juny
02
2016
moliner
Si mai tens un moment: passa’t per «Can Mossenaire».
Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.
I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.
I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé
Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.
Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!
Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una «Mossenaire d’Honor», com tu i: moltes gràcies!!
I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.
Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.
I amb els dos dits: Nominada!!
Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina
Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)
I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?
A punt d’agafar-la amb molta delicadesa
En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: «El Mestre» !!! . Gràcies Joan per tot.
I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell
I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar
En Quim i en Martí
I mirant l’hora, en Miguel
I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier
Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.
I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar
I la bandera a l’esquena del «Mestre», en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo
Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn
I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?
Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment
El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.
I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell
Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes
El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera
Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.
I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.
En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.
I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava
Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.
… i toca passar la carretera, amb molt de compte.
I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.
És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.
I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura
Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia
César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!
I de blau, en David que s’estrena avui
Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan
On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.
la Felisa, seguint a la Isa
En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre
la Sandra.
Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera
A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.
I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel
I ara, quedarà proclamada «Mossenaire d’honor» la Felisa Molina
Enhorabona i gràcies per tot
I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: «el Mestre» en Joan»
Va per tu
Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat «Mossenaire d’Honor»
Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!
Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major», l’Anna Cos «, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.
I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma
El Mossenaires fan camí.
Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera
La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s
Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!
Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem «gixot». Què hi farem!!
La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem
I ara toca el desplegament davant la masia
Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara
Ieeeep !!
Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui
Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys
Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.
Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar «Los runners de la TARIMA» parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.
Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.
I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.
Felisa Molina Justicia
Tags: Amistat, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, Terrassa
març
16
2016
moliner
Son les 07:00 i a Terrassa plou a bots i barrals.
Previsió, i sabem que la pluja espanta a més d’una i a més d’un, i: sorpresa.
Una bona colla s’aplega al costat de la «Masia de Torre Mossèn Homs».
L’Anna es queda a esperar al Miquel i nosaltres cami a la font de la Tartana. Més endavant ens atraparan.
De fet, de forma inesperada, deixa de ploura i no ens mullarem. El recorregut, conegut per tothom, amb anècdotes cada cop que passen pels bassals d’aigua. Ha anat força bé i com és habitual, ens quedarà un bon record de la trobada. Gràcies a tothom!!
El desplegament per l’Imma i en Fran de la bandera moments a punt de sortir, i veieu alguna cosa estranya?
La por a la pluja fa que fem la fotografia de família just a aquest moment, per por de si a mig entrenament ens cau una de bona i ens disposem a muntar la fotografia de família
L’Àngel avui ha estat el que ens ha fet de cua i de fet està fort i ha acabat molt millor que fa un parell de setmanes. Està millorant
Fotografia de sortida amb en Jordi
I ara amb el de la gorra vermella, tot i que sembla que tenim la bandera mirant a Sabadell. Una anècdota més!!, i per cert que no és la primera vegada.
En els nostres caps està que ens mullarem i que acabarem xops
No trobem el moment d’arrancar,
I com és tradició dels bons mossenaires, fent reagrupaments per fer un bon «Entrenament en grup»
Flors grogues al nostre pas pels carrers de Matadepera i una pluja que avui ha anat molt bé als camps i conreus. Al Vallès, aquesta vegada, ha sabut ploure i haurà salvat moltes collites i nosaltres que ens n’alegrem
Sandra i Pepe pujant pels carrers de Matadepera.
Aquí un bon grupet anant a buscar la cua, que avui ha estat en Àngel. Per això, tornant enrere. Gràcies!!
La definició de península, es d’una terra envoltada per tot arreu d’aigua, menys per un lloc. Doncs en Jordi, el tenim a la península de la font de la Tartana
Foto simpàtica, feta amb el disparador automàtic. Veieu quines cares feu tots.
I ara si, a un lloc bonic i que molts recordem de tota la vida, la Font de la Tartana: la fotografia oficial d’un dia d’entrenament està a punt de produir-se
Aquí està: a les valentes i valents que no els ha espantat la pluja, el nostre petit homenatge a la gent que no els espanten ni els llamps ni els trons, i molt menys quatre gotes mal contades que ens han caigut.
Ja més distesos, amb en Pepe, Enrique-Nilo, Miquel, Rafael, Inma, Antonio i Fran
I el nostre nou mossenaire, l’Antonio, que ve aconsellat per en Rafael, i que també és entrenador de futbol, com el Miquel Olmo. Gràcies per venir i esperem anar-te veient, sempre que vulguis.
En Miquel, avui ha patit de valent, Ha arribat un xic tard a la sortida, però acompanyat de l’Anna Cos, que l’ha portat a toc de pito, ha arribat a la font de la Tartana, gairebé com nosaltres. Avui t’han fet córrer!!!
