Archive for the 'senderisme' Category

nov. 22 2017


Llac Petit amb Mossenaires


El Llac Petit i des de Torre Mossèn Homs, reuneix tots els requisits del projecte Mossenaire, i inclús la distància. 10 quilòmetres d’anar i tornar i el gaudiment per a la vista i els sentits, i és que flipes de què van passant els anys i continua sent un racó dels increïbles de la nostra ciutat. A més, ens agrada molt quan hi portem a alguna persona que mai l’havia visitat. No oblideu que hi ha gent de la ciutat que ni tan sols sap de la seva existència i pel que sabem l’únic manteniment de l’entorn és fet per gent voluntària que cada any en fa neteja. Un luxe

L’entrenament, en consonància i fent-nos costat totes i tots plegats, reagrupant-nos i anar a busca la cua, perquè tothom es senti acompanyat, que és del que es tracta.

Hem recordat els aniversaris a Mossenaires d’honor el mateix dia i de diferents anys: Sole, Toni, Quim, Juan Manuel, Manel, Joan, Ernesto, josep

També ens ha dut la bandera la Karen i de nou un record que ara podem plasmar gràficament, per a qui li vingui degust i seguim fent en vídeo el «Minut Mossenaire», que fem cada setmana per veure ho bonic dels llocs amb tots nosaltres.

Ens veiem el proper dissabte i si no has vingut mai recorda: t’esperem i sensa cap mena de compromís.

Karen Suarez Gutierrez avui ens porta la nostra bandera. Gràcies!!

Gilberto, Karen, Fernando

Manuel Ales

Antonio, Miguel

Marc Armengol

Oriol i José Manuel

Txell

Nacho, Óscar

Carlos Rodríguez

Manolo i ANtonio

Laura Fabra

Xavi Miquel

Il·lusió de trobar en Josep Casasola

Amunt i avall

Isabel Alcalde

Berta, Núria, Inma, Txell

I la bandera segueix pel bon camí amb la Karen

German

Joan Carles Padró

L’Uri

Reagrupant-nos, amb la Karen

Gilberto Elizalde

I gràcies pels que aneu amunt i avall a fer costat a la cua.

Jose, Miguel, Gilberto, Emilio, Jordi

Un luxe anar amb la Laura Fabra

Qui ha volgut, també a travessat pel lloc que tant ens agrada, pel mur: Carme, Oriol, Antonio

V I D E O. ·. V I D E O. ·.

https://www.youtube.com/embed/GIRi9_CD068

I preguntem, qui no havia estat mai al Llac Petit. Dons uns quants!!

I ara llegim i reconeixem als aniversaris a Mossenaires d’honor

I a l’amic Mossenaire que tenim avui ha estat en Toni Gañet Fueris

Toni Gañet Fueris

Enhorabona!!!, ja fa dos anys

La bandera l’ha dut la Karen Suarez Gutierrez . Gràcies

La foto de família en un lloc tan bonic com el Llac Petit, que no sembla que sigui a Terrassa i si ho és i en tan bona companyia. Per molts anys!!

Òscar Sànchez

Laura Puertas al llac

Isabel i Oriol

Oriol i en Xesco

Xesco Garcia

Manuela Trigos

Antonio Aguilar

Santi, Manolo, Olga

Inma, Carme

Icos, Txell

Toni, Oriol, Miguel

Laura, Joan Carles, Jordi

Emilio, Marc

Karen

Gilberto, Miguel

I un bnon reagrupament. Gràcies!!!!

Anna, Oriol, Berta

José Manuel, Laura

Icos, Txell, Níria, Olga, Felisa

Ens explicava que mica en mica, va fent més quilòmetres, després de la lesió la Felisa Molina

Núria Mayoral

El nostre camp base

Antonio, Miguel, Emilio

12, 11. 10 …. aiiiii !!!

Ara hi som Tots!!

Oriol i Pep

Selfie de l’Oriol amb la Mola al darrere. Molt content que el meu fill sigui un fantàstic Mossenaire. Enhorabona i gràcies !!!

https://www.strava.com/activities/1280669560





 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Llac Petit amb Mossenaires

nov. 08 2017


Sí o no? Tu que creus?

