ag.
02
2017
moliner
Per entrenar amb un grup tan divers, de vegades ens marquem un Stop, i si no volem estar totalment aturats, anem a la cua a buscar a qui ve un xic més endarrerida o endarrerit. Aquí hi ha la clau de fer-se costat i entrenar en grup. Ser solidari amb els diferents ritmes.
Hem triat un circuit anant cap a Matadepera i aturant-nos un parell de vegades per fer un bon traguinyol. Travessant els carrers més cèntrics del poble de Matadepera i una bona aturada a la font de la Tartana. Pujant pel camí dels Forns d’en Girabau i baixant per camins fins al camp base, a la Masia de Torre Mossèn Homs.
Hem vist que es nota que hi ha ambient de vacances, i des d’aquí us desitgem que gaudiu força d’aquest mesos d’estiu, tant si esteu de de festa com si no. Mossenaires sempre està de festa i més si hi estem al teu costat. Fins aviat i t’esperem tots els dissabtes. Gràcies!!
Stop i reagrupament, és la característica principal del grup, que sempre espera i es reagrupa
Anem concentrant-nos al voltant de la Masia de Torre Mossèn Homs
Comencem a descobrir qui serà avui la nominada a Mossenaire d’Honor
No ho acaba de veure clar… però si. Nominada !!!
Icos Garcia és ja la nostra nominada
Aviat la proclamació
I el conductor de la bandera: Jose Segura
Jose Segura : la bandera
La parellasa de Mossenaires: Icos i Balme
La nostra Mossenaire d’honor de la setmana passada: Eva Aranda
Carmelo Luque
Miquel i Eva al seu pas per l’Ajuntament de Matadepera
Paco Barcia al seu pas per l’Ajuntament de Matadepera
Joan i Albert al seu pas per l’Ajuntament de Matadepera
Txel i Icos al seu pas per l’Ajuntament de Matadepera
José i Carmelo
I al nostre pas per bellmig d’aquest bonic poble
Icos pel bellmig de Matadepera
Evba, fent un traguinyol a la plaça de Sant Jordi
I amb la Carme que espera el seu torn
I continuem la nostra marxa en direcció a: La Font de la Tartana
Sense oblidar-nos la bandera a l’esquena del Jose
Un bon lloc per estar-s’hi una bona estona, és la Font de la Tartana i més de poder veure un traguet d’aigua amb aquesta famosa font, tot i que l’aigua és canalitzada i tractada del Municipi
Manolo Navas a punt de veure
Eva, Carmelo, Albert, Jose, Carme, Juan Miguel, Pili, Miquel, Quim, JuanMa
I en Jose comença el desplegamanent
Eva, Carmelo, Albert, Jose
Toca conèixer al Mossenaire Nou, en Cesar
Cesar s’estrena
Donem la benvinguda a en César
I el moment estelar
Tenim la sort de tenir una nova «Mossenaire d’Honor» : Icos Garcia.
Gràcies i enhorabona!!
Icos ben aplaudida per tothom
Icos !!! Mossenaire d’Honor proclamada per tothom. Enhorabona!!
I la fotografia de família a la Font de la Tartana on farem un bon traguinyol i ens coneixerem tothom una mica més. També acomiadem el més de juliol i aviat encetarem l’agost on desitgem als que fareu vacances, que les gaudiu d’allò més i els que ja les heu fet, que tingeu bon retorn.
En Balme, marit de la Icos, content i al costat de l’Enrique-Nilo, vestit amb la samarreta Mossenaire.
I la Mossenaire d’honor, cooperant amb el Mossenaire bandera, guardant-la per un altre dia
La bandera va fent quilòmetres. Gràcies per portar-la amb tant d’orgull
Reeprenem el nostre recorregut, junt amb en JuanMa i en Juan Miguel
Paco, Sebas, Txell
Pili, Albert, Joan
I en Sebas sempre amunt i avall
Com en Pepe, seguit per en Cesar i Manolo
Icos
Inma
Passant pels forns del Girabau
En Miquel Paradell reposant una mica i segur que gens cansat
Empedrem la marxa amb en Manolo
La nostra protagonista principal, la Icos, al costat del seu marit en Balme Sánchez
Carme Valldeperas , amb l’Albert Perpinyà i Icos
Meritxell Castañé i Icos
I ja hem arribat al camp base i la foto dels 12 segons
Mooolt millor !!!!
