abr.
19
2017
moliner
El tren passa de llarg
I ho titulem així pel doble sentit de què moltes vegades veiem passar les oportunitats davant de nosaltres, però passen i no les aprofitem. Ens hem fet la fotografia en un baixador o a on abans s’aturaven els trens i ara en canvi no, però que queda la típica estació que al llarg del recorregut en té moltes que s’assemblen: l’estació té el nom de Torrebonica.
La setmana Santa, festiva per a molta gent, ens feia dubtar de si seríem colla i si: una bona colla i hem fet un recorregut típic i agradable que ens permet fer uns progressius per jugar i provar les nostres forces una mica, i poder fer una bona #correxerrada, que és del que es tracta.
Continuem estant impressionats com cada any i enguany més pel bonic que estan els camps i ja veiem, a més, boniques flors que les acoloreixen i olors de tots tipus i del tot agradables, com el de la farigola que estan en el seu millor moment.
El Mossenaire d’honor ha estat la seva tercera participació, que es quan el guanya una nova categoria: «Mossenaire de debò». I el fet de ser d’Honor, ens donarà la possibilitat de rebre el seu escrit i saber qui és, i que ens alegrarà, com no podia ser d’una altra manera. Què puguem compartir moltes estones com aquestes on predomina la rialla i passar-ho bé.
La Bandera ha estat conduïda per en Toni, que molts dissabtes no pot venir, i avui ha pogut i a més vestit amb la «samarreta Mossenaire», que estrenava.
Gràcies!!
Com dèiem a l’hora de la fotografia de família, ens agrada fer fotografies de
l’entorn i aquesta la veiem moltes setmanes i avui ens l’emportem cap a
casa, i com diem: el «Tren passa de Llarg», i és que a aquesta estació abans
els trens s’hi aturaven i ara no ho fan. Un bon record en una setmana en què
molts esteu de festa i que gaudim de la «Setmana Santa».
I li demanem a en Sergio, que fa tres vegades que ve i que com diem ja és
un «Mossenaire de debò», que si ens fa els honors i si: ens els fa
Sergio nominat. Enhorabona!
i el nostre bandera serà un mossenaire que ve quan pot, i avui tenim
aquesta sort, en Toni del Moral
Toni la bandera
Paco i Pau. En Pau anirà a caminar i farà
ni més ni menys que vuit quilòmetres caminant
I arriba en Xavi Miquel, que també anirà a caminar amb en Pau
Santi, Olga. Marcos
Paco, Elisabet
Ens reagrupem a la primera cruilla
Isaac, David, Elisabet, Manolo
Sergio i Carlos
La Gemma baixant pel Torrent de la Grípia
En Carlos, en la seva segona setmana
Toni
El que distingueix als Mossenaires Solidaris, que van
amunt i avall a buscar la cua. Gràcies!
Hem fet un bon progressiu i els amics que han estat els capdavanters
amb aquesta acceleració han estar:
Elisabet, Jose, Evans, Santi, Marcos i Olga. Els més ràpids!!
I ara toca anar a la cua. Gràcies!!
Hem triat un lloc nou i ara toca desplegar la bandera
Sergio a punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor
Ben aplaudit per tothom
I sabem que li fa il.lusió. Des de que ens coneix que no ha fallat cap setmana
Sergio Segundo: Mossenaire d’Honor
Toni desplegant i la Clàudia en primer terme, cada dia més forta
Ens deia l’Olga López Castillo que té un amic que cada setmana
ens segueix, que és ciclista, i per veure per on hem anat. Tenim seguidors, i
més dels que pensem… i si va en bicicleta, s’atreviria a venir a fer-nos
companyia?
L’Isaac i l’Evans els més actius anant a la cua
En Josep Maria ens ensenya el rètol que ens diu on és el
baixador d’on venim i on para Torre Mossèn Homs i les seves distàncies. Son
rètols nous que ara informen als nostres camins
Davant d’aquest arbre, on passem, alguna vegada ens hi van retratar.
Està així pocs dies. Una meravella
Ens trobem un conegut que entrena sol.
Pare i filla de costat; en David i la Clàudia als plans de Can Canya
Un progressiu
Evans , una vegada més i després del progressiu va a la cua
José Manuel García Cabello , que conte les vegades que ha
vingut en tots els anys: 56 vegades. Tot enregistrat !!
