Archive for the 'General' Category
jul.
02
2015
moliner
Gairebé no es pot creure què, faci fred o faci calor, sempre hi han persones disposades a fer un entrenament junts i fent-se costat. El projecte és vostre.
El que calia és anar a buscar una font amb garanties i la que ens sembla que ho és: la de Castellarnau.
S’ha patit calor i més ara què per llocs on abans els arbres ens donaven bona ombra, ara el sol no té qui l’aturi i se’ns fa l’entrenament un xic més
calorós; però en general s’ha fet suportable i ens hem revifat a l’hora de l’aigua.
Sempre convidem a què us proveu en un bon progressiu i com a premi, poder gaudir d’una foto de recordatori amb els més ràpids i un podi virtual
El lloc de la fotografia, ben curiós, amb aquests enginys per conduir l’electricitat, creiem, que no ens havíem fixat abans i que tenen curioses
formes.
Sempre algun mossenaire nou, com en Gerard i no ha dubtat gens la Conxita en donar-se a conèixer a tothom, ara que ja és «Mossenaire
d’honor»
Només agrair, una vegada més, que feu possible que el projecte tingui aquesta acceptació i que sapigueu que el dissabte vinent us tornem a
convocar, si voleu anar amb aquesta bona gent i que no us deixarem «ni a sol ni a ombra». Aquesta és la «filosofia Mossenaire». Gràcies!!
Fins avui; era una companya de molts nosaltres: Avui la Conxita Rusinés «mossenaire d’honor» i en el seu escrit i que ella anomena «manifest» us sorprendrà: segur. Un gran luxe tenir tanta qualitat humana amb nosaltres.
Gràcies Conxita
Al seu costat, un amic i conegut: en Josep Mª Antentas.
Moment de posar-se al dia de què ha estat la setmana i de nou, amb l’excusa de fer un tomb prop de Torre Mossèn Homs, amb en Miguel i en David
Inseparables amistats: les noies Isabel, Ester, Mónica i Isabel, amb en Manel
De mica en mica, l’Emilio Exposito es troba recuperat de l’operació i cada cop fa més activitat esportiva: avui a fer una bona caminada amb la seva muller, la Julia.
La Conxita ha anat al cotxe a deixar el paper d’agraïment de la seva proclamació de Mossenaire d’honor i ben acompanyada per la Sílvia.
Què fem? és l’hora en punt?, ni un segon amunt ni un segon avall, a les 08:06 marxem cap a fer un bon entrenament, després de donar aquests sis minutets de coll.
Javier i Sebi al capdavant, seguits per en Marc i l’Enric, que van començar a venir fa tres setmanes i es consoliden de mossenaires habituals.
L’Oriol, seguit per la seva muller, l’Ida, en Miguel i en Joan
Fernando de taronja, Balme i l’Oriol Moliner
I de dreta a esquerra, en Josep Mª, amb la Mossenaire d’honor, la Conxita i l’Emilio
Ruben Leica i Diego Garcia
Silvia, de dreta a esquerra, Inma i Carme
De blanc, el mossenaire nou: Gerard. Eva, Ester, Monica i Laura, seguit per en Xavi Pons
Fent manetes: Isa’s, en Guille i la Trini
Sebas, i seguit per la Sandra i l’Eva
La Mossenaire, amb en Josep Mª i l’Oriol
moment de qualitat: mossenaires amunt i avall. Chapeau!!, amb cinta vermella, Juan i en Miguel. Seguits per en Marc, Javier i Pepe: van a buscar la cua.
I com no podia ser d’una altra manera: l’Emilio també cap a la cua link
Quants «mossenaires» es toquen la cintura? 4, 5, 6, 7, o 8
I a punt de reagrupar-se la nostra «Mossenaire d’honor»: la Conxita
Un petit progressiu amb l’Isaac, Pascual i Ester
I els que han anat a buscar la cua, que ara era la Charo
Arriba la Charo tot rient, al capdavant en Marc
I a la bassa del golf, reagrupem
I després d’un mou progressiu: aquí tenim el podi: Marc, Juan, Emilio, Javier i Miguel
Ester Márquez, tota contenta. Foto fantàstica.