I ens ve a veure en Pau Sust , que ho ha fet amb bicicleta,
també vestit de Mossenaire
El nostre estimat Pau Sust , al costat d’en Juanjo
L’estirament un element important i els bancs van perfectes
Les noies Mossenaires !!!
Inma, Carme, Icos, Pili, Eva, Txell
Sé que no tens afany de protagonisme i encara t’agraïm més que ens has explicat coses teves i que ens encanten. Saber que tenim grans esportistes com tu que cada setmana podem compartir aquestes estones i saben ara que no podem fer bromes que saps karate, no sigui que s’escapi algun mastegot, tot i que el karate és una pràctica profundament filosòfica. Gràcies Icos, i per molts anys puguem compartir estones com aquestes.
Hola, sóc la Icos.
I sí, finalment he acceptat ser Mossenaire d’Honor. Si ha costat tant en decidir-me és perquè m’agrada passar desapercebuda rodejada de gent. I per aquest mateix motiu és perquè em sento tan a gust amb la colla de Mossenaires: envoltada de gent, amb la que comparteixes una bona estona fent esport a la natura, xerrant, sent una més. Ja pots córrer més ràpid o més lent, això no té importància, ets un més del grup.
Des de joveneta m’ha agradat fer esport, anava a un gimnàs on feia «gimnàstica sueca» amb música (sí, així es deia llavors) i el que podia d’esportiva (rodes, flic-flac i algun mortal amb ajuda). Després va arribar el Karate, el vaig practicar durant uns anys fins arribar a cinturó marró quan els estudis van fer que tingués de deixar-ho perquè no tenia temps per tot. Però em vaig fer sòcia del Club de Natació Sabadell per poder escapar-me a nedar quan podia. Un cop els estudis superats i ja treballant vaig tornar a posar-me en forma. En aquella època es feia «aeròbic», encara que em recordava a aquella gimnàstica «sueca» que havia fet. I de tant en tant sortia a córrer. Buff¡¡ si que ha passat temps….
Actualment, prefereixo estar a l’aire lliure que dins un gimnàs així que surto a córrer un parell de dies a la setmana. M’agrada sortir amb gent, encara que coincidir amb algú que porti un ritme similar al teu i sobretot amb els mateixos horaris ho fa difícil. El Balme, el meu home, em va parlar de la colla de Mossèn Homs. Li haig d’agrair que m’animés a provar-lo, perquè ara sempre que puc m’uneixo a l’entrenament en grup.
Em sento afortunada de poder compartir aquesta estona amb tots els que ens trobem els dissabtes, i agraïda amb la gent com el Pep que ho fa possible.
Fins el proper dissabte i que passeu una bona setmana¡¡¡
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenaments en grup, matadepera, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa
jul.
26
2017
moliner
Compreneu per què val la pena el projecte?. Per la sort de poder veure aquestes rialles i que a més veure que totes i tots milloreu amb l’esport i el més important, amb el coneixement de persones, com vosaltres, que troba amb aquest projecte l’oportunitat de sempre estar envoltats de gent que val molt la pena. Per això ens fa tanta il·lusió.
Però parlant de l’entrenament; hem baixat cap a un recorregut interessant, on fem camins i racons amples i ombrívols de vegades, que aquesta època de l’any s’agraeix. Seguir pel bosc de Can Deu de Sabadell i fer-nos una fotografia amb l’excusa d’anar-nos coneixent tots una mica més. Estar al costat de gent que de vegades ja són amistats nostres, i que segur que amb el temps, els que no ho són ho acabaran sent.
Veure que no parem de xerrar i que ni ens adonem que aconseguim fer quasi deu quilòmetres com si res.
Llegir als que ha estat Mossenaire d’honor en els darrers deu anys, tal dia com avui del mes d’agost i que tinguem, entre tots ells, avui, a en Juanjo Fernández que tant ens ha ensenyat i tant ens recolza.
Veure que van venint mossenaires Nous, com avui la Maricarmen o la setmana passada en Khalid i en Xavi.
I veure com tenim la sort de conèixer detalls de persones que ens acompanyen, amb la proclamació de «Mossenaire d’Honor», com l’Eva Aranda.
I saber que l’Oriol Jover, portarà la nostra bandera durant tot l’entrenament i la desplegarà, com es fa cada setmana.
Per tot això i moltes altres coses: Gràcies a tothom!!!
Ens fa molta il·lusió que l’Eva ha acceptat ser la nostra flamant Mossenaire d’honor i gràcies pel salt!!!
Però abans encara no es podia pensar que seria un dia especial
al costat de l’Anna, Maricarmen, Txell: l’Eva
Ara si!!!