Alberto al costat del ja Mossenaire d’honor d’avui, en Sergio Segundo
Sergio Segundo als Plans de Can Canya
Grans Mossenaires!!!!
En deia aquí en Josep Maria Antentas que segurament
era el més veterà amb setanta anys i al costat d’en Paco Barcia
de seixanta-quatre: exemples a seguir
El bandera, en Toni, amunt
A poc d’arribar ens trobem als caminants: en Pau i en Xavi
I en Sergio ja ha arribat al camp base a Torre Mossèn Homs,
davant el banc que segurament no ens el pendran
I més amb aquestes fantàstiques mossenaires,
com la Clàudia Hernández
I al camp base amb la bandera, la masia, el Mossenaire d’Honor
i tota la colla que fa gran el projecte
I l’Eva diu que quan ha arribat ja no ens hi ha trobat i
no hem pogut entrenar plegats, però queda aquest record
I arriba la cua, en Carlos, i els que l’han anat a buscar:
en Sergio i en Marcos. Gràcies!!
Quan li demanem a Sergio, que si ens fa els honors i accepta, a més li expliquem que abans fèiem servir aquest espai per poder conèixer amb qui tenim la sort d’entrenar, i ara al llegir-lo ja sabem que si: què estem de sort i estem contents. Espero que trobis molts amics entre nosaltres per poder entrenar i fer bones amistats, com entre nosaltres de sempre s’hi han fet, i fa gràcia com ens has trobat i que ara a més ens has portat també a un amic, en Carlos. Gràcies per tot, per molts anys i enhorabona
Hola,
Em dic Sergio i vaig néixer fa 39 anys a L’Hospitalet del Llobregat. Fa uns 12 anys que visc
a Terrassa amb la que ara és la meva dona. Aquí han nascut les meves 2 filles Núria (9) i Maria (3).
La muntanya ha estat la meva passió des de ben petit encara que el meu entorn no ha estat ni gaire muntanyenc ni gaire esportista. L’excursionisme, l’escalada i Alpinisme han estat els esports que més he practicat des de jovenet, tot i que els meus pares (i la meva dona després!) no els hi feia gaire gràcia. Amb les complicacions de la vida d’adult i el naixement de les filles poc a poc les escapades a la muntanya van ser menys i menys freqüents fins que van quedar reduïdes a sortides matinals per la Mola una vegada al mes i una o 2 sortides «grans» a l’any i gràcies.
A mida que el número d’excursions o sortides a escalar es reduïen, les sortides a córrer
s’incrementaven. Al principi corria pel polígon de Can Petit que no queda lluny de casa i poc a poc vaig començar a endinsar-me al bosc on vaig anant descobrint camins i corriols, cada vegada una mica més allunyats. Al poc, van arribar les curses, primer les populars de 10 km i després les curses de muntanya, sempre sense arribar més enllà de la mitja marató. Em deia a mi mateix que abans dels 40 havia de fer la meva primera marató però hi havia temps i mai em decidia.
No recordo exactament ni quan ni com però ja fa anys que vaig assabentar-me de l’existència del grup d’entrenaments de Mossèn Homs . Ho trobava molt xulo però sempre em feia no sé que arribar i acoblar-me sense conèixer a ningú.
Fa 4 setmanes vaig apuntar-me a la meva primeramarató de muntanya que serà al setembre (2 setmanes abans de fer els 40! ) i vaig pensar que no estaria malament buscar gent per sortir a entrenar. Buscant grups d’entrenament a Terrassa no vaig saber trobar-ne cap excepte un de pagament (norrr!!!) i la web dels mossenaires…. I més o menys així és com vaig arribar l’1 d’abril al pàrquing de la torre del Mossen Homs sense saber massa bé que em trobaria i mirant de passar desapercebut… i aquí estic, com a Mossenarie d’honor i desitjant poder gaudir de moltsentrenament amb tots vosaltres
Moltes gràcies!.
************************************
Moltes gràcies, per tot
Sergio
Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, córrer-xerrar, correrxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa
abr.
12
2017
moliner
A la vida no hi ha dos dies iguals. No. Encara que ens ho pugui semblar. Tornen aquells dies de primavera on les llums i colors, i olors, ens omplen fins al més profund de la persona humana i nosaltres no en som una excepció. El projecte d'»Entrenaments en grup», en un dia esplèndid com el d’avui són dels que ens fan adonar que val la pena trobar aquests moments d’anar plegats a gaudir de coses com les que tenim la sort de tenir al Vallès.