Aquest bosc que travessem, ens dóna una idea de com devia ser fa uns anys tota aquesta zona. Si bé ara és un corriol que ens agrada per la seva frondositat, acolorits amb els colors de la tardor i encara sense massa fred, per l’època, si que amb l’escalf de tots els que ens agrupem en aquest projecte de cada dissabte, es farà de nou un entrenament memorable, on coneixerem a tres mossenaires noves, la Susanna i les germanes Anna i Berta i a on en Paco ens donarà una explicació del que representa una cursa solidària, on els beneficis aniran a la infància i on cada any ens hi convida des de Can Mossenaire.
Repassarem qui va ser Mossenaire d’honor, tal dia com avui però de diferents anys com en: David, Jaume, Isabel, Lola, Joaquim, Eva, Pascual, Jose, Mireia.
I el nostre gran protagonista: el Mossenaire d’Honor, que avui recau en una gran persona: en German Martínez que al final podreu conèixer una mica més, per l’escrit que ens fa arribar.

Destacar que sempre es respira un gran ambient, unes xerrades fantàstiques i de nou les ganes de tornar-hi. Sí o no? Tu que creus?


Per nosaltres tenir a en German nominat, és tot un honor


Quedes nominat a Mossenaire d’honor


I el bandera serà en Paco Utrera, que com cada any fa una tasca impressionant ajudant a qui més ho necessita, organitzant una cursa molt important a la nostra ciutat http://cursainfancia.com/

Mossenaires desitja que sigui un èxit i gràcies per venir

Paco Utrera


German al costat del Miquel i Juan Miguel


Miquel Paradell , tot un luxe!!!!


Oriol i Olga


En Juanjo Fernandez super feliç


German reagrupant amb tres Isabels


Juanjo Fernandez


Miguel, Isa, Maria Teresa

Isabel Alcalde


Núria Mayoral


Sandra Martínez


El nostre nominat en German


Hem fet el progressiu on els capdavanters: Jose, Sebas i Miguel


Isa, Balme


Icos, Oriol


Anna


Isabel, Xesco


Paco, Carme


Víctor, Juan Carlos, Maria Teresa


En German, amb les Mossenaires Noves: les germanes Anna i Berta

V I D E O


https://youtu.be/99jvqlP_okQ


Després d’un bon progressiu, endavant i endarrera de la Sandra


Desplegament de la bandera


Habitual: surt al revés: jeje


I si al 2008 en Pascual va ser Mossenaire d’Honor, no va ser fins el 2014 que ens va fer un brillant escrit. Gràcies Pascual


Pascual Vicente

I una de les Mossenaires Noves, la Susanna. Benvinguda!!!


Les tres Mossenaires noves: Anna, Berta, Susanna


Les dues germanes: benvingudes!!


Benvingudes a les tres Mossenaires Noves. Per molts anys!!


I ens toca proclamar al «Mossenaire d’Honor»


German Martínez Conde queda proclamat per tots vosaltres el nostre «Mossenaire d’Honor», enhorabona!


I en Paco Utrera ens parlarà de la Cursa per la Infància


http://cursainfancia.com/


http://cursainfancia.com/


Fotografia de família d’un quatre de novembre únic. Moltíssimes gràcies a tothom i fins dissabte!!!


Fins a la recta final, els Mossenaires van a la cua a buscar a qui pugui venir. Gràcies!!


Dotze, Onze, Deu, Nou, vuit…. i surt la foto que surt. Gràcies pel moment

https://www.strava.com/activities/1260551981

Sempre que ve en German, transmet una imatge de serenor i de persona agradable i avui tinc la oportunitat de saber una mica més de tu, encara que les xarxes socials sempre ens apropen, com veus que freqüentes colles que ens agraden. Avui tenim la sort de què formis part de la gran llista de Mossenaires d’Honor i per nosaltres i per mi és tot una Honor. Gràcies i enhorabona i per molts anys.

Recordo els motius que em van encoratjar a córrer inicialment. Recordo la reflexió que em vaig fer com a persona una vegada passat els 41, on vaig començar a visualitzar la vida des d’una altra perspectiva. Havia de cuidar-me, havia de baixar de pes i devia fer una vida una mica més saludable perquè passats els 40 ja deixes de ser un xiquet, encara que continues sent un xaval, jajajaja.

Mai no hauria somniat en arribar a creuar determinades metes, alguna marató, mitges, curses de 10 km i encara no sent important els temps, he après i comprès que moltes coses a la vida corresponen a qüestions d’actitud, perseverança i treball. Així doncs, res de tot això hauria estat possible si no fos per l’esperit de les persones que practiquen aquest esport, a la seva ajuda , a la seva col·laboració, als ànims que t’aporten en els moments baixos. Aquí te n’adones que no només es tracta de córrer sinó de l’esperit de solidaritat, afecte i cordialitat que et transmeten les persones immergides en aquesta tasca. Aquest és l’autèntic motiu que fa que continuï rodejant-me de totes aquestes persones i practicant aquesta activitat.

