abr.
05
2017
moliner
Quan per casualitat i de mica en mica el projecte va perdurant en el temps, saps del cert que si no fos per les grans persones que passen i han anat passant al llarg de tots aquests anys ha animat a qui ho vol dinamitzar a què sigui un eix vertebrador d’amistats, projectes, d’esport i coses que van més enllà.
Sandra és de les que no falla de fa molts anys i un dia li vaig enganxar una conversa que em va marcar. Li sentia dir que quan va venir del seu estimat poble, Navàs, tot i estar molt envoltada de molta gent que se l’estimava va venir a la bella Ègara, de vegades es sentia sola. Acostumada a Navàs i a la seva gent i segur que aquells entorns que ara canviava per uns altres. Va ser quan ens va conèixer, gent que entreneu per Mossèn Homs els dissabtes, i anava veient en totes i tots vosaltres que formaveu ja part de la seva vida, ni que fos un sol dia i una estona i que li ajudava a sentir-se
acompanyada i ben acompanyada. Això, tot i ser interpretació del que escriu, em va semblar ben bonic i feia encara més necessari en aquesta trobada intentem mantenir-la al llarg dels anys.
La Sandra la veia al costat del seu pare, que per aquelles coses de la vida a totes les curses quedava al meu davant i de bon tros i jo anar guanyant forma física i rapidesa, ni una sola vegada vaig poder guanyar-lo a unes curses que jo estimava amb devoció: les tres curses de Bagà, i sobretot les de festa Major i Gisclareny.
Encara duc al cotxe una medalla que em va recollir a un cros, on evidentment vaig quedar darrere d’ell, i no em vaig poder quedar.
La Sandra la veia prop d’aquell bon home i em vaig fixar amb la seva fisonomia. Quan un dia la vaig veure per Mossèn Homs, sabia que era la filla i ens explicarà la Sandra com és que aquella noia de Navàs ara la tenim aquí. També un luxe, que ens ve l’Alba Martínez la seva germana, una persona viatgera i que coneix personalment molts racons del món.
Fantàstiques germanes.
La Sandra és una de les persones que s’ha fet pregar i buscava el seu moment i avui no li hem donat alternativa i estic segur, que per les cares que hi posa: Està ben orgullosa de ser «d’Honor», tot i que ja era una gran Mossenaire. Gràcies per tot!!!
Parlant de l’entrenament, ha estat en la línia d’irrepetible i anant fins a Sabadell, que tant ens agrada, amb un bandera com és en Nicolau i celebrant l’aniversari de Mossenaire d’honor de l’Andreu.
Passar per llocs que hem repetit cents de vegades, com els Bosc de Can Deu i esperant que torni a ser dissabte per tornar-hi. Gràcies a tothom i t’esperem!!
Un moment llargament esperat i avui es fa realitat: nominem a
una de les noies que fa gran el nostre projecte: La Sandra. Gràcies !!!
La Sandra buscava el seu moment i avui, com d’altres setmanes, no creia que ho fora i certament, no podíem passar sense conèixer-la una mica més, com al final d’aquesta crònica ella mateixa ens explicarà un munt de coses que no sabíem. Gràcies
Estem segurs que li feia molta i.il·lusió, tot i l’ensurt que li hem donat
I com gairebé tothom, presumida ens diu que avui no anava pentinada pel moment. Segur que tots la trobeu fantàstica, vagi com vagi pentinada
Els que en som testimonis avui en directe i moltes i molts que ho veurem des de casa
Gràcies Sandra Martínez Martínez
i el nostre bandera d’avui en Nicolás Serra
Nicolás Serra portarà fantàsticament bé la nostra bandera
En Josep Maria Antentas surt el primer. Ens explica que ara i donat que tota la vida ha fet esport de diferent intensitat, el fan servir de referent en analítiques mèdiques. Ens ho explicava les diferents analítiques
En Nicolau amb en Marc Armengol
La colla amb el fons de l’edifici residència de gent gran Mossèn Homs
La Sandra sempre ben expressiva i d’ençà que la coneixem
En Marcos Paez i en Santi Gonzalo
Reagrupem i veiem com es va a la cua en Sebas, La Sandra i el Francisco
I quan arriba la cua reprendrem la marxa
En Nicolau flamant portador de la bandera Mossenaire
I avui tenim Mossenaire Nou. El coneixerem
Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar
La Sandra al mig de els dos amics, David i Andreu
Aquest bon home, quan vam començar el projecte, ara fa vint-i-tres anys, ja el vèiem córrer amunt i avall. Ara el veiem caminant i amb molt bona cara.