Josep Mª Antentas i Conxita i Juan Miguel a punt de reagrupar-se, després d’un bon progressiu
Gerard, Seguit per en Rubén, Jordi
No m’he après el nom i fa dies que gens: el proper posem remet
Cara de felicitat d’en Xavi, Guille i Trini
Isa’s, Eva i Manel, Charo i Laura
David i Manuel i de grog l’Enric
I ara arriba la Cua, en Miguel: amb l’Emilio, Fernando, Javier, Miguel i tots
els que fan les anades i tornades sovint. Gràcies a tots!!!
i ara a l’àrea de lleure de Castellarnau, toca refrescar-se, amb l’Emilio i la Conxita
Juan prem l’aixeta, mentre en Miguel està a punt de refrescar-se, i l’Oriol i en Miguel hi són presents
Isaac amb les seves Adidas Boost, fent bon estirament de la cama que li fa mal.
el tatuatge de la Laura, davant l’atenta mirada d’en Javier
Moments de conversar: Carme, Inma i Silvia
I la cua canvia de propietari i l’Enric diu que avui ho vol ser ell. Perfecte: convençut que gaudiràs de la bona companyia dels amics que van amunt i avall.
Aprenem el nom se’ls nous mossenaires: de blanc, en Gerard: sorprès!
I ara desvetllem el luxe de tenir una grandíssima «Mossenaire d’honor»: La
Conxita Rusinés. Gràcies !
ben aplaudida per tothom
I deixem passar als ciclistes, alhora que els aplaudim.
El moment més familiar; quan hi som tots i deixem constància d’un dia més un entrenament irrepetible i amb mot bones vibracions i amb un regust d’haver gaudit de forma senzilla: corrent amb bon acompanyament
Una vegada desfem el moment tan nostres, tornem a córrer amb un bon progressiu
He tingut la sort de poder d’anar una bona estona amb l’Enric i hem tingut conversa molt enriquidora. Llavors ens ha vingut a buscar, com no podia
ser d’una altra manera, en Javier i la conversa a tres ha estat molt bonica i finalment, l’amic de l’Enric, també ens ha vingut a buscar, en Marc i ha
estat tot un luxe. Per cert la fotografia ens l’ha fet el meu gran amic Viñeta, que també ha fet el mateix, venir-nos a buscar. Un luxe
I de vert, en Toni VP, amb qui vaig poder gaudir d’un impressionant relleu a Sant Joan Despí. Ell va fer un equip i m’hi va incloure i vam quedar quarts enmig d’equips d’atletisme de gran èxit. Un gran record.
I al camp base, end espera el meu fill amb en Juan i en Miguel. Miguel sol dir que en Juan és el seu entrenador: doncs enhorabona als dos; esteu que
us sortiu!!!
Amb dos mites d’ahir i d’avui: la Conxita i en Josep Maria. Confirma que cada setmana és una festa on podem gaudir de la vostra companyia.
Gràcies!! Ara llegirem i us sorprendrà la Conxita
Discreta, molts dissabtes gairebé no li sentim la veu. Entrena ael vostre costat, fa tot l’entrenament sense queixar-se i una setmana rere a l’altre
ens fa costat. Es notava que amb en Josep Maria es coneixen de fa temps i mentre corren, aprofiten per petar la xerrada, com gairebé fem tots. Ara
sabem molt més de tu i del cert que ens agrada i se’ns ha fet una lectura agradable i veiem perquè gràcies a persones com tu les coses tiren
endavant. Un luxe, Conxita i gràcies per acceptar ser la nostra flamant «Mossenaire d’honor». Ella em deia que era un escrit i més aviat «manifest»,
en paraules seves. Fantàstic!! Molt agraïts
Fa 10 anys que vaig començar la pràctica del que llavors encara no era ni moda… CÓRRER, tot i que sempre he corregut darrera i davant d’una
pilota…
Un dia em vaig adonar que els efectes sobre el meu cos de les obligacions professionals i personals, fent cocktail amb l’edat, no m’agradaven gens ni
mica, així que vaig apuntar-me a un gimnàs, com a remei. La practica de l’esport en una sala tancada amb molta gent i un/una cridant, més aviat em
feia sentir engabiada i atabalada, per tant vaig provar de sortir amb els del running, tot i no tenir-ne ni idea… I ben aviat m’hi vaig aficionar. Per molts
motius i al·licients: per l’entorn natural en el qual ens endinsaven i recorríem (Terrassa es una ciutat rodejada de paratges inigualables que
desconeixia), i per la bona companyia. Vam fer pinya amb companys experimentats que sempre esperaven les “nenes”, molt considerats ells. En
Sebas (no pares, no pares, trota, trota), l’Emilio (como vas?), en Serrano (Propicios dias), l’Angeles, la Judith i molts i molts més fantàstics. I les nenes
que vam fer grup, perquè les dones ja ho tenim això de fer molt ràpid amistat. Ara en el wp som el “Running S/E/M/C” : la Sandra, l’Emma, la
Marga i jo, i tot i que de sortir a córrer, córrer.. va a ser que no gaire. Però seguim creixent i compartint experiències de la nostra vida juntes, el
naixement de les filletes, 4 nenes entre les tres… i jo 2 nens per compensar… noves feines, avenços professionals i algun que altre soparet i
dàncing.
Tot plegat suma… però si a sobre, t’apuntes a un gimnàs que acaba d’obrir, com el Terrassasports, i que vol i fa les coses molt ben fetes, i la
providència et brinda un jove entrenador, que comença amb unes ganes abismals, coneixements i amor per l’esport, dotat d’una qualitat humana i
personalitat desbordant, com en Jaume Leiva… qui s’hi pot resistir? Resultat : ens va contagiar a tots i totes d’aquesta la seva passió, amb
esperit sa de l’esport i del companyerisme. I van anar caient les de 10 km:
la Mercè, els Bombers, Festa Major de Sabadell, Els Nassos, la de SantPedor, FM de Terrassa, FM de Matadepera, Mulla’t i Córrer, Sant Muç de
Rubí, Caldes d’Estrac, Sant Quirze, Riu Ripoll de Sabadell i la Runnin Challengue a Lanzarote, vacances incloses!! També les mitges la de Granollers i la de Terrassa, i per defecte professional, com a Gerent de la
FEEC, alguna que altra de muntanya: Can Gonteres, City Trail Bcn, Mont-Rodón, i la de preciosa i recomanable de Rellinars… Anar a córrer en
grup, tots en un cotxe, esperar els darrers en arribar, la bossa d’obsequi (què hi haurà?), i gaudir del “subidón” tot tornant a casa cantant, sentint-te
be i amb més energia i complaença que mai, per haver aconseguit superar-te, competint amb tu mateixa i guanyant sempre!
Perquè porto tota la vida fent esport, des dels 13 anys, corrent i corrent darrera i davant d’una pilota, corrent i corrent les pretemporades, les
temporades amb els seus 32 partits oficials, els amistosos, els de preparació… 17 anys federada amb l’Epic de Matadepera, com a monitora i
fundant la JET… Com va anar això? Doncs que de petita anava endarrerida en l’alçada, i la Sra. Francis deia que els que feien bàsquet eren molt alts,
doncs potser si fes bàsquet la nena creixeria…. Segur que no era que els alts feien bàsquet perquè ja eren alts i n’és una condició ??
Ja, ja, ja i ara aquí estic amb una colla que destil·la passió per córrer, per fer pinya, per estar en contacte amb la natura, per brindar i compartir amb
tots un espai en el que gaudir, oblidar-nos dels mals de caps i oxigenar-nos corrent pels paratges i per l’entorn natural de Terrassa i Sabadell. La
veritat es que aquesta colla de Mossenaires es quelcom més que un grup de sortir a córrer. A mesura que van caient els dissabtes, m’hi sento més i
millor, física i mentalment. I a on he trobat inoblidables companys de fa molt i molt temps que han sofert la mateixa transformació que jo: del
bàsquet (en Guillermo), de l’altra colla del gimnàs (l’Emilio), de fatigues professionals (la Sílvia i en Josep Mª), i n’estic coneixement molts més que
em sorprenen cada dia gratament.
El secret no el sé… potser una mica d’amistat, una dosi de conversa, un ocasional acudit, un preguntar si et trobes be quan aflueixes o pares, uns
ànims d’un desconegut quan rebufes a la pujada, un progressiu de costat amb un altre, una esporàdica competició esprintant en els darrers metres
de l’arribada… la satisfacció i plaer d’estar justament en el lloc en que vols estar en el precís moment en que hi vols estar… desproveïts de tot
perjudici i essent tots iguals com a persones, sense que res tingui importància, ni qui ets, ni què fas, ni cap de les teves condicions, ni la
física!!!
Agrair al Capità General, en Pep Moliner, sempre càmera en mà, la seva incansable tasca d’organització, difusió i comunicació, que no perquè la faci
amb tota l’ànima, perquè se li nota, té menys mèrit, sinó tot el contrari, el seu esforç i treball es encomiable i de treure’s el barret. També fer extensiu
aquest agraïment i als companys que li fan equip, per oferir-nos aquest espai de natura i de realització personal i humana.
I avui especialment gràcies per aquest privilegi de ser Mossenaire d’Honor, en femení.
FELICITATS COMPANYS I COMPANYES I ENDAVANT !!
juny
25
2015
moliner
Et poses camí a Torre Mossèn Homs i no saps qui vindrà, i encara que repeteixis un estil d’entrenament, mentre l’estàs realitzant sents la remor de les converses i les cares de gent predisposada a passar-ho bé. I és ben sabut que el primer que es necessita per gaudir d’un bon entrenament és predisposició i aquí es nota que n’hi ha: si no, no s’entendria. És més, com que no us demanem explicacions, i és ben lliure, ens quedem amb aquesta satisfacció generalitzada que notem i ens encoratja a continuar el projecte un xic més.
L’època de l’any i la climatologia ens marca, i buscar llocs on l’aigua la tinguem prop, és indispensable per gaudir encara més. Hem volgut anar fins a l’àrea de Sant Julià d’Altura, què, tot i que ara no és el mateix d’abans de la ventada, almenys és un lloc acollidor i de lleure per la gent i per passar una jornada familiar, com nosaltres hem fet.
Tornar i ara en pujada, al bonic i idíl·lic torrent de Botelles, que ens fa imaginar-nos que sap a on, pel lloc tan fresc i envoltat de rierols i que ens permet gaudir, també, de la conversa del que tinguem la sort de portar al costat.
Esperem que us hagi anat a totes i a tots bé i torneu sempre que pugueu i recordeu: cap oblicació i cap retret. I tothom és benvingut. Gràcies!!
Enmig de tant bona gent, no trobàvem al nostre flamant «mossenaire d’honor», que a més de forma voluntària havia triat el dia. Aquest havia d’ésser al costat de persones amb les quals entrena habitualment com són la Vergara, en Pulido, en Cristian, la Beti, Guilla, i molts més amics,
el marit de la Isabel Alcalde, en Martí, què diu que ens costarà molt de convèncer per nominar-lo mossenaire d’honor. Ho lluitarem, que segur que té una bona història, com gairebé totes
I ja si, tot a punt: en Sebi a punt de ser-ho el nostre homenatjat
Les Isa’s i en Marti al costat d’en Sebi en un moment únic i irrepetible
Els mossenaires, congregats al camp base, lloc inconfussible de Terrassa, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs
La Charo no es pot escapar de la foto, i amb els nostres amics Alejandro, que s’estrenava de la mà de l’Isaac i en Joan Cano, amb gorra blanca
Alenjandro, que no sé si el molestarà que he estat a punt de caure, pensant amb l’assenblança a en Roger Federer. Al mig en Joan Cano i l’Isaac
I el que es va fent gran al vostre costat: Yuma
I molta il·lusió que porteu al millor amic de l’home, aquests bells exemplars de gos
Com dues grans amigues, Carme i Inma enceten els nostres peculiars entrenaments
Miguel, David i en Marc (segona vegada) i, tenim públic i tot
Magnífica sortida, magnífica masia, magnífica gent.
