blog.cat d'en Pep

Al llarg dels anys, quantes vegades havíem somiat, en acabar l’entrenament, refrescar-nos la gola, fer un bon traguet, hidratar-nos, rentar-nos la cara suada, després d’haver corregut. Quanta gent ho havia comentat i passava el temps i vet a qui per on, que avui és el primer dissabte després d’aquesta colla d’anys que un dels elements més necessaris per a la vida, el tenim just al nostre camp base: «La Font de Torre Mossèn Homs». Immensament agraïts i cada vegada aquest lloc el trobem una joia de Terrassa des d’on practicar esport.

Com la setmana passada, una bona gent mossenaire, ens donen a conèixer que tenen un repte important, Oxfam Trailwalker per una causa , i aquests amics son els SIX Team . Avui us el donarem a conèixer.

De nou, nova gent que ens «ve a provar», i si endevinem una rialla a les seves cares, ens donem per satisfets. Gràcies per fer costat a aquest projecte d’entrenament en grup.

Hem baixat pel torrent de la Grípia, uns quants progressius i molt de córrer-xerrar.

Un gran Mossenaire d’honor i una gran portadora de la bandera. Us ho agraïm de tot cor i ens veiem: quan? ahhhh!!!

Quin privilegi estrenar per primera setmana «La Font de Mossèn Homs» En Txavu Filgueira , ha estat un dels primers Mossenaires a gaudir de l’aigua fresca i del raig de la font que estrenàvem. Moltes gràcies a la brigada d’obres de l’Ajuntament de Terrassa i a la regidoria, que ha fet possible tenir aquest punt d’hidratació

I en Xesco García, avui com a candidat a «Mossenaire d’honor», accepte el
repte de ser-ho

Gràcies, i al costat de la seva muller. la Isabel Font i de la Present

I l’Antonio Pulido, avui ens porta a les seves bones amistats, la Patrícia i en Fidel. Gràcies a tots tres.

En David amb la Luna. Tots dos en una gran forma atlètica i ho hem intuït.

Amb en Paco Utrera, que al seu costat i des de Can Palet, hem arribat al camp base mossenaire

I qui portarà la nostra bandera? La Carme Valldeperas . Tot un luxe la nostra abanderada!!

Desplegament de la bandera, davant la Masia de Torre Mossèn Homs per la Carme Valldeperas i la Txell.

En Marc Armengol a qui agraïm molt la seva participació a tenir una font a Can Mossenaire. Gràcies

Txavu, comença a ser un clàssic a la trobada. Aconseguirà fer venir a l’Oriol Carreras. No perdem l’esperança

Pepe, Joan, Ramon, Josep, i Andreu, enceten l’entrenament

Francisco, Marc i Paco

Rafael, Toni i Carmelo

David, Xesco, Present i Isa

Gemma i Laura

Miguel i Montilla

I són bones amigues: Charo i Eli

Toni i Carmelo

I el nostre gran valor: l’Antentas. Gràcies Josep Maria

Quin honor qui ens porta la bandera, la Carme Valldeperas

l’Assumpta, amb buff blau, al costat d’una nova mossenaire

I en David al costat del nominat per ser el nostre Mossenaire d’honor: en Xesco

Inseparables, la Charo i la Eli. Gràcies per venir!!

En Xesco ha estat molt participatiu als progressius i els ha fet tots a tope. Recordem que està en ple procés d’entrenament per fer la Trailwalker d’aquí un parell de mesos.

«Quality moment», mossenaires amunt i avall

David, retornant a la cua

Andreu, un fixe a les trobades i també cap a la cua. Gràcies

Passant pel costat de l’ntercanviador de Torrebonica, s’observa el detallasso de que sou molt solidaris i tothom es fa costat en un entrenament en grup

Laura de Benito, passant al costat de l’estació

En primer terme la Txell, al mig l’Inma, i l’Assumpta

Els germans Osuna, la Mercè i l’Isaac

En primer terme en Fidel, la Patricia i l’Antonio

I arriba la cua: Gemma, David, Cesc, Xesco, Marc i Txavu. Gràcies !!

