blog.cat d'en Pep

Em deia la Conxita fa una setmana que anar amunt, li agrada, i just quan ella no podia venir és quan hi anàvem. Doncs avui li dediquem la sortida, també. Anar amunt és anar a Matadepera, a Can Roure, a la Tartana i de fet no hi anem tan sovint i ves per on, dues setmanes seguides i vam saber de bastants de vosaltres, que el circuit us va agradar, tot i ser una miqueta més urbà. De fet Matadepera és una població molt i molt bonica, i la part antiga, té racons que ens agraden. També la nova i la urbanització, amb habitatges de «rics» i de no tant… i d’endeutats.. Llocs per passejar, i gaudir de la tranquil·litat i molt endreçats.

Som un grup molt gran i, tot i els diferents ritmes, veiem com tots sou força solidaris i anem fent un conjunt majestuós i per on passem, se sent aquella remor de bona conversa, mentre enfortim el nostre cos amb un fantàstic entrenament.

Poder fer un traguet a la font de Can Roure, mentre prèviament hem passat per llocs bonics, com el camí que ens duu fins al camp de futbol del Matadepera, la plaça de l’església, els carrers per vianants, la plaça Sant Jordi, Masies com la de Cant Torrella i Can Roure, i una font que sempre raja. Això si; sense la vostra companyia res. Amb vosaltres no té punt de comparació. Gràcies a totes i a tots i ens veiem aviat. A reveure.

La Laura de Benito, en un simpàtic moment amb la Isabel Vergara, moment en el qual ens havia dit que acceptava la nominació com a la nostra flamant «Mossenaire d’Honor»

Al costat de la Núria Masegosa <link> , que des del Maig també en és

Gràcies Laura !!

Amb en Joan Forte tenim el garantit que no perdrem ningú; sempre està al tanto de la cua.

Sortim?, amb la Sandra al davant

I ben just arriba, l’Elisabet, que per temes de feina arriba al moment per estar amb tots vosaltres.

El primer raig de sol, i la nostra imponent Mola; allà!

I un dia molt especial per a tothom que és «Mossenaire d’honor» i que només se n’és un cop a la vida, com avui n’és la Laura de Benito

David i en Marc, al capdavant

I per no desfer el grup, calen uns bons reagrupaments, que si no es vol refredar-se es poden fer anant a la cua, o bé fent-la petar, que també val la pena

Com fan en Diego i en Miquel

Un grup magníficament endreçat, fruit de molts anys de fer les mateixes coses i gaudir fent-les. Gràcies amigues i amics.

I el grup «Mossenaire», d’endinsa pel bell poble de Matadepera

I torna a reagrupar-se una i un altra vegada, per fer-se costat i gaudir plegats

I a la plaça de l’església, la de Sant Joan Baptista

I seguim pel carrer Sant Joan, pel bell mig del poble, tothom ben avingut i contents

I travessem per la plaça de Sant Jordi

I la Laura, nominada,

Al costat d’en Guille.

En Nacho, passa just i amb aquesta cara de sorpresa

Juanjo, que us aprecia com el que més, no es vol perdre un entrenament amb tan bones vibracions

I amb la Laura, reagrupant-se de nou, l’Eva, la Núria i la Isa

I el moment mossenaire: quan arriba la cua: tots aquells que van amunt i avall.

En Javier, que a pesar de patir una lesió que no el deixa fer allò que més li agrada, torna a fer-vos costat i ha vingut. Confessava que ha tingut agulletes

Passem per la masia de Cant Torrella, alhora ara Restaurant,

Dues bones amistats. En Miguel i l’Eva i amb cara de circumstàncies, en Sherlock, que no sabem si ben bé sap que estem fent-li una fotografia de bon record.

I amb vistes molt boniques, amb la zona de Can Roure i la seva església i també el cementiri

I ara els moments que més ens uneixen, quan tots fem la fotografia de familia i coneixem als nous, a la «Mossenaire d’honor» i més coses

Mentre ens anem situant

Ara ens toca conèixer als nous mossenaires

Aquí els tenim: esperem anar-vos veient i coneixent-vos pels noms, que ara no sabem. Segur que si, que ens veurem per la bona cara que feu.