Eva Aranda: nominada!!
Cinta, Maricarmen, Txell, Eva
Li preguntem si havia dut tot el pes de la bandera a l’Oriol
Oriol al costat del Jordi portarà la nostra bandera
Khalid es va estrenar la setmana passada: ja porta dues vegades!!!
Antonio, Manuel, Gaby, JuanMa
Olga, Paco, Santi
Antonio, (holaaa !!) Eva, Carlos, Sandra
Manolo, Antonio, Eva
Toni, Juan Miguel, Miguel, Sandra, Joaquin
Eva al reagrupament
La primera de reemprendre
Sempre amb la imponent Mola: Quim, Eva, Maricarmen, Txell
Sempre amb la imponent Mola: Cinta, Anna, Esteban, Gemma, Manuel
Sempre amb la imponent Mola: Carmelo, Josep, Toni, Oriol, Paco
Sempre amb la imponent Mola: Juanjo, Josep, Carmelo, Oriol, Toni
Anna, Miguel, Sandra, Joaquin, Paco, Olga, Santi
Juan Miugel, Carlos, Antonio, Roberto, Anna, Miguel, Joaquin, Sandra
Manolo, Antonio, Eva, Miquel, Juan Miguel, Antonio
Sempre amb la imponent Mola: Eva
Sempre amb la imponent Mola: Manolo, Antonio
Moments ideals per reposar un xic i poder xerrar un xic
I continuem la marxa, amb Jordi, JuanMa i Gabi al capdavant
Eva continua l’entrenament
Toni al costat de l’Oriol, el portador de la bandera
En Juanjo, que avui serà per ell un dia especial als entrenaments Mossenaires: entenaments en grup a Torre Mossèn Homs
Sempre acompanyat dels seu incondicional Yuma
Eva, Maricarmen, Anna, Cinta, Txell
Volem agrair a qui vetlla per nosaltres i es posen en llocs per alertar al trànsit al moment de creura la carretra de Matadepera-Sabadell
Continuem creuant la carretera i com veieu a la carretera tenim a en Jordi Viñeta que ens protegeix alertant el trànsit pel Nord
Esteban en primer terme, que va venir gràcies a la Pli Callejas
Anna, Cinta, Josep
Paco, Txell, Juan Miguel
Eva i Maricarmen
a la recta principal del Bosc de Can Deu
Ens agrada veure a en Juanjo encomanant amb aquest riure
Moment d’hidratació amb en Manuel, Anna i Joaquin
I el clatell també
Arriba la nostra Oriol Jover <— bandera
desplegament
La Gemma ens retrata
La foto de la Gemma!!, grácies!!!
… i un aniversari que ens fa molta il·lusió del dia de la proclamació d’en Juanjo Fernandez
Juanjo Fernández va ser Mossenaire d’honor tal dia com avui del 2013. Gràcies per tot Juanjo
I el moment del a proclamació de l’Eva
I surt i rep el vostre aplaudiment ben merescut
Eva Aranda, ja és «Mossenaire d’honor»
Enhorabona i gràcies per tot Eva
Eva Aranda: «Mossenaire d’Honor»
I la sorpresa és que a Eva ens ha dut una amiga que avui serà la nostra Mossenaire Nova: la Maricarmen Sánchez. Gràcies i benvinguda i per molts anys!!
Maricarmen Sánchez
I la fotofografia de Família on de nou hem gaudit de la vostra companyia, conversa i bones vibracions. Sempre ens sorprèn alguna cosa i el que més sorprèn és que us veiem gaudir quasi sempre. Enhorabona!!
Eva, Maricarmen, Anna
Bona traça
Un bonic exemplar equí
Amb la mestressa i un altre cavall
Toni, Eva, Maricarmen, Esteban
I ha tornat en Gaby al costat d’en Joan
12, 11, 10,…. foto a contrarellotge
ara sí. Foto al camp base
Amb les amigues de l’Eva Aranda
Li toca veure a en Yuma
L’Eva fa temps que ve i ens agrada molt que formi part d’aquesta gran família que gràcies a les nominacions i proclamacions a «Mossenaires d’Honor» coneixem detalls i ara que la llegireu segur que encara ens sabreu més aquesta sort que tenim totes i tots plegats els dissabtes d’amb l’excusa del projecte l’Eva està amb totes i tots nosaltres. Saber que la «Cursa de El Corte Inglés» ha estat la primera, com molts de nosaltres o que t’agradin tant els idiomes, forma part d’aquelles coses que no sabríem si no fos pel teu escrit que t’agraïm. Gràcies!!! i Enhorabona!!!
