juny
21
2017
moliner
Aquests dies al Vallès estem travessant una onada de calor i tot que sortim d’horeta, ens fa suar de valent la temperatura ambient. És cert, que un entrenament compartit el patiment és menys, perquè xerrin xerrant, de vegades ni t’adones. Al mig de l’entrenament sort n’hi ha que ens podem refrescar, que si no seria un bon calvari.
Un recorregut que ha sortit per dins del torrent de la Grípia, amb frescor, i cap al de la Betzuca, que també ha sovintejat l’ombre. Ara, que, quan els arbres claregem veiem com més d’una i més d’un feu aquell comentari de: uff!!, quina calor!!
Un entrenament en la línia de buscar de clar els deu quilòmetres i de gaudir del #correrxerrar que tant ens agrada, per saber que ens han de dir les nostres amistats.
Una vegada a Castellarnau, hem gaudit de l’aigua de dues fonts que hi han instal·lades i hem fet la fotografia familiar, allà on abans hi havia un bonic gronxador i ara no.
Us esperem dissabte vinent tot esperant que no faci tanta calor, però tant si plou com si neva, tant si fa calor com fred: als Mossenaires no ens aturaran, o sí?
L’Angel va tornar fa poques setmanes després d’un llarg temps sempre poguer córrer i avui….
… accepta la seva nominació a «Mossenaire d’Honor». Gràcies i enhorabona
Ángel Herrera, un luxe tenir-lo nominat
I llegint el nostre agraïment i fer el projecte gran amb la seva presència. Gràcies
I, oh sorpresa. Avui tenim a la Karen i en Gilberto.
Maten
Dolors, Mossenaire nova (Sònia), Xavi Miquel i la Rosa Cos
I li demanem a en Balme si vol ser la nostra bandera
I ens diu que si: la nostra bandera portada per en Balme
Ja estem a punt
Moments per posar-nos al dia
I amb l’imponent Masia de Torre Mossèn Homs: ja surten «Mossenaires a córrer»
JuanMa
Josep Mirabet
Angel Herrera
Anades i tornades dels Mossenaires
I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar. Gràcies!!
Reagrupem amb l’Angel
Ha esperat cinc anys i avui: per fi serà Mossenaire d’Honor.
Joan i Jordi
Chary i Gilberto
Isabel, Laura i Anna
I hem fet un progressiu i els que l’han fet a tota pastilla:
Chary, Joan, Angel, Gilberto, Karen, Pasqual, Sebas, Albert, Quim, JuanMa
Reagrupem
Karen Suarez Gutierrez
ens ha vingut a veure, vestida amb la samarreta Mossenaire. Gràcies!!
Imprescindible font de Castellarnau, per a recuperar-nos en un dia de molta calor
En Balme comença el desplegament
Aigua, aigua, aigua
Comprovamt si la bandera està del dret
I ens fa il·lusió tenir Mossenaires noves i nous
I la Sònia s’estrena a entrenar en grup amb nosaltres. Benvinguda, Mossenaire Nova
I l’Esteban, el Mossenaire Nou. Benvingut
Mossenaires de primera vegada. Eiii !!! per molts anys i torneu, eh??
Sònia i Esteban
Anem per la proclamació de l’Angel
Angel Herrera: en uns moments Mossenaire d’Honor
Enhorabona, flamant Mossenaire d’Honor. Ho tenies ben merescut i quedes proclamat per part de tothom. Enhorabona
Ben aplaudit per tothom
I menció especial per la parella que ens ha dut la bandera: Icos i Balme. Gràcies
Foto de família i una setmana més ha valgut la pena anar al vostre costat. Gràcies i fins dissabte
I estem a la frontera
Ja corrent, l’Angel Herrera, com a Mossenaire d’honor
Eva Aranda
Laura i Eva
Fernando Artesero
Junts amb la Núria i la Txell passant pels Plans de Can Canya
Com que en Balme estava disposat a caminar junt amb la seva muller, ens volia donar la bandera i no: l’havia de portar fins al camp base
I és que fan tan bona parella, que no es deixen un moment. El dia 18 de juny va fer dos anys que es van casar després de conviure’n catorze. Felicitats i per molts anys!!
La calor ha fet estralls, i la Txell i l’Eva les hem vist a caminar
dotze, onze, deu, nou, vuit…. zero!!, i qui hi ha?
Bueno va: fem la bona. La foto al camp base
foto molt especial
Antonio, Angel i jo, que alguna cosa ens uneix al Mossenaire d’honor, a banda de l’amistat. Un bon record.
