juny
09
2016
moliner
Can Roure ha vist com avui tots plegats visitàvem aquest lloc tan ben cuidat i bonic dels nostres entorns. Hem pujat pel camí asfaltat, una vegada creuada la carretera de Matadepera a l’alçada de l’empresa de gasoses Sammy. Sempre amb bons reagrupaments i esperant-nos. Molts fan el joc de fer companyia a la cua i l’anem a buscar. Altres reposem en els reagrupaments i fem allò que tant ens agrada; conviure amb persones amb les quals ens hi trobem bé.
Passem per llocs com la Masia de Can Torrella i fins a Can Roure, on hi ha una font, on farem una paradeta i més d’una i més d’un fan el traguinyol a la font. Ens agrada que les fotografies parlin per si soles, i busquem què tinguin algun significat. De vegades s’aconsegueix i sabem que no n’hi ha dues iguals.
També a l’hora de la fotografia de família ens agrada destacar a mossenaires que s’estrenen i avui ha estat la Maica. Gràcies; t’hem vist a gaudir.
La bandera, un símbol nou que fem córrer cada setmana, l’ha portat un Mossenaire com en Quim, que se li nota que aquest projecte li agrada.
Gràcies Quim.
El Mossenaire, avui no tenim text i no el coneixem gaire, però ens encanta que faci el projecte seu.
I la font: un acabament amb aigua, sempre ens fa acabar millor.
Que tingueu uns bons dies de vacances, i ens veiem els que vulgueu, el dissabte vinent, com no podia ser d’altra manera.
Rafael Camargo, queda nominat en aquest moment a «Mossenaire d’honor» i ho accepta i li ho agraim. Gràcies Rafael de part de tots el mossenaires
I ara, a esperar a començar un entrenament innoblidable
I mes mossenaires esperant el moment de sortida
I en Quim Badia , que fa un parell de setmanes ens va ser el nostre Mossenaire d’honor, avui serà el nostre mossenaire que portarà la nostra bandera. Merci !!!
I en Quim Badia i en Marc Armengol fan el desplegament al nostre camp base, amb la Masia de Torre Mossèn Homs
Pepe i Nacho, al capdavant
I el Mossenaire d’honor, al costat de l’Antonio, a qui un dia li va explicar com sou de bones persones, els mossenaires, i ja en fa unes quantes que ve. Gràcies Antonio.
Jose i Maite
Miguel, Javier, Jose, Maica, Mariona
Carmelo, Albert, Carlos, Ximena
Fernando, Isaac, Elisabet, Miguel
Pepe, Eva, Loli
Ieps, ieps, ieps!!. ai el pagès!!, ens hem sortit del camí
I «Quality moment», amunt i avall
I una gran, gran i grata sorpresa. Veiem a en Ferran Garlcerán tornant a córrer amb tots nosaltres, després de tan i tan de temps.
I ja ve la cua. Gràcies !!!
I després dels reagrupaments oficials, en Rafael Camargo, nominat avui, tornem a córrer.
i en Quim Badia continua portan la bandera al seu destí, junt amb seu amic inseparable Flynn
La Isa i la Charo
La Mati
Ja ve la cua
Neri i José, per aqueste escales tan xules
l’Elisabet
I anem passant la riera per la seva llera
I pugem pel costat de Terrassa
I ens tornem a reagrupar
En Xavi Pons i de vermell l’Albert, que ens envia una simulació que veureu
del recorregut d’avui
Mariona, Javier i Isa. Maratonians!!!
En Quim davant de Can Torrella
L’Eva amb el seu Sherlock, al costat de la Silvia i la Charo
I en Marc i en Rafael, vigilant que no prengueu mal i avisant els cotxes del vostre pas. Gràcies !!!
Ramon Ramos i Juan Jose
I els btteros, estanyats al vostre pas.