I succesió d’instantànies per donar a conèixer a la nostra nominada i ara proclamada «Mossenaire d’honor» la Laura de Benito. Moltes gràcies!!

l’Emilio Sánchez, que està al darrera i junt amb més gent que l’acompanya, de la «Runeada de Sant Silvestre» a Terrassa i que ens donava la primícia que ja tenen tots els permisos i que enguany es tornarà a fer aquesta trobada que ja ve sent tradicional i molt important en el panorama social. Córrer en un dia tan assenyalat. Vol dir que aneu-vos reservant el dia 31 de desembre a les 18:00 per anar a fer un tomb tot corrent pels carrers de la nostra ciutat.

I a Can Roure i amb una fotografia feta per primera vegada en aquest indret tan bonic de Terrassa.

Com veieu no ens cansem de retratar-vos, veient aquestes cares de satisfacció i sembla que si, si. Realment aquests entrenaments us senten bé

I els més agosarats accepten el repte de fer un progressiu en un lloc de bona pujada: l’Isaac, l’Elisabet i en Westermeyer

Tothom fent un bon esforç en plena pujada, com en Marc i en David

Com l’Oriol,

I la Laura i el seu dia. Amb quina facilitat fa la pujada. Ara llegireu al final, el seu fantàstic escrit.

La Gemma, també gaudint d’endur-se’n bons records cap a casa amb el seu Samsung.

En Marc Armengol, fent una bona refrescada

La Sandra Martínez, també a punt i ja pensant en el 2016

En Joan Molina, que torna a venir sovint i exercint de mossenaire.

La Juani, que fa poc va ésser proclamada Mossenaire d’honor <link>

David, Toni i Carmelo

Quines masies més boniques tenim al nostre entorn, com la de Can Torrella

Andreu i David

La Mari

En Juanjo

El nostre incodicional amic i que no falla mai: en José Miguel Sampietro <link> al costat de la Laura

Moment simpàtic, amb en Guille i l’Isa Font i la Laura

l’Eva Gorina <link>

Fotografies de la Gemma Solsona, del final de l’entrenament

Isa, Teresa?, Pep, Juanjo

En Hassan, ens porta per primera vegada el seu germà

Fent passar-ho malament a la fotògrafa professional, tot un afeccionat

Merciiii !!! Laura !!!

En Juanjo va descobrir que en Yuma, quan prem la tapa metàl·lica fa un bot impressionant, i ens ho ensenya.

El Runi, diu que saltis tu

I tota una colla que hem volgut estar al costat de la Laura el dia que és proclamada flamant «Mossenaire d’honor»

Com veureu amb el seu escrit, és tal com ho diu i mentre el llegia, tens aquelles ganes de què no s’acabi, que en vas gaudint. Com gairebé sempre, d’altra banda, anar-nos coneixent gràcies al moment estel·lar en el que tu mateixa ens dius amb les teves paraules qui ets i que desvetllés a molts de nosaltres i deixes de ser desconeguda pels que t’envolten. Bé, només agrair-te i dir que encomanes bones vibracions i que ens agrada poder ser prop teu, ni que sigui un dissabte com el d’avui. Per molts anys i que tot et vagi bé, i tal com et vaig dir, que saber que ets una professional de la fotografia i en el que es basen molts dels nostres escrits, i ens afalaga que hagis acceptat.

Hola a tots/es!!

Soc la Laura, tinc 35 anys, vaig néixer a Sabadell, fa 9 anys que visc a Terrassa.

El Pep m’ha donat un paper on diu que la companyia i la solidaritat és la característica principal del nostre grup, el teu grup, boniques paraules per començar aquestes línies….també diu no sé què de donar-me a conèixer….bé intentaré fer-ho el millor possible….és difícil explicar com és un mateix.

Sempre m’ha agradat l’esport, sense ser conscient de petita en feia en tot moment, bici, piscina, frontó, esquí….i d’adulta en seguia fent però mai de forma competitiva, sempre com una forma de distracció i passar-ho bé, sobretot si anava acompanyat d’estar en contacte amb la natura.