Sempre quan acabem, algunes i alguns de nosaltres anem a fer el darrer traguet a la font de les canyes i vet aquí que un dia d’aquests passava l’Angel i ens posem a parlar amb ell i ens diu que era Mossenaire, però que no havia pogut córrer per diferents accidents i li diem de tornar. I torna, i ens explica que just una setmana que havia de ser Mossenaire d’Honor, va haver de deixar de córrer. Ara hem vist complir l’esdeveniment que ens va quedar pendent i estem molt contents i et desitgem tota mena d’èxits amb tot el que et proposis i gràcies pel teu escrit. Enhorabona i per molts anys!!
Por fin !!!!
Mossenaire de Honor
Después de casi 5 años sin correr con los Mossenaires, Pep lo ha conseguido.
Soy Angel Herrera, nacido en el 1965 en Terrassa. Casado, con dos hijos y espero con ilusión mi primer nieto el próximo mes de Agosto.
Siempre me ha gustado el deporte, pero a los 18 años me lesioné de gravedad la rodilla izquierda y pasé a ser un deportista pasivo (verlo por tv y asistir a los eventos más cercanos como espectador).
Trabajo en una oficina y muchas horas detrás de un ordenador, con lo que mi actividad física es prácticamente nula. Con el paso de los años y después de varias operaciones más en la rodilla y 103 kg de peso, hace 7 años decidí que tenía que hacer algo para mejorar físicamente.
Comencé a ir al gimnasio (un poco de piscina, cinta, bici, etc.) pero no me motivaba lo suficiente el estar encerrado en una instalación. Comencé a salir a correr por los caminos próximos a mi casa y poco a poco conseguí correr durante una hora sin acabar físicamente destrozado.
En el 2011 comienza mi historia como Mossenaire, conocí a Pepe Salmerón en el club de futbol en el que jugaba mi hijo y después de salir alguna vez juntos a correr, me comentó que su hermano salía a correr los sábados con un grupo en el que el principal objetivo era pasar un buen rato entre amigos sin objetivos de tiempos.
Así que aparecimos por Mossén Homs y comenzamos a disfrutar de vuestra compañía y mí personalmente me encantaba escuchar vuestras charlas ante comenzar la salida. Algunos relatando como le fue la última carrera o sus objetivos para la siguiente y otros contando anécdotas ocurridas. Y durante las salidas siempre escuchaba charlas entre vosotros que me hacían tener más ganas de progresar e intentar alcanzar un objetivo mayor.
Lamentablemente en el 2012 tuve que parar de correr por culpa de 2 hernias discales, cuando retomé la actividad física comencé a salir en BTT ( los traumatólogos me desaconsejaron el correr)y también me enganchó el salir por la montaña en bici. Tuve mala suerte con la bici y tuve dos caídas graves (fractura de pelvis y otra que me deje media cara en el asfalto).
Desde hace un año y medio, volví al gimnasio y como la vez anterior comencé a salir a correr (con la desaprobación de los traumatólogos) y a cuidar un poco mi dieta.
Hace cosa de 2 meses me cruce con Pep Moliner un sábado cerca de la Fuente de las cañas y tras una breve conversación me invitó a volver con los Mossenaires.
2 semanas después volví a disfrutar de vuestra compañía y volver a escuchar esas conversaciones que tanto me han motivado para poder intentar estar mejor físicamente (hoy 85KG.) y tener en la cabeza próximos retos a cumplir.
Espero seguir disfrutando de todos vosotros y agradeceros vuestra actitud y apoyo con los novatos.
Angel Herrera
Mossenaire de Honor.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs
maig
24
2017
moliner
Quan diem que més que un grup és una família, ens ho creiem i aquesta setmana hem rebut un S.O.S. i ens en fem ressò i si aconseguim ajudar a la filla de José Manuel Cabello, la Lucia serem immensament feliços. Es tracta de fer arribar una petita col·laboració, que podem dir segur que salvem una vida que està patint, com ho fa tot la seva família. L’operació a la qual ha d’ésser sotmesa és caríssima i, Segons sembla, ara de moment l’operaran d’una oïda i més endavant l’altre. La mare de la Lucia ha deixat la seva feina per dedicar-se-hi en cos i ànima i tots els seus estalvis els posaran per poder fer front a molts costos que els hi vindran. Tot això, per explicar-vos que si tu que ens estàs llegint et poses en el lloc del nostre amic i company, segur que si està a la teva mà, igual pots fer alguna cosa per ell i sobretot per ella.