Txell, Carme Inma

«Quality moment», filosofia Mossenaire

Aquests caminadors ens preguntaven si hi havia una cursa

I pels terrenys del Consorci Sanitari de Terrasa, veiem a la gent gaudir

I en Txavu ha fet gairebé tots el progressius !!, vet a qui la font que heu vist a la primer fotografia. L’aigua li ha donat ales. Bé: cames!!

Ens agrada veure-us gaudir: mmm! no recordem els vostres noms: promese d’aprende’ls

Txell, Javi, Inma i Carme

En Santi sembla li costa enfilar a la Gemma, davant l’atenta mirada d’en Davi i l’Andreu

La Carme Valldeperas a punt de fer el desplegament. Em sembla que la bandera serà desplegada aviat, al revés o del dret?

Però ara ens queda presentar al nostra flamant «Mossenaire d’honor»: En Xesco

Sabeu qui son?

Laura, Xesco, Isa i Eva i formen part de l’equip SIX Team i el dia que estigueu fent aquest gran esforç de fer 100 qm.,
després de recaptar més mil cinc cents euros per fer un món millor on la gent no es mori de gana ni de pobresa. Teniu un cor molt gran. Molta sort

I ja la tenim desplegada. Històrica foto. Mirant cap als mossenaires. jeje.

Una vegada més feu molt de goig i ens feu molt feliços, amb aquesta senzillesa d’entrenament solidari i compartit. Gràcies a tothom.

I després d’aquests moments familiars, torna tocar fer un bon progressiu i aquí els capdavanters

I els que han fet a tope: Santi, Txavu, David, Gemma, Andreu, Isaac i David. Enhorabona!!

Per homologar aquesta primera posició, els capdavanters sempre van a la cua, i ja hi som tothom. La Patricia i el Fidel, experimenten per primera vegada aquesta sensació de sentir-se sempre acompanyats

I en Xesco, molt participatiu als progressius. Una vegada proclamat «Mossenaire d’honor», encara amb més força

Carme, Inma, Txell, a punt de fer una bona pujada

Mari i Paco

Mossenaire d’honor, Xesco, i l’Emilio, passant per aquest punt

Pepe, i la portadora de la bandera, la Carme

Charo i l’Eli

Isaac, Eva, Isa, Laura

Antonio, Fidel i Patricia

Oriol, Marc, nou mossenaire i nou mossenaire amb gorra blava

Rafael que és un mossenaire que ve sovint, al costat de Juan Miguel

I com és habitual, ens ve a veure el José Expósito i la Carmen

Patxi, fent bon ambient, al costat de’n Xesco, el nostre flamant Mossenaire d’honor

L’IsaBel, en Xesco, l’Eva, la Trini

David, Patxi i Laura
El seu gran repte és fer 100 qm. el pròxim dia setze d’abril, a la Oxfam Trailwalker per una causa
L’equip te un espai al Facebook on ens van informant: SIX Team  Segur que tots nosaltres, els mossenaires, us estarem animant, des on siguem i el nostre pensament estarà amb vosaltres. Us desitgem moltíssima sort.

Ens fa molt feliços que penseu amb els vostres amics Mossenaires per aquests temes tan importants, i amb aquesta mentalitat: ho aconseguireu. Segur!!

En Xesco, sempre que pot ens ve a fer més gran el projecte i la seva muller, la Isabel Font, és la que ens ha donat la possibilitat de conèixer a grans persones, entre elles a en Xesco. Avui aprofitant que té aquest repte de fer Oxfam Trailwalker per una causa , ens fa els honors i ens fa il•lusió que ens faci costat en el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs explicant-nos amb qui tenim la sort d’entrenar: ell. Gràcies!!

Hola mossenaires…. aquesta setmana he estat escollit «mossenaire d’honor» i la veritat es que ma fet molta il.lusió.

Hem dic Xesco Garcia, tinc 48 anys i sóc de Sabadell, tot i que fa una pila d’anys que visc a Castellar del Vallés.

Fa molts anys que faig esport, que recordi des de l’institut que feia futbet. També fa molts anys que surto a córrer encara que abans el mon del «running» era algo diferent.

Pero si fa uns sis o set anys que ho faig més seriosament tot i que no entreno tot el que m’agradaria per motius de feina. Al llarg d’aquests anys he fet moltes curses, tant de 5 kms, de 10 kms i 21 kms. Fa dos anys vaig fer la marato de Barcelona i al setembre passat la Matagals-Montserrat.

