maig 08 2014


És molt d’hora

Filed under General

“És molt d’hora” em diuen sovint persones a les quals els hi explico aquest invent que portem entre tots plegats entre mans. I tot i així sou uns quants els que feu cap al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs i cada setmana algú “ens prova” i hi ha per qui acaba formant part de la seva vida la trobada i lloc on coneixerà a bones persones, com sou tots. També, i algú m’ho diu, neixen noves iniciatives que arriben a fructificar, per tot arreu i per molts llocs. La fotografia com a record de la jornada i ampliant a qui no ens coneix la nostra crònica

Explico que fem uns deu o onze recorreguts i que girem del dret i del revés i el que compte és que quan acabem sabem què s’ha encetat bé el cap de setmana: esport, natura i amistat. I ja no ens sap tan greu haver matinat, i la prova és veure quin goig que feu totes i tots.

Gràcies per venir!!

Majestuosa i magnífica masia, i al meu entendre desaprofitada per el vessant turístic: però a nosaltres ja ens va bé com a fidel testimoni de la presència dels “mossenaires”


Guillermo, Toni i Carme al capdavant de tot, arrenquen els primers a la trobada

En un dia de llums tan marcades i on els verds són tan intensos, què millor que tenir un bell record de l’entorn únic


Enrique i Sandra


Fernando


Guillermo amb gorra i Paco, vestits de mossenaires tots dos. Paco d’estrena


Carlos i Josep


Joan Carles


Toni


Isabel


Carme i Toni


i disculpa’m, mossenaire, que segur que ho tinc que saber.


Santiago, que avui ens regalarà i tindrem la sort de que sigui proclamat “Mossenaire d’honor”


Juan


Pau


Oscar, mossenaire nova i Marta


Juan Manuel i Oscar


Montilla

Jose Luis i Maria


Soledad


Alberto de blau i Pepe


Juanjo


Lluós de mossenaire i Jordi, crec: s’estrenava


de pirata en Carlos, i Jose Luis i davant en Manel


Carmelo de vermell i Manolo


Enric amb gorra i Zico


fa dies que ve i em toca aprendre’m al mossenaire de vermell i en Cisco amb gorra blanca


de verd l’amic d’en Hassan


Carles


Javi i el seu gos, què no recordo: mister guau!!


Miguel


Ciclista anònim i rialler


Diego de lila i l’Alberto


Punt de re-agrupament i cap avall


Itineraris suggerits per medi ambient i sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa


Penso que fem molt de goig i fem una bona colla què si algun dia ens ajuntem tots, farem una bona polseguera


I un altre reagrupament en un lloc preciós


i arriba la famosa “cua mossenaire” i aquells que els van a buscar


I en un bon progressif, les anades i tornades


I per què no, aprofitar per recuperar l’alè


Si, si ,si. Existeixen llocs aixi a Terrassa i nosaltres ens en sentim beneficiats directament i volem retratar-los junt amb vosaltres, pel dia que desapareixin. Aquí Torrebonica i els seus entorns

Jo hi entenc bastant, i us veig bé i qui no estigui d’acord: es posi a la cua. Estem fantàstics!!


Cisco Romero, que ve poquet, però no ens oblida i de tant en tant ve a veure com esteu i ha quedat meravellat.


Hem volgut retratar-nos amb en Santiago, com a record del dia de la seva proclamació com a “Mossenaire d’honor”

 

Tot i que no el conec gaire, amb qui més convisc esportivament és amb el seu germà: en Paco.
I un dia van provar de venir tots dos i sembla que van quedar impregnats
d’aquest bon rotllo que tots teniu; de les ganes de compartir i de com sou
tots. Sovint posa comentaris molt bonics del que representeu per ell i no ha
dubtat ni un moment quan li he demanat si ens volia explicar el que
volgués. Us adonareu que és un apassionant de l’Atleti: tant que inclús
portar esculpit a la seva pell un curiós tatuatge i enguany que sembla que el
seu equip de l’ànima està arribant molt amunt, què millor que ser el nostre
“Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys podem compartir estones
com aquestes.

Hola mossenaires em dic Santiago Loras i és tot un orgull ser  aquesta setmana Mossenaire d’honor.

Tot va començar per culpa de la meva filla que havia d’anar al gimnàs a fer  piscina i em va tocar a mi portar-la i fer piscina amb ella, ella es va cansar i  ho va deixar , va ser quan va començar la meva aventura amb el running.

Jo vaig pujar al gimnàs a fer peses però em vaig adonar que això no estava  fet per mi va ser quan vaig veure al Jose que ja ens coneixíem i vam  començar a sortir a córrer a fora el carrer.

Al començament fèiem 6 km i acabàvem amb la llengua fora, però a poc a  poc vam anar pujant el llistó.

A tot això vam conèixer l’Antonio que es va afegir-se amb nosaltres d’aquí  el mot que ens van posar “Las Supremas”.

Ara tenim un grupet de nois i noies molt eixerits que sortim a córrer 3 dies  en setmana, ens fem dir “Supremas i Castañazos”, ens ho passem molt bé.

Per culpa del meu germà el Paco , que va ser qui em introduir al món de les  curses i ja he fet vàries curses de 5 i 10 km , també 5 mitges maratons  ( 4 de Terrassa i una de cambrils) a i també una clàssica de Sant Sebastian  de 15 km, i espero fer-ne moltes més , fins que les cames m’aguantin

Tot i això agrair al Pep per haver montat aquest grup de runners que surten  tots els dissabtes al matí i podem gaudir d’aquest esport tan agradable que  és el running.

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

Comentaris tancats a És molt d’hora




Comments are closed at this time.