Mai se m’han donat bé els esports. Tot i que a mi m’agraden sembla que jo a ells no. Recordo encara el dia que teníem les proves d’educació física a l’institut i el dur que se’m feia la famosa course navette. Qui m’ho diria a mi que anys després correria per plaer!
La primera cursa que vaig fer va ser la del Corte Inglés, tot i que en aquella època encara no entrenava. Va ser a Niça una de les primeres carreres que vaig fer amb alguns kilòmetres a les cames. Era una cursa de 5k que es deia Iron Girl, que organitzaven pels acompanyants de l’Ironman i amb tot el glamur com si haguéssim fet la competició completa: medalla, arc d’arribada amb animadores professionals, etc. El temps que vaig fer era lamentable, però m’ho vaig passar tan bé… Hi havia anat per animar al meu germà en aquella duríssima competició i crec que des de llavors em van venir les ganes de fer alguna coseta més.
Em vaig plantejar fer algunes curses populars, però corrent només 5k no em veia amb cor ni de fer la de festa major de Terrassa. Així que em vaig marcar l’objectiu de fer un 10k a Barcelona, però no va ser fins que vaig trobar el grup de l’Anna Cos, que vaig aconseguir ser regular amb els entrenaments. Se’m feia dur, entrenar sola, sobretot a l’hivern i quan vaig descobrir els avantatges de córrer un grup no he deixat d’anar cap dimarts excepte per força major.
A partir d’aquí vaig sortir també a córrer de tant en tant amb el grup dels Matiners, i també amb un grup que quan m’ho puc combinar intento anar-hi, els Mossenaires.
Gràcies a entrenar en grup he pogut acabar algunes mitges maratons i la Behobia, cosa que no hagués aconseguit sola. A més a més de tenir la sort de tenir companyes que m’han fet de llebres o han compartit amb mi patiments de cursa i també la família i amics que m’han esperat a l’arribada.
Però el millor de tot és haver conegut a molta gent i haver fet amistats que d’altra manera no hagués estat possible. Que faria jo sense les meves noies d’Això va en serio! Tot i que hi ha un dia a la setmana que tinc el cor dividit amb l’altre hobby que tinc: els idiomes, així que m’ho haig d’anar combinant per no deixar res de costat.
Aprofito l’ocasió per agrair la vostra dedicació als que porteu endavant aquests grups i feu possible que cada setmana puguem gaudir d’uns quants km de felicitat corrent i amb gran companyia. Gràcies Pep pels dissabtes amb els Mossenaires!
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Eva Aranda, mossenaires, pep moliner, running, Sabadell, Terrassa
jul.
19
2017
moliner
Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.
Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.
Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.
Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.
En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!
JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments
JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!
D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.
Engeguem des d'»Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs»
Xavi, Carlos, Nacho
Manolo, Sandra, Angel, Eva
David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)
Jordi González Riquelme
Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa
JuanMa amb el Mossenaire nou
I com a bon mossenaire cap a la cua
I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament
I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició
I de ben segur tenen moltes coses de què parlar
En Víctor, el nostre bandera d’avui.
I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també
l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.
I ens esperem per seguir un corriolet
I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben
Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades
Roberto
Manolo
Amb la llengua fora, en Carmelo
Txell al capdavant
Quim Gaya vestit de Mossenaire
I en JuanMa i en Jordi al reagrupament
Ja tenim la cua aquí
Reagrupant
Quim i Monstse
Xavi Pons vestit de Mossenaire
Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic
I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup
Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!
Imatge de cua a la font de Can Roure
Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure
Segueixen les cues.
Una selfie en tota regla
Víctor comença a desplegar
Cal posar bé la bandera
La Sandra desapareix
Toca conéixer el nominat
JuanMa Martín, queda proclamat «Mossenaire d’Honor» i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!
Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom
Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom
La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles
Pleguem la bandera
Baixem
Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca
Toca passa la carretera de Talamanca
i a qui ens trobem?
I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra
Avui ens esperava una sorpresa
En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!
Manuel Ales
I volem mencionar als nostres «Mossenaires Nous»: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades
12, 11, 10, 9… foto corrent!!!
I davant la masia, la darrera foto
Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.
Ja!!!!!!!
A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….
Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.
Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran «runner». Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una «excedència» en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.
Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular «sky line» que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.
Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.
El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de «runners» de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.
Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.
Gràcies per acompanyar-me.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mirabet, mossenaires, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs
