abr. 12 2017


El camp us espera

A la vida no hi ha dos dies iguals. No. Encara que ens ho pugui semblar. Tornen aquells dies de primavera on les llums i colors, i olors, ens omplen fins al més profund de la persona humana i nosaltres no en som una  excepció. El projecte d'”Entrenaments en grup”, en un dia esplèndid com el  d’avui són dels que ens fan adonar que val la pena trobar aquests moments  d’anar plegats a gaudir de coses com les que tenim la sort de tenir al Vallès.
Llocs increïbles a tocar de casa. Sí. Ha valgut la pena.

I ves per on, que si la setmana passada teníem a la Sandra que ens va ser  la nostra flamant Mossenaire després de molt de temps de perseguir-la, avui tenim a una altra ídol Mossenaire: la Gemma.

Tothom teniu gran importància per a nosaltres, i aprofitem aquest moment per fer-vos una miqueta més nostres al conèixer per vosaltres mateixes, qui sou, per on aneu i on voleu anar. Ens fa feliç veure com sou. Gràcies

Bé,

l’entrenament pensant per fer un reportatge amb la nostra Mola, per una caminet que transcorre pel bellmig de plantació d’ordi i ara ja comencem a veure flors de tots els colors. Quina sort córrer a Terrassa i Sabadell pels nostres entorns i envoltat de gent tan maca. Felicitats!!

Al final publiquem el recorregut: però ha estat molt millor fent-lo al vostre costat i us esperem si tot va bé el dissabte vinent a on; a Torre Mossèn Homs a les 08:00, sense cap mena de compromís


Van acceptant els nostres referents les respectives nominacions: avui la Gemma Cadafalch davant del seu marit i company de batalles atlètiques en Cisco, serà la nostra nominada


José, Toni, Gemma i Cisco: grans mossenaires


I el nostre bandera en Joan Antoni Cano

Cano


En Cano , a més, avui en porta a un nou mossenaire: Xavi


La tensió i els nervis per sortir: a en José ja no li queden ungles de tant pressió,
al costat d’en Francisco Escudero


Sortim, amb en Pepe, Isaac i en Joan


La colla que s’ha passat la cruïlla; de fet no s’han perdut gaire


Txell i Carme

La Mossenaire Major, que feia dies que per lesió no venia junt amb en Carlos


Marc, Cano i Xavi


La nostra nominada, Gemma, aprofitant per enfortir les sabatilles


Ens n’alegrem de veure millor a l’ Anna


Xavi i l’ Albert


Paco Barcia


Toll d’aigua: es nota que ha plogut força enguany


Toni Granados i José Manuel García Cabello


Pauses i reagrupaments de la nostra nominada Gemma Cadafalch

Reprenem el camí amb tota la colla de Mossenaires


En aquest progressiu el guanyadors han estat:

Pep Moliner , Albert Perpinyà , Carmelo Luque : Enhorabona: no n’hi podia haver de millors


La Gemma sempre de les capdavanteres


Algun Mossenaire retorna a la cua; no masses, no masses


No val la pena llevar-se d’hora tots els dissabtes per aquesta meravella?


El nostre matrimoni protagonista d’avui: la Gemma i en Cisco


Oriol i Mariona


Xavi, José Manuel, Javi, Carme

Francisco i Jose


Josep Maria Antentas


Carlos, Juan Miguel, Roberto, Anna


Sergio, Carlos, Miquel, Juan Miguel, Carlos


Mossenaire nou de la setmana passa, en Sergio que ja ens duu a un amic


Laura i Txell


Albert, Jordi, Víctor


Alberto i Manolo


Toni, Jose Manuel, Oscasr, Isaac


Carmelo, Olga, Paco


Marc, Albert, Núria


Joan, Pepe


Un que passava per allí i en Marcos


Xavi i Cano


I comença el segon progressiu, amb en Marc i en José Manuel


Miquel i Carlos


Els que han guanyat el progressiu de forma veloç
Marc, Marcos, José Manuel, Sergio, Miquel, Jose: Enhorabona!!!