La fletxa, imaginem de la cursa de Montrodó, que ens indica cap on anava aquesta, i que nosaltres seguirem. En Juan Miguel i en Jordi, han anat a buscar la cua, que com sabeu és l’amic Angel. Oi que se’l veu bé?
La roca mullada i els camins on es corria perfecte, i no ens hem mullat
Magnífics totes i tots, en una pujadeta de no res.
I ara el moment divertit
Sempre hi ha un racó per on passar. I l’Anna passa.
L’Oriol ha trobat el seu propi camí
Eiiii !!! Miquel. Amb espectadors i tot.
Prova superada
Per si algú no sap on som
I no podia faltar, un bon traguet de l’Anna a la font Mossenaire
I ara l’Imma, una mossenaire que no falla mai a la trobada
Quina pinta.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, matadepera, mossenaires, Pep Moliner. Entrenament en Grup, Terrassa, Torre Mossèn Homs
febr.
25
2016
moliner
A Terrassa molta gent li té en molta estima. Imposa caràcter i és de la ciutat. Un bon entrenador de futbol, que ara busca equip. Almenys aquest és el nostre sentiment i ens agrada tenir-lo d’amistat. Sorpresa que ha volgut compartir amb tots nosaltres una estona corrent.
Com que ens agrada saber que tenim a persones com ell, que admirem, i com a tots vosaltres, que també sou imprescindibles pel projecte, que creieu en aquest projecte i amb l’esport, avui li hem demanat que fos Mossenaire d’honor. I ha acceptat, i a hores d’ara ostenta el títol amb orgull.
Avui, però, el circuit ha estat exigent. Un que val la pena, i que fa posar-nos les piles. Els sis revolts de Can Candi on hem vist a patir a alguna persona. Però tothom molt i molt bé.
La teoria del «Sadanalacua», que va força bé i «Jomesperoaquí», també funciona.
De nou, veiem que hi ha força gent amb ganes de compartir una estona i cares il·luminades i tot i que us hem fet patir, segur que un bon record quedarà d’un dia irrepetible.
Al nostre pas per Matadepera crec que a més d’una persona els causa sensació i, ja que no és habitual veure-us tan units i engrescats i feu molt de goig. De tot cor moltes gràcies i tots sou imprescindibles per fer una jornada de qualitat. Ens veiem, quan?, la resposta: dissabte.
Miguel Olmo, accepta la nominació a «Mossenaire d’Honor» al costat de la nostra mossenaire major, l’ Anna Cos
La promesa s’ha tornat a complir: l’ Oriol Carreras i Taxavu Filgueira
Immensa alegria Isa i Antonio, que feia dies que no es veien
Felisa
Que no saps que és Miquel?; doncs que estàs nominat
Gràcies!!!
I en Javier Colado serà la nostra bandera. Una gran persona que
ni recordem de quan fa que fa gran la colla mossenaire i el coneixem des de sempre.
La Carme Valldeperas , Javier i en Joan Carles Sanjurjo , despleguen i posen a punt la bandera
Tot és a punt!!
Jordi, Txavu i Oriol, a trepitjar les pedres
i el nominat Mossenaire d’Honor, amb l’Anna i l’Antentas
Rafael, sempre seriós i concentrat i a la dreta en Juanjo Fernandez ,
que tot i no poder córrer molta estona, ens ha acompanyat als primers compassos
Manuel al capdavant
Mariona, Anna i Miquel, mentre enfilem el camí cap a Matadepera
Antentas, Oriol, Txavu i Assumpta
Juan i Juanjo, amb un bon raig de sol
I el mateig raig, amb la Mariona, Anna i Miquel, seguits per la Gemma i l’Antonio
Montse, Quim, Montilla
I miran enrea, aquest gos tan maco. I en Miquel Piqueras , i tota la colla que fan dels entrenaments en grup algo possible, anant a la cua i fent reagrupaments.
Gràcies a tothom
I ens aproximem al bell mig de Matadepera
I, oh sorpresa, un amic del Miquel en Dani, també s’estrena i molt a veure amb l’esport. Si en Miquel és un gran tècnic futbolístic, en Dani ho és i de fa molts de temps de la Natació.
I Andreu, Loli, Txavu, Javi, Juan, Joan, Miguel, Fernando, són la nostra «CUA» favorita. J
Ja la tenim aquí!!
El gos es mostra poc alterat al nostre pas, i l’amo inmutable. El nostre pas
pels carrers de Matadepera són famosos.
I continuem la nostra marxa, amb en Jordi, Montilla i la Sandra, que es mostrava preocupada per si venia alguna pujada.
