Archive for the 'General' Category
juny
11
2015
moliner
Un torrent on anem a buscar frescor, remor d’aigua, refrescar-se a la font i ara a més superar algún obstacles, com són tres arbres que estan tombats al mig del camí. Van fent neteja per molts llocs i segur aviat aquests seran retirats, ja que el lloc s’ho mereix. Ja hem vist com els boscos de Can Deu les feines estan força avançades, tot i que el paisatge ha canviat d’allò més.
L’opinió generalitzada és de què el circuit val molt la pena i hem vist cares de satisfacció.
De nou una oportunitat per deixar les tensions de la setmana i fer esports sense cap mena de compromís; conèixer a molta gent saludable i que vol el mateix què molts: gaudir de tot plegat.
Ara que l’estiu està prop, i sovintegen els dies més calorosos, aquest entrenament s’agraeix, tot i que la pujadeta des del torrent fins a Sant Julià a més d’uns ens ha fet envermellir les galtes i suar un xic, què és del que es tracta, o no? Gràcies a tothom i us esperem inevitablement el dissabte vinent.
La nostra mosseaire d’honor més jove de tots els temps: Karen. Gràcies per aceptar aquesta distinció i un luxe per a tots nosaltres
I davant en Gilberto, que va ésser qui va animar fa temps a provar aquest projecte de tothom llegint l’agraïment que se li dona
I Javier de corredors.cat del grup l’Es-k-mot vallesà, que també fa gran la trobada. Amb el nick de pinelli31
Jose Exposito de California Sports que ens ve a saludar i que ara no pot córrer de moment. Però tornarà
Amb en Javier i en Cesar, arranquem i engeguem cronos
I la nostra Mossenaire d’honor, la Karen, al costat d’en Gilberto que l’ha animat a conèixer les virtuts dels entrenaments que tots vosaltres feu possible tots els dissabtes.
La Cinta, que fa gran el grup
Inma, Miquel i Juan Miguel
Fran Frutos i Jose Salas
Els mestres Sebas i Sandra
Els amics, Jordi i José Luís
Alberto Zarzuela i en Josep Vandallós
Jordi, Raúl, Jordi i Alberto
Jordi, Raúl, Jordi i Alberto, com la d’abans i seguits per gran quantitat de mossenaires
I girem a l’esquerra per travessar el torrent de la Betzuca
Miquel i Emilio passant enmig d’un pontet de fusta
l’ Eli i la Charo, inseparables a l’entrenament
l’Inma i en Jordi
Sebas, engegant després del reagrupament
Gran moment quan la Karen corre al costat del que ha estat el seu mestre a l’escola
La Mari, dirigint-se cap al torrent de Botelles
Com també fa la Karen
I superant obstacles, la Sandra i en Diego i en Lizandro que es posa a punt de passat aquest arbre
Com en Marc Roura, que també fa el possible per no prendre mal
Un lloc molt recomanat per tenir una bona frescor, és aquest torrent: el de Botelles on, a més, tenim una font d’on brolla bona aigua. Aquesta font s’anomena de «La Moreria» La Karen i l’Anna Cos, s’hi apropen per beure
I la Núria Aguilar, sortint de la font
I mentretant, en Diego, l’Inma,l’Oriol i en Marc s’esperen
En Miquel, baixant el torrent de Botelles
I al torrent, molt bonic, saltar rierols amb l’Emilio, la Mari i en Jordi
En Jordi Codinas, que feia temps que no venia
D’esquenes la Charo, vigilant on trepitja
I abans de fer el saltet, la foto simpàtica de l’Eli i la Charo
Llocs ombrívols i bonics amb l’Alberto
En Jordi Codinas, avui ha tingut feina amb el Beagle
I l’Emilio i en Marc, tancant el grup i mirant de no perdre a ningú per aquest lloc tan bonic i fresc.
Moments de reagrupar-nos, típic dels entrenaments solidaris dels Mossenaires
L’Anna Cos fent la pujada al pantà de Ribatellada
I un joc d’obstacles, prou divertit
La Karen superant aquests obstacles, seguida per en Pascual
I reagrupantnos en un lloc senyalitzat, d’on es pot anar a la font de Capellans i a Sant Julià d’Altura, que serà on ens farem la fotografia de familia
Però abans una important pujada, amb en Carles Salmeron
I en Sebi, que fa la forta pujada amb una rialla
I en Fran seguit per en Jordi
Karen, seguida, per l’Anna i en Josep
Diego, seguir per la Sandra i una mossenaire que no recordem el nom
Inma, Cinta i Eli, vestides de mossenaires
Tot i no ser un mossenaire nou, donat que abans havia vingut molt, en Jordi Codinas, de qui hem dit que és el germà del «Minyó Ramón Codinas» que a més és cosí del que escriu.