Aquest any tinc nous reptes. Les tres mitges d’aquest mes que són Granollers, Barcelona i Cambrils. Tornar a fer la marató de Barcelona al març i a l’abril fer la Trailwalker amb l’equip SIX TEAM, una cursa solidaria de 100 kms. I el que vagi sortin…..

Be, no m’enrotllo més,

Això si, donar les gràcies en primer lloc a la meva dona, la Isabel, que hem va portar a mossenaires fa un parell d’anys i que compartim moltes curses i molts bons moments.

I com no a tu, Pep Moliner, per la gran tasca que fas, per inculcar-nos uns valors, per fer que el córrer no només sigui un esport sino compartit moltes coses, conèixer gent, aprendre molt i fer-te sentir cada cop millor.

Una abraçada a tots els mossenaires i fins el proper dissabte a les 8….

XESCO.

Tweet

Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, Moliner, mossenaires, pep moliner, Terrassa

#Sabadell és sempre al cor dels mossenaires, i unim sovint #Terrassa pel fil conductor d’una gent que practicant atletisme és capaç d’anar-hi. Tantes vegades com hi hem anat, i avui ens hem endinsat a la Masia de Can Deu, alhora és un museu molt interessant a visitar on entendrem com vivien abans els nostres avantpassats. Una bona recomanació.

Hem volgut fer un petit homenatge i desitjar sort a un equip de valents, també mossenaires, els The 4 Raiders Terrassa oxfam que s’enfrontaran a una distància de 100 qm.

Abans de sortir, una immensa alegria en veure que al nostre camp base Mossenaire, una font a aparegut com del no-res i que sabem que molta gent en traurà profit i es podrà refrescar. Moltes gràcies!!!

El recorregut, com dèiem fins a la Masia de Can Deu, i hem vist a sortir el sol, a la setmana que hi han tres planetes alineats a l’horitzó: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn

Setmana important, perquè la ciutat s’ha vestit d’atletisme i els carrers de Terrassa han tingut un munt d’amistats practicant aquest esport que tant ens agrada. Esperem que tothom hagi gaudit i ús hagi anat bé. Però nosaltres us tornem a esperar, quan?, dissabte vinent a les 08:00 Vagi bé !!

Abans de sortir toca desplegament de bandera, i qui la portarà?, aviat ho sabrem

La nostra «mossenaire d’honor» de la setmana passada, la Mariona.

I teníem previst a un gran mossenaire d’honor. En Jordi Torrente

Que us parlarem d’un dels motius importants pels quals avui se’ns dona a conèixer i amb aquest estat d’eufòria

I acabem d’esbrinar la portadora de la «bandera» l’ Imma Morales

Imma Morales davant l’atenta mirada de la Carme

I engeguem la marxa cap a un lloc desconegut per gairebé tothom

Cares divertides sempre predominen, com la de la Carme i la Txell

Ieeeepp!!, què és aquesta sorpresa!!

Els Mossenaires estem meravellats!!! Després de molts i molts anys: tenim font. Sabem què molts l’havíeu demanat i ha estat gràcies a en Marc Armengol que ja no passarem sed. Gràcies Marc

Després de l’agradable sorpresa: amb la Mari i l’Enrique: seguim a la nostra

Per davant del nostre «Mossenaire d’honor», en Jordi Torrente amb en Joan Carles

Fran, Joan i Loli

Un estrany ocellot dels entorns

Imma, Emilio, Jose, Montilla

Enrique

I en Jordi Torrente amb en Marc

Joan Forte al costat d’en Josep Mirabet

Sempre que neix un dia, apareix una jornada plena de possibilitats i és en aquest moment que les comencen a aprofitar. Un joc de llums increïble

Llocs per on gaudim de tot i els gossos no ens fan ni cas

I els bons mossenaires, a buscar la cua, com en Santi

Ja ha vingut vàries vegades i… no aconseguim recordar el nom. Disculpa’ns.
Ens queixarem a direcció.

I avui de blau, l’ José Antonio Arévalo , que feia dies que no venia i ho ha fet per un motiu principal que desvelarem

Las Isas van davant, mentre pugem una bona pujada i ja som a Sabadell

I un bon reagrupament i aviat sabrem el lloc nou on anem

En teniu alguna pista?

