent




Comments are closed at this time.