maig 08 2014
És molt d’hora
«És molt d’hora» em diuen sovint persones a les quals els hi explico aquest invent que portem entre tots plegats entre mans. I tot i així sou uns quants els que feu cap al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs i cada setmana algú «ens prova» i hi ha per qui acaba formant part de la seva vida la trobada i lloc on coneixerà a bones persones, com sou tots. També, i algú m’ho diu, neixen noves iniciatives que arriben a fructificar, per tot arreu i per molts llocs. La fotografia com a record de la jornada i ampliant a qui no ens coneix la nostra crònica
Explico que fem uns deu o onze recorreguts i que girem del dret i del revés i el que compte és que quan acabem sabem què s’ha encetat bé el cap de setmana: esport, natura i amistat. I ja no ens sap tan greu haver matinat, i la prova és veure quin goig que feu totes i tots.
Gràcies per venir!!
Majestuosa i magnífica masia, i al meu entendre desaprofitada per el vessant turístic: però a nosaltres ja ens va bé com a fidel testimoni de la presència dels «mossenaires»
Guillermo, Toni i Carme al capdavant de tot, arrenquen els primers a la trobada
En un dia de llums tan marcades i on els verds són tan intensos, què millor que tenir un bell record de l’entorn únic
Enrique i Sandra
Fernando
Guillermo amb gorra i Paco, vestits de mossenaires tots dos. Paco d’estrena
Carlos i Josep
Joan Carles
Toni
Isabel
Carme i Toni
i disculpa’m, mossenaire, que segur que ho tinc que saber.
Santiago, que avui ens regalarà i tindrem la sort de que sigui proclamat «Mossenaire d’honor»
Juan
Pau
Oscar, mossenaire nova i Marta
Juan Manuel i Oscar
Montilla
Jose Luis i Maria
Soledad
Alberto de blau i Pepe
Juanjo
Lluós de mossenaire i Jordi, crec: s’estrenava
de pirata en Carlos, i Jose Luis i davant en Manel
Carmelo de vermell i Manolo
Enric amb gorra i Zico
fa dies que ve i em toca aprendre’m al mossenaire de vermell i en Cisco amb gorra blanca
de verd l’amic d’en Hassan
Carles
Javi i el seu gos, què no recordo: mister guau!!
Miguel
Ciclista anònim i rialler
Diego de lila i l’Alberto
Punt de re-agrupament i cap avall
Itineraris suggerits per medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
Penso que fem molt de goig i fem una bona colla què si algun dia ens ajuntem tots, farem una bona polseguera
I un altre reagrupament en un lloc preciós
i arriba la famosa «cua mossenaire» i aquells que els van a buscar
I en un bon progressif, les anades i tornades
I per què no, aprofitar per recuperar l’alè
Si, si ,si. Existeixen llocs aixi a Terrassa i nosaltres ens en sentim beneficiats directament i volem retratar-los junt amb vosaltres, pel dia que desapareixin. Aquí Torrebonica i els seus entorns
Jo hi entenc bastant, i us veig bé i qui no estigui d’acord: es posi a la cua. Estem fantàstics!!
Cisco Romero, que ve poquet, però no ens oblida i de tant en tant ve a veure com esteu i ha quedat meravellat.
Hem volgut retratar-nos amb en Santiago, com a record del dia de la seva proclamació com a «Mossenaire d’honor»
Tot i que no el conec gaire, amb qui més convisc esportivament és amb el seu germà: en Paco.
I un dia van provar de venir tots dos i sembla que van quedar impregnats
d’aquest bon rotllo que tots teniu; de les ganes de compartir i de com sou
tots. Sovint posa comentaris molt bonics del que representeu per ell i no ha
dubtat ni un moment quan li he demanat si ens volia explicar el que
volgués. Us adonareu que és un apassionant de l’Atleti: tant que inclús
portar esculpit a la seva pell un curiós tatuatge i enguany que sembla que el
seu equip de l’ànima està arribant molt amunt, què millor que ser el nostre
«Mossenaire d’honor». Gràcies i per molts anys podem compartir estones
com aquestes.
Hola mossenaires em dic Santiago Loras i és tot un orgull ser aquesta setmana Mossenaire d’honor.
Tot va començar per culpa de la meva filla que havia d’anar al gimnàs a fer piscina i em va tocar a mi portar-la i fer piscina amb ella, ella es va cansar i ho va deixar , va ser quan va començar la meva aventura amb el running.
Jo vaig pujar al gimnàs a fer peses però em vaig adonar que això no estava fet per mi va ser quan vaig veure al Jose que ja ens coneixíem i vam començar a sortir a córrer a fora el carrer.
Al començament fèiem 6 km i acabàvem amb la llengua fora, però a poc a poc vam anar pujant el llistó.
A tot això vam conèixer l’Antonio que es va afegir-se amb nosaltres d’aquí el mot que ens van posar «Las Supremas».
Ara tenim un grupet de nois i noies molt eixerits que sortim a córrer 3 dies en setmana, ens fem dir «Supremas i Castañazos», ens ho passem molt bé.
Per culpa del meu germà el Paco , que va ser qui em introduir al món de les curses i ja he fet vàries curses de 5 i 10 km , també 5 mitges maratons ( 4 de Terrassa i una de cambrils) a i també una clàssica de Sant Sebastian de 15 km, i espero fer-ne moltes més , fins que les cames m’aguantin
Tot i això agrair al Pep per haver montat aquest grup de runners que surten tots els dissabtes al matí i podem gaudir d’aquest esport tan agradable que és el running.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a És molt d’hora