En Guille, de mossenaire, al costat de qui avui s’estrenarà: en Cristian. Els que el coneixem, recordem el seu primer dia, als entrenaments des del California, on li costava. Ara, ens costa seguir-lo. Llueix samarreta d’una cursa entranyable, la de la justícia social d’uns bons amics.
I el luxe personificat: Isabel Olivan i en Marc Roura
Enrique, que entre unes coses i unes altres crec que feia set mesos que no podia venir, al costat de Juanjo i Pau
Antonio’s en un bonic moment, on Yuma no perd detall
Que serien els nostres entrenaments sense la presència d’aquests bonics entorns, amb la nostra Mola
el gran Antentas, incondicional amic, Marti i el mossenaire d’honor
La Contxita i en Sebi,
Gilberto
Isa, Trini i Diego
i el Mossenaire d’honor, retornant a buscar als amics que venen un xic més endarrerits
Núria Masegosa, que ha estat protagonista del reportatge de Diari de Terrassa de fa un parell de dissabtes i que us recomanem
Fa una setmana l’Antonio Mayorgas ha estat el nostre mossenaire d’honor i ens va encantar. Avui, en Sebi: segur que quan el llegiu també us encantarà.
El llarg corriol de persones que els dissabtes trien fer-se costat i en aquesta ocasió passar per llocs a punt de sega
I als encreuaments… reagrupaments, típics i no tòpics
l’Eva en primer terme, i amb nous mossenaires.
La Laura Puertas, no para i a més sembla que no es cansi, Un munt d’entrenaments i curses.
En Javier abans era l’únic que dúia el seu beagle. Avui, com fa un parell de setmanes, en Jordi Codinas és qui ve a entrenar amb el seu.
I arriba la cua; en Miguel, Gilberto, Enrique i Antonio
Gilberto, Enrique i Antonio
La Nuria mira la carretera de Matadepera, abans de travessar-la seguit per en David, Inma, Carme i Miguel
I, s’havien passat de llarg el corriol del camp, donat que l’altre encara està obstaculitzat per argres. En Marc i la Charo fent algún esforç de retorn al bon camí.
I amb la Sandra, en Guille, Martí i Joaquin, anem vorejant aquests camps a punt d’ésser segats
Miguel, Isabel i Eva
I ens posem darrer d’ells a seguir la fila índia
Raquel i Eva primeres
en Cano, amb l’Eva. D’esquenes allà, en Sebas i aquí en Marc
Doncs avui molts nous mossenaires: sis. Com que no ens hem quedat amb el nom de tots, tan sols i de part de tothom: benvinguts i que us esperem un munt de vegades aquí: als vostres entrenaments en grup solidaris i mossenaires.
Que els amics ens es donin a conèixer i ens dediquin unes ratlles, és per nosaltres una joia. L’aplaudiment que us dediquem és d’homenatge a vosaltres, que tots sou uns herois i avui en Sebi Ranchal augmenta el seu grau i es converteix amb mossenaire d’honor i ja en van més de quatrecents i molt importants. Gràcies Sebi, i per molts anys i felicitats.
La foto de familia, no pot faltar. Irrepetible i única. Estem aturats davant a Sant Julià d’Altura i tota una colla de persones, que fa poc gairebé no es coneixien els uns als altres, i ara de mica en mica examplen amistats amb aquesta bonica excusa d’aquest projecte dels dissabtes. Novament gràcies!!
i de mica en mica, desfem la foto
La Isa ha fet l’impossible per ser aquest dia al costat d’en Sebi. En Sebi s’ha guardat el dia fins a tenir-la i també a en Cristian
I com moltes altres setmanes, un lloc que ens encanta és Sant Julià d’Altura. Un lloc d’esbarjo i molt bonic, on anar-hi amb amics, amb esportistes, amb familia i gaudir de l’entorn i que recomanem a tothom
La Karen es posa primera, i baixa en primera posició cap al torrent
I la Isa, pocs metres endarrera, i seguida per en Marc
l’Eva Carmona deia que potser feia al voltant d’un any que no venia, i avui ho ha fet. Guaiiii !!! recordeu que ha estat una flamant mossenaire d’honor fa un any i mig link d’Eva Carmona un luxe que que de tant en tant vinguis al teu raconet i no perdre contacte.