Fa uns 7 anys vaig deixar de fer esport, ja sigui per la feina, falta de temps, diguem-ne excuses al cap i a la fi….haig de confessar que això em va portar a agafar pes i a ser una persona mes sedentària….i ho vaig completar sent mare….quan em vaig adonar que pujant 3 pisos d’escales arribava a dalt ofegada i amb un esforç enorme, em vaig dir a mi mateixa, Laura això ja no es el que era….ni activa i ni enèrgica com feia uns anys….

Amb l’arribada de la Noa a la meva vida em vaig adonar que m’havia oblidat una mica de mi mateixa i aquí va ser quan vaig decidir fer un canvi i començar a fer el que sempre m’havia agradat…fer esport.

Per temes logístics, horaris i «demás quehaceres domésticos” vaig decidir començar a caminar amb la intenció de corre també….bé, com tots sabeu, començar a corre és tot un repte i mes si no ho has fet mai…o feia molts anys….el primer dia que vaig decidir corre pensava que em quedava desplomada al mig del Parc Vallparadis, per cert parc que tinc mes que recorregut, sense ell no sé si estaria escrivint ara aquestes paraules….
Així que vaig decidir caminar, corre, caminar, corre….quan em vaig començar a trobar més forta i també a perdre pes, els canvis em van ajudar a seguir….i mica en mica vaig posar-me objectius a aconseguir….i
ja em veus a mi fent la meva primera cursa de 5km sola….la Santi Centelles…. Un mes abans ja corria 5km seguits tota una victòria per mi…la Santi Centelles va ser un repte doncs sempre corria sola i la cursa la feia sola també….no us podeu ni imaginar com va ser aquell dia per mi…un dia que no oblidaré mai, una gran satisfacció personal i sobretot emocionalment….a la memòria m’han quedat molts moments d’aquell dia.

Aquella cursa va ser el començament d’una nova etapa, el running m’ha canviat a molts nivells, sobretot com a persona. Sembla mentida que un esport et pugui fer canviar tant… Sobretot quan el fas sol, aprens a ser constant, tenir força de voluntat i a lluitar amb tu mateix….et tornes mes fort.

Una de les millors coses que m’ha aportat el running son les persones que he anat coneixent al llarg d’aquests anys i de moment només port quatre anys corrent….a les primeres persones que vull dedicar unes paraules són a la Gloria Mateo i la Irene Mateo, son dues persones que em van ajudar a seguir amb aquest repte de corre…que us puc dir noies!! Sou unes de les millors amigues «runneras» que he tingut i que tot i que ara no podem coincidir, sempre penso amb vosaltres i els moments que em passat juntes….Sou molt especials per mi…ja ho sabeu!

La historia continua quan vaig anar a parar al California Sports…. Un gran equip de persones i sobre totes les coses una gran família….nomes us puc dir gràcies!!! A tots/es pel vostre suport i amistat, de tots tinc anècdotes i moments viscuts, sou tants que segur i em perdoneu em deixi algú…. Començant per la Mon i la Present, la Gemma, Eva, Trini, Isas que en sou unes quantes!! Guille, Rosa, Mangel, Miquel, Txesco, Juani, Manel, Mjose Merino, Vero!!! Que als últims 4 km d’acabar la Matagalls-Montserrat em
vas venir a recolzar per acabar uns dels reptes més importants que he fet fins ara, i a en Gerard i en Patxi que també estaven allà per ajudar-me en els últims kms i tots els companys matagalleros de trajecte, com els que ens veu fer suport, sou la pera!!!….sou tants que em deixo molts noms….

No vull deixar de parlar dels Mossenaires, un grup de companys fantàstic, on sempre gaudeixo i on sempre hi ha amb qui xerrar, riure i passar-ho bé i agrair a en Pep Moliner la seva dedicació per fer possible que tots els dissabtes gaudim plegats del running i sobretot com deia al principi de la companyia i la solidaritat del nostre grup….Pep ets un crak!! No canviïs mai!!

Per últims i no menys importants, la Noa i en Mario i Avis, la meva família sense ells la historia no tindria color i només tinc paraules d’agraïment per aguantar els meus entrenaments, curses, lesions i dir-vos Gràcies per estar al meu costat i estimar-me….

En un futur, només desitjo poder seguir corrent i estar forta i sana per fer- ho, em sento molt afortunada de tenir salut i poder gaudir-la, aquest any el vull dedicar a fer mitges maratons i l’any que ve qui sap, la Marató? Perquè no?

Laura Benito

—–
LauradeBenito
PHOTOGRAPHER

http://www.lauradebenito.com/

Tweet

Tags: Amistat, córrer, matadepera, mossenaires, Terrassa

En Paco ens va proposar, gràcies a la xarxa social, un entrenament i una ruta molt maca que coneix de les seves etapes en btt . Val a dir que ha estat una matinal molt agradable en la que he gaudit d’unes bellíssimes persones i d’un entorn que els que em seguiu sovintejo. Però no hi ha res com compartir-ho amb gent com vosaltres. Gràcies. Poso les fotografies que entretots ens hem fet aixi com el recorregut.

http://connect.garmin.com/activity/128325724

Tweet

>

Quan ens posen un etiqueta d’una manera voluntària, la d’un partit, i si ens la posem nosaltres: ens fa sentir bé.
Jo era d’aquells que escoltaven el missatge que ens donaven els polítics i no sempre havia votat el mateix. Escoltava els raonaments, i mirava el que oferien.

A banda de saber una mica la història dels partits i el que representen, i sabent que a tots els partits hi pot haver gent bona, i molt bona, gent que defensa les seves idees i es dedica a millorar la societat. No tots. Sabem que dins hi ha de tot. Bé; que us haig d’explicar.

Després de portar quaranta anys vinculat a l’esport practicant intensament: escacs, judo, ciclisme, futbol sala, futbol onze, squash, gimnàstica amb peses, natació, frontenis, senderisme i atletisme, és l’atletisme el que m’ha fet més com a persona i a on tinc tants i tants amics. Què poc sabia que els polítics poden afavorir o no a les entitats esportives. Molts com jo hem intentat revitalitzar entitats en la mesura de les nostres possibilitats, amb més o menys sort i rebent contrarietats i alegries en repetides ocasions. Molts sabeu del que parlo.

Tenia un petit projecte per revitalitzar l’atletisme, per exemple, i està en un calaix. Vaig veure de dins d’una junta com es tracta a les entitats i com es pateix. Segurament molts projectes acaben igual com el meu.
Doncs bé, relligant amb l’esport, i com que m’agraden el debat d’idees i la lluita per la raó, fa temps que escolto molt: tertúlies, entrevistes, debats sobre l’estat de la nació, plens parlamentaris, articles periodístics, i ara que la xarxa ens prové de tanta informació que difícilment podem digerir i de la que aprenc de la gent que escolto. Uns m’agraden més que els altres. I també hi ha polítics que m’arriben a fer por.

Fa dues eleccions al nostre país, vaig votar a CiU, sense ser-ne militant i encapçalat pel hores d’ara honorable president Artur Mas. En aquella ocasió la suma de tres partits el van portar a l’oposició, però continuaven dient que havien guanyat, com aixi va ser i em vaig decidir a escriure’l fent-li alguna observació sobre les regles del joc i la suma de perdedors feien un vencedor. De fet, penso que hi ha partits que son com l’oli i el aigua, que per molt que provis d’unir-ho, no hi ha manera i el panorama del país i de molts ajuntaments ha provocat uns governs sense objectius comuns. Per la meva sorpresa, l’Artur Mas, em va respondre, i segons tinc entès ho feia personalment i en va agradar molt el que deia. En va portar a conèixer al nostre partit local, el Terrassenc, on en Josep Rull es va passar més d’una hora explicant-me ell personalment junt amb la Montserrat Caupena els orígens del partit, el que havien fet fins ara, el que estaven fent i a més com un mestre d’escola amb detalls i sense perdre la paciència, a més escoltant-me. Aviat la Meritxell, la muller d’en Josep, es va aprendre el meu correu electrònic i ara estic informat per cents de correus de tot el que cou dins el partit.

Vaig sentir una mica de rubor de fer perdre el temps a aquella persona, parlamentària, regidor i no sabia quantes coses més. Un detall, jo ja portava la meva butlleta d’afiliació per fer-me militant. Passats un any i sense gairebé adonar-me em vaig veure a l’executiva del CdC, que ni molt menys era la meva pretensió. Aviat en Josep va buscar un equip per visitar des de l’oposició a aquelles entitats esportives que ens volien rebre i vam fer visites a grans clubs de la ciutat, que pateixen per anar bé.

