Archive for the 'entrenar' Category

Mar 16 2016


…a bots i barrals

Son les 07:00 i a Terrassa plou a bots i barrals.
Previsió, i sabem que la pluja espanta a més d’una i a més d’un, i: sorpresa.
Una bona colla s’aplega al costat de la “Masia de Torre Mossèn Homs”.

L’Anna es queda a esperar al Miquel i nosaltres cami a la font de la Tartana. Més endavant ens atraparan.

De fet, de forma inesperada, deixa de ploura i no ens mullarem. El recorregut, conegut per tothom, amb anècdotes cada cop que passen pels bassals d’aigua. Ha anat força bé i com és habitual, ens quedarà un bon record de la trobada. Gràcies a tothom!!


El desplegament per l’Imma i en Fran de la bandera moments a punt de sortir, i veieu alguna cosa estranya?


La por a la pluja fa que fem la fotografia de família just a aquest moment, per por de si a mig entrenament ens cau una de bona i ens disposem a muntar la fotografia de família

L’Àngel avui ha estat el que ens ha fet de cua i de fet està fort i ha acabat molt millor que fa un parell de setmanes. Està millorant


Fotografia de sortida amb en Jordi


I ara amb el de la gorra vermella, tot i que sembla que tenim la bandera mirant a Sabadell. Una anècdota més!!, i per cert que no és la primera vegada.


En els nostres caps està que ens mullarem i que acabarem xops


No trobem el moment d’arrancar,


I com és tradició dels bons mossenaires, fent reagrupaments per fer un bon “Entrenament en grup”


Flors grogues al nostre pas pels carrers de Matadepera i una pluja que avui ha anat molt bé als camps i conreus. Al Vallès, aquesta vegada, ha sabut ploure i haurà salvat moltes collites i nosaltres que ens n’alegrem


Sandra i Pepe pujant pels carrers de Matadepera.

Aquí un bon grupet anant a buscar la cua, que avui ha estat en Àngel. Per això, tornant enrere. Gràcies!!


La definició de península, es d’una terra envoltada per tot arreu d’aigua, menys per un lloc. Doncs en Jordi, el tenim a la península de la font de la Tartana


Foto simpàtica, feta amb el disparador automàtic. Veieu quines cares feu tots.


I ara si, a un lloc bonic i que molts recordem de tota la vida, la Font de la Tartana: la fotografia oficial d’un dia d’entrenament està a punt de produir-se


Aquí està: a les valentes i valents que no els ha espantat la pluja, el nostre petit homenatge a la gent que no els espanten ni els llamps ni els trons, i molt menys quatre gotes mal contades que ens han caigut.


Ja més distesos, amb en Pepe, Enrique-Nilo, Miquel, Rafael, Inma, Antonio i Fran


I el nostre nou mossenaire, l’Antonio, que ve aconsellat per en Rafael, i que també és entrenador de futbol, com el Miquel Olmo. Gràcies per venir i esperem anar-te veient, sempre que vulguis.


En Miquel, avui ha patit de valent, Ha arribat un xic tard a la sortida, però acompanyat de l’Anna Cos, que l’ha portat a toc de pito, ha arribat a la font de la Tartana, gairebé com nosaltres. Avui t’han fet córrer!!!


La fletxa, imaginem de la cursa de Montrodó, que ens indica cap on anava aquesta, i que nosaltres seguirem. En Juan Miguel i en Jordi, han anat a buscar la cua, que com sabeu és l’amic Angel. Oi que se’l veu bé?


La roca mullada i els camins on es corria perfecte, i no ens hem mullat


Magnífics totes i tots, en una pujadeta de no res.

I ara el moment divertit


Sempre hi ha un racó per on passar. I l’Anna passa.


L’Oriol ha trobat el seu propi camí


Eiiii !!! Miquel. Amb espectadors i tot.


Prova superada


Per si algú no sap on som


I no podia faltar, un bon traguet de l’Anna a la font Mossenaire


I ara l’Imma, una mossenaire que no falla mai a la trobada


Quina pinta.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a …a bots i barrals

Feb 25 2016


Miquel Olmo: Mossenaire d’honor

A Terrassa molta gent li té en molta estima. Imposa caràcter i és de la ciutat. Un bon entrenador de futbol, que ara busca equip. Almenys aquest és el nostre sentiment i ens agrada tenir-lo d’amistat. Sorpresa que ha volgut compartir amb tots nosaltres una estona corrent.
Com que ens agrada saber que tenim a persones com ell, que admirem, i com a tots vosaltres, que també sou imprescindibles pel projecte, que creieu en aquest projecte i amb l’esport, avui li hem demanat que fos Mossenaire d’honor. I ha acceptat, i a hores d’ara ostenta el títol amb orgull.