Imma Morales amb la gran responsabilitat de conduir la nostra bandera i que ja posa a punt

Pistes d’on anem?

Per no perdre a ningú, abans; un bon reagrupament

Amb en Josep Mirabet cap al molí

Doncs si: ja som a la Masia de Can Deu que mai havíem visitat amb el grup

I l’equip a qui farem homenatge avui

La bandera surt del seu cau, que ha dut amb molta estimació l’Imma

La bandera ben protegida ja és al seu lloc

I el nostre mossenaire d’honor, proclamat per tots els mossenaires, amb la seva nova categoria i rang

Gràcies Jordi, per fer el projecte gran

Emilio, Jordi, Sergi, José Antonio
Aprofitem per fer el nostre homenatge i desitjar sort a aquests valents, que primer es dedicaran a recapatar diners per la TW Girona 2016
És un honor tenir persones cada any disposades a posar-se uns reptes tan impressionants i lluitar contra la fam i la pobresa al món. Us desitgem a tots quatre que ho aconseguiu i aquell dia estarem mentalment donant-vos força.

I al costat de la bassa de la «Masia de Can Deu», la fotografia de família «Mossenaire». Gràcies a tothom

I el que veiem a través de les reixes, una màquina premsa oli i un gran recipient o bóta de vi, o que sé jo!

Isolada Ermita de Sant Vicenç de Verders

No sabem si és el bosc de Can Deu o el desert del Sàhara.

Imma segueix custodiant la bandera

I un mossenaire que no s’oblida de nosaltres, tot i que no ve. S’ha passat a les dues rodes: l’Antonio

Amb una bona colla de btteros

La Mari immortalitzant a The 4 Raiders Terrassa oxfam

Jordi Torrent, Emilio Sánchez, Sergi Murciano, José Antonio Arévalo

The 4 Raiders Terrassa oxfam

Amb en Miquel Piqueras

Quin honor està al vostre costat. Molta sort i èxit total, us desitjo

A punt de perdre tota la meva força. Ehhh !!!, que aquesta val el seu pes en OR

Amb en Josep Mirabet

Si que ens fa il·lusió que avui i per una bona causa, tinguem el luxe d’haver proclamat a en Jordi Torrente i et desitgem el millor. Formes part d’un grup, el dels «Mossenaires» que gràcies a la teva presència és encara millor. Les persones que són solidaries i volen un món millor, i en Jordi n’és un d’ells. Gràcies i sort!!

Bé aquesta setmana m’ha tocat a mi ser el Mossenaire d’Honor, tot i que m’he resistit durant molt de temps , tard o d’hora havia d’arribar……

Em dic Jordi Torrente Rozas, sóc de Terrassa on vaig néixer el 16 de desembre del 68. Us haig de dir que a la feina estic tot el dia assegut i com que sóc un cul inquiet quan surto no paro. He estat bastoner, diable i casteller.. però ara la cultura popular l’he deixat aparcada tot i que no faltem a les diades importants de la nostra ciutat. En quant a l’esport he jugat a futbol i he fet ciclisme de jovenet, encara que el ciclisme l’he tornat repescar per un problema al maluc.

Però el que més m’agrada és la muntanya, vaig començar a fer caminades curtes d’entre 15 i20 km fins que el nom de la Matagalls-Montserrat em va començar a rondar pel cap…. la vaig fer, i a partir d’aquí em vaig ficar en el món de copa catalana de marxes de resistència he fet entre d’altres la Selva del camp muntanyes de Prades, Montserrat-Reus, Rasos Manresa, etc…en aquestes marxes a les baixades vaig començar trotar…. i aquí va ser on em vaig iniciar en el món del running. No tinc marques de 1.000, 5.000, 10.000 ni marató, això si… tinc algunes trails i ultratrails com son l’ultra Cavalls del vent, els Bastions, Emmona trail, ultratrail de Collserola on he fet molts quilòmetres i un munt de cims.

Bé, només em queda dir Gràcies Pep per fer possible que comencem els dissabtes amb alegria juntament aquestes persones tan canyeres!!!