Moment que coneixem a la «Mossenaire d’honor», la Karen i queda oficialment proclamada per tots.
I la foto de família, que no hi pot faltar a un lloc prou conegut per tots nosaltres, com és a Sant Julià d’Altura. Gràcies a tothom per haver vingut i fer-ho de nou possible.
Fixeu-vos a les quatre dartres fotografies. Teniu cara riallera i això complau molt. Realment fem servir el fet de fer esport, córrer i anar plegats com a moment de passar-nos-ho bé, i la cara és «el mirall de l’ànima», (frase feta)
L’Isaac, que tot i arrossegar unes molèsties al genoll, ha pogut aguantar bé l’entrenament d’avui
I al costat de la Karen, tots tornem cap al camp base, passant per aquest corriol
En Gilberto, protagonista, també, de la jornada
Al llarg de tot l’entrenament, tant en baixada com ara en pujada: van plegades i contentes i… fotografia de record
L’amic Gilberto, com ara ens explicarà la Karen, fa al voltant d’un any, ens va donar a conèixer a la Karen i avui també és amiga de tots vosaltres i li ho volem agrair. Gràcies als dos.
Amb els seu amics i una vegada proclamada Mossenaire d’honor, la Karen al mig del seu mestre en Sebas i el nostre gran referent, l’Anna Cos
Veure com la gent jove es preocupa per estar en bona forma i fer servir el córrer i envoltar-se de bona gent com vosaltres, és tota una garantia de què tot va bé. La millora tant física com anímica es fa molt evident en tothom qui ho practica i avui a més la Karen ens regala la seva història. Ens consta que li feia molta il·lusió aquest moment i sobretot fer-ho al costat d’en Gilberto que a més, avui a l’acabament li ha regalat la samarreta mossenaire. Gràcies Karen i estem molt contents de comptar amb una Mossenaire tan jove i et desitgem molts èxits en tot el que et proposis i et felicitem per tot plegat.
Hola; Me llamo Karen Suárez Guitérrez y tengo 16 años.
He empezado a correr cuando tenia 14 años y lo hice con el California. Después también en un grupo de corredora en le Virgim y ahora, por último, aquí.
Mi pasión és correr. Dejar la mente en blanco. Sentir el aire fresco y dejar la preocupaciones atrás.
Mi sueño es llegar a hacer muchas maratones. Este es mi reto. También hacer mejores tiempos.
He venido a correr con los mossenaires, porque me trajo Gilberto cuando tenia 15 años. Me encanta venir con todos y conocer a gente maravillosa.
Saludos a todos.
juny
04
2015
moliner
Històric i és la primera vegada en vint anys que en un reagrupament absolutament tothom ha anat a la cua i fa molts anys que anem i entrenem en grups, i no s’havia vist mai. De debò que ha estat impactant, impressionant i emotiu. Tots i tots amunt i avall del primer al darrer. L’objectiu de les trobades dels dissabtes és que tothom s’hi trobi bé i senti el grup com una família. Si; la família atlètica i on tothom es fa costat. Fer un xic d’esport, respirar aires nets, olorar la natura, i quantes coses més. Enhorabona a totes i a tots. Es tornarà a repetir aviat, segur. Gràcies per haver-ho fet possible.
L’entrenament ha consistit en anar per camins amples i fer algun progressiu, tot jugant i provant el nostre estat de forma. Per ser un cap de setmana amb molta oferta esportiva en la vessant de córrer a la nostra ciutat, hem estat una bona colla i al final sempre es té la sensació d’haver gaudit, haver xerrat, haver rigut i tenir les bateries emocionals carregades.
Quatre mossenaires nous i el luxe de què en Miguel ens explica coses molt interessants, per què ens el sentim més proper.
Mentre correm la majoria de vosaltres va amb una rialleta que ens fa endevinar què la cosa va bé. Res; que dissabte teniu una nova cita i us hi esperem, a què?, a fer de nou un entrenament en què us feu costat els uns als altres.