Avui, però, el circuit ha estat exigent. Un que val la pena, i que fa posar-nos les piles. Els sis revolts de Can Candi on hem vist a patir a alguna persona. Però tothom molt i molt bé.

La teoria del “Sadanalacua”, que va força bé i “Jomesperoaquí”, també funciona.

De nou, veiem que hi ha força gent amb ganes de compartir una estona i cares il·luminades i tot i que us hem fet patir, segur que un bon record quedarà d’un dia irrepetible.

Al nostre pas per Matadepera crec que a més d’una persona els causa sensació i, ja que no és habitual veure-us tan units i engrescats i feu molt de goig. De tot cor moltes gràcies i tots sou imprescindibles per fer una jornada de qualitat. Ens veiem, quan?, la resposta: dissabte.


Miguel Olmo, accepta la nominació a “Mossenaire d’Honor” al costat de la nostra mossenaire major, l’ Anna Cos

La promesa s’ha tornat a complir: l’ Oriol Carreras i Taxavu Filgueira

Immensa alegria Isa i Antonio, que feia dies que no es veien

Felisa


Que no saps que és Miquel?; doncs que estàs nominat

Gràcies!!!


I en Javier Colado serà la nostra bandera. Una gran persona que
ni recordem de quan fa que fa gran la colla mossenaire i el coneixem des de sempre.

La Carme Valldeperas , Javier i en Joan Carles Sanjurjo , despleguen i posen a punt la bandera

Tot és a punt!!


Jordi, Txavu i Oriol, a trepitjar les pedres



i el nominat Mossenaire d’Honor, amb l’Anna i l’Antentas

Rafael, sempre seriós i concentrat i a la dreta en Juanjo Fernandez ,
que tot i no poder córrer molta estona, ens ha acompanyat als primers compassos




Manuel al capdavant

Mariona, Anna i Miquel, mentre enfilem el camí cap a Matadepera

Antentas, Oriol, Txavu i Assumpta

Juan i Juanjo, amb un bon raig de sol

I el mateig raig, amb la Mariona, Anna i Miquel, seguits per la Gemma i l’Antonio

Montse, Quim, Montilla


I miran enrea, aquest gos tan maco. I en Miquel Piqueras , i tota la colla que fan dels entrenaments en grup algo possible, anant a la cua i fent reagrupaments.
Gràcies a tothom

I ens aproximem al bell mig de Matadepera



I, oh sorpresa, un amic del Miquel en Dani, també s’estrena i molt a veure amb l’esport. Si en Miquel és un gran tècnic futbolístic, en Dani ho és i de fa molts de temps de la Natació.

I Andreu, Loli, Txavu, Javi, Juan, Joan, Miguel, Fernando, són la nostra “CUA” favorita. J
Ja la tenim aquí!!

El gos es mostra poc alterat al nostre pas, i l’amo inmutable. El nostre pas
pels carrers de Matadepera són famosos.

I continuem la nostra marxa, amb en Jordi, Montilla i la Sandra, que es mostrava preocupada per si venia alguna pujada.

Els reagrupaments famosos, i en Dani que segurament es sent estranyat de com feu els vostres entrenaments.

“Quality moment”, on tots ens tornem solidaris i anem amunt i avall a fer “grup”

Cinta i Carme. De tant en tant obre els ulls, segur.

Alberto i Josep

Loli, Isabel i Felisa

No us podem convidar, ho sentim: nosaltres som “corredores i corredors”,
però el senderisme és meravellós i més amb la parella estimada


La bandera va acumulant quilòmetres a l’esquena d’en Javier Colado

Els sis revolts ens esperen, tal com anunciàvem al twitter

sis revolts, ni un més ni un menys

Sota un cel amenaçador, anem pujant amb la Montse i en Quim Gaya

I sembla que la cua ja vindrà, nosaltres l’esperem aquí a dalt, oi?

Pugen mossenaires


Va pujant la cua


I arriba la bandera, portada amb orgull per en Javier Colado

La Sandra si ha anat amunt i avall, i forta, forta.



Javi i Joan, desplegant la bandera



I tenim tres nous Mossenaires !!!, benvinguts i ara a repetir.