Tweet

Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, Pep Moliner. Entrenament en Grup, Torre Mossèn Homs

Em deia la Conxita fa una setmana que anar amunt, li agrada, i just quan ella no podia venir és quan hi anàvem. Doncs avui li dediquem la sortida, també. Anar amunt és anar a Matadepera, a Can Roure, a la Tartana i de fet no hi anem tan sovint i ves per on, dues setmanes seguides i vam saber de bastants de vosaltres, que el circuit us va agradar, tot i ser una miqueta més urbà. De fet Matadepera és una població molt i molt bonica, i la part antiga, té racons que ens agraden. També la nova i la urbanització, amb habitatges de «rics» i de no tant… i d’endeutats.. Llocs per passejar, i gaudir de la tranquil·litat i molt endreçats.

Som un grup molt gran i, tot i els diferents ritmes, veiem com tots sou força solidaris i anem fent un conjunt majestuós i per on passem, se sent aquella remor de bona conversa, mentre enfortim el nostre cos amb un fantàstic entrenament.

Poder fer un traguet a la font de Can Roure, mentre prèviament hem passat per llocs bonics, com el camí que ens duu fins al camp de futbol del Matadepera, la plaça de l’església, els carrers per vianants, la plaça Sant Jordi, Masies com la de Cant Torrella i Can Roure, i una font que sempre raja. Això si; sense la vostra companyia res. Amb vosaltres no té punt de comparació. Gràcies a totes i a tots i ens veiem aviat. A reveure.

La Laura de Benito, en un simpàtic moment amb la Isabel Vergara, moment en el qual ens havia dit que acceptava la nominació com a la nostra flamant «Mossenaire d’Honor»

Al costat de la Núria Masegosa <link> , que des del Maig també en és

Gràcies Laura !!

Amb en Joan Forte tenim el garantit que no perdrem ningú; sempre està al tanto de la cua.

Sortim?, amb la Sandra al davant

I ben just arriba, l’Elisabet, que per temes de feina arriba al moment per estar amb tots vosaltres.

El primer raig de sol, i la nostra imponent Mola; allà!

I un dia molt especial per a tothom que és «Mossenaire d’honor» i que només se n’és un cop a la vida, com avui n’és la Laura de Benito

David i en Marc, al capdavant

I per no desfer el grup, calen uns bons reagrupaments, que si no es vol refredar-se es poden fer anant a la cua, o bé fent-la petar, que també val la pena

Com fan en Diego i en Miquel

Un grup magníficament endreçat, fruit de molts anys de fer les mateixes coses i gaudir fent-les. Gràcies amigues i amics.

I el grup «Mossenaire», d’endinsa pel bell poble de Matadepera

I torna a reagrupar-se una i un altra vegada, per fer-se costat i gaudir plegats

I a la plaça de l’església, la de Sant Joan Baptista

I seguim pel carrer Sant Joan, pel bell mig del poble, tothom ben avingut i contents

I travessem per la plaça de Sant Jordi

I la Laura, nominada,

Al costat d’en Guille.

En Nacho, passa just i amb aquesta cara de sorpresa

Juanjo, que us aprecia com el que més, no es vol perdre un entrenament amb tan bones vibracions

I amb la Laura, reagrupant-se de nou, l’Eva, la Núria i la Isa

I el moment mossenaire: quan arriba la cua: tots aquells que van amunt i avall.

En Javier, que a pesar de patir una lesió que no el deixa fer allò que més li agrada, torna a fer-vos costat i ha vingut. Confessava que ha tingut agulletes

Passem per la masia de Cant Torrella, alhora ara Restaurant,

Dues bones amistats. En Miguel i l’Eva i amb cara de circumstàncies, en Sherlock, que no sabem si ben bé sap que estem fent-li una fotografia de bon record.

I amb vistes molt boniques, amb la zona de Can Roure i la seva església i també el cementiri

I ara els moments que més ens uneixen, quan tots fem la fotografia de familia i coneixem als nous, a la «Mossenaire d’honor» i més coses

Mentre ens anem situant

Ara ens toca conèixer als nous mossenaires

Aquí els tenim: esperem anar-vos veient i coneixent-vos pels noms, que ara no sabem. Segur que si, que ens veurem per la bona cara que feu.

