juny 04 2015


Jornada històrica “Mossenaire”

Filed under General

Històric i és la primera vegada en vint anys que en un reagrupament absolutament tothom ha anat a la cua i fa molts anys que anem i entrenem en grups, i no s’havia vist mai. De debò que ha estat impactant, impressionant i emotiu. Tots i tots amunt i avall del primer al darrer. L’objectiu de les trobades dels dissabtes és que tothom s’hi trobi bé i senti el grup com una família. Si; la família atlètica i on tothom es fa costat. Fer un xic d’esport, respirar aires nets, olorar la natura, i quantes coses més. Enhorabona a totes i a tots. Es tornarà a repetir aviat, segur. Gràcies per haver-ho fet possible.

L’entrenament ha consistit en anar per camins amples i fer algun progressiu, tot jugant i provant el nostre estat de forma. Per ser un cap de setmana amb molta oferta esportiva en la vessant de córrer a la nostra ciutat, hem estat una bona colla i al final sempre es té la sensació d’haver gaudit, haver xerrat, haver rigut i tenir les bateries emocionals carregades.

Quatre mossenaires nous i el luxe de què en Miguel ens explica coses molt interessants, per què ens el sentim més proper.

Mentre correm la majoria de vosaltres va amb una rialleta que ens fa endevinar què la cosa va bé. Res; que dissabte teniu una nova cita i us hi esperem, a què?, a fer de nou un entrenament en què us feu costat els uns als altres.


En Miguel Alonso Giralde és el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies!! A l’Oriol se li pleguen les cames veient l’esdeveniment.


La nostra mossenaire major, l’Anna Cos, ens ha ajudat a què en Miguel acceptés el repte.


I en Marc, una amistat que no falla mai. Un luxe


I després d’un dies sensé poder venir, avui tenim en Joan Carles Sanjurjo


I des de el nostre camp base, amb l’Anna, en Cèsar, José Miguel, un mossenaire nou i en Fran


José Miguel, que és el seu tercer dia seguit i es consolida com a mossenaire i avui ens porta al seu amic Miguel, i al darrere venen en Fran i en Carlos

I amb aquestes fotografies veiem a tota la colla anar plegada


I tancant el grup l’Eva Cantero amb en Sherlock


Ah, no !!, que queda en Miguel Moreno, de Sabadell


Li preguntava a en Javier Colado, que li havia passat a la samarreta de la Matagalls: “Con unas tijeras le he quitado las mangas”, raaaaassss !!


Serà per aquí?, serà per allà? El més important és en els primers instants dels entrenaments, anar reagrupant-nos, i en Francis que vol donar la mà a algú. Encantat!!


Emilio Sànchez, pensant


I mentre ens reagrupem amb el primer pla d’en Rafa, saludem a en Yllera que estava entrenant per la zona


Estem contents de veure que la gent acepta compartir amb aquests moments irrepetibles amb un ambient tan heterogeni


Grans Mossenaires, d’esquerra a dreta, la Contxita, la Carme i la Cinta


En David en primer terme, amb els nostre nous amics mossenaires, en Xavi i en Toni


Uns gran referents i estimats per tothom, l’Anna i en Miguel: Terrassa i Sabadell i grans amistats


Reagrupant-nos novament, i d’esquerra a dreta amb en Manolo, Contxita, Lorena (que s’estrena), Emilio, Cristian, Mari, la nostra mossenaire d’honor, que ho va ser la setmana passada, el 23 de maig i en Joan Carles


I en un progressiu intens de baixada, aquí tenim els nostres capdavanters: en Cesar a l’esquerra, que se li recolzi en Carmelo. En Jose, que se li recolzi en Manolo i davant el gran Emilio

Ara veureu com després d’un munt d’anys s’ha produït i ha succeït un fet que no havia passat mai: que tothom ha anat a la cua i se m’ha posat la pell de pollastre. Gràcies i ha estat la primera vegada. Gràcies, gràcies, gràcies!!!!


Primer, i com veieu, els capdavanters: retornen


..i més, i més, i més.

Goita, goita, goita !!!


Sembla que ni el Sherlock s’ho pot creure

Ho hem aconseguit: tots han retornat a fer el grup i a ser solidari. La primera vegada!!!!! Gràcies, gràcies!!!!


I el Miguel content pel fet.

I continuara nostra corredissa pel camp bonic.


La nostra mestra favorita ens treu la llengua, buaaaa !!


I hem fet un progressiu intens en pujada aquí els capdavanters: drets i d’esquerra a dreta. Jose, Cesar, Andreu, Gilberto i haren. i ajeguts, en José Manuel i en Juanjo


Les Isa’s van de conjunt, davant aquesta bella estampa paissatgística


La Carme i la Sandra i en Manolo retornant


Miguel i Trini, i en Pepe retornant


En Francis de blau i en Rafa amb la nova samarreta del 5k del California


I el nostre Mossenaire d’honor amb ulleres, amb el nou mossenaire en Xavier


Miguel Alonso


Miquel i José Miguel, d’esquerra a dreta


Enrique i Marc


I arriba en Miguel, la nostra cua favorita, amb públic i tot amb tothom que l’ha anat a buscar.