Els reagrupaments famosos, i en Dani que segurament es sent estranyat de com feu els vostres entrenaments.
«Quality moment», on tots ens tornem solidaris i anem amunt i avall a fer «grup»
Cinta i Carme. De tant en tant obre els ulls, segur.
Alberto i Josep
Loli, Isabel i Felisa
No us podem convidar, ho sentim: nosaltres som «corredores i corredors»,
però el senderisme és meravellós i més amb la parella estimada
La bandera va acumulant quilòmetres a l’esquena d’en Javier Colado
Els sis revolts ens esperen, tal com anunciàvem al twitter
sis revolts, ni un més ni un menys
Sota un cel amenaçador, anem pujant amb la Montse i en Quim Gaya
I sembla que la cua ja vindrà, nosaltres l’esperem aquí a dalt, oi?
Pugen mossenaires
Va pujant la cua
I arriba la bandera, portada amb orgull per en Javier Colado
La Sandra si ha anat amunt i avall, i forta, forta.
Javi i Joan, desplegant la bandera
I tenim tres nous Mossenaires !!!, benvinguts i ara a repetir.
Sabeu qui serà el nostre Mossenaire d’honor?
de vegades tenen aquestes coses: el que escriu no coneixeria al Miquel, si no fos per l’Oriol. I avui teníem: Oriol, Txavu, Miquel on un dia, mig per casualitat, va néixer una amistat. Gràcies als tres. L’Oirol dirigia un programa fins fa poc a Canal Terrassa anomenat Som Aquí, on per cert moltes vegades parlava dels Mossenaires. Un dia, en directe, em va prometre que vindria i ja ha vingut almenys més de cinc vegades i ve d’Ullastrell. Si voleu veure el moment que ens coneixem amb l’ Oriol Carreras Part1 , Part 2 , i es compromet a venir a córrer.
I des de dalt el Turó de les Roques Blanques, després de sis revolts, i 1700 metres de llargada i cent i escaig de pujada: la foto de família. Una foto única i intransferible i irrepetible. Gràcies amigues i amics: i el que us vaig dir, quan correm tothom som iguals i l’esport ens uneix. Aprofitem-ho.
I després de tantes emocions, toca retirada i baixar.
La Laura Puertas i la Silvia Vila , que avui estaven fent entrenament molt llarg, de cara la Marató de Barcelona
Txavu i Oriol, fent l’estirament típic dels flamencs.
Dani Nart, Miquel Olmo, jo, Txavu Filgueira, Oriol Carreras
Al capdavant els germans Osuna, Mercè i Isaac, seguir del Quim i la Montse
Val a dir que ens ha sorprès que en Dani Nart, persona que esportivament es desenvolupa en un entorn aquàtic, té un excel·lent ritme. Gràcies per venir.
Francisco, Fernando, Inma, Txell, Enrique-Nilo
Laura, Isa, Felisa
L’Anna
Sandra i Sílvia, acabant de passar pel pont de Matadepera, davant la plaça de Sant Jordi
Nicolau. Cada dia més fort
Laura i Isa, a punt de pujar les escales que ens portaran a Bombers,
Assumpta i Imma,
Albert Perpinyà
I avui ens recuperem a l’excel·lent «Font Mossenaire», amb en Jordi Torrente
Com he dit a la crònica, quan vam ser «Capdidats» a Capgrós de Terrassa, vam tenir la sort d’encetar una bona amistat tota una sèrie de persones, i entre elles en Miquel Olmo. Aquells dies, per alguna cosa estranya vam conectar, i ens va fer un homenatge portant-nos a l’equip de la nostra ciutat, tota la plantilla i vam fer un Entrenament amb el Terrassa Fútbol Club inoblidable.
L’entitat i ell personalment em va convidar a un partit a la tribuna i sempre que ens vèiem ens emplaçàvem a córrer a Can Mossenaire.