El correu del Mossenaire Jose Manuel Cabello i pare de la Lucia és josseyrosse@hotmail.com i el seu telèfon 653928350, per si heu de fer-li cap consulta.
I com que ens hem reunit per córrer, de nou mil i una històries precioses, com tenir una fantàstica Mossenaire d’honor, la Montse Pérez, nous mossenaires com el Denis, una jove promesa i l’Àngel, que després de diferents accidents pot tornar a córrer i ha decidit fer-ho al vostre costat, i la bandera ha estat portada per en José Manuel Garcia Cabello, que tant de bo aconsegueixi curar a la seva filla.
El recorregut ha estat variat i fins al bosc de Can Deu, on hem fet alguna giragonsa per retornar fins al nostre camp base, per segir fent-la petar. De nou gràcies per fer possible aquest projecte i ara t’esperem el dissabte vinent, a on?, a Can Mossenaire, oh hi tant!!.
Pots afegir-te lliurement i fàcilment. Anima’t
Als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, s’apleguen un munt d’amigues i amics
D’aquí sortiràs la nostra nominada
De vegades ve a córrer. Altres ve a caminar, i sabent del cert que a la Montse Pérez li fa molta il.lusió ser la nostra flamant «Mossenaire d’Honor»: gràcies i enhorabona!!
Nominada la nostra Montse Pérez
José Manuel García Cabello serà avui el nostra bandera i és el pare de la Lucia, per la que ens fa aquesta crida
Fa molts anys que ve i té apuntat dia a dia les vegades que ha vingut: 58, ni més ni menys
Les nostres noies: Gemma, Anna, Sonia, Núria
Sortim
Joaquim de taronja i l’Albert de llimona
Miquel i Oriol
Santi i Olga
Eva i Alba
Núria, Inma, Sibel
Sandra i Sebas
Carmelo
Javier,
Els Carlos
Un grup de grups: «Mossenaires»
travessen el torrent de la Betzuca. Baixa aigua: més aviat «xena»
«Quality Moment», amunt i avall, Gemma i l’Albert cap a la cua
Jose i Quim
l’Àngel: ha retornat després d’uns accidents que feia anys que ens el tenia apartat. De nou amb nosaltres
Sandra acordonant
Inma i la nominada Montse
Francisco
Rafa i Antonio
Albert
La Montse Pérez corrent fantàsticament
Marc i Quim
Miquel
Lluis
Travessant la carretera de Matadepera
«Tu el que vols és que m’atropellin», i és que l’Albert que va de color groc és en candidat ideal i fer el tall de tràfic que sempre fem
De tal pare, tal fill. Fantàstic el nostre jove «Mossenaire Nou», en Denis de tretze anys. Benvingut!!
Oh, sorpresa!, ens trobem la Laura
Proposem un progressiu
I el nostre mossenaire d’honor de la setmana passada, Angel León
Sandra Martínez , que aquestes setmanes diu que ens ha trobat a faltar… i nosaltres!!
Montse
Marc
Sebas i Carlos
Olga i Sibel
Angel
Joan i Albert
l’Angel li volia transmetre a l’Antonio, un bon record que li va quedar d’haver anat en una cursa tots dos plegats
Algú o altre ha d’ésser el primer: Inma i Antonio: els primers
Desplegament per part d’en José i Sebas
Ha sortit cap per avall
Núria
I avui, el nostre Mossenaire Nou, és jove i amb un futur prometedor. En Denis!!, benvingut i ens fa molta il.lusió
Aplaudit per tothom en Denis
I l’Angel, que després d’haver patit un parell d’accidents: ha retornat. Ens deia que just la setmana que havia de ser Mossenaire d’Honor, fa uns tres anys, va patir aquest accident.
Enhorabona i gràcies per venir
I la nostra nominada, passa a proclamada
Montse Pérez, aclamada per tothom i ja és Mossenaire d’Honor, Enhorabona!!
Montse Pérez «Mossenaire d’Honor»
I un moment molt emotiu, quan el pare de la Lucia surt davant de tots vosaltres per donar a conèixer tot el que està patint per la Lucia, i que confiem i estem segurs que la seva filla aconseguirà escoltar.
Jose es mostra en tot moment molt agrait a tots vosaltres
A part del que hem posat al començament del nostre escrit d’avui, farà més actes per recaptar fons per poder aconseguir curar a la seva filla Lucia
I un dia més ens fem una fotografia emotiva i irrepetible a l’Àrea de Sant Julià d’Altura. Gràcies a tothom i us esperem dissabte vinent
Miguel i Núria
Sabem del cert que la Montse ha estat encantada d’haver pogut compartir aquests moments plegades i és que la Núria és una grandíssima Mossenaire i sobretot bona persona
La Montse fa dies que ve, tant a caminar com a córrer i ens fa especial il·lusió que ha acceptat ser avui la nostra flamant «Mossenaire d’Honor», i ara llegirem, a més, com d’animada està a fer esport, gaudint de tot ho que enganxa el fet de fer-ne. Moltes gràcies, enhorabona i per molts anys: i ara tothom, que t’envolta, té la sort de conèixer-te una mica més.
Algú em va dir que haviem de ser molt agraits i que cada dia haviem de parar-nos una estoneta a donar gràcies.
El fet d’escriure aquestes línies es un bon moment per fer-ho, per donar gràcies de poder gaudir amb tots vosaltres d’aquesta breu estona que em fa sentir «valenta» que em fa sentir «be»
Tothom te una història i de bem segur que tothom podria explicar perquè va començar a còrrer. Totes les coses tenen un principi i també un final, però jo no parlaré del final perque encara no toca. Jo us explicaré el principi.
Vaig començar a córrer fa dos anys. Eren moments difícils i cada dia sortia a caminar. Un dia, amb molta timidesa, vaig pensar: I si corro ?? ni en els millors dels meus somnis hagués pensat que ho podria fer.
Paradoxes de la vida jo començava a córrer i un bon amic em va presentar a un home que estava posat en aquest món de corredors. El primer cop que el vaig veure córrer va ser en la cursa de 24 hores en pista a can Dragó, i vaig quedar impressionada per la proesa de córrer una hora seguida. Em va semblar tremendament difícil.
Des de llavors el Lluís m’ha acompanyat i animat. Gràcies a ell us he conegut i dos anys més tard jo ja participo en aquesta i en d’altres curses. Ja puc córrer una hora seguida¡¡¡¡¡¡ i si no passa res tinc intenció de preparar-me per una mitja marató.
Acabaré com he començat agraint a la vida que em permeti gaudir d’aquest esport que tantes estones bones m’ha donat i molt contenta de formar part d’aquesta gran família de corredors i amb l’alegria de ser una «Mossenaire d’Honor».
Montse Pérez.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, mossenaires, pep moliner, Sabadell, Terrassa
maig
17
2017
moliner
Tristos ens hem posat tots avui poc després d’anar plegats, quan hem passat pel pont que passa per sobre de la via del tren de Rodalies i veiem com un xicot tenia clares intencions de posar fi a la seva vida i tota la colla ha fet costat per rescatar-lo d’aquesta decisió, en primer lloc fent que abandonés la zona perillosa, posant en perill inclús la vida d’un de nosaltres, que s’ha enfilat en un lloc gens segur al costat d’una persona que no sabíem com podia reaccionar. Hem vist que era molt jove i amb molts problemes. Des d’aquí voldríem animar-lo que entengués la vida és molt bonica, i sempre hi haurà alguna cosa pel que valdrà la pena lluitar, i la vida és el més important que tenim i que la podem invertir en coses bones i girar full de tot allò que ens amoïna i tirar endavant que segur què val la pena. Aprofitar qualsevol escletxa de felicitat i aferrar-s’hi i si vols venir a córrer, és una de les millors teràpies que coneixem per veure les coses i la vida amb un tint meravellós: Ànims!!
L’entrenament fins a aquest moment, en la línia d’el habitual i a partir d’aquí tots anàvem una miqueta pensatius i tocats del que acabàvem de viure. A l’hora de la fotografia ens hem dedicat un fort aplaudiment a tots vosaltres per haver fet una gran obra intentant ajudar a una persona que creu que la vida no mereix viure-la.
Hem nominat i proclamat al Mossenaire d’honor, l’Angel Leon, que fa força temps que ve a córrer i en franca millora, hem conegut «Mossenaires Nous», com la Sibel i en JuanMa i la bandera ha estat conduïda per en José Salas.
La fotografia en un racó que forma part dels nostres entrenaments des de fa molts anys, la font de l’Argelaguet.
Gràcies a tothom i si dissabte no teniu res més a fer, sapigueu que sense cap mena de compromís, us hi esperem a tothom que vulgui passar una bona estona. Moltes gràcies
Angel li demanem si vols ser el nostre Mossenaire d’Honor i no dubte ni un sol moment
Davant d’en Rafael Camargo , que feia temps que no podia venir, l’Àngel rep la nominació. Gràcies
Àngel León: nominat a mossenaire d’honor
Mossenaires amics
En Martí no sabia que anava d’aniversari i era el propi a Mossenaire d’Honor
L’ Anna Cos al costat de l’Albert Valls , que ens sembla que hores d’ara està lesionat. Esperem sigui lleu
Carme, Txell i Núria
Olga, Inma, Santi, Víctor, Paco, Anna
Després de molt de temps lesionat, en Rafael Camargo ha tornat. Fantàstic
I tancant el grup, el nominat a mossenaire d’honor l’Angel i l’eva
La nova Mossenaire, la Sibel
Ja ve la cua!!
En aquest moment veiem un antic Mosseanire, l’Yllera i ens diuen que hi ha un xicot que sembla que es volt tirar a la via
El va reaccionar i creiem que val evitar el pitjor
Bastant preocupats
I demanant ajut, una vegada ja era tret del perill. No li vam fer fotos per respecte, però era un noi ben jove i amb bona aparença, però ple de temors i realment vam quedar molt preocupats. Es va crear un grup que es va quedar fins que van veure que ja no hi havia perill. Gràcies a tothom per ser com sou
[img][/img]
A partir d’aquest moment anàvem bastant pensatius
I a aquesta recta el progressiu va ser bestial
Els que el vau fer en les primeres posicions. Enhorabona
JuanMa, Anna, Marti, Victor, Victor, Òscar, Santi, Sergio
l’Àngel León continua com a nominat d’avui
I nou progressiu, ara de pujada
Els capdavanters
Francisco, Victor, Sergio, Isaac, Antonio.
Sou els millors!!
Marti, Anna, JuanMa, Josep Maria
Un senyor en bigoti, dirigint el trànsit
En Jose fa el desplegament de la bandera
Marti fent els traguinyols
En Miquel, que ens ha explicat història curiosa de la diabetis. Un exemple a seguir
ja està tot a punt
Ah no, faltava la cua, amb en Josep, Miquel i l’Àngel
I ara ens queda aplaudir a qui va ser mossenaire d’honor, ara fa 7 anys: en Martí Roca tot i que ve des d’en fa setze
I queda proclamat el nostre flamant «Mossenaire d’Honor», l’Angel León. Enhorabona!!!!
Àngel León «Mossenaire d’Honor»
I la bandera, en José Salas.
Mossenaires Nous: Sibel i JuanMa
Sibel
Benvinguts!!! i us esperem sempre què vulgueu
La foto de família a la font de l’Argelaguet, en un dia que ens ha marcat ho del xicot, però que ens queda la sort de comptar amb la vostra amistat. Enhorabona Mossenaires, i aplaudiment general pel vostre comportament quan he u vist que el xicot us necessitava. Gràcies!!
I en Miquel, que li encanta que li hem dit la veritat: que el veiem fantàstic i cada dia més jove. Clar que si!!
Martí i Anna
Angel Leon
Javier Colado
En Miquel, molt agradable d’escoltar.
Angel refrescant-se a la «Font Mossenaire»
I al camp base
El quatre amics
Miquel, Angel, Rafael, Juan Miguel
l’Àngel va venir animat tant pels seus amics, com pel seu fill i ens deia que era l’únic dia de la setmana que corria. De mica en mica hem vist que la seva millora atlètica ha estat progressivament i en franca millora, i si abans el vèiem acabar caminant, ara el veureu sempre feliç i rialler. Moltes gràcies Àngel per fer gran el projecte, i per molts anys puguem compartir molts més entrenaments. Enhorabona!!
Soy Ángel León Mossenaire de Honor, de esta semana quiero agradecer por permitirme formar parte de este gran grupo de personas; también quiero agradecer a Pep Moliner por estar cada sábado alas 08:00 y hacernos conocer distintos caminos y senderos gracias al deporte; de llevar al grupo animándonos para llegar siempre a la meta con sonrisas y alegrías.
No soy corredor de élite, pero me gusta pasar tiempo con todos ya que son como una gran familia, empecé con caminatas leves de la mano de Juan Romero y Migue Panadell, por las calles de Terrassa y senderos hacia Sabadell, fue cuando conocimos al grupo y empezamos a integrarnos a ellos, no soy de los primeros pero con cada salida y cada intento cada fin de semana mas fuerte lo estoy consiguiendo, me siento feliz y contento de pertenecer a esta gran colla, en la que la diversión es reina.
Muy recomendable un equipo llenos de alegrías, salud y vida sana.
Mossenaire de Honor Ángel León
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs, xerrar