Sabeu qui serà el nostre Mossenaire d’honor?

de vegades tenen aquestes coses: el que escriu no coneixeria al Miquel, si no fos per l’Oriol. I avui teníem: Oriol, Txavu, Miquel on un dia, mig per casualitat, va néixer una amistat. Gràcies als tres. L’Oirol dirigia un programa fins fa poc a Canal Terrassa anomenat Som Aquí, on per cert moltes vegades parlava dels Mossenaires. Un dia, en directe, em va prometre que vindria i ja ha vingut almenys més de cinc vegades i ve d’Ullastrell. Si voleu veure el moment que ens coneixem amb l’ Oriol Carreras Part1 , Part 2 , i es compromet a venir a córrer.

I des de dalt el Turó de les Roques Blanques, després de sis revolts, i 1700 metres de llargada i cent i escaig de pujada: la foto de família. Una foto única i intransferible i irrepetible. Gràcies amigues i amics: i el que us vaig dir, quan correm tothom som iguals i l’esport ens uneix. Aprofitem-ho.




I després de tantes emocions, toca retirada i baixar.


La Laura Puertas i la Silvia Vila , que avui estaven fent entrenament molt llarg, de cara la Marató de Barcelona

Txavu i Oriol, fent l’estirament típic dels flamencs.

Dani Nart, Miquel Olmo, jo, Txavu Filgueira, Oriol Carreras

Al capdavant els germans Osuna, Mercè i Isaac, seguir del Quim i la Montse

Val a dir que ens ha sorprès que en Dani Nart, persona que esportivament es desenvolupa en un entorn aquàtic, té un excel·lent ritme. Gràcies per venir.

Francisco, Fernando, Inma, Txell, Enrique-Nilo

Laura, Isa, Felisa

L’Anna

Sandra i Sílvia, acabant de passar pel pont de Matadepera, davant la plaça de Sant Jordi

Nicolau. Cada dia més fort



Laura i Isa, a punt de pujar les escales que ens portaran a Bombers,

Assumpta i Imma,

Albert Perpinyà

I avui ens recuperem a l’excel·lent “Font Mossenaire”, amb en Jordi Torrente

Com he dit a la crònica, quan vam ser “Capdidats” a Capgrós de Terrassa, vam tenir la sort d’encetar una bona amistat tota una sèrie de persones, i entre elles en Miquel Olmo. Aquells dies, per alguna cosa estranya vam conectar, i ens va fer un homenatge portant-nos a l’equip de la nostra ciutat, tota la plantilla i vam fer un Entrenament amb el Terrassa Fútbol Club inoblidable.
L’entitat i ell personalment em va convidar a un partit a la tribuna i sempre que ens vèiem ens emplaçàvem a córrer a Can Mossenaire.

Avui ens dedica el seu escrit i tots hem tingut el plaer i l’honor d’haver entrenat al seu costat i conèixer un xic més a aquesta gran persona a la qual desitgem ben aviat entreni a un equip de primera, que és el que es mereix i és la seva feina. Gràcies i per molts anys

Mossenaire d’honor… no mereixo aquest reconeixement, però la meva relació amb en Pep, fruit d’una nominació com capdidats a la nostra estimada Terrassa l’any 2010 (on el premi per a nosaltres era la mateixa nominació… és com el córrer…) i les nostres converses a partir d’aquell moment sobre la ciutat i l’esport, de les nostres inquietuds i sobretot d’aquest grup, els Mossenaires, amb qui vam compartir un entrenament del TERRRASSA FC, equip al qual aleshores jo entrenava i dirigia, l’equip que en sóc soci i seguidor, privilegi que recordo amb la nostàlgia del que no va poder acabar la seva obra… en fi, és aquesta relació la que m’obliga a acceptar aquest honor…

Sóc el mes gran de 7 germans, tots esportistes (els pares prou esport van fer per treure la familia endavant): el David va jugar a futbol i ara és l’entrenador del Badia; la Monica va jugar a Basket amb l’Atheltic; la Sandra va fer gimnasia esportiva i despres es va passar al Basket, i a estat jugant fins aquest any al CNT, quan el seu genoll li va dir prou; el Josué també va ser futbolista, i ara entrena al Viladecavalls; la Carolina va ser tota una campiona infantil de gimnasia esportiva, la que més prometia, i hores d’ara l’única que no fa res, després d’una etapa al Basket (l’enganxarem amb els Mossenaires…); i la Maria, la més petita, encara juga amb el CNT, una de les millors jugadores que el Basket de la nostra ciutat ha donat (sense passio…). Tinc 2 fills, també molt esportistes, futbolistes professionals: en
Carlos que té 19 anys i en Dani que en te 17.

