Archive for the 'senderisme' Category

set. 20 2017


Cap el Turó quan plou amb Mossenaires

Quan el divendres dia 15 queien forts ruixats, imaginàvem que podríem tenir molt de fang i ens ha sorprès que aquest dissabte molta gent imaginava cap on aniríem, donat que mirem d’actuar amb certa lògica i no anar pels tolls.

Anar cap al Turó de les Roques Blanques ens agrada per molts motius: magnífiques vistes, revolts exigents, i com sabeu: tot el que puja baixa. Us hem vist en bona forma i gaudint de valent i ni una sola queixa. Enhorabona!!

Cada setmana hi ha esdeveniments importants i moltes i molts Mossenaires avui a la tarda tenien una cita amb la Matagalls-Montserrat i si tot va bé i estan recuperats i venen el dissabte vinent, els felicitarem, com estem fent els darrers anys.

Veureu que les fotografies són significatives i alguna ha sortit borrosa, però també l’hem posat i en una de les setmanes on la societat es posiciona i estem esperançats en què tot anirà bé. Des d’aquí, molta pau, amor i esperança i desitgem el millor per tothom.

No oblideu que el dissabte vinent teniu una nova cita amb Mossenaires i siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis t’hi convidem a entrenar en grup, que de vegades és molt més divertit i es millora molt més. Fins aviat i bona setmana!!


A punt de sortida


I l’Àngel que ens durà la bandera Mossenaire


amb una mica de fresca i quan tot just surt el sol: sortim amb l’Oriol i la Núria


I com bon estadistes, engegada de cronos


Carmelo segur que ens explica algun acudit


Amb en José i en Francisco


I amb en Jordi al davant i l’Emilio, seguits per en Jordi i en Miguel


Superant la cadena amb l’Antonio


Anirem amunt, per llocs on el fang no sigui tan present, donat que el dia anterior havia caigut bons xàfecs


I la Mola sempre present als nostres entrenaments vallessans


I veiem com la gent ha anat a la cua i arriben plegats


I reagrupament amb en José Luíx, Jordi, i Carme


I a l’Ajuntament de Matadepera, l’Emilio torna cap a la cua


Passem pels carrers cèntrics de Matadepera


Agafeu-vos que venen curves


Matadepera encara m’agrada més


Una setmana crucial i que recordarem la resta de les nostres vides. Sí.


Passem per la plaça de Sant Jordi


I la Mossenaire Gemma Solsona, que avui no ha pogut venir, però que ens vindrà setmana que ve


I abans de pujar al Turo de les Roques Blanques, un bon reagrupament amb l’Emilio


Amunt!!


Am l’Olga i en Joan


Bones vistes des de dalt, amb en Jordi


L’Olga ens mostra orgullosa la samarreta que va guanyar corrent a Sabadell i va dissenyar un Mossenaire: en Víctor Escalante 


La Núria en un dia especial


L’Albert fent broma


L’Angel fent el desplegament


I en un dia bonic i radiant, veien com puja la nostra cua favorita


Francisco


Manolo i Andreu


Francis, dels Grimpats


I ja hi som tothom


A punt per a la foto familiar


I abans coneixerem aniversaris i tenim a la Nuria


La Núria ja fa un any que ho va ser


Fort aplaudiment


Un record dels aniversaris


I un dia per recordar amb la fotografia de família Mossenaire


Abvall que fa baixada, amb en Joan, Jordi, Carme


Àngel amb la bandera. Hem destacat que després d’anys de lesions, ara pot tornar a córrer. Enhorabona


Paco Barcia


En Jordi amb un gest simpàtic de llengotes


Els cunyats, Miguel i Sebas


Toni Ferré va dir que vindria, i ha vingut a acabar l’entrenament amb nosaltres


Un dels millor triatletes veterenans de Terrassa que conec.


Amb en Toni


Miguel, jo i Toni. Bonica fotografia i un gran record

https://www.strava.com/activities/1186356733

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Cap el Turó quan plou amb Mossenaires

set. 13 2017


Can Bonvilar amb Mossenaires

Ens ho hem agafat amb ganes i es nota que la temporada promet. Gent vinguda d’arreu a fer un entrenament per la zona de Can Bonvilar, Bosc de Can Deu i tot fent proves de com ha anat l’estiu. Ja es veu una millora atlètica i una bona colla de Mossenaires que han anat fins a Sant Vicenç de Verders i tornar. Hem celebrat, com moltes setmanes, els aniversaris a Mossenaires d’honor a la mateixa setmana i mes però d’anys anteriors.

La bandera ha continuat el seu quilometratge a l’esquena d’una gran Mossenaire, la Mariona i hem desitjat sort a qui fareu la Matagalls el dissabte vinent i no podreu venir a fer la trobada habitual.

Us esperem el proper dissabte a les 08:00 i sense compromís. Vagi bé i bona setmana i a #corrergaudir.


Un lloc que és molt bonic per estar-hi és Sant Julià d’Altura, i avui la gran familiar mossenaire hi faràs la parada més important


I sempre se’n recorda de nosaltres en Ferran, i quan poc ens ve a fer costat.


l’Anna amb en Ferran


José i Sebas


Com deia l’Emilio: avui no m’ho podia perdre!!


I li demanem…


ara amb la masia de fons


I accepta de bon gran la nominació a “Mossenaire d’honor” en Manuel Ales. Enhorabona


I avui la bandera la durà amb ganes i força la Mariona Linares !!!- Gràcies!!