Crec que ens va dir que es diu Cipriano i ha estat corredor
Estem molt contents de proclamar la Sandra Martínez Martínez «Mossenaire d’Honor», sobretot en Pepe, que la té ben enganxada
I ara ens toca conèixer al nostre «Mossenaire Nou»: benvingut i esperem repeteixis. Gràcies !!
I ens fa molta il·lusió de què avui es va proclamar fa un any l’Andreu Suarez .
Gràcies per fer gran el projecte i enhorabona
I el moment que tant esperàvem:
La Sandra Martínez està a punt d’ésser proclamada «Mossenaire d’Honor»
No s’entendria la història sense tu i avui ens fas els honors i ja et tenim i ens fa a tothom moltíssima il.lusió: «Ja ets Mossenaire d’Honor» Gràcies i per molts anys
La foto de familia Mossenaire, feta en un indret per nosaltres entranyable i necessari: «El Bosc de Can Deu». El tornarem a gaudir arbrat i serà el nostre lloc, com tants anys ho ha estat.
La Gemma Solsona s’avançarà a marxar, donat que havia quedat i
ara tornarà ràpidament acompanyada per en Víctor
Miquel i Carme, i avui passem de llarg de Sant Julià d’Altura
Les nostres noies;
Olga, Núria, Txell, Inma, Sandra, Carme
Avui és un dia especial, perquè has accedit a ser nominada i proclamada “Mossenaire d’Honor”. Fas gran el projecte i desitgem a tu i a tota la teva familia, que està plena de grans atletes i millors persones, sigui molt feliç i continui gaudint com nosaltres ho fem de vosaltres. Moltes gràcies, Sandra, i per molts anys!!
Sóc de Navàs ( un poblet del Bages) tot i que porto vivint a Terrassa 9 anys.
Fet que fa que tingui el cor dividit en aquests dos paratges: m’encanta l’accessibilitat i el milers de coses que es poden fer a Terrassa i pel contrari m’agrada la llibertat i la tranquil.litat que em dóna el meu poble .
Ja des de ben petita vaig començar fent natació , primer els típics cursets per aprendre a nadar i llavors un cop a la setmana anàvem a Sallent a la piscina , ja que al meu poble no n’hi havia . Quan em vaig fer més gran i ja em vaig cansar de fer el peixet dins l’aigua vaig apuntar-me a gimnàstica esportiva , ja que m’encantava fer tombarelles, piruetes i estar tot el dia boca avall.
A més com el meu pare era entrenador i àrbitre nacional de tennis també anava a classes amb ell , però com era un torbellino d’energia imparable i molt empipadora ràpid es va cansar de què li destorbés en les seves classes i em va convidar molt amablement a què no hi anés més .
Com el meu pare corria ( per cert es barallava a moltes curses amb el Pep) i nosaltres l’acompanyaven, va ser així com vaig començar a córrer, les típiques curses infantils de les curses populars, crossos, pista… amb el club atlètic Manresa… vaig córrer fins que van aparèixer l’època de les discoteques, els complexes , i la tonteria…. allà cap als 18 anys. Va ser aquí quan la meva germana i la meva mare van començar córrer i mentre jo dedicava la meva vida a barallar-me a la meva adolescència elles van obtenir molts èxits esportius.
Tot i fer algun intent de tornar a córrer no ho aconseguia mai i no va ser fins als 26 anys, que vaig conèixer al meu marit , qui va tornar-me a enganxar a córrer , i fins i tot va endinsar-me en el món dels duatlons i triatlons, de fet van ser 2 temporades molt excitants on fins vaig aconseguir quedar Campiona de Catalunya de Triatló. Però havia d’entrenar molt, doblar algun dia i el cert és que la pressió no la suporto gaire bé i vaig deixar de fer-ho. Després vaig ser mare i va ser un any després sobre l’any 2013 que gràcies al meu marit, al meu sogre i la meva cunyada ( Laura Fabra ) que
em van parlar dels Mossenaires , ja que feia molt temps que no corria , podia animar-me a venir a córrer amb gent i tornar a gaudir d’aquest fantàstic esport.