Miquel es el meu nom, i com alguns sabreu no procedeixo d’aquest món de runners, d’amants purs de la natura, no… tota la meva vida ha girat al voltant d’una pilota, vaig ser futbolista i avui sóc entrenador, tinc el privilegi de tenir com a professió allò que tant estimo, i creieu-me que ho valoro i molt, més quan observo com tantes persones s’ajunten per fer esport, córrer, “només” per gaudir de la natura i de la companyia d’altres corredors, i perdoneu-me, perquè sobra el “només”, perquè és tant… estimo l’esport,
però confesso que com a futbolista no m’agradava córrer, més aviat m’avorria, gaudia de la pilota però córrer… buffff, els futbolistes dèiem bromejant que és de covards, per justificar la nostra animadversió cap a allò que acabem estimant quan ens retirem, quan deixem de ser futbolistes esportistes per ser esportistes per amor a l’esport, i valorar tantes coses que en el camí es perden… que no m’agradés córrer no vol dir que no ho fes, vaig córrer una mitja marató amb 21 anys, acabat de llicenciar del servei militar, però sense cap preparació, sense calçat adequat ni equipació adequada, i com vaig patir… aquesta és tota la meva experiència com a runner en una cursa, fins fa uns anys, que m’he enganxat a córrer per les muntanyes dels nostres bells paratges.

Em torna boig la Mola, hi pujo sempre que tinc temps, corrent, pel camí dels Monjos, per can Robert,… tant n’és, gaudeixo cada pujada, i cada vegada que la contemplo vull més…

Les poques vegades que coincidia amb en Pep per la ciutat li prometia la meva assistència un dissabte o un altre, però la meva professió no m’ho permetia, i ara, que formo part (espero i desitjo que per poc temps) de l’empresa mes gran que existeix (INEM), he pogut conèixer a l’Anna, que en cada pas m’ensenya, m’atrapa, em descobreix el plaer de córrer per córrer, de gaudir de la natura i tot el que ens ofereix i m’agrada, de les sensacions, de l’entorn, i vull més, a poc a poc, o no… però més.

Ara vull fer una mitja, i una marató, i amb la Trail Walker a l’horitzó, no vull parar, veurem com aguanta la meva ciàtica, lesió que em va acompanyar com a futbolista i amb la que visc, però que no em va a fer aturar-me, ni ho farà ara…

Crec que les coses són més o menys grans per les persones que en formen part, els Mossenaires amb Pep Moliner al capdavant, és esport per companyerisme, pel luxe de gaudir de la companyia, per solidaritat amb l’últim, per no competir sinó per córrer, i córrer per arribar on? A qualsevol lloc on hi hagi alguna cosa per comentar, una foto per fer, una font d’on beure, un camí per descobrir, un paisatge per contemplar… no és el camí, és qui en forma part, gràcies Pep, per tal honor, i gràcies als Mossenaires
per fer d’aquest grup un equip, com jo ho entenc, on l’important no és un, sinó el del costat, el de davant i el de darrere… Tant de bo la meva professió em permeti gaudir en més ocasions de la vostra companyia, tant de bo en la meva professió es tingués la percepció de com veieu vosaltres l’esport, la natura, el camí, el trajecte… tot seria millor, però potser ja no seria futbol.
O sí… En tot cas, per ser corredor, només necessites sortir i sentir-ho, jo ho he fet, i amb la millor companyia, amb en Pep, l’Anna, en Dani i els Mossenaires.

Gràcies a tots, fins a molt aviat i una forta abraçada!!!

Miquel Olmo

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Miquel Olmo: Mossenaire d’honor

Feb 11 2016


Tenim font a Torre Mossèn Homs

Al llarg dels anys, quantes vegades havíem somiat, en acabar l’entrenament, refrescar-nos la gola, fer un bon traguet, hidratar-nos, rentar-nos la cara suada, després d’haver corregut. Quanta gent ho havia comentat i passava el temps i vet a qui per on, que avui és el primer dissabte després d’aquesta colla d’anys que un dels elements més necessaris per a la vida, el tenim just al nostre camp base: “La Font de Torre Mossèn Homs”. Immensament agraïts i cada vegada aquest lloc el trobem una joia de Terrassa des d’on practicar esport.