Ara em vénen molts noms i persones al meu cap, Montse Gervas, Isa Vergara, Mayte i Feli Molina, Luci, Present, Isa López, Sonia Lázaro Bet, Tere Cámara, Rafa Navas…, disculpeu perquè la llista és molt llarga i es faria interminable

Avui ha estat un dia molt especial i que em sento especialment orgullós de pertànyer al grup de mossenaires, un actor protagonista i fonamental per als amants del running, de la natura, de la concòrdia, del companyerisme i el respecte cap als nostres semblants, tot de forma altruista.

Agrair la responsabilitat, compromís i competència de determinades gents, que amb el seu treball i l’excel·lència com a persones, fan possible que cada dissabte propiciïn que ens puguem reunir a realitzar aquesta d’activitat, afavorint que molts de nosaltres puguem sentir-nos millors persones amb els valors que ens transmeten.

Gràcies mossenaires

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Sí o no? Tu que creus?

oct. 18 2017


A veure el Dinosaure

Un dels circuits diferents, és el que ens duu al «Dinosaure». Aquesta enorme escultura feta amb ferralla i que un dia va fer un artista Egarenc, en Roc Alabern i que anem a veure un o dos cops l’any. Avui, a més, li dedicarem el «minut Mossenaire», amb vídeo, poc abans de la fotografia de família, on hi som totes i tots els que hem volgut compartir aquesta estona junts. 

La distància de 10 quilòmetres ens ha sortit clavada, i hem hagut d’anar amb cura per anar pels marges de la Nacional 150 (N150). 

Moltes vegades penso que veient les vostres cares, val molt la pena i tot i que gairebé cada setmana som una bona colla, el que predomina és que riem força, que no parem de xerrar i que gaudim, amb l’excusa de fer esport i de córrer. Gràcies per fer gran el projecte amb el vostre ajut. 

En Ramon Cruz serà el nostre «Mossenaire d’Honor», el «bandera» l’Alberto Zarzuela i una de les Mossenaires que feia Aniversari de «Mossenaire d’honor», l’Isabel Vergara i que avui l’hem aplaudit, com també ho hem fet als «Mossenaires Nous», Vero, Alex, Joan, Silvia 

Per tot plegat: moltes gràcies i fins dissabte, sempre si tu vols i sense cap compromís o si: passar-s’ho bé. 

 
Instants abans de començar l’entrenament i l’Elisabet que molts dies ve de treballar i li ve just per arribar 

 
I la nominació a Mossenaire d’Honor 

 
En Ramon Cruz, el nostre nominat 

 
Miguel i Ramon 

 
I en Juan Carlos avui ens porta al Mossenaire Nou, el seu fill, l’Alex 

 
Miquel i la Sandra amb el nou pentinat. 

 
I l’Alberto Zarzuela avui serà el nostre bandera 

 
Yupiiii!!!! 

I amb la Masia que ens dóna nom i és el nostre camp base, Torre Mossèn Homs, sortim a fer el típic entrenament de tots els dissabtes 

 

 

 

 

 

 

 
I un reagrupament Mossenaire 

 
I deixem la Masia de Can Montllor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
I la bandera ben portada per l’Alberto Zarzuela 

 

 

 
Arribem a veure al dinosaure Mossenaire 

 

 
V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O · 







 
I estem a punt 

 
Impressionant: quatre Mossenaires Nous!! 

Vero, Alex, Silvia, Joan. 

 
En Joan fent els honors 

 

 
I toquen els aniversaris a Mossenaires i avui tenim a l’Isabel Vergara 

 
Hem llegit i aplaudit els aniversaris Mossenaires 

 
A punt de ser proclamat 

 
Proclamat Mossenaire d’Honor: en Ramon Cruz 

 


La fotografia de Familia, una vegada més feta als peus del Dinosaure Mossenaire… Ja tocava!! Gràcies a tots per venir i acceptar aquest projecte com a vostre. 

 

 

 

 
i a qui ens trobem passejant? 