Un racó únic i que segueix igual fa més de cent anys i ens reb per que ens
refresquem amb el seu raig d’aiuga; la font de Can Roure
Jose, Joaquin, Rafael, Pepe
Montilla fen equilibris
Rafael i Marc
José, Mariona, Xavi, Maica; avui la Maica s’estrenava als entrenaments en grup
Juan José
Carme, Mariona i Maica, davant del que eren les cases de Can Roure
En Quim Badia omença a desplegar la bandera
I ara totes le persones Mossenaires, faran un fort aplaudiment les nostres heroines i herois de la Marató de Barcelona
Enhorabona !!!!
Marga, Anna, Silvia, Mariona, Isabel, Xavi, Fernando, Manel, Ramon, Javier,
Evans.
Ha estat increïble: que fortes i forts que esteu, oi Javier??
I us presentem a la nova mossenaire: la Maica, de blanc
La Mariona ens l’ha presentat i ens n’alegrem
I ara us queda proclamat, en Rafael Camargo com a «Mossenaire d’honor» Goiteu com de contentes i contents estem en aquest moment
En un marc incomprable, la familia Mossenaire ha tornat a protagonitzar
una jornada de joia, alegria, conversa i bon rotlle. Gràcies !!!
Al mig la Montse Susín ens deia que en els seus gens hi té segur molta informació d’aquests entorns i ens deia que la Masia de Torre Mossèn Homs abans es deia «La Torre».
I en Miquel i l’Evans, amunt i avall
Txell
I el recent proclamat Rafael amb en Juan Miguel
Rafael, Assumpta i Mati
La Silvia i l’Eva, amb en Sherlock
Ximena, Albert i Javier
I un bon entrenament, sempre queda millor amb un bon traguet amb la
Ximena, l’Albert i l’Emilio. Gràcies !!!
I ara posarem la bandera a bon recaude, fins la setmana vinent, que alguna mossenaire o algun mossenaire la porti amb orgull, com ha fet el mateix
Quim i el seu gos en Flynn. Gràcies per fer-ho tan i tan bé!!
Ens queda pendent rebre l’escrit d’en Rafael i no hi ha hagut manera de posar-nos en contacte amb ell. No sabem si ha enviat el seu escrit i tan aviat el tinguem el publiquem. T’agraim que hagis acceptat ser el nostre Mossenaire d’honor i et desitgem el millor. Per molts anys
..
Tags: Amistat, Antonio Aguilar, correrxerrar, mossenaires, pep moliner, Pep Moliner. Entrenament en Grup, Torre Mossèn Homs
juny
02
2016
moliner
Si mai tens un moment: passa’t per «Can Mossenaire».
Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.
I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.
I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé
Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.
Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!
Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una «Mossenaire d’Honor», com tu i: moltes gràcies!!
I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.
Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.
I amb els dos dits: Nominada!!
Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina
Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)
I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?
A punt d’agafar-la amb molta delicadesa
En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: «El Mestre» !!! . Gràcies Joan per tot.
I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell
I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar
En Quim i en Martí
I mirant l’hora, en Miguel
I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier
Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.
I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar
I la bandera a l’esquena del «Mestre», en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo
Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn
I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?
Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment
El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.
I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell
Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes
El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera
Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.
I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.
En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.
I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava
Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.
… i toca passar la carretera, amb molt de compte.
I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.
És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.
I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura
Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia
César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!
I de blau, en David que s’estrena avui
Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan
On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.
la Felisa, seguint a la Isa
En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre
la Sandra.
Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera
A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.
I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel
I ara, quedarà proclamada «Mossenaire d’honor» la Felisa Molina
Enhorabona i gràcies per tot
I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: «el Mestre» en Joan»
Va per tu
Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat «Mossenaire d’Honor»
Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!
Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major», l’Anna Cos «, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.
I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma
El Mossenaires fan camí.
Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera
La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s
Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!
Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem «gixot». Què hi farem!!
La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem
I ara toca el desplegament davant la masia
Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara
Ieeeep !!
Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui
Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys
Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.
Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar «Los runners de la TARIMA» parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.
Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.
I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.
Felisa Molina Justicia
Tags: Amistat, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, Terrassa
març
16
2016
moliner
Son les 07:00 i a Terrassa plou a bots i barrals.
