abr. 05 2017


Sandra Martínez: “Mossenaire d’Honor”

Quan per casualitat i de mica en mica el projecte va perdurant en el temps, saps del cert que si no fos per les grans persones que passen i han anat passant al llarg de tots aquests anys ha animat a qui ho vol dinamitzar a què sigui un eix vertebrador d’amistats, projectes, d’esport i coses que van més enllà.
Sandra és de les que no falla de fa molts anys i un dia li vaig enganxar una conversa que em va marcar. Li sentia dir que quan va venir del seu estimat poble, Navàs, tot i estar molt envoltada de molta gent que se l’estimava va venir a la bella Ègara, de vegades es sentia sola. Acostumada a Navàs i a la seva gent i segur que aquells entorns que ara canviava per uns altres. Va ser quan ens va conèixer, gent que entreneu per Mossèn Homs els dissabtes, i anava veient en totes i tots vosaltres que formaveu ja part de la seva vida, ni que fos un sol dia i una estona i que li ajudava a sentir-se
acompanyada i ben acompanyada. Això, tot i ser interpretació del que escriu, em va semblar ben bonic i feia encara més necessari en aquesta trobada intentem mantenir-la al llarg dels anys.

La Sandra la veia al costat del seu pare, que per aquelles coses de la vida a totes les curses quedava al meu davant i de bon tros i jo anar guanyant forma física i rapidesa, ni una sola vegada vaig poder guanyar-lo a unes curses que jo estimava amb devoció: les tres curses de Bagà, i sobretot les de festa Major i Gisclareny.

Encara duc al cotxe una medalla que em va recollir a un cros, on evidentment vaig quedar darrere d’ell, i no em vaig poder quedar.

La Sandra la veia prop d’aquell bon home i em vaig fixar amb la seva fisonomia. Quan un dia la vaig veure per Mossèn Homs, sabia que era la filla i ens explicarà la Sandra com és que aquella noia de Navàs ara la tenim aquí. També un luxe, que ens ve l’Alba Martínez la seva germana, una persona viatgera i que coneix personalment molts racons del món.
Fantàstiques germanes.

La Sandra és una de les persones que s’ha fet pregar i buscava el seu moment i avui no li hem donat alternativa i estic segur, que per les cares que hi posa: Està ben orgullosa de ser “d’Honor”, tot i que ja era una gran Mossenaire. Gràcies per tot!!!

Parlant de l’entrenament, ha estat en la línia d’irrepetible i anant fins a Sabadell, que tant ens agrada, amb un bandera com és en Nicolau i celebrant l’aniversari de Mossenaire d’honor de l’Andreu.

Passar per llocs que hem repetit cents de vegades, com els Bosc de Can Deu i esperant que torni a ser dissabte per tornar-hi. Gràcies a tothom i t’esperem!!


Un moment llargament esperat i avui es fa realitat: nominem a
una de les noies que fa gran el nostre projecte: La Sandra. Gràcies !!!

La Sandra buscava el seu moment i avui, com d’altres setmanes, no creia que ho fora i certament, no podíem passar sense conèixer-la una mica més, com al final d’aquesta crònica ella mateixa ens explicarà un munt de coses que no sabíem. Gràcies

Estem segurs que li feia molta i.il·lusió, tot i l’ensurt que li hem donat


I com gairebé tothom, presumida ens diu que avui no anava pentinada pel moment. Segur que tots la trobeu fantàstica, vagi com vagi pentinada


Els que en som testimonis avui en directe i moltes i molts que ho veurem des de casa


Gràcies Sandra Martínez Martínez


i el nostre bandera d’avui en Nicolás Serra


Nicolás Serra portarà fantàsticament bé la nostra bandera

En Josep Maria Antentas surt el primer. Ens explica que ara i donat que tota la vida ha fet esport de diferent intensitat, el fan servir de referent en analítiques mèdiques. Ens ho explicava les diferents analítiques

En Nicolau amb en Marc Armengol

La colla amb el fons de l’edifici residència de gent gran Mossèn Homs

La Sandra sempre ben expressiva i d’ençà que la coneixem

En Marcos Paez i en Santi Gonzalo

Reagrupem i veiem com es va a la cua en Sebas, La Sandra i el Francisco


I quan arriba la cua reprendrem la marxa


En Nicolau flamant portador de la bandera Mossenaire


I avui tenim Mossenaire Nou. El coneixerem


Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar


En David Hernández amb la nostra nominada


La Sandra al mig de els dos amics, David i Andreu


Oscar, Albert , Núria , Santi


Antonio Mayorgas , Paco Barcia , Josep Maria Antentas

Meritxell Castañé , Imma Morales , Carme Valldeperas

José Francisco López Padillo


Aquest bon home, quan vam començar el projecte, ara fa vint-i-tres anys, ja el vèiem córrer amunt i avall. Ara el veiem caminant i amb molt bona cara.
Crec que ens va dir que es diu Cipriano i ha estat corredor


José Luis Alonso amb la Sandra

Miguel Alonso Giralde i en Joan Forte


Víctor Escalante i l’Olga López Castillo


Paco Barcia


Meritxell Castañé


Toni Gañet Fueris


Miguel Sampietro


Estem molt contents de proclamar la Sandra Martínez Martínez “Mossenaire d’Honor”, sobretot en Pepe, que la té ben enganxada


I ara ens toca conèixer al nostre “Mossenaire Nou”: benvingut i esperem repeteixis. Gràcies !!