Llocs increïbles a tocar de casa. Sí. Ha valgut la pena.
I ves per on, que si la setmana passada teníem a la Sandra que ens va ser la nostra flamant Mossenaire després de molt de temps de perseguir-la, avui tenim a una altra ídol Mossenaire: la Gemma.
Tothom teniu gran importància per a nosaltres, i aprofitem aquest moment per fer-vos una miqueta més nostres al conèixer per vosaltres mateixes, qui sou, per on aneu i on voleu anar. Ens fa feliç veure com sou. Gràcies
Bé,
l’entrenament pensant per fer un reportatge amb la nostra Mola, per una caminet que transcorre pel bellmig de plantació d’ordi i ara ja comencem a veure flors de tots els colors. Quina sort córrer a Terrassa i Sabadell pels nostres entorns i envoltat de gent tan maca. Felicitats!!
Al final publiquem el recorregut: però ha estat molt millor fent-lo al vostre costat i us esperem si tot va bé el dissabte vinent a on; a Torre Mossèn Homs a les 08:00, sense cap mena de compromís
Van acceptant els nostres referents les respectives nominacions: avui la Gemma Cadafalch davant del seu marit i company de batalles atlètiques en Cisco, serà la nostra nominada
José, Toni, Gemma i Cisco: grans mossenaires
En Cano , a més, avui en porta a un nou mossenaire: Xavi
La tensió i els nervis per sortir: a en José ja no li queden ungles de tant pressió,
al costat d’en Francisco Escudero
Sortim, amb en Pepe, Isaac i en Joan
La colla que s’ha passat la cruïlla; de fet no s’han perdut gaire
Txell i Carme
La Mossenaire Major, que feia dies que per lesió no venia junt amb en Carlos
Marc, Cano i Xavi
La nostra nominada, Gemma, aprofitant per enfortir les sabatilles
Ens n’alegrem de veure millor a l’ Anna
Toll d’aigua: es nota que ha plogut força enguany
Pauses i reagrupaments de la nostra nominada Gemma Cadafalch
Reprenem el camí amb tota la colla de Mossenaires
En aquest progressiu el guanyadors han estat:
La Gemma sempre de les capdavanteres
Algun Mossenaire retorna a la cua; no masses, no masses
No val la pena llevar-se d’hora tots els dissabtes per aquesta meravella?
El nostre matrimoni protagonista d’avui: la Gemma i en Cisco
Xavi, José Manuel, Javi, Carme
Francisco i Jose
Carlos, Juan Miguel, Roberto, Anna
Sergio, Carlos, Miquel, Juan Miguel, Carlos
Mossenaire nou de la setmana passa, en Sergio que ja ens duu a un amic
Laura i Txell
Albert, Jordi, Víctor
Alberto i Manolo
Toni, Jose Manuel, Oscasr, Isaac
Carmelo, Olga, Paco
Marc, Albert, Núria
Joan, Pepe
Un que passava per allí i en Marcos
Xavi i Cano
I comença el segon progressiu, amb en Marc i en José Manuel
Miquel i Carlos
Els que han guanyat el progressiu de forma veloç
Marc, Marcos, José Manuel, Sergio, Miquel, Jose: Enhorabona!!!
Arriba el gran grup, amb les samarretes mossenaires:
Txell, Anna, Mariona, Laura
Toca desplegament
Joan Antoni Cano , el nostre bandera, ajudat pel nou mossenaire: Xavi
Toca conèixer als mossenaires nous: Carlos i Xavi
Benvinguts i esperem torneu: Carlos i Xavi
Hem llegit la llista d’aniversaris tal dia d’avui dels Mossenaires que ho van ser
i tenim la sort de tenir en José Salas tal dia com avui del 2015
va ser proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies per fer el projecte possible
Ep, ep, ep !!!, si la setmana passada teníem una gran mossenaire d’honor, aquesta també.
Ens complau proclamar entre tothom a la nostra «Mossenaire d’honor», la
Gemma Cadafalch. Enhorabona!!
ja ets «Mossenaire d’honor», Gemma Cadafalch
I surt corrent!!!!, com no pot ser d’altra manera
Llargament aplaudida
Foto de família Mossenaire, en un dia irrepetible i que no passarà mai més
on tota una colla de persones, de bones persones, han decidit donar un
tomb juntes i d’això que ens n’alegrem. Per molts anys!!