Previsió, i sabem que la pluja espanta a més d’una i a més d’un, i: sorpresa.
Una bona colla s’aplega al costat de la «Masia de Torre Mossèn Homs».
L’Anna es queda a esperar al Miquel i nosaltres cami a la font de la Tartana. Més endavant ens atraparan.
De fet, de forma inesperada, deixa de ploura i no ens mullarem. El recorregut, conegut per tothom, amb anècdotes cada cop que passen pels bassals d’aigua. Ha anat força bé i com és habitual, ens quedarà un bon record de la trobada. Gràcies a tothom!!
El desplegament per l’Imma i en Fran de la bandera moments a punt de sortir, i veieu alguna cosa estranya?
La por a la pluja fa que fem la fotografia de família just a aquest moment, per por de si a mig entrenament ens cau una de bona i ens disposem a muntar la fotografia de família
L’Àngel avui ha estat el que ens ha fet de cua i de fet està fort i ha acabat molt millor que fa un parell de setmanes. Està millorant
Fotografia de sortida amb en Jordi
I ara amb el de la gorra vermella, tot i que sembla que tenim la bandera mirant a Sabadell. Una anècdota més!!, i per cert que no és la primera vegada.
En els nostres caps està que ens mullarem i que acabarem xops
No trobem el moment d’arrancar,
I com és tradició dels bons mossenaires, fent reagrupaments per fer un bon «Entrenament en grup»
Flors grogues al nostre pas pels carrers de Matadepera i una pluja que avui ha anat molt bé als camps i conreus. Al Vallès, aquesta vegada, ha sabut ploure i haurà salvat moltes collites i nosaltres que ens n’alegrem
Sandra i Pepe pujant pels carrers de Matadepera.
Aquí un bon grupet anant a buscar la cua, que avui ha estat en Àngel. Per això, tornant enrere. Gràcies!!
La definició de península, es d’una terra envoltada per tot arreu d’aigua, menys per un lloc. Doncs en Jordi, el tenim a la península de la font de la Tartana
Foto simpàtica, feta amb el disparador automàtic. Veieu quines cares feu tots.
I ara si, a un lloc bonic i que molts recordem de tota la vida, la Font de la Tartana: la fotografia oficial d’un dia d’entrenament està a punt de produir-se
Aquí està: a les valentes i valents que no els ha espantat la pluja, el nostre petit homenatge a la gent que no els espanten ni els llamps ni els trons, i molt menys quatre gotes mal contades que ens han caigut.
Ja més distesos, amb en Pepe, Enrique-Nilo, Miquel, Rafael, Inma, Antonio i Fran
I el nostre nou mossenaire, l’Antonio, que ve aconsellat per en Rafael, i que també és entrenador de futbol, com el Miquel Olmo. Gràcies per venir i esperem anar-te veient, sempre que vulguis.
En Miquel, avui ha patit de valent, Ha arribat un xic tard a la sortida, però acompanyat de l’Anna Cos, que l’ha portat a toc de pito, ha arribat a la font de la Tartana, gairebé com nosaltres. Avui t’han fet córrer!!!
La fletxa, imaginem de la cursa de Montrodó, que ens indica cap on anava aquesta, i que nosaltres seguirem. En Juan Miguel i en Jordi, han anat a buscar la cua, que com sabeu és l’amic Angel. Oi que se’l veu bé?
La roca mullada i els camins on es corria perfecte, i no ens hem mullat
Magnífics totes i tots, en una pujadeta de no res.
I ara el moment divertit
Sempre hi ha un racó per on passar. I l’Anna passa.
L’Oriol ha trobat el seu propi camí
Eiiii !!! Miquel. Amb espectadors i tot.
Prova superada
Per si algú no sap on som
I no podia faltar, un bon traguet de l’Anna a la font Mossenaire
I ara l’Imma, una mossenaire que no falla mai a la trobada
Quina pinta.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, matadepera, mossenaires, Pep Moliner. Entrenament en Grup, Terrassa, Torre Mossèn Homs