I una vegada reagrupat, continuem la nostra marxa cap uns llocs ombrívols i fescos, com podeu anar veient.
Eva Gorina, braços alçats.
Juanjo és un enamorat d’aquest torrent de Botelles, i es manifestava content de poder-hi passar de nou
Com el marit de l’Isa, en Martí
Simpàtic tret de sortida amb: Isabel, Sebi, Eva, Nuria, Charo i Juan Miguel
Jordi, amb el seu beagle, que deia que anava boig seguint una femella canina, que anava més endevant
La Laura, pujada pels arbres: «I ara per on passooooo » !!!
Aquest torrent, com més hi passem més meravella el trobem
Ojo avizor, en Juan s’ajup buscant on trepitjar
I avui, tancant el grup, en Jordi
La Raquel s’estrenava avui, i tot i patir al final, diu que tornarà: l’esperem? és clar que si!!!
Simpàtica foto de grans noies: Eva, Laura i Raquel
Selfie de Laura, Eva i Raquel
I si passes pel torrent i no et refresques a la font de la Moreria, no saps els que et perds.
Sustoooo !!!
Jordi i Joan i la refrescada. Em deia en Juan, que tot i no venir tan sovint com abans, no es perd ni un sol reportatge dels entrenaments i ens omple d’una gran satisfacció
I en Sebi ha estat en tot moment per davant i darrere del grup i acabarà tancant les darreres posicions. Gràcies Sebi!!
El nostre homenatge a una gran persona i que com més la coneixem, més sabem que no ens equivoquem. Orgullosos de comptar-te d’amic i gràcies per saber que hi ets. Per molts anys
Emilio Expósito aviat vindrà a córrer
I envoltat de bons amics, un dia històric i irrepetible que acaba aquí mateix. Un luxe i encantats.
Des del 2014 tinc el plaer d’entrenar gairebé tots els dimarts i dijous amb en Sebi als entrenaments matinals del California Sports. Anar amb ell és agradable i una persona que fàcilment t’hi sents degust. Veig com gaudeix i millora i s’il·lusiona amb aquestes millores. Fa uns mesos que va provar la vostra companyia dels dissabtes i ara ja és una peça imprescindible del projecte, com moltes i molts de vosaltres. S’havia reservat el dia d’avui, per tenir la possibilitat de tenir al costat a bones amistats i tan sols dir que per nosaltres ens dóna un motiu més de gaudir de la seva companyia i de la seva amistat. T’estem agraïts i desitgem el millor. Forta abraçada !!
Hola a tots.
El meu nom és Eusebi, però tothom em coneix com “Sebi”.
Encara que sembli un tòpic, per mi és un honor haver arribat a ser “mossenaire d’honor”.
Mai he destacat en esports col·lectius, però sempre he tingut com a aficions el running i la bicicleta. La primera cursa popular en la que vaig participar va ser la del Corte Inglés de Barcelona’83, de manera totalment accidental ja que vaig haver de substituir el meu germà per què no hi podia assistir. El que recordo és que em va enamorar l’ambient festiu d’aquell dia i sempre em ve a la memòria quan faig un cursa.
En realitat no vaig començar a fer activitat esportiva regularment fins a finals del segle XX (i que consti que no sóc tan gran, en tinc 45, però ja he saltat de segle). A l’any ’98 vaig adherir-me al grup de BTT “Bonaire” on vaig conèixer a grans persones d’edats molt variades i on vaig trobar-me encantat de sortir amb ells cada dissabte. Van ser 5 anys de magnífiques experiències, i encara tinc contacte amb alguns d’ells. Però no vaig tenir la sort de part meva i vaig patir un parell de caigudes desafortunades que van fer que em replantegés si continuar en aquest esport, que no estava fet per mi.
Com que sóc molt actiu, vaig decidir que havia de triar algun esport que el meu temps i els meus horaris em permetessin practicar, i em vaig decidir pel running. Van ser molts anys de córrer en solitud. Lesions i contratemps que he anat superant lentament, però de forma constant. He anat participant en curses populars, fins que em vaig decidir a fer una mitja marató i ja en porto 6.