I succesió d’instantànies per donar a conèixer a la nostra nominada i ara proclamada «Mossenaire d’honor» la Laura de Benito. Moltes gràcies!!

l’Emilio Sánchez, que està al darrera i junt amb més gent que l’acompanya, de la «Runeada de Sant Silvestre» a Terrassa i que ens donava la primícia que ja tenen tots els permisos i que enguany es tornarà a fer aquesta trobada que ja ve sent tradicional i molt important en el panorama social. Córrer en un dia tan assenyalat. Vol dir que aneu-vos reservant el dia 31 de desembre a les 18:00 per anar a fer un tomb tot corrent pels carrers de la nostra ciutat.

I a Can Roure i amb una fotografia feta per primera vegada en aquest indret tan bonic de Terrassa.

Com veieu no ens cansem de retratar-vos, veient aquestes cares de satisfacció i sembla que si, si. Realment aquests entrenaments us senten bé

I els més agosarats accepten el repte de fer un progressiu en un lloc de bona pujada: l’Isaac, l’Elisabet i en Westermeyer

Tothom fent un bon esforç en plena pujada, com en Marc i en David

Com l’Oriol,

I la Laura i el seu dia. Amb quina facilitat fa la pujada. Ara llegireu al final, el seu fantàstic escrit.

La Gemma, també gaudint d’endur-se’n bons records cap a casa amb el seu Samsung.

En Marc Armengol, fent una bona refrescada

La Sandra Martínez, també a punt i ja pensant en el 2016

En Joan Molina, que torna a venir sovint i exercint de mossenaire.

La Juani, que fa poc va ésser proclamada Mossenaire d’honor <link>

David, Toni i Carmelo

Quines masies més boniques tenim al nostre entorn, com la de Can Torrella

Andreu i David

La Mari

En Juanjo

El nostre incodicional amic i que no falla mai: en José Miguel Sampietro <link> al costat de la Laura

Moment simpàtic, amb en Guille i l’Isa Font i la Laura

l’Eva Gorina <link>

Fotografies de la Gemma Solsona, del final de l’entrenament

Isa, Teresa?, Pep, Juanjo

En Hassan, ens porta per primera vegada el seu germà

Fent passar-ho malament a la fotògrafa professional, tot un afeccionat

Merciiii !!! Laura !!!

En Juanjo va descobrir que en Yuma, quan prem la tapa metàl·lica fa un bot impressionant, i ens ho ensenya.

El Runi, diu que saltis tu

I tota una colla que hem volgut estar al costat de la Laura el dia que és proclamada flamant «Mossenaire d’honor»

Com veureu amb el seu escrit, és tal com ho diu i mentre el llegia, tens aquelles ganes de què no s’acabi, que en vas gaudint. Com gairebé sempre, d’altra banda, anar-nos coneixent gràcies al moment estel·lar en el que tu mateixa ens dius amb les teves paraules qui ets i que desvetllés a molts de nosaltres i deixes de ser desconeguda pels que t’envolten. Bé, només agrair-te i dir que encomanes bones vibracions i que ens agrada poder ser prop teu, ni que sigui un dissabte com el d’avui. Per molts anys i que tot et vagi bé, i tal com et vaig dir, que saber que ets una professional de la fotografia i en el que es basen molts dels nostres escrits, i ens afalaga que hagis acceptat.

Hola a tots/es!!

Soc la Laura, tinc 35 anys, vaig néixer a Sabadell, fa 9 anys que visc a Terrassa.

El Pep m’ha donat un paper on diu que la companyia i la solidaritat és la característica principal del nostre grup, el teu grup, boniques paraules per començar aquestes línies….també diu no sé què de donar-me a conèixer….bé intentaré fer-ho el millor possible….és difícil explicar com és un mateix.

Sempre m’ha agradat l’esport, sense ser conscient de petita en feia en tot moment, bici, piscina, frontó, esquí….i d’adulta en seguia fent però mai de forma competitiva, sempre com una forma de distracció i passar-ho bé, sobretot si anava acompanyat d’estar en contacte amb la natura.

Fa uns 7 anys vaig deixar de fer esport, ja sigui per la feina, falta de temps, diguem-ne excuses al cap i a la fi….haig de confessar que això em va portar a agafar pes i a ser una persona mes sedentària….i ho vaig completar sent mare….quan em vaig adonar que pujant 3 pisos d’escales arribava a dalt ofegada i amb un esforç enorme, em vaig dir a mi mateixa, Laura això ja no es el que era….ni activa i ni enèrgica com feia uns anys….