I ens quedava…
Alegrar-nos de tenir de nou a la Mossenaire Major, l’Anna Cos que feia dies
que no podia venir per lesió i que aviat farà la marató de Boston
Les roselles comencen a donar uns colors al camp impressionants
Quality moment, quan es va amunt i avall: Gràcies !!
I arriba en Carlos, que ha anat a buscar en Sergio
Parella de grans atletes, l’un per l’altra: l’altre per l’una
Gràcies parella
El dia que ens vam conèixer va ser un entrenament que recordaré per l’anècdota que explicarà la Gemma i des de llavors que tant ens hem pogut veure i conviure per l’Ègara, amb els Egaramossenaires, com amb els dissabtes amb Mossenaires, com en entrenaments dominicals per molts llocs que ens han enriquit com a persones, gaudint d’esport, natura i amistat.
Estem contents de tot el que ens expliques i és un orgull que tantes vegades aquesta parella fantàstic poguem compartir aquests moments irrepetibles i que desitgem durin molts i molts anys. El nostres agraiment, Gemma i felicitats i enhorabona. Per molts anys.
El meu nom és Gemma Cadafalch i vaig a intentar fer quatre ratlles de com i quan vaig començar amb aquest apassionant mon de running.
En el meu cas sempre he fet esport però de gimnàs i esporàdicament sortia a córrer amb les companyes però sempre d’una manera un tant anàrquica i ni molt menys amb serietat, fins que un dia vaig més o menys enredar al meu marit Cisco per a que m’acompanyés i així no anar sola. Al principi anaven només tots dos però també sense control i només fent asfalt i per passar l’estona, sortíem 1 dia i 4 a casa. Imagineu que fer 8 km era tota una victòria i de fet sabíem de l’existència dels Mossenaires però no ens atrevíem a anar amb vosaltres degut a que fer 10 km podia resultar tota una
olimpíada per nosaltres.
Vam continuar el Cisco i jo entrenat cada vegada mes i fent incursions al trail que ens agradava mes que el negre element i fent alguna cursa de muntanya fins que un día parlant amb l´Alex i el Javi que eren dos companys de feina, em van engrescar a entrenar amb ells pels matins per la zona de l´Egara i la veritat es que vaig descubrir una manera diferent de
còrrer i als Egaramossenaires. Un altre mon muntanyero i competitiu i que et posen al teu lloc en cada entrenament. Vaig tornar a enredar al Cisco i vam fer pel Setembre del 2012 la primera sortida Egaramossenaire (encara me’n recordo del recorregut, una part de la Marató de Sant Llorenç que ells l’estaven entrenant) i on també anava el Pep Moliner, amb anècdota inclosa quan el Cisco es va caure sobre meu i vam acabar tots dos per terra… quin estreno que vam tenir!!!. De tant en tant encara surt el tema en alguna «tertuliarunning» tot rient i rient.
Ha plogut molt des de el 2012 on s’han sumat molts kms de satisfaccions, companyerisme, curses, bones estones i d’altres per oblidar, lesions, riure i afortunadament poc plorar… i on ens hem adonat de la gran família que formem tots els que practiquem aquest esport a Terrassa i rodalies on sense conèixer-nos en profunditat més o menys sabem el que cadascú fa.
Per finalitzar i a pesar que m’he resistit, volia agrair al Pep l’oportunitat que m’ha brindat per tal de fer aquest humil resum que sense cap mena de dubte quedarà en el meu record. Gràcies a tots per haver dedicat uns minuts a llegir-lo.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, correrxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Moliner, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa
abr.
05
2017
moliner
Quan per casualitat i de mica en mica el projecte va perdurant en el temps, saps del cert que si no fos per les grans persones que passen i han anat passant al llarg de tots aquests anys ha animat a qui ho vol dinamitzar a què sigui un eix vertebrador d’amistats, projectes, d’esport i coses que van més enllà.
Sandra és de les que no falla de fa molts anys i un dia li vaig enganxar una conversa que em va marcar. Li sentia dir que quan va venir del seu estimat poble, Navàs, tot i estar molt envoltada de molta gent que se l’estimava va venir a la bella Ègara, de vegades es sentia sola. Acostumada a Navàs i a la seva gent i segur que aquells entorns que ara canviava per uns altres. Va ser quan ens va conèixer, gent que entreneu per Mossèn Homs els dissabtes, i anava veient en totes i tots vosaltres que formaveu ja part de la seva vida, ni que fos un sol dia i una estona i que li ajudava a sentir-se
acompanyada i ben acompanyada. Això, tot i ser interpretació del que escriu, em va semblar ben bonic i feia encara més necessari en aquesta trobada intentem mantenir-la al llarg dels anys.