Durant aquests primers anys com a corredor amateur, he anat aprenent a partir dels meus propis errors i això us puc assegurar que cansa i crema molt. Però el destí va fer que després d’una cursa de festa major em caigués a les mans un flyer d’entrenaments dirigits i assessorats pel California Sports. Em vaig apuntar amb ells, reorientant el rumb. El fet de conèixer aquest equip de gent fantàstica va ser el que em va motivar de nou a superar-me i a no abandonar el running.
L’any passat vaig participar al Circuit Activa’t de Terrassa, en el que vaig quedar tercer de la classificació final, a la meva categoria. Molt content i orgullós.
A començaments de 2015 em vaig decidir a “provar” els entrenaments dels Mossenaires, animat per l’Anna Cos a qui tinc molt apreci, i l’ambient que vaig viure em va enganxar. M’he convertit en un habitual dels Dissabtes a les 8h i estic molt content de poder anar-hi.
Vull agrair la gran feina que fa el Pep Moliner amb tot el temps i esforços invertits. Cada setmana és una aventura nova, rutes diferents. Nosaltres els mossenaires ho gaudim amb molt de gust, però sense ser conscients en molts casos de tota la feina que el Pep ha fet prèviament per preparar-ho tot.
Aquest any estic participant de nou al circuit Activa’t i per l’any que ve voldria fer la meva 1ª Marató.
Agrair a tots els membres d’aquesta gran família tots els grans moments que hem viscut plegats. Salut i Km!!
—
Eusebi Ranchal
juny
18
2015
moliner
L’excusa perfecte per tenir el plaer d’eixamplar les amistats i conèixer a molta gent amb el gust per fer esport i fer-ho d’aquesta manera: en grup. La gent antiga deia que el córrer era un esport per solitaris. És més, hi han grans escrits sobre «La soletat del corredor de fons». Nosaltres, ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l’altre i, alhora que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us repeteixi. Si veniu, és per alguna cosa i n’hi ha que fa molts i molts anys. Un fort agraïment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.
Parlant un xic del què ha estat: hem anat pel camí del golf, i amb uns quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust molt bo d’una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem física i psíquicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d’encetar el cap de setmana amb la sensació d’haver gaudit de forma senzilla. Gràcies a tothom!!
El nostre amic Antonio ens fa molta il·lusió de que es proclami «Mossenaire d’honor» Gràcies
Al la darrera part de la crònica i com és costum, ens deleitarà amb la seva breu història, que del cert que us agradarà.
Al seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un nou entrenament en grup
I l’Inma la Carme i l’Anna, posant-nos al dia del com va tot.
I enmig de l’espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui s’estrenaven i que al final deien, fermament, que s’ho havien passat bé i que repeterien; a l’esquerra l’Enric i al seu costat en Marc.
Toni i Manuel, donant-se la mà
I en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d’esquena i la Contxita, lluint la samarreta que van guanyar a la cursa de la Mercè de Bcn
Juan Carlos i Manolo, també amb el fons de la bonica masia.
I de fet, són els primers de sortir, al costat d’en David amb samarreta blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca
Enric, Josep Maria, Contxita i Marc
Carme, Silvia,
Eva i Anna. Avui veiem que l’Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock
En Sebi, de blau, al costat del nostre «Mossenaire d’honor»: l’Antonio Mayorgas. Un luxe tots dos.
Ida, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol
Arribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven…
… i els que dubtaven, amb una rialla
I avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos
d’allò, d’allà, mes enllà, fosc i s’endevina: un contrallum al reagrupament
En Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica van fent nova amistat; molt normal al projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. De fet, al final de l’entrenament, es mostraven contents de haver trobar aquesta manera d’entrenar
Nous reagrupaments amb un primer terme d’en César
I les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats
I ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocarà fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos
I ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb un bon grup i que no surt tot a la fotografia.
I els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins de Can Canya
I els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, César, Marc i Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d’honor <Karen>
I una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en Joan Carles ha aparegut com per art de màgia. Al fons la masia de Can Canya
Sebas, Diego, Sandra i Manolo
Toni, Javi i David
I arriba al moment de reagrupar-se, l’Antonio: el mossenaire d’honor d’avui, amb en Sebi i en Juan Carlos
i la <Karen>, que com és natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar>
I tornem a engegar les màquines, i de nou un bon progressiu.