Com la setmana passada, una bona gent mossenaire, ens donen a conèixer que tenen un repte important, Oxfam Trailwalker per una causa , i aquests amics son els SIX Team . Avui us el donarem a conèixer.

De nou, nova gent que ens “ve a provar”, i si endevinem una rialla a les seves cares, ens donem per satisfets. Gràcies per fer costat a aquest projecte d’entrenament en grup.

Hem baixat pel torrent de la Grípia, uns quants progressius i molt de córrer-xerrar.

Un gran Mossenaire d’honor i una gran portadora de la bandera. Us ho agraïm de tot cor i ens veiem: quan? ahhhh!!!


Quin privilegi estrenar per primera setmana “La Font de Mossèn Homs” En Txavu Filgueira , ha estat un dels primers Mossenaires a gaudir de l’aigua fresca i del raig de la font que estrenàvem. Moltes gràcies a la brigada d’obres de l’Ajuntament de Terrassa i a la regidoria, que ha fet possible tenir aquest punt d’hidratació


I en Xesco García, avui com a candidat a “Mossenaire d’honor”, accepte el
repte de ser-ho


Gràcies, i al costat de la seva muller. la Isabel Font i de la Present


I l’Antonio Pulido, avui ens porta a les seves bones amistats, la Patrícia i en Fidel. Gràcies a tots tres.


En David amb la Luna. Tots dos en una gran forma atlètica i ho hem intuït.


Amb en Paco Utrera, que al seu costat i des de Can Palet, hem arribat al camp base mossenaire


I qui portarà la nostra bandera? La Carme Valldeperas . Tot un luxe la nostra abanderada!!


Desplegament de la bandera, davant la Masia de Torre Mossèn Homs per la Carme Valldeperas i la Txell.


En Marc Armengol a qui agraïm molt la seva participació a tenir una font a Can Mossenaire. Gràcies


Txavu, comença a ser un clàssic a la trobada. Aconseguirà fer venir a l’Oriol Carreras. No perdem l’esperança


Pepe, Joan, Ramon, Josep, i Andreu, enceten l’entrenament


Francisco, Marc i Paco


Rafael, Toni i Carmelo


David, Xesco, Present i Isa


Gemma i Laura


Miguel i Montilla


I són bones amigues: Charo i Eli


Toni i Carmelo


I el nostre gran valor: l’Antentas. Gràcies Josep Maria


Quin honor qui ens porta la bandera, la Carme Valldeperas


l’Assumpta, amb buff blau, al costat d’una nova mossenaire


I en David al costat del nominat per ser el nostre Mossenaire d’honor: en Xesco


Inseparables, la Charo i la Eli. Gràcies per venir!!

En Xesco ha estat molt participatiu als progressius i els ha fet tots a tope. Recordem que està en ple procés d’entrenament per fer la Trailwalker d’aquí un parell de mesos.


“Quality moment”, mossenaires amunt i avall


David, retornant a la cua


Andreu, un fixe a les trobades i també cap a la cua. Gràcies


Passant pel costat de l’ntercanviador de Torrebonica, s’observa el detallasso de que sou molt solidaris i tothom es fa costat en un entrenament en grup


Laura de Benito, passant al costat de l’estació


En primer terme la Txell, al mig l’Inma, i l’Assumpta


Els germans Osuna, la Mercè i l’Isaac


En primer terme en Fidel, la Patricia i l’Antonio


I arriba la cua: Gemma, David, Cesc, Xesco, Marc i Txavu. Gràcies !!


Txell, Carme Inma


“Quality moment”, filosofia Mossenaire


Aquests caminadors ens preguntaven si hi havia una cursa


I pels terrenys del Consorci Sanitari de Terrasa, veiem a la gent gaudir


I en Txavu ha fet gairebé tots el progressius !!, vet a qui la font que heu vist a la primer fotografia. L’aigua li ha donat ales. Bé: cames!!


Ens agrada veure-us gaudir: mmm! no recordem els vostres noms: promese d’aprende’ls


Txell, Javi, Inma i Carme


En Santi sembla li costa enfilar a la Gemma, davant l’atenta mirada d’en Davi i l’Andreu


La Carme Valldeperas a punt de fer el desplegament. Em sembla que la bandera serà desplegada aviat, al revés o del dret?


Però ara ens queda presentar al nostra flamant “Mossenaire d’honor”: En Xesco


Sabeu qui son?