En Miguel Alonso Giralde és el nostre flamant «Mossenaire d’honor». Gràcies!! A l’Oriol se li pleguen les cames veient l’esdeveniment.
La nostra mossenaire major, l’Anna Cos, ens ha ajudat a què en Miguel acceptés el repte.
I en Marc, una amistat que no falla mai. Un luxe
I després d’un dies sensé poder venir, avui tenim en Joan Carles Sanjurjo
I des de el nostre camp base, amb l’Anna, en Cèsar, José Miguel, un mossenaire nou i en Fran
José Miguel, que és el seu tercer dia seguit i es consolida com a mossenaire i avui ens porta al seu amic Miguel, i al darrere venen en Fran i en Carlos
I amb aquestes fotografies veiem a tota la colla anar plegada
I tancant el grup l’Eva Cantero amb en Sherlock
Ah, no !!, que queda en Miguel Moreno, de Sabadell
Li preguntava a en Javier Colado, que li havia passat a la samarreta de la Matagalls: «Con unas tijeras le he quitado las mangas», raaaaassss !!
Serà per aquí?, serà per allà? El més important és en els primers instants dels entrenaments, anar reagrupant-nos, i en Francis que vol donar la mà a algú. Encantat!!
Emilio Sànchez, pensant
I mentre ens reagrupem amb el primer pla d’en Rafa, saludem a en Yllera que estava entrenant per la zona
Estem contents de veure que la gent acepta compartir amb aquests moments irrepetibles amb un ambient tan heterogeni
Grans Mossenaires, d’esquerra a dreta, la Contxita, la Carme i la Cinta
En David en primer terme, amb els nostre nous amics mossenaires, en Xavi i en Toni
Uns gran referents i estimats per tothom, l’Anna i en Miguel: Terrassa i Sabadell i grans amistats
Reagrupant-nos novament, i d’esquerra a dreta amb en Manolo, Contxita, Lorena (que s’estrena), Emilio, Cristian, Mari, la nostra mossenaire d’honor, que ho va ser la setmana passada, el 23 de maig i en Joan Carles
I en un progressiu intens de baixada, aquí tenim els nostres capdavanters: en Cesar a l’esquerra, que se li recolzi en Carmelo. En Jose, que se li recolzi en Manolo i davant el gran Emilio
Ara veureu com després d’un munt d’anys s’ha produït i ha succeït un fet que no havia passat mai: que tothom ha anat a la cua i se m’ha posat la pell de pollastre. Gràcies i ha estat la primera vegada. Gràcies, gràcies, gràcies!!!!
Primer, i com veieu, els capdavanters: retornen
..i més, i més, i més.
Goita, goita, goita !!!
Sembla que ni el Sherlock s’ho pot creure
Ho hem aconseguit: tots han retornat a fer el grup i a ser solidari. La primera vegada!!!!! Gràcies, gràcies!!!!
I el Miguel content pel fet.
I continuara nostra corredissa pel camp bonic.
La nostra mestra favorita ens treu la llengua, buaaaa !!
I hem fet un progressiu intens en pujada aquí els capdavanters: drets i d’esquerra a dreta. Jose, Cesar, Andreu, Gilberto i haren. i ajeguts, en José Manuel i en Juanjo
Les Isa’s van de conjunt, davant aquesta bella estampa paissatgística
La Carme i la Sandra i en Manolo retornant
Miguel i Trini, i en Pepe retornant
En Francis de blau i en Rafa amb la nova samarreta del 5k del California
I el nostre Mossenaire d’honor amb ulleres, amb el nou mossenaire en Xavier
Miguel Alonso
Miquel i José Miguel, d’esquerra a dreta
Enrique i Marc
I arriba en Miguel, la nostra cua favorita, amb públic i tot amb tothom que l’ha anat a buscar.
I els que han estat capdavanters, homologuen el podi arribant ara els darrers. Gràcies amics!!
I un nou progressiu en una zona prou coneguda per tots.
I les quatre primeres han estat: en Fernando, Miguel, Gilberto i …
I estem en un lloc únic al món, localitzable per un senyal, ben identificat
Isabel Vergara, un referent per molta gent i que és tot cor. Estimada per tothom.
Parella d’enamorats i que avui s’estrenaven als entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs, la Lorena i en Cristian
Una bona ruta d’una gran ciutat, cap a una altra gran ciutat: Ruta Terrassa-Sabadell en bici xarxa
Aplaudim las nous: Lorena, Xavi, Toni, Miguel. Benvingut i esperem que us hagi agradat i torneu.