 
A un Mossenaire, com és en Miguel Rubio. Amb el gos jo no les tenia totes. Un plaer trobar-te 

 
I mentre esperem la cua i l’anem a buscar 

 
Ens faltava l’acudit del «Mossenaire de los chistes», en Carmelo Luque 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
La bandera canvia d’esquena 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

https://www.strava.com/activities/1229378700



En Ramon fa temps que ve, tot i que fins avuí encara no era un «Mossenaire d’Honor», i és tot un honor per a nosaltres. Ens fa un escrit, que ens ajuda molt a saber que estem molt de sort de gaudir de gent com tu, i que a més sempre envoltat i participant del Grup de Runparadis. Gràcies per tot!! i enhorabona. Per molts anys!! 

 



Hola amics, 

Com bé sabeu fa gairebé 25 anys que dissabte rere dissabte els mossenaires acudeixen a la seva cita setmanal, a les 8h a la Masia de Mossèn Homs, no és el meu cas, només ho he fet en comptades ocasions, crec que des que vaig iniciar-me en el món del running, ara fa uns set anys, potser hi he vingut no més de 15 vegades, primer per desconeixença, i després en moltes ocasions no he vingut per mandra o senzillament perquè tenia altres coses a fer. 

El primer cop que vaig venir vaig quedar impressionat per lo nombrós del grup i després per l’alegria, generositat, solidaritat, amor per la natura, etc… que s’hi destil·lava. Un bon grapat de bona gent units per una afició comuna el running, sense tenir en compte ni marques personals, ni res que se li assembli. 

De seguida em van cridar l’atenció un seguit de rituals dels mossenaires: el anar a buscar als que estan més endarrerits, la foto de grup, el donar la benvinguda als nouvinguts, el dur la bandera de mossenaires, i com no, el nomenament del mossenaire d’honor. 

També vaig quedar bocabadat amb la personalitat d’en Pep, creador i ànima d’aquest grup, corrent amunt i avall, fent fotos per a tenir el reportatge gràfic setmanal, parlant amb uns i altres, animant, explicant històries, escoltant, recordant els noms de tothom i mimant el grup per a que tothom encara que sigui la primera vegada que hi assisteix s’hi trobi còmode i integrat en el grup i transmetent sempre els valors que l’inspiren. 

En resum una gran família, que em va permetre conèixer una altra gran família, el Grup Runparadís del que hi formo part des de fa un grapat d’anys, un altre grup de persones unides per la mateixa afició i en el que també l’amistat i el grup està per sobre de marques personals, competicions, etc, i al que tots per suposat hi sou convidats. 

Doncs bé, el passat dissabte, després d’un llarg període de no assistir-hi, vaig vèncer la mandra i cap a Mossèn Homs que hi falta gent,….després de l’alegria de retrobar-me amb amics que feia temps que no veia, en Joan Forte, es dirigeix a mi amb aquella mirada de complicitat que no fa presagiar res de bo, per a proposar-me ser Mossenaire d’Honor,….jo no me’n sabia avenir, ….miro a dreta a i a esquerra i faig com els de l’anunci d’assegurances ….jo??? perquè a mi, si no vinc gairebé mai?? No hi té res a veure em diu en Joan, és un detall dels mossenaires, del que guardaràs un bon record,….és després de dir aquestes paraules que ho vaig veure clar i vaig acceptar, uns segons més tard quan en Joan li comunicava a en Pep la meva acceptació i al veure la seva cara d’agraïment i de satisfacció ,vaig estar segur que no podia rebutjar el seu oferiment i tanmateix vaig entendre-ho tot,…. 

….mentre corria i anava donant-li voltes al nomenament i a la manca de mèrits per a ser-ho vaig anar descobrint que gairebé tothom havia estat Mossenaire d’Honor en alguna ocasió, certament no soc ningú especial, com la resta de mossenaires, ser Mossenaire d’Honor és anecdòtic, un record com em va dir en Joan, el veritable honor és ser Mossenaire, formar part d’aquest projecte, i la contribució de cadascú de nosaltres, el nostre granet de sorra, la nostra assistència continuada o ocasional, perseverant en els valors de l’amistat, la solidaritat, el respecte per la natura, la companyonia, ….fan gran aquest projecte, ….perquè entre tots ho fem possible, tots mereixem ser mossenaires d’honor. 

El nomenament de Mossenaire d’Honor, és una magnífica ocasió per donar les gràcies a tots els que fan possible mossenaires, començant per en Pep i tots els que dissabte rere dissabte fan possible aquest gran projecte. 

GRÀCIES A TOTS !! 

EL VERITABLE HONOR ÉS SER MOSSENAIRE !! 

Ramon Cruz 

Grup Runparadís 

Terrassa, 16 d’octubre de 2017

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a A veure el Dinosaure

« Newer Posts - Older Posts »