Laura, Xesco, Isa i Eva i formen part de l’equip SIX Team i el dia que estigueu fent aquest gran esforç de fer 100 qm.,
després de recaptar més mil cinc cents euros per fer un món millor on la gent no es mori de gana ni de pobresa. Teniu un cor molt gran. Molta sort


I ja la tenim desplegada. Històrica foto. Mirant cap als mossenaires. jeje.


Una vegada més feu molt de goig i ens feu molt feliços, amb aquesta senzillesa d’entrenament solidari i compartit. Gràcies a tothom.


I després d’aquests moments familiars, torna tocar fer un bon progressiu i aquí els capdavanters


I els que han fet a tope: Santi, Txavu, David, Gemma, Andreu, Isaac i David. Enhorabona!!


Per homologar aquesta primera posició, els capdavanters sempre van a la cua, i ja hi som tothom. La Patricia i el Fidel, experimenten per primera vegada aquesta sensació de sentir-se sempre acompanyats


I en Xesco, molt participatiu als progressius. Una vegada proclamat “Mossenaire d’honor”, encara amb més força

Carme, Inma, Txell, a punt de fer una bona pujada


Mari i Paco


Mossenaire d’honor, Xesco, i l’Emilio, passant per aquest punt


Pepe, i la portadora de la bandera, la Carme


Charo i l’Eli


Isaac, Eva, Isa, Laura


Antonio, Fidel i Patricia


Oriol, Marc, nou mossenaire i nou mossenaire amb gorra blava


Rafael que és un mossenaire que ve sovint, al costat de Juan Miguel

I com és habitual, ens ve a veure el José Expósito i la Carmen


Patxi, fent bon ambient, al costat de’n Xesco, el nostre flamant Mossenaire d’honor


L’IsaBel, en Xesco, l’Eva, la Trini

David, Patxi i Laura
El seu gran repte és fer 100 qm. el pròxim dia setze d’abril, a la Oxfam Trailwalker per una causa
L’equip te un espai al Facebook on ens van informant: SIX Team  Segur que tots nosaltres, els mossenaires, us estarem animant, des on siguem i el nostre pensament estarà amb vosaltres. Us desitgem moltíssima sort.


Ens fa molt feliços que penseu amb els vostres amics Mossenaires per aquests temes tan importants, i amb aquesta mentalitat: ho aconseguireu. Segur!!

En Xesco, sempre que pot ens ve a fer més gran el projecte i la seva muller, la Isabel Font, és la que ens ha donat la possibilitat de conèixer a grans persones, entre elles a en Xesco. Avui aprofitant que té aquest repte de fer Oxfam Trailwalker per una causa , ens fa els honors i ens fa il•lusió que ens faci costat en el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs explicant-nos amb qui tenim la sort d’entrenar: ell. Gràcies!!

Hola mossenaires…. aquesta setmana he estat escollit “mossenaire d’honor” i la veritat es que ma fet molta il.lusió.

Hem dic Xesco Garcia, tinc 48 anys i sóc de Sabadell, tot i que fa una pila d’anys que visc a Castellar del Vallés.

Fa molts anys que faig esport, que recordi des de l’institut que feia futbet. També fa molts anys que surto a córrer encara que abans el mon del “running” era algo diferent.

Pero si fa uns sis o set anys que ho faig més seriosament tot i que no entreno tot el que m’agradaria per motius de feina. Al llarg d’aquests anys he fet moltes curses, tant de 5 kms, de 10 kms i 21 kms. Fa dos anys vaig fer la marato de Barcelona i al setembre passat la Matagals-Montserrat.

Aquest any tinc nous reptes. Les tres mitges d’aquest mes que són Granollers, Barcelona i Cambrils. Tornar a fer la marató de Barcelona al març i a l’abril fer la Trailwalker amb l’equip SIX TEAM, una cursa solidaria de 100 kms. I el que vagi sortin…..

Be, no m’enrotllo més,

Això si, donar les gràcies en primer lloc a la meva dona, la Isabel, que hem va portar a mossenaires fa un parell d’anys i que compartim moltes curses i molts bons moments.

I com no a tu, Pep Moliner, per la gran tasca que fas, per inculcar-nos uns valors, per fer que el córrer no només sigui un esport sino compartit moltes coses, conèixer gent, aprendre molt i fer-te sentir cada cop millor.

Una abraçada a tots els mossenaires i fins el proper dissabte a les 8….

XESCO.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Tenim font a Torre Mossèn Homs

Older Posts »