En Toni, que he conegut avui: fa cinc anys que viu a Terrassa, vingut des de Girona, on vivia, i gràcies a la btt va coneixent bones rutes pels voltants de Terrassa i Sabadell ii avuí a conegut a molt bona gent. Benvingut!!
I el moment important de conèixer i proclamar al nou mossenaire d’honor, en Miguel Alonso Giralde. Felicitats
I la foto de família. Gràcies a tothom per fer gran el projecte i fer-vos, aquest, vostre.
I en Miguel s’ofereix a retratar al de la gorra vermella al costat de tan bona gent.
I ja està: ja hi som tots!!,
En Martí, marit de l’Isabel Alcalde
d’esquerra a dreta, Cristian, Joan Carles, Lorena i Ester
Enrique, Rafa i Isabel
Sempre contenta, l’Isabel Alcalde
En Miquel i en Marc…. ahhh ! i en Sherlock
I l’Eva, tancant el grup
La Charo ha arribat tard, però ens ha trobat
Foto de luxe per en Miguel Alonso, amb grans persones.
Un grup de caminadors molt ben vestits de vermell
I sorpresa que els nostres amics, Juanjo i Juan van també d’excursió caminant.
I hem presenciat un impressionant esprint de la Contxita i la Sílvia, als darrers metres de l’entrenament, davant la mirada de l’Antentas
Fa molts anys que ve, en Miguel, i el coneixem i sabem que al costat, de la seva muller la Marga, han aconseguit grans reptes plegats, com és acabar la marató de Barcelona, Ve sovint a fer gran el projecte d’entrenaments en grup de Torre Mossèn Homs i, estem molts contents de poder compartir amistat, gràcies a veure’ns molts dissabtes. Ens deia que ha trigat cinc anys a ser mossenaire d’honor i n’estem avui contents. Gràcies i per molts anys!!
Hola sóc el Miguel i ja fa temps que vinc a Mossenaires.
Mirant fotos, al setembre farà 5 anys que jo i la meva dona ven venir per primera vegada. De fet, és el temps que fa que correm i compartim aquesta afició. Des del primer dia m’he trobat super bé(a mossenaires) el Pep fa que així sigui i tota la gent que vas coneixent, que som súper diferents, però que tenim una cosa en comú que és això de córrer, que quan ho proves no pots parar i si no ho fas, et falta algua cosa. (almenys a mi em passa).
Sempre he fet esport, futbol de jovenet i sobretot muntanya, alpinisme, escalada i caminades llargues com la Matagalls , Montserrat Reus,Tres monestirs…. etc Al començament ho trobava molt cansat però a poc a poc vas corrent més estona i comences a trobar-te millor. I llavors dius: m’apuntaré a una cursa i t’apuntes i veus que la gent corre molt i arribes dels últims però et sents un campió. Segons em va dir un amic el que perd és el que no participa. Després d’adonar-me que no guanyaria cap cursa vaig entendre que això es tractava de competir amb un mateix i d’anar-te posant petits reptes i així ho vaig fer. Llavors vaig correr la cursa de festa major i el circuit de curses dels barris, a l’any següent va caure la primera mitja de Terrassa, i a l’any següent la primera Marato de Barcelona. Repte aconseguit! Ara ja he fet 3 maratons i no sé quantes mitges. Últimament el que m’agrada són les curses de muntanya i ja n’he fet unes quantes. Les meves marques són molt discretes, de fet l’únic temps que miro es si plourà o farà sol per posar-me una roba o una altre. I fins aquí la meva petita historia amb el córrer. PD: Pep gràcies per la teva feina desinteressada. Per aquest projecte tan meravellós. Segueix així que ja fa 20 anys i per la quantitat de gent que hi ha cada dissabte segur que en seran molts més.
maig
28
2015
moliner
Un bitxo amb molt de ferro i amb bona xapa. Sí. Acabat de fer-se un lífting i, novament, lluint colors llampants i dóna la benvinguda a qui ve per la carretera de Montcada, el «Dinosaure d’en Roc Alabern». Hem volgut anar veure de primera mà, si l’obra havia quedat bé i si, està guapo. El rovell no farà estralls a l’ànima d’un dels dinos més guapos de l’univers mundial.