Avui ens dedica el seu escrit i tots hem tingut el plaer i l’honor d’haver entrenat al seu costat i conèixer un xic més a aquesta gran persona a la qual desitgem ben aviat entreni a un equip de primera, que és el que es mereix i és la seva feina. Gràcies i per molts anys
Mossenaire d’honor… no mereixo aquest reconeixement, però la meva relació amb en Pep, fruit d’una nominació com capdidats a la nostra estimada Terrassa l’any 2010 (on el premi per a nosaltres era la mateixa nominació… és com el córrer…) i les nostres converses a partir d’aquell moment sobre la ciutat i l’esport, de les nostres inquietuds i sobretot d’aquest grup, els Mossenaires, amb qui vam compartir un entrenament del TERRRASSA FC, equip al qual aleshores jo entrenava i dirigia, l’equip que en sóc soci i seguidor, privilegi que recordo amb la nostàlgia del que no va poder acabar la seva obra… en fi, és aquesta relació la que m’obliga a acceptar aquest honor…
Sóc el mes gran de 7 germans, tots esportistes (els pares prou esport van fer per treure la familia endavant): el David va jugar a futbol i ara és l’entrenador del Badia; la Monica va jugar a Basket amb l’Atheltic; la Sandra va fer gimnasia esportiva i despres es va passar al Basket, i a estat jugant fins aquest any al CNT, quan el seu genoll li va dir prou; el Josué també va ser futbolista, i ara entrena al Viladecavalls; la Carolina va ser tota una campiona infantil de gimnasia esportiva, la que més prometia, i hores d’ara l’única que no fa res, després d’una etapa al Basket (l’enganxarem amb els Mossenaires…); i la Maria, la més petita, encara juga amb el CNT, una de les millors jugadores que el Basket de la nostra ciutat ha donat (sense passio…). Tinc 2 fills, també molt esportistes, futbolistes professionals: en
Carlos que té 19 anys i en Dani que en te 17.
Miquel es el meu nom, i com alguns sabreu no procedeixo d’aquest món de runners, d’amants purs de la natura, no… tota la meva vida ha girat al voltant d’una pilota, vaig ser futbolista i avui sóc entrenador, tinc el privilegi de tenir com a professió allò que tant estimo, i creieu-me que ho valoro i molt, més quan observo com tantes persones s’ajunten per fer esport, córrer, “només” per gaudir de la natura i de la companyia d’altres corredors, i perdoneu-me, perquè sobra el «només», perquè és tant… estimo l’esport,
però confesso que com a futbolista no m’agradava córrer, més aviat m’avorria, gaudia de la pilota però córrer… buffff, els futbolistes dèiem bromejant que és de covards, per justificar la nostra animadversió cap a allò que acabem estimant quan ens retirem, quan deixem de ser futbolistes esportistes per ser esportistes per amor a l’esport, i valorar tantes coses que en el camí es perden… que no m’agradés córrer no vol dir que no ho fes, vaig córrer una mitja marató amb 21 anys, acabat de llicenciar del servei militar, però sense cap preparació, sense calçat adequat ni equipació adequada, i com vaig patir… aquesta és tota la meva experiència com a runner en una cursa, fins fa uns anys, que m’he enganxat a córrer per les muntanyes dels nostres bells paratges.
Em torna boig la Mola, hi pujo sempre que tinc temps, corrent, pel camí dels Monjos, per can Robert,… tant n’és, gaudeixo cada pujada, i cada vegada que la contemplo vull més…
Les poques vegades que coincidia amb en Pep per la ciutat li prometia la meva assistència un dissabte o un altre, però la meva professió no m’ho permetia, i ara, que formo part (espero i desitjo que per poc temps) de l’empresa mes gran que existeix (INEM), he pogut conèixer a l’Anna, que en cada pas m’ensenya, m’atrapa, em descobreix el plaer de córrer per córrer, de gaudir de la natura i tot el que ens ofereix i m’agrada, de les sensacions, de l’entorn, i vull més, a poc a poc, o no… però més.
Ara vull fer una mitja, i una marató, i amb la Trail Walker a l’horitzó, no vull parar, veurem com aguanta la meva ciàtica, lesió que em va acompanyar com a futbolista i amb la que visc, però que no em va a fer aturar-me, ni ho farà ara…
Crec que les coses són més o menys grans per les persones que en formen part, els Mossenaires amb Pep Moliner al capdavant, és esport per companyerisme, pel luxe de gaudir de la companyia, per solidaritat amb l’últim, per no competir sinó per córrer, i córrer per arribar on? A qualsevol lloc on hi hagi alguna cosa per comentar, una foto per fer, una font d’on beure, un camí per descobrir, un paisatge per contemplar… no és el camí, és qui en forma part, gràcies Pep, per tal honor, i gràcies als Mossenaires
per fer d’aquest grup un equip, com jo ho entenc, on l’important no és un, sinó el del costat, el de davant i el de darrere… Tant de bo la meva professió em permeti gaudir en més ocasions de la vostra companyia, tant de bo en la meva professió es tingués la percepció de com veieu vosaltres l’esport, la natura, el camí, el trajecte… tot seria millor, però potser ja no seria futbol.
O sí… En tot cas, per ser corredor, només necessites sortir i sentir-ho, jo ho he fet, i amb la millor companyia, amb en Pep, l’Anna, en Dani i els Mossenaires.
Gràcies a tots, fins a molt aviat i una forta abraçada!!!
Miquel Olmo
Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, entrenar, mossenaires, pep moliner, Terrassa