La Sandra la veia al costat del seu pare, que per aquelles coses de la vida a totes les curses quedava al meu davant i de bon tros i jo anar guanyant forma física i rapidesa, ni una sola vegada vaig poder guanyar-lo a unes curses que jo estimava amb devoció: les tres curses de Bagà, i sobretot les de festa Major i Gisclareny.
Encara duc al cotxe una medalla que em va recollir a un cros, on evidentment vaig quedar darrere d’ell, i no em vaig poder quedar.
La Sandra la veia prop d’aquell bon home i em vaig fixar amb la seva fisonomia. Quan un dia la vaig veure per Mossèn Homs, sabia que era la filla i ens explicarà la Sandra com és que aquella noia de Navàs ara la tenim aquí. També un luxe, que ens ve l’Alba Martínez la seva germana, una persona viatgera i que coneix personalment molts racons del món.
Fantàstiques germanes.
La Sandra és una de les persones que s’ha fet pregar i buscava el seu moment i avui no li hem donat alternativa i estic segur, que per les cares que hi posa: Està ben orgullosa de ser «d’Honor», tot i que ja era una gran Mossenaire. Gràcies per tot!!!
Parlant de l’entrenament, ha estat en la línia d’irrepetible i anant fins a Sabadell, que tant ens agrada, amb un bandera com és en Nicolau i celebrant l’aniversari de Mossenaire d’honor de l’Andreu.
Passar per llocs que hem repetit cents de vegades, com els Bosc de Can Deu i esperant que torni a ser dissabte per tornar-hi. Gràcies a tothom i t’esperem!!
Un moment llargament esperat i avui es fa realitat: nominem a
una de les noies que fa gran el nostre projecte: La Sandra. Gràcies !!!
La Sandra buscava el seu moment i avui, com d’altres setmanes, no creia que ho fora i certament, no podíem passar sense conèixer-la una mica més, com al final d’aquesta crònica ella mateixa ens explicarà un munt de coses que no sabíem. Gràcies
Estem segurs que li feia molta i.il·lusió, tot i l’ensurt que li hem donat
I com gairebé tothom, presumida ens diu que avui no anava pentinada pel moment. Segur que tots la trobeu fantàstica, vagi com vagi pentinada
Els que en som testimonis avui en directe i moltes i molts que ho veurem des de casa
Gràcies Sandra Martínez Martínez
i el nostre bandera d’avui en Nicolás Serra
Nicolás Serra portarà fantàsticament bé la nostra bandera
En Josep Maria Antentas surt el primer. Ens explica que ara i donat que tota la vida ha fet esport de diferent intensitat, el fan servir de referent en analítiques mèdiques. Ens ho explicava les diferents analítiques
En Nicolau amb en Marc Armengol
La colla amb el fons de l’edifici residència de gent gran Mossèn Homs
La Sandra sempre ben expressiva i d’ençà que la coneixem
En Marcos Paez i en Santi Gonzalo
Reagrupem i veiem com es va a la cua en Sebas, La Sandra i el Francisco
I quan arriba la cua reprendrem la marxa
En Nicolau flamant portador de la bandera Mossenaire
I avui tenim Mossenaire Nou. El coneixerem
Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar
La Sandra al mig de els dos amics, David i Andreu
Aquest bon home, quan vam començar el projecte, ara fa vint-i-tres anys, ja el vèiem córrer amunt i avall. Ara el veiem caminant i amb molt bona cara.
Crec que ens va dir que es diu Cipriano i ha estat corredor
Estem molt contents de proclamar la Sandra Martínez Martínez «Mossenaire d’Honor», sobretot en Pepe, que la té ben enganxada
I ara ens toca conèixer al nostre «Mossenaire Nou»: benvingut i esperem repeteixis. Gràcies !!
I ens fa molta il·lusió de què avui es va proclamar fa un any l’Andreu Suarez .