El circuit, l’hem fet coincidir per zones on més tard es desenvoluparà una interessant cursa, on els germans Leiva tenen molt veure: http://www.cursacst.com
Progressius, converses i riures. Veure com la gent es fa costat, i van amunt i avall. Ja veureu que el circuit tenia una llargada aproximada de deu quilòmetres i en canvi a en Javier Martínez li han sortit dotze, que és el que veiem més anar com una gasela, amunt i avall i a tota velocitat.
A aquesta època, a part de ho agradable d’entrenar ben acompanyat, a més el color del camp és impressionant i ens fa gaudir d’allò més de la natura i dels paisatges.
Ha estat un luxe poder entrenar al vostre costat. Gràcies i us esperem, quan? ahhh !!, endevina, endevina.. Vagi bé!!
La veiem sempre gaudint, quan ve, Ho sol fer amb el nostre amic comú l’Emilio i ens fa una il·lusió molt gran que es proclami «Mossenaire d’honor» i un luxe per tots. Sota l’atenta d’una amistat, com en Javier.
Al final de la crònica, sabreu amb qui teniu la sort d’entrenar molts dissabtes: la Mari Carmen Baena. A la foto, la Mari, amb en Javier i l’Inma.
I a punt de marxa, amb la Sandra
Moments on els vells amics peten la xerrada, com en Josep Mirabet de verd primavera i en Joaquin Izquierdo de blau cel.
Heu vist mai un regidor de cul? . Doncs en Jordi i l’Oriol s’ho van mirant
En Carmelo, també protagonitzarà l’acudit del dia, que com sempre porta a punt i que ens ha fet riure, almenys als que l’hagin entès; com era?
Antonio, Marc i Oriol, també es disposen a fer la trobada social, tot entrenant amb bona gent
El nostre amic, formidable i preciós Yuma
I de violeta, en Jose Miguel, per segona setmana consecutiva: arribarà a la tercera?, com sabeu no s’és mossenaire fins a venir tres vegades. Je. je. Al seu costat en Miguel, un nou mossenaire que es diu Guillermo, Juanjo, Raül
Inma i Mari, la nostra mossenaire d’honor
Corre tan bé, que inclús ho fa amb els ulls tancats.
Marc, Jordi, i… mmm, no recordem. Benvingut, si, segur.
Inma, gent, la Mola i la Mari
I les anades i tornades dels mossenaires, com en Marc Roura.
I la Sandra, en Toni i en Carmelo. També en Guillermo
Natàlia, que ha fet molt bé la primera part, però a la segona ha tornat caminant. Esperem hagi anat bé. Esperem que sigui per manca d’entrenament i tant de bon dissabte hi tornis a ser.
En Joaquin, que fa molts i molts anys que ens coneixem, em deia coses boniques del meu estat de forma. Però, ho fa amb veu d’amic. Ell també és un referent per mi. Aquest moment de reagrupament sempre s’agraeix.
Encapçalat per la Mari, i per uns llocs ombrívols i bonics per la zona de Torrebonica
Albert, Jordi, José Miguel i Hassan
Espardenya en direcció al peu amb en Marc
En Pascual sembla que agafi impuls i hagi perdut l’helicòpter amb aquests macro-auriculars.
Es proposa un progressiu, planer i divertit i aquí podeu veure els capdavanters.
Amb negre i amb blanc, en Carmelo i en Toni. Se’ls nota que gaudeixen
Doncs aquí els teniu, el podi del progressiu. Raul, Hassan, Javier i Pascual
I la Mossenaire d’honor, forta ella: la Mari. Cap a la cua, amb en Pepe i la Sandra
Encara amb la Natàlia, l’Albert i en Sebas
I arriba la Mari, amb la Cua: Miguel, Javi i Sebas
Quina sorpresa més agradable: ens creuem amb en Jaume Leiva i el seu amic, que estan revisant el circuit de la cursa que una estona més tard tindrà lloc per aquests camins: la http://www.cursacst.com
I la Cotxita i l’Antentas conversant. Quins mites, en Jaume i l’Antentas: d’avui i d’ahir.
Javier amb els seus canvis continus, s’emporta al seu costat en Marc
Tota la colla ha anat a buscar la cua, la Natàlia i l’Albert. Han decidit tornar caminant.
I arribem a destí: el Dinosaure d’en Roc Alabern
[img][/img]
Yuma, el gos del Juanjo, és cada setmana un espectacle
I queda proclamada per tots la nostra «Mossenaire d’honor», la Mari Carmen Baena. Gràcies!!