I els capdavanters, en César, Marc, Gilberto i Manolo
Carlos i Fran, que arriben més xino xano
Un gran dia per en Marc Armengol
I tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer costat a la cua, sent del tot solidaris. Gràcies!!!
I ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els nostres mossenaires nous. Bé, fins que no vinguin tres vegades, no seran mossenaires de ple dret, jeje
Ida i Miquel
I una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.
Ida, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se
I a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor, l’Antonio
En époques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos
En Cano i la Karen, al «columpiu». I és que som com nens!!, ben eixerits.
Algú sap qui és nou mossenaire, avui?
Doncs en tenim dos: en Marc i l’Enric.
Moment àlgid del dia: moment que coneixem al «Mossenaire d’honor» l’Antonio Mayorgas Porras
i la foto de familia, a l’àrea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos. Un gran lloc al mig de l’entrenament per hidratar-se i per gaudir d’aquesta fantàtic companyia
I ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo
Avui l’entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l’Antonio
Fa molt temps que a l’Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia amb ell a mitges maratons. No havíem parlat mai, però si que havia corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m’ha fet gràcia. Per això coincidia amb ell a l’època que feiem una mitja per setmana, allà pels nouranta.
Recordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d’extranyesa, i hores d’ara és un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les gràcies i et desitgem el millor.
SER MOSSENAIRE
Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que vengo, además este sábado me acerqué a Pep para preguntarle una cosa y ya tenía la nota de Mossenaire de Honor para mí. ¡Qué casualidad!
Tengo que deciros que es fantástico correr en este grupo, siempre he mantenido que ser corredor añade algo más a las personas y encontraros a vosotros me ha vuelto a dar la razón. El momento del encuentro matinal es algo mágico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva hasta la copa de los árboles y tiene lugar el ¡Buenos días! El beso en la mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el gran ejercicio humano de tierna relación entre todos y todas.
Un día en este momento de encuentro y ebullición se acercó un hombre mayor y preguntó que quien era el “encargao,” es como si supiera que una persona ejemplar sirve de patrón para este grupo, que crece en compañerismo y complicidad cada sábado.
Lo que no sabe Pep es qué yo vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.
Llevo 50 años en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor fue cuando tenía 30 años de forma accidental en una cursa de mi barrio en Cornellá, ésta primera cursa de 10 kilómetros fue un suplicio, entonces la decisión fue que si entrenara un poco no lo pasaría tan mal, a continuación la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da más; correr una maratón, cuando me faltaban dos semanas para correr la de Barcelona 82, a causa de una perdida de líquido sinovial en la rodilla fracasé en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues había sufrido tanto en aquella preparación que sólo quería correr aquella marathon y olvidarme para siempre de que un día fui corredor. Entonces me tuve que preparar para el año siguiente y ya quedo fijado en mí el hábito de corredor sin remisión.
Todo corredor tiene sus manías y yo muy pronto comencé a tomar nota de cada cursa que hacía, fecha y distancia y con los años pasan estas cosas que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de médias marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas 52 minutos, El mes siguiente corría la marathon de Madrid con 3 h 6 minutos. El tiempo de mis marathones está entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi mejor média en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los kilómetros de las preparaciones de la marathon y les añado los kilómetros de cada cursa nos daría miles de kilómetros, pero eso no es importante, lo importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compañeros me podéis entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso atenúa la respiración y sientes esa sensación de correr 10 o 20 kilómetros sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.
Por eso más que kilómetros, lo que quedan son las sensaciones, quizá la vida más que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. ¡Ah, subir a el punto más alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a Tierno Galván aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor pague la comida en un restaurante para todos los corredores y acompañante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita turística de 21 kilómetros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunya… Tantas y tantas sensaciones.
Si habéis sido tan pacientes de leer hasta aquí, sólo me queda agradecer esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos encontrando los sábados entre el murmullo del bosque por sus caminos y por sus fuentes.
Salutacions a tots.
« Newer Posts - Older Posts »