Amb l’arribada de la Noa a la meva vida em vaig adonar que m’havia oblidat una mica de mi mateixa i aquí va ser quan vaig decidir fer un canvi i començar a fer el que sempre m’havia agradat…fer esport.

Per temes logístics, horaris i «demás quehaceres domésticos” vaig decidir començar a caminar amb la intenció de corre també….bé, com tots sabeu, començar a corre és tot un repte i mes si no ho has fet mai…o feia molts anys….el primer dia que vaig decidir corre pensava que em quedava desplomada al mig del Parc Vallparadis, per cert parc que tinc mes que recorregut, sense ell no sé si estaria escrivint ara aquestes paraules….
Així que vaig decidir caminar, corre, caminar, corre….quan em vaig començar a trobar més forta i també a perdre pes, els canvis em van ajudar a seguir….i mica en mica vaig posar-me objectius a aconseguir….i
ja em veus a mi fent la meva primera cursa de 5km sola….la Santi Centelles…. Un mes abans ja corria 5km seguits tota una victòria per mi…la Santi Centelles va ser un repte doncs sempre corria sola i la cursa la feia sola també….no us podeu ni imaginar com va ser aquell dia per mi…un dia que no oblidaré mai, una gran satisfacció personal i sobretot emocionalment….a la memòria m’han quedat molts moments d’aquell dia.

Aquella cursa va ser el començament d’una nova etapa, el running m’ha canviat a molts nivells, sobretot com a persona. Sembla mentida que un esport et pugui fer canviar tant… Sobretot quan el fas sol, aprens a ser constant, tenir força de voluntat i a lluitar amb tu mateix….et tornes mes fort.

Una de les millors coses que m’ha aportat el running son les persones que he anat coneixent al llarg d’aquests anys i de moment només port quatre anys corrent….a les primeres persones que vull dedicar unes paraules són a la Gloria Mateo i la Irene Mateo, son dues persones que em van ajudar a seguir amb aquest repte de corre…que us puc dir noies!! Sou unes de les millors amigues «runneras» que he tingut i que tot i que ara no podem coincidir, sempre penso amb vosaltres i els moments que em passat juntes….Sou molt especials per mi…ja ho sabeu!

La historia continua quan vaig anar a parar al California Sports…. Un gran equip de persones i sobre totes les coses una gran família….nomes us puc dir gràcies!!! A tots/es pel vostre suport i amistat, de tots tinc anècdotes i moments viscuts, sou tants que segur i em perdoneu em deixi algú…. Començant per la Mon i la Present, la Gemma, Eva, Trini, Isas que en sou unes quantes!! Guille, Rosa, Mangel, Miquel, Txesco, Juani, Manel, Mjose Merino, Vero!!! Que als últims 4 km d’acabar la Matagalls-Montserrat em
vas venir a recolzar per acabar uns dels reptes més importants que he fet fins ara, i a en Gerard i en Patxi que també estaven allà per ajudar-me en els últims kms i tots els companys matagalleros de trajecte, com els que ens veu fer suport, sou la pera!!!….sou tants que em deixo molts noms….

No vull deixar de parlar dels Mossenaires, un grup de companys fantàstic, on sempre gaudeixo i on sempre hi ha amb qui xerrar, riure i passar-ho bé i agrair a en Pep Moliner la seva dedicació per fer possible que tots els dissabtes gaudim plegats del running i sobretot com deia al principi de la companyia i la solidaritat del nostre grup….Pep ets un crak!! No canviïs mai!!

Per últims i no menys importants, la Noa i en Mario i Avis, la meva família sense ells la historia no tindria color i només tinc paraules d’agraïment per aguantar els meus entrenaments, curses, lesions i dir-vos Gràcies per estar al meu costat i estimar-me….

En un futur, només desitjo poder seguir corrent i estar forta i sana per fer- ho, em sento molt afortunada de tenir salut i poder gaudir-la, aquest any el vull dedicar a fer mitges maratons i l’any que ve qui sap, la Marató? Perquè no?

Laura Benito

—–
LauradeBenito
PHOTOGRAPHER

http://www.lauradebenito.com/

Tweet

Tags: Amistat, córrer, matadepera, mossenaires, Terrassa