L’Antonio, de blau i amb ulleres, ens diu que va tenir aquest dinosaure cincs anys prop de casa seva.
I, com fa un any, la nostra visita a veure que tal ha quedat la reforma del nostre Saure, més famós de Terrassa: el Dinosaure d’en Roc Alabern, amb la família Mossenaire als seus peus. Gràcies a tots per acceptar la proposta.
Una pel de la gorra.
Anem?
Fotografies irrepetibles, amb gran persones: Hassan, Contxita, Joaquin, Diego, Josep Maria
Javier, Inma, Manuel, Toni i Carmelo. I per cert, per poc se m’oblidava que li havéim demanat que es preparés un acudit
Vamos allà.
En aquest moment es desenvolupa tot l’entrellat
Doncs si, s’ha rigut. Bé els que l’han entès.
De taronja debutava en Guillermo, que també el vèiem solidari, anant amunt i avall a fer possible aquest entrenament en grup
I ara la Contxita a punt de baixar cap al torrent de la Grípia
I avui, canviem l’escenari, i aquí farem la nostra presentació de la mossenaire d’honor
Amb aquest gran matrimoni, que són unes grans persones, ells tres són companys de feina: l’Inma, Mari i Miguel
Un que passava i volia un record amb aquestes bones persones.
I refrescada a la font de la Grípia
Com també fa la Mari
Maco
I aquí tenim el cap i la cua: en Javier, assegut i en Miguel. S’ho mira en Sebas. Grans moments i la sensació d’haver gaudit fent les mateixes coses de cada setmana, lluint un somrís en tot moment.
Fa temps que la veiem i sabem que està en forma, donat que per la manera de córrer es fa evident. No la coneixem massa i avui tindrem aquesta oportunitat. És més: mentre fèiem el tros final de l’entrenament ens deia que l’Inma i en Miguel són companys de feina i sabem que amb l’Emilio són bons amics. Ara sabrem més i ens posa molt contents tot el que ens diu. Gràcies Mari i per molts anys i molta sort en tot.
Hola Mossenaires!!!! Soy Mari,
En primer lugar quisiera dar las gracias a Pep, por toda su dedicación
a este grupo de runners.
Bueno a ver que cuento…más o menos siempre he hecho deporte, en un
principio en el colegio; basket, danza, patinaje, un poco de todo.
Luego de más mayorcita en el gimnasio, y ya con treinta y pocos empecé con
la bici de carretera, que por cierto me encanta pero lo fui dejando
poco a poco.
Correr empecé a finales del 2010, en ese momento no hacía ningún
deporte y una tarde me puse unas zapatillas y dije -voy a probar…,
di una vuelta de 4Km ( despacito claro, jeje!!! ) y me gustó y a
partir de ese momento comencé a salir, pero como no soy nada
constante… a veces salía y otras no.
En el 2011 empecé más en serio y corrí la Mercè, la del Corte Inglés,
la Jean Bouin y algunas de barrio.
En el 2012 corrí la Mitjà de Terrassa y después de eso estuve un
tiempo parada por molestias en la rodilla, y ya en el 2014 volví a
entrenar más o menos en serio.
Y en estos momentos salgo exclusivamente para disfrutar, sin plantearme
ni carreras ni nada, si hay alguna y me apetece me apunto ( que luego
voy fatal, como no hago buenos entrenos… pero en fin yo lo paso
bien…), y a parte, ahora también he de repartir el tiempo en correr y
como Emilio me ha engañado para hacer ferratas, pués ahí que voy.
Y aquí estoy con los Mossenaires y encantada de la vida, compartiendo
ese ratito de sábado con todos vosotros, y tener la oportunidad de
conocer gente fantástica, a parte de los ya conocidos, como mis compys
de trabajo Inma y Miguel, que son geniales dentro y fuera del trabajo,
ah!!! y Paco Utrera ( que me estarás leyendo jejeje!!! ), y mi amigo y
vecino Javi que hace poquito que viene y es un crack…
Y sobre todo a Emilio por todo su apoyo deportivo y personal, que
siempre está ahí en los buenos y malos momentos. Eres el mejor!!!!
I Pep moltíssimes gràcies per tot…( al final són més de 4 líneas, jejeje!!! )
Un besazo para TODOS y a seguir haciendo Km con alegría!!!!
« Newer Posts - Older Posts »