I ens fa molta il·lusió de què avui es va proclamar fa un any l’Andreu Suarez .
Gràcies per fer gran el projecte i enhorabona


Andreu Suarez


I el moment que tant esperàvem:

La Sandra Martínez està a punt d’ésser proclamada “Mossenaire d’Honor”


No s’entendria la història sense tu i avui ens fas els honors i ja et tenim i ens fa a tothom moltíssima il.lusió: “Ja ets Mossenaire d’Honor” Gràcies i per molts anys


La foto de familia Mossenaire, feta en un indret per nosaltres entranyable i necessari: “El Bosc de Can Deu”. El tornarem a gaudir arbrat i serà el nostre lloc, com tants anys ho ha estat.


La Gemma Solsona s’avançarà a marxar, donat que havia quedat i
ara tornarà ràpidament acompanyada per en Víctor


Miquel i Carme, i avui passem de llarg de Sant Julià d’Altura


Santi Gonzalo


Les nostres noies;
Olga, Núria, Txell, Inma, Sandra, Carme


https://www.strava.com/activities/923020830

Avui és un dia especial, perquè has accedit a ser nominada i proclamada “Mossenaire d’Honor”. Fas gran el projecte i desitgem a tu i a tota la teva familia, que està plena de grans atletes i millors persones, sigui molt feliç i continui gaudint com nosaltres ho fem de vosaltres. Moltes gràcies, Sandra, i per molts anys!!

Sóc de Navàs ( un poblet del Bages) tot i que porto vivint a Terrassa 9 anys.

Fet que fa que tingui el cor dividit en aquests dos paratges: m’encanta l’accessibilitat i el milers de coses que es poden fer a Terrassa i pel contrari m’agrada la llibertat i la tranquil.litat que em dóna el meu poble .

Ja des de ben petita vaig començar fent natació , primer els típics cursets per aprendre a nadar i llavors un cop a la setmana anàvem a Sallent a la piscina , ja que al meu poble no n’hi havia . Quan em vaig fer més gran i ja em vaig cansar de fer el peixet dins l’aigua vaig apuntar-me a gimnàstica esportiva , ja que m’encantava fer tombarelles, piruetes i estar tot el dia boca avall.

A més com el meu pare era entrenador i àrbitre nacional de tennis també anava a classes amb ell , però com era un torbellino d’energia imparable i molt empipadora ràpid es va cansar de què li destorbés en les seves classes i em va convidar molt amablement a què no hi anés més .

Com el meu pare corria ( per cert es barallava a moltes curses amb el Pep) i nosaltres l’acompanyaven, va ser així com vaig començar a córrer, les típiques curses infantils de les curses populars, crossos, pista… amb el club atlètic Manresa… vaig córrer fins que van aparèixer l’època de les discoteques, els complexes , i la tonteria…. allà cap als 18 anys. Va ser aquí quan la meva germana i la meva mare van començar córrer i mentre jo dedicava la meva vida a barallar-me a la meva adolescència elles van obtenir molts èxits esportius.

Tot i fer algun intent de tornar a córrer no ho aconseguia mai i no va ser fins als 26 anys, que vaig conèixer al meu marit , qui va tornar-me a enganxar a córrer , i fins i tot va endinsar-me en el món dels duatlons i triatlons, de fet van ser 2 temporades molt excitants on fins vaig aconseguir quedar Campiona de Catalunya de Triatló. Però havia d’entrenar molt, doblar algun dia i el cert és que la pressió no la suporto gaire bé i vaig deixar de  fer-ho. Després vaig ser mare i va ser un any després sobre l’any 2013 que gràcies al meu marit, al meu sogre i la meva cunyada ( Laura Fabra ) que
em van parlar dels Mossenaires , ja que feia molt temps que no corria , podia animar-me a venir a córrer amb gent i tornar a gaudir d’aquest fantàstic esport.

Des d’aquell dia he intentat no fallar , excepte els dies que no ha estat possible venir, ja que tota la setmana espero amb ànsia el dissabte , ja que encara que no corri cap dia el dissabte és sagrat, espero el Pepe que es fiqui cada dissabte amb mi , i l’acudit del CArmelo , els últims kms a saco …. .
Aquí he conegut gent fantàstic com el Pepe , Carmelo , Diego. G, Piqueras, Anna .C, Eva. C, Pascual , Sebas, Toni….. mai acabaria ….i a sobre he engrescat a que la meva germana vingui des de Navàs a córrer.

Actualment no estic en plena forma , tenia molt projectes per aquest anys però la salut no em deixa rendir més , a més sóc una persona amb molts alts i baixos, molt molt poc constant … però

Moltes gràcies al Pep perquè sense ell res de tot això seria possible.

 

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Sandra Martínez: “Mossenaire d’Honor”




Comments are closed at this time.