Mariona Linares i l’Oriol


Cap a on anem Pep?, ens pregunta en Gaby. Ahhhh !!! el secret més ben guardat.


I amb aquesta fotografia feta pel Gaby, deixem la Masia de Torre Mossèn Homs: el nostre camp base


I amb la bandera a l’esquena de la Mariona


I passem pel l’Àrea d’estadada del Centre d’Informació Ambiental Can Bon Vilar


I els amics David i Andreu al capdavant


El nostre nominat, en Manuel


Amb el document d’agraïment, en Manuel. A la seva dreta en Jordi i a l’esquerra en Quim


Sebastián


La font de l’Argelaguet


No tenim massa fotografies d’aquest préssec. Aquesta ens la fa en Gaby


Toca desplegament


Dues grans persones, molt maques i increïbles: nascudes el mateix dia, el mateix més i el mateix any. S’han conegut fa anys a Can Mossenaires. L’Eva i la Mariona


Ferran i Maten, amb l’Òscar que s’ho mira

Ara llegirem els aniversaris


I ll’Emilio rep el vostre reconeixement


I en David també


I l’Eva, també d’aniversari


I en Pep anuncia al Mossenaire d’Honor


Ja el tenim i a punt d’ésser proclamat per vosaltres


Manuel Ales Mossenaire d’honor


Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!


Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!


I en aquest punt, la fotografia de família. Una més per l’historial


I els ocells aixequen el vol, i Mossenaires també


Olga i Santi i Francisco, amb el fons de Sant Julià d’Altura


Paco Barcia , danvant de San Vicenç de Verders.


La Manuela davant l’hermita


Quim, Dolores, Miquel, Manuel


Toni, Oriol, Francisco, Sebastián, Jordi


Manuel i Eva,


Un bon lloc un fer un bon àpat



La Manuela


I a la font amb en Jordi i la Manuela

Pep, Jordi, Gemma, Manuela

Albert i “el mestre”, en Joan


La foto del compte enrera, al camp base. Gràcies a tothom


Aquesta fotografia és molt important, donat que aquestes persones es saben fer costat, aconsellar i animar. Grans persones
En Carles no coneixia a en Toni, un amic del Pep de la mili i que després de més de trenta anys no hem perdut contacte i ens uneixen moltes coses. Gràcies Toni Ferrer


https://www.strava.com/activities/1175256384

 

Si fa uns mesos ens vam creuar quasi per casualitat pel bosc de Can Deu, ara després de força dissabtes, és un habitual en Manuel i avui proclamat a un grau més “Mossenaire d’honor” Un luxe tenir i enriquir amb persones com tu al projecte d'”Entrenaments en grup”, i avui tothom et coneixerà una mica més. Enhorabona!!

Hola Mossenaires, no estic acostumat a presentar-me, però vull que em conegueu. Sóc nascut en franca fins als 10 anys. Després vaig venir a Badalona, en què he passat 30 anys iniciant-me al running seguint per aquells temps els meus ídols, Abel Antón i Matín Fiz. Vaig començar al litoral badaloní i polígons solitaris amb alguns ensurts per aquells llavors d’alguns gossos solts. Les meves primeres curses van ser la cursa del Corte Ingles, amb 14 anys per promocionar les olimpíades i fins ara no he parat. Pràcticament com vosaltres, ja que ens agrada l’esforç en realitzar qualsevol esport relacionat amb la natura, recollint els beneficis en respirar els contrastos d’olors i sentir que podem aconseguir el que ens proposem. Per això anem fent anys i ja no ens paren.
Ara em toca gaudir d’aquests paratges, entre Terrassa i Sabadell en el qual resideixo, ja per 15 anys. Bé crec que ens anirem coneixent-nos. Cada vegada més gent acudeix al grup de persones molt senzilles i naturals en què percebem amb amistat a tot el que s’uneix al grup. Ets un crack Pep! Moltes salutacions

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Can Bonvilar amb Mossenaires

jul. 19 2017


Amunt i avall dels Mossenaires

Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!


JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!


D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.


Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”


Montse Susín 


Xavi, Carlos, Nacho


Carme Valldeperas 

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral 
[img][/img]


Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme 

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament


I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar


En Víctor, el nostre bandera d’avui.


I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també


l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.


I ens esperem per seguir un corriolet


I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben


Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades


Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo 


Roberto


Manolo


Amb la llengua fora, en Carmelo


Txell al capdavant


Quim Gaya vestit de Mossenaire


I en JuanMa i en Jordi al reagrupament


Ja tenim la cua aquí


Reagrupant


Quim i Monstse


Xavi Pons vestit de Mossenaire


Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire


Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup


Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!


Imatge de cua a la font de Can Roure


Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure


Imma Morales 


Segueixen les cues.


Una selfie en tota regla


Josep Mirabet 


Antonio Aguilar 


Víctor comença a desplegar


Cal posar bé la bandera


La Sandra desapareix


Toca conéixer el nominat


JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!


Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom


Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom


La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles


Pleguem la bandera


Baixem


Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca


Toca passa la carretera de Talamanca


i a qui ens trobem?


Sandra i Marc Sala 


I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra


Avui ens esperava una sorpresa


En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!


Manuel Ales


I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades


12, 11, 10, 9… foto corrent!!!


I davant la masia, la darrera foto


Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….

Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Amunt i avall dels Mossenaires

Older Posts »