Els que em coneixen saben que quan ens reunim al consell local, i ho fem sovint, soc més d’escoltar i no se’m sent massa la veu, però és estrany que s’acabi qualsevol reunió sense que surti algun comentari relacionat amb l’esport. Intento d’una manera o altre que sàpiguen com penso i si d’una cosa no hi entenc, prefereixo aprendre. El partit a més organitza trobades, excursions, fa conferències, te sectorials i vaig a les de tecnologia i esport que es fan a la seu central.
Un element m’apropa més al polític persona en Josep Rull: és que sigui esportista i en concret li agrada córrer. Em te sempre una bona paraula per un esport que també practica: l’atletisme de fons. Sembla que amb les persones que els agrada l’esport i la natura hi tinguis mes confiança.

De molts és compartit, que és una persona que hi entén de tot: tant et parla d’una novel·la, com et parla d’un contenidor, de les pintades, dels cotxes, del transit, d’economia, de feina, d’empreses, de patriotisme i a més amb les idees endreçades.
Bé, al llarg d’aquests cinc anys he conegut polítics professionals dins de CiU, amb els que hem compartit moments i m’agrada l’estil de fer política i els objectius, la passió.
Per acabar us dic els que esteu desencantats de la política, sapigueu que al final els polítics son els que fan i desfan més coses que us afecten i en la vostra mà està la possibilitat per la que van lluitar els nostres avis de poder decidir qui volem que governi i que si no ho fan bé anant a votar estem posant el nostre granet de sorra per triar, ara que ens deixen i que no tots els polítics son iguals.
Estic content per què tot el que m’està passant, li dec a l’esport i a molts de vosaltres i sobretot cuide-vos molt i mireu de ser feliços i fer feliços als que us envolten. Gràcies per llegir-me i ens veiem.

Ara us presento un mica el meu candidat, que per mi és el millor és clar i al que recolzo per què hi crec i que ha més ha confiat en mi situant-me el lloc setzè de la llista que aspira a guanyar les eleccions per l’alcaldia de la meva ciutat. De vegades en broma dic que jo ja soc Alcalde, des de que vaig néixer (el meu cognom)

És un atleta dels anomenats populars i a més maratonià, que admiro per moltes coses: aquesta també.

estem acostumats a veure’l per les curses de la nostra ciutat, com la de Poble Nou, per exemple.

En Josep, per preparar-se per la Mitja Marató de Terrassa, que sempre fa, es prepara amb gent vinguda de tot arreu amb els «Mossenaires» que és un grup on tothom és benvingut, de qualsevol ideologia i on el que compte és compartir el plaer pel córrer amb bona companyia. Pot veure els camins i entorns que donen qualitat de vida als Terrassencs i si mai governa segur que veurà amb uns altres ulls com millorar-ho.

La Mola: tot un símbol per mi i molts egarencs, i vam poder pujar plegats

i no podia faltar la fotografia per immortalitzar el moment.

el sabeu trobar a en Josep ? una pista: l’únic que aixeca el braç moments abans de fer el 42,195 quilòmetres

Fer la Marató, requereix tenir una preparació especial i finalitzar-la, privilegi de pocs. La Marató és  la reina de totes les proves. En Josep, s’ho va proposar i ho var fer

I sobretot, no falta a la cita a la mitja de la seva ciutat. La Mitja de Terrassa és per ell una cita obligada i es pot dir que es passeja bufant de valent per tots els carrers. Un dia explicava que el va sorprendre un dia que la vam fer plegats. En l’entorn atlètic tinc la sort de tenir molts amics i també la mateixa sort en ser animat en tot moment. Per això també és la mitja que faig amb més emoció. El va sorprendre que rebés tantes mostres d’afecte.

Bé, sempre li dic que si és alcalde volem comptar amb en Rull atleta molts anys i esperem que es faci realitat

Tenim els que formem part de la llista una tarja personalitzada que penjo al meu blog, si algú li fa gràcia tenir-la, tocar, tocar li guardo.

Us demanaria que li feu confiança com jo li faig. Gràcies

Tweet