Gràcies per fer gran el projecte i enhorabona
I el moment que tant esperàvem:
La Sandra Martínez està a punt d’ésser proclamada «Mossenaire d’Honor»
No s’entendria la història sense tu i avui ens fas els honors i ja et tenim i ens fa a tothom moltíssima il.lusió: «Ja ets Mossenaire d’Honor» Gràcies i per molts anys
La foto de familia Mossenaire, feta en un indret per nosaltres entranyable i necessari: «El Bosc de Can Deu». El tornarem a gaudir arbrat i serà el nostre lloc, com tants anys ho ha estat.
La Gemma Solsona s’avançarà a marxar, donat que havia quedat i
ara tornarà ràpidament acompanyada per en Víctor
Miquel i Carme, i avui passem de llarg de Sant Julià d’Altura
Les nostres noies;
Olga, Núria, Txell, Inma, Sandra, Carme
Avui és un dia especial, perquè has accedit a ser nominada i proclamada “Mossenaire d’Honor”. Fas gran el projecte i desitgem a tu i a tota la teva familia, que està plena de grans atletes i millors persones, sigui molt feliç i continui gaudint com nosaltres ho fem de vosaltres. Moltes gràcies, Sandra, i per molts anys!!
Sóc de Navàs ( un poblet del Bages) tot i que porto vivint a Terrassa 9 anys.
Fet que fa que tingui el cor dividit en aquests dos paratges: m’encanta l’accessibilitat i el milers de coses que es poden fer a Terrassa i pel contrari m’agrada la llibertat i la tranquil.litat que em dóna el meu poble .
Ja des de ben petita vaig començar fent natació , primer els típics cursets per aprendre a nadar i llavors un cop a la setmana anàvem a Sallent a la piscina , ja que al meu poble no n’hi havia . Quan em vaig fer més gran i ja em vaig cansar de fer el peixet dins l’aigua vaig apuntar-me a gimnàstica esportiva , ja que m’encantava fer tombarelles, piruetes i estar tot el dia boca avall.
A més com el meu pare era entrenador i àrbitre nacional de tennis també anava a classes amb ell , però com era un torbellino d’energia imparable i molt empipadora ràpid es va cansar de què li destorbés en les seves classes i em va convidar molt amablement a què no hi anés més .
Com el meu pare corria ( per cert es barallava a moltes curses amb el Pep) i nosaltres l’acompanyaven, va ser així com vaig començar a córrer, les típiques curses infantils de les curses populars, crossos, pista… amb el club atlètic Manresa… vaig córrer fins que van aparèixer l’època de les discoteques, els complexes , i la tonteria…. allà cap als 18 anys. Va ser aquí quan la meva germana i la meva mare van començar córrer i mentre jo dedicava la meva vida a barallar-me a la meva adolescència elles van obtenir molts èxits esportius.
Tot i fer algun intent de tornar a córrer no ho aconseguia mai i no va ser fins als 26 anys, que vaig conèixer al meu marit , qui va tornar-me a enganxar a córrer , i fins i tot va endinsar-me en el món dels duatlons i triatlons, de fet van ser 2 temporades molt excitants on fins vaig aconseguir quedar Campiona de Catalunya de Triatló. Però havia d’entrenar molt, doblar algun dia i el cert és que la pressió no la suporto gaire bé i vaig deixar de fer-ho. Després vaig ser mare i va ser un any després sobre l’any 2013 que gràcies al meu marit, al meu sogre i la meva cunyada ( Laura Fabra ) que
em van parlar dels Mossenaires , ja que feia molt temps que no corria , podia animar-me a venir a córrer amb gent i tornar a gaudir d’aquest fantàstic esport.
Des d’aquell dia he intentat no fallar , excepte els dies que no ha estat possible venir, ja que tota la setmana espero amb ànsia el dissabte , ja que encara que no corri cap dia el dissabte és sagrat, espero el Pepe que es fiqui cada dissabte amb mi , i l’acudit del CArmelo , els últims kms a saco …. .
Aquí he conegut gent fantàstic com el Pepe , Carmelo , Diego. G, Piqueras, Anna .C, Eva. C, Pascual , Sebas, Toni….. mai acabaria ….i a sobre he engrescat a que la meva germana vingui des de Navàs a córrer.
Actualment no estic en plena forma , tenia molt projectes per aquest anys però la salut no em deixa rendir més , a més sóc una persona amb molts alts i baixos, molt molt poc constant … però
Moltes gràcies al Pep perquè sense ell res de tot això seria possible.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, Sabadell, Terrassa