Arriba el gran grup, amb les samarretes mossenaires:
Txell, Anna, Mariona, Laura


Toca desplegament


Joan Antoni Cano , el nostre bandera, ajudat pel nou mossenaire: Xavi


Toca conèixer als mossenaires nous: Carlos i Xavi


Benvinguts i esperem torneu: Carlos i Xavi


Hem llegit la llista d’aniversaris tal dia d’avui dels Mossenaires que ho van ser
i tenim la sort de tenir en José Salas tal dia com avui del 2015
va ser proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies per fer el projecte possible


Ep, ep, ep !!!, si la setmana passada teníem una gran mossenaire d’honor, aquesta també.
Ens complau proclamar entre tothom a la nostra “Mossenaire d’honor”, la
Gemma Cadafalch. Enhorabona!!


ja ets “Mossenaire d’honor”, Gemma Cadafalch


I surt corrent!!!!, com no pot ser d’altra manera


Llargament aplaudida


Foto de família Mossenaire, en un dia irrepetible i que no passarà mai més
on tota una colla de persones, de bones persones, han decidit donar un
tomb juntes i d’això que ens n’alegrem. Per molts anys!!


I ens quedava…


Alegrar-nos de tenir de nou a la Mossenaire Major, l’Anna Cos que feia dies
que no podia venir per lesió i que aviat farà la marató de Boston


Les roselles comencen a donar uns colors al camp impressionants


Quality moment, quan es va amunt i avall: Gràcies !!


I arriba en Carlos, que ha anat a buscar en Sergio


Parella de grans atletes, l’un per l’altra: l’altre per l’una


Gràcies parella


https://www.strava.com/activities/932923215

El dia que ens vam conèixer va ser un entrenament que recordaré per l’anècdota que explicarà la Gemma i des de llavors que tant ens hem pogut veure i conviure per l’Ègara, amb els Egaramossenaires, com amb els dissabtes amb Mossenaires, com en entrenaments dominicals per molts llocs que ens han enriquit com a persones, gaudint d’esport, natura i amistat.

Estem contents de tot el que ens expliques i és un orgull que tantes vegades aquesta parella fantàstic poguem compartir aquests moments irrepetibles i que desitgem durin molts i molts anys. El nostres agraiment, Gemma i felicitats i enhorabona. Per molts anys.

El meu nom és Gemma Cadafalch i vaig a intentar fer quatre ratlles de com i quan vaig començar amb aquest apassionant mon de running.

En el meu cas sempre he fet esport però de gimnàs i esporàdicament sortia a córrer amb les companyes però sempre d’una manera un tant anàrquica i  ni molt menys amb serietat, fins que un dia vaig més o menys enredar al meu marit Cisco per a que m’acompanyés i així no anar sola. Al principi  anaven només tots dos però també sense control i només fent asfalt i per  passar l’estona, sortíem 1 dia i 4 a casa. Imagineu que fer 8 km era tota una victòria i de fet sabíem de l’existència dels Mossenaires però no ens atrevíem a anar amb vosaltres degut a que fer 10 km podia resultar tota una
olimpíada per nosaltres.

Vam continuar el Cisco i jo entrenat cada vegada mes i fent incursions al trail que ens agradava mes que el negre element i fent alguna cursa de muntanya fins que un día parlant amb l´Alex i el Javi que eren dos companys de feina, em van engrescar a entrenar amb ells pels matins per la zona de l´Egara i la veritat es que vaig descubrir una manera diferent de
còrrer i als Egaramossenaires. Un altre mon muntanyero i competitiu i que et posen al teu lloc en cada entrenament. Vaig tornar a enredar al Cisco i vam fer pel Setembre del 2012 la primera sortida Egaramossenaire (encara me’n recordo del recorregut, una part de la Marató de Sant Llorenç que ells l’estaven entrenant) i on també anava el Pep Moliner, amb anècdota inclosa quan el Cisco es va caure sobre meu i vam acabar tots dos per terra… quin estreno que vam tenir!!!. De tant en tant encara surt el tema en alguna “tertuliarunning” tot rient i rient.

Ha plogut molt des de el 2012 on s’han sumat molts kms de satisfaccions, companyerisme, curses, bones estones i d’altres per oblidar, lesions, riure i afortunadament poc plorar… i on ens hem adonat de la gran família que formem tots els que practiquem aquest esport a Terrassa i rodalies on sense conèixer-nos en profunditat més o menys sabem el que cadascú fa.

Per finalitzar i a pesar que m’he resistit, volia agrair al Pep l’oportunitat que m’ha brindat per tal de fer aquest humil resum que sense cap mena de dubte quedarà en el meu record. Gràcies a tots per haver dedicat uns minuts a llegir-lo.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a El camp us espera




Comments are closed at this time.