I els que han estat capdavanters, homologuen el podi arribant ara els darrers. Gràcies amics!!


I un nou progressiu en una zona prou coneguda per tots.


I les quatre primeres han estat: en Fernando, Miguel, Gilberto i …


I estem en un lloc únic al món, localitzable per un senyal, ben identificat


Isabel Vergara, un referent per molta gent i que és tot cor. Estimada per tothom.


Parella d’enamorats i que avui s’estrenaven als entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs, la Lorena i en Cristian


Una bona ruta d’una gran ciutat, cap a una altra gran ciutat: Ruta Terrassa-Sabadell en bici xarxa


Aplaudim las nous: Lorena, Xavi, Toni, Miguel. Benvingut i esperem que us hagi agradat i torneu.


En Toni, que he conegut avui: fa cinc anys que viu a Terrassa, vingut des de Girona, on vivia, i gràcies a la btt va coneixent bones rutes pels voltants de Terrassa i Sabadell ii avuí a conegut a molt bona gent. Benvingut!!


I el moment important de conèixer i proclamar al nou mossenaire d’honor, en Miguel Alonso Giralde. Felicitats


I la foto de família. Gràcies a tothom per fer gran el projecte i fer-vos, aquest, vostre.


I en Miguel s’ofereix a retratar al de la gorra vermella al costat de tan bona gent.


I ja està: ja hi som tots!!,


En Martí, marit de l’Isabel Alcalde


d’esquerra a dreta, Cristian, Joan Carles, Lorena i Ester


Enrique, Rafa i Isabel


Sempre contenta, l’Isabel Alcalde


En Miquel i en Marc…. ahhh ! i en Sherlock


I l’Eva, tancant el grup


La Charo ha arribat tard, però ens ha trobat


Foto de luxe per en Miguel Alonso, amb grans persones.


Un grup de caminadors molt ben vestits de vermell


I sorpresa que els nostres amics, Juanjo i Juan van també d’excursió caminant.


I hem presenciat un impressionant esprint de la Contxita i la Sílvia, als darrers metres de l’entrenament, davant la mirada de l’Antentas

Fa molts anys que ve, en Miguel, i el coneixem i sabem que al costat, de la seva muller la Marga, han aconseguit grans reptes plegats, com és acabar la marató de Barcelona, Ve sovint a fer gran el projecte d’entrenaments en grup de Torre Mossèn Homs i, estem molts contents de poder compartir amistat, gràcies a veure’ns molts dissabtes. Ens deia que ha trigat cinc anys a ser mossenaire d’honor i n’estem avui contents. Gràcies i per molts anys!!

Hola sóc el Miguel i ja fa temps que vinc a Mossenaires.

Mirant fotos, al setembre farà 5 anys que jo i la meva dona ven venir per primera vegada. De fet, és el temps que fa que correm i compartim aquesta afició. Des del primer dia m’he trobat super bé(a mossenaires) el Pep fa que així sigui i tota la gent que vas coneixent, que som súper diferents, però que tenim una cosa en comú que és això de córrer, que quan ho proves no pots parar i si no ho fas, et falta algua cosa. (almenys a mi em passa).

Sempre he fet esport, futbol de jovenet i sobretot muntanya, alpinisme, escalada i caminades llargues com la Matagalls , Montserrat Reus,Tres monestirs…. etc Al començament ho trobava molt cansat però a poc a poc vas corrent més estona i comences a trobar-te millor. I llavors dius: m’apuntaré a una cursa i t’apuntes i veus que la gent corre molt i arribes dels últims però et sents un campió. Segons em va dir un amic el que perd és el que no participa. Després d’adonar-me que no guanyaria cap cursa vaig entendre que això es tractava de competir amb un mateix i d’anar-te posant petits reptes i així ho vaig fer. Llavors vaig correr la cursa de festa major i el circuit de curses dels barris, a l’any següent va caure la primera mitja de Terrassa, i a l’any següent la primera Marato de Barcelona. Repte aconseguit! Ara ja he fet 3 maratons i no sé quantes mitges. Últimament el que m’agrada són les curses de muntanya i ja n’he fet unes quantes. Les meves marques són molt discretes, de fet l’únic temps que miro es si plourà o farà sol per posar-me una roba o una altre. I fins aquí la meva petita historia amb el córrer. PD: Pep gràcies per la teva feina desinteressada. Per aquest projecte tan meravellós. Segueix així que ja fa 20 anys i per la quantitat de gent que hi ha cada dissabte segur que en seran molts més.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Jornada històrica “Mossenaire”




Comments are closed at this time.