Des d’aquell dia he intentat no fallar , excepte els dies que no ha estat possible venir, ja que tota la setmana espero amb ànsia el dissabte , ja que encara que no corri cap dia el dissabte és sagrat, espero el Pepe que es fiqui cada dissabte amb mi , i l’acudit del CArmelo , els últims kms a saco …. .
Aquí he conegut gent fantàstic com el Pepe , Carmelo , Diego. G, Piqueras, Anna .C, Eva. C, Pascual , Sebas, Toni….. mai acabaria ….i a sobre he engrescat a que la meva germana vingui des de Navàs a córrer.
Actualment no estic en plena forma , tenia molt projectes per aquest anys però la salut no em deixa rendir més , a més sóc una persona amb molts alts i baixos, molt molt poc constant … però
Moltes gràcies al Pep perquè sense ell res de tot això seria possible.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, Sabadell, Terrassa
març
29
2017
moliner
Vam notar les inclemències del temps amb la colla que ens hi apleguem. Si bé és veritat que l’objectiu nostre no és ser molts, sinó un projecte d’entrenament solidari on ens agrada anar en grup i ens fem bona companyia. La pluja espanta. Ha estat a les 08:00 una treva i no ens hem mullat i encara sort, donat que si: incomoda i es compren perfectament que quan fa mal temps no és recomanable.
Posat aquest començament, hem triat d’anar al nostre estimat Turó de les Roques Blanques, on el terreny drena bé i força exempt de perills que vingui per la pluja i unes imatges que no havíem vist mai: rierols pels camins i rieres amb aigües cristal·lines.
Hem gaudit d’un bon #correrxerrar #corrergaudir amb #mossenaires i us esperem el dissabte vinent o l’altre o el de més enllà amb ganes de veure-us a tothom i els millors desitjos.
Feia poca estona que ha deixat de ploure i abans de sortir i per si per cas, ens fem el record de la trobada. Gràcies per ser-hi
Una imatge ens sorprenia a primera hora: «La Mola Nevada» i la colla engegant l’entrenament en grup
I el reagrupament amb tothom que avui ha vingut
Mossenaires travessant Matadepera
Jordi i Inma pels carrers cèntrics de la bonica població de Matadepera
Sempre ens agradarà recordar un dia com el d’avui pel paissatge i pels bons moments
El sis revolts ens esperen per pujar al Turó de les Roques Blanques
I aquí l’Entrenament en Grup Mossenaire «en petit comitè»
José Francisco López Padillo , que fa dues setmanes va finalitzar la Marató, ja va amunt i avall a l’estil «Mossenaire»
Víctor Escalante fent talment el mateix: un maratonià amunt i avall
Toni, Sandra, Marc, Víctor
Arriba la cua, amb la Gemma, Santi i em José Francisco
I reagrupant al coll
I ens trobem rierols al mig del camí i la remor d’aigua
Tot passant per la masia de Can Torrella, ara Restaurant
I avuí una imatge inèdita per nosaltres: la Mola nevada, la riera baixant i els Mossenaires passant pel pont
Tot i haver-hi ascensor, pugem corrent. Gens extrany
I com passem prop de casa d’en Marc: ens diu adéu i fins d’aquí a quinze dies
Estem travessant i de baixada Matadepera
Juan Miguel Romero ens diu que ara anava a celebrar aniversari al seu bar amb en Miquel Paradell , just avui que era aniversari
de ser Mossenaire d’honor i ens ensenya el llistat dels darrers anys .Enhorabona pels aniversaris
I mutem la fotografia i divertida presa de com ens col·loquem. En Carmelo va arribar tard i no va entrenar amb nosaltres, però ens va estar
esperant
Noteu que en Pau Sust no pot venir a córrer però és un «Honor» que ens estimi tant i sempre al nostre costat. Gràcies Pau
I un dia inoblidable en una data irrepetible amb una gent incomparable. Enhorabona a tothom
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, matadepera, mossenaires, pep moliner, Terrassa
març
22
2017
moliner
La Marató de Barcelona és la nostra, la més important de Catalunya i de fa anys ens agrada destacar a aquelles persones amigues i mossenaires que han assolit aquest repte tan difícil i que tants entrenaments heu hagut de fer, alguns d’ells al nostre costat. La més gran felicitació de part de tothom i què sabem que us ha costat molt. Felicitats i la més gran enhorabona. A l’hora de la fotografia familiar, us dedicarem un aplaudiment en directe i ara qui us llegeix també us felicita.
Hem fet un circuit dels durs: dels que costa. Però entenem que sou de ferro i ho heu fet fàcil, com hem pogut comprovar.
A qui li ha costat un xic més i se’ns ha marejat ha estat l’ Òscar Sànchez , tot i que una estona més tard sabíem que ja estava bé. Ens n’alegrem i ens veiem aviat.
Com a Mossenaire d’honor: avui un de força jove i al final tindrem la sort de què, escrit per ell, abrem més coses d’en Guillem Tort.
La bandera ha estat conduïda per l’Alba i un aniversari de cinc anys per en José Manuel Portero.
Anar fins a la font de la Tartana ha estat el colofó a dies durs d’entrenament i ara a reposar i a preparar altres reptes. Esperem fer-vos costat.
Enhorabona a tothom!!!
Anem arribant i esperem a l’hora en punt i aviat tindrem tota la colla a punt
I tenim nominat: en Guillem al costat de sa mare, la Gemma Solsona
un dels nostres joves mossenaires avui feliçment nominat: en Guillem Tort i al costat de la seva mare Gemma Solsona
Les germanes de Navàs, la Sandra i l’Alba
I un mossenaire especial; en Dani Nart, que també ve a entrenar en grup.
César Espindola passant pe la Font de les Canyes
Elisabet i Joan
En Guillem Tort
Reagrupant
S’ha d’anar a la cua: i arriba la cua amb en Javier, Miquel i Toni
Reagrupem amb la Txell, en Guillem, la Gemma i en Toni
I anem a buscar la cua amb en Roberto Ferrero
Evans no para d’anar a la cua. Gràcies!!
Antonio i Inma
Jordi Renom amb el nostre nominat Guillem
I arriba la cua i els que sou solidaris i aneu a buscar-la
La Cloe, la gossa d’en José Manuel, com una «mossenaire» més
La cua
En Guillem que cada dia està més fort i avui que hem fet dels
circuits més durs que tenim. Enhorabona!!
Un forn de calç molt ben conservat
l’Isaac també sent solidari. Amunt i avall
Cisco
«Mossenaires» acaben de passar pel «Cami dels Forns»
Alba Martínez , la nostra bandera, a punt de sortir del seu cau, danvant la font de la Tartana
Anar desplegant
La Marató de Barcelona és una prova que costa molt de preparar i més de finalitzar amb unes mínimes garanties. Nosaltres tenim la sort de tenir moltes amigues i amics mossenaires que han assolit aquest gran repte i des d’aquí volem donar-vos un calorós i afectuós aplaudiment amb felicitació inclosa perquè ens adonem que té molt de mèrit: la més gran enhorabona.
Albert, Xavi, Toni, Inma, Isabel, Manel, Víctor, Francis, Elisabet, Isaac, Evans, Miquel:
Els nostres herois
I tenim un aniversari a «Mossenaire d’Honor» de fa 5 anys: en José Manuel Portero .
Enhorabona i gràcies per tants anys al nostre costat
Anem a proclamar tots plegats al nostre flamant «Mossenaire d’Honor»
En Guillem Tort ja és «d’Honor». Enhorabona
aplaudit per tothom
——
Hem tingut un ensurt
l’ Òscar Sànchez s’ha marejat i no podia seguir i s’ha sentit recolzat per tots vosaltres. Més tard ja ens ha dit que es trobaria millor i en Fran Frutos ha pogut trobar un cotxe que ens la baixat cap al camp base
I ens quedava felicitar al «Mossenaire maratonià» de la setmana passada que s’havia quedat a acompanyar l’Oscar i no li hem pogut aplaudir, però també el nostre reconeixement a en José Francisco López Padillo
Enhorabona !!!!
l’Oscar en cara de circumstaàncies. Esperem no sigui res.
Han localitzat un cotxe d’una corredora, també, que ha facilitat la baixada
I en un dia ple d’emocions, la foto de família Mossenaire. Enhorabona a tothom i moltes gràcies. Sou impressionants!!
I de camí cap a casa: un nou traguinyol a una font de Matadepera
Treballen per la ciutat i al costat del poble com a regidors egarencs i són excel·lents mossenaires i hem vist, avui, un llarg esprint que no diem qui ha guanyat, per no fer pressió. Gràcies Dani i Marc
I les darreres fotogafies al camp base
Enhorabona !!!
ha estat un dia per no oblidar #mossenaires #mossenairesdetotarreu
#Matadepera #Terrassa i recorregut https://goo.gl/eWzcVI
Ja fa uns anys que tinc una bona amistat amb la Gemma Solsona i des de l’època que entrenàvem i corríem amb Califòrnia Sports, i ens fa molta il·lusió que pugui venir el seu fill, i veure com en Guillem és un dels nostres habitual Joves Mossenaires i que dia a dia el veiem a millorar. Et desitgem el millor tant a tu com a tota la gent que estimes i molta felicitat i si pot ser fent esport al costat nostre i sobretot de la teva mare. Enhorabona i per molts anys
LA MEVA VIDA ESPORTIVA:
Em dic Guillem Tort Solsona, faré 16 anys l’11 d’abril, i actualment estudio 4t d’ESO a l’Escola Pia de Terrassa. Des de ben petit, els meus pares m’han portat a la muntanya, concretament, a Sant Llorenç de Morunys (Lleida) i hem fet moltes excursions a peu: cap a la Puda, la Serra de Busa, Monegal, la Pedra, les fonts del cardener….
Amb el meu pare, molts caps de setmana, pujo a la muntanya de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.
També faig alguna caminada, com per exemple, la de Terrassa- Manresa (30km), amb el Jordi Colell que s’organitza al mes de gener, per cremar els torrons, jejeje.
Pel que fa les activitats esportives extrascolars, vaig fer judo dels 4 als 6 anys a la mateixa Escola Pia, fins al cinturó groc.
Vaig fer un curset de natació a l’Escola Crol de Terrassa, amb 6 anys. Per aprendre a nedar.
En finalitzar el curset de natació a l’Escola Crol de Terrassa, vaig fer Tennis al Club Tennis Terrassa de la Plaça del Progrés, quan era més gran, vaig seguir fent tennis a l’Atlètic Terrassa Hochey Club.
Actualment, m’agrada molt anar amb bicicleta i anar a córrer. Algun dijous a les 20h, surto amb la bicicleta amb el Bitter, sortim des de l’Estació Vallaparadís- Universitat, ja que el meu tiet, germà de la meva mare, n’és el secretari.
També acostumo a anar amb bicicleta fins a Barcelona, Matadepera o bé al delta del Llobregat, que des d’allà sembla que puguis tocar els avions que estan a punt d’aterrar a l’Aeroport del Prat, i torno amb tren.
Pel que fa córrer, als estius he fet curses de 5 o 10km a Sant Antoni de Calonge i camins de ronda i vies verdes d’allà prop. Anava a córrer amb el grup de California Sports, que ho organitzava la Maria José Merino o la Silvia Vila….
Fins fa un mes, anava al gimnàs al Q Sport de Terrassa, a fer el meu esport diari, però malauradament ho vaig haver de deixar per dedicar més temps al estudis, i no anar estressat.
A l’estiu del 2016, vaig pujar fins al cim dels Bastiments i pic de Finestrelles, dos muntanyes frontereres d’Espanya i França.
Cada dia, m’estic aficionant més a córrer perquè intento seguir el model de la mare.
Un diumenge qualsevol, per exemple, enlloc de mirar la televisió surto a caminar fins a Sant Miquel de Gonteres i faig uns 10 km.
Tags: Amistat, correrxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
