blog.cat d'en Pep

Cap dissabte és igual i sempre tenim fantàstiques sorpreses. Avui hem vist com els «mossenaires» convivien amb un entrenament amb, un bon grup de Sabadell on hi trobem amigues. Si, quan passem pels boscos de Can Deu ens barregem i tots plegats fem una estona plegats. Els «Slop Runners» , una gran colla d’una botiga esportiva de la co-capital que gaudeix de les virtuts d’entrenar en grup i amb els que esperem que repetirem l’experiència. Ha estat divertit i fantàstica la casualitat . Moltes gràcies per venir amb nosaltres

S’ha triat un circuït habitual, però que fet en aquest sentit era la primera vegada, amb aturada familiar a la font de l’Argelaguet, per fer-nos la fotografia de grup. Uns quants progressius per fer-ho més divertit i fer que els nostres cosos milloressin i poder provar-nos, molt seguit per bona part.

El reagrupaments imprescindibles a les cruïlles de camins, on anant i tornant aconseguim no aturar-nos, i fer costat a tot aquell que va a un ritme un xic més lent.

A l’hora de la fotografia destaquem al «mossenaire nou», en aquest cas era en Joan , i que hem enriquit la trobada amb noves amigues i amics dels Slop Runners i també destaquem la presència dels «mossenaires» habituals de California Sports que a més a l’endemà havien previst fer una cursa a Terrassa, que hores d’ara ja sabem que va ser un èxit, i que ens informaven de la seva celebració i d’apuntar-se fins al darrer moment, tant per córrer com per fer de voluntari. Alguns dels presents van poder-la gaudir.

Fotografia històrica, amb plena convivència amb dos grups que entrenen plegats: els «Slop Runners»

pero abans a la sortida i al nostre camp base, veiem com es prepara una festa que fan cada any, de San José. Ens miren bocabadats.

Veiem en Carles Junca, com després del primer progressiu en que ha acabar, fa de «mossenaire» i va cap endarrera. Bé Carles, practicant la filosofia mossenaire

Bones vibracions, amb en Javi Colado en primer terme i a la dreta el nostre «mossenaire nou» en Joan, al costat de la Gemma i seguit per en Juanjo al mig, i Carlos a l’esquerra

Cris, Ilde i Rosa, a punt de passar en bloc la carretera

moments de relax, que donen oportunitat a anar junts

En Sergi, anant amunt i avall

Si abans anava, ara tornava

Javi Colado, Jose Expósito, Casi Martin, seguits per en Jose Vandellós

En Xavi Miquel, amb la ma alçada que dirigeix una botiga on fabrica mobles, http://www.tremik.com i a més els fa ell mateix. Te un banner a a la portada

Aquesta recta ens encanta. Al bell mig del bosc i que permet provar-se de totes totes. Adoneu-vos la pràctica «mossenaire» d’anar amunt i avall. Tota una filosofia.

al mig el nostre «mossenaire d’honor» que va i ve

Moment impactant quan dos gran grups s’uneixen i continuen junts. La Isabel amb aquestes mostres d’eufòria. Una excepcional atleta, que a més és mossenaire.

Les zones perilloses tallem inclús el trànsit i passem en bloc

Imatges ja habituals del gran grup que tots formeu i que enriquiu com a projecte d»Entrenaments en grup»

i tancant el grup, la Mª José Merino, un puntal de la cursa de l’endemà http://www.californiasports5k.com i que va resultar un èxit en la seva primera edició

Les «Slop Runners», que imaginem que anaven ben extranyades en aquesta trobada

El nostre veterà Eugeni Guarch, el fruiter d’Ullastrell amb gorra blanca, que avui ens regala la seva companyia, al costat d’en José Expósito i en Juan Carlos


La Isabel, fent de «mossenaire» i arribant en el darrer moment, mentre acompanyava la cua del grup

Aquí vam demanar que els grup anéssim junts, i si veieu de verd i al centre tenim els organitzadors de la cursa del California Sports, en Jose, Emilio, Sergio i Mª José i que tots aplaudim

Vam aplaudir els dos fets: Slop Runners i Cursa Califòrnia i al mossenaire nou.

i qui ens va fer la fotografia al grup ? una guapíssima Slop Runner, amb posat seriós i que es va tenir d’enfilar a la barana de fusta. Gràciesssss a tots i a totes. Jornada història

de postal

Juanjo i Pau, encetant noves amistats

Miguel i Cris de Sabadell, amb la Lidia de Terrassa: un luxe

A punt d’entrar a la drecera del Torrent de la Betzuca

Un dia va venir un senyor que amb posat seriós, provava aquest projecte i ho feia venint expressament des de Vacarisses. Des d’aquell dia, un munt de vegades ens regala la seva companyia. Endevinant a un atleta exigent amb si mateix i amb una bona base esportiva, que ara gràcies al moment curricular mossenaire, tots coneixerem. Només tenim paraules d’agraïment per l’esforç de venir i de regalar-nos la seva amistat.

Mi nombre, Beni Varea. Nací en Almaden C. Real. Tengo 59 años. Vine a BCN
cuando tenia 16 años y siempre se me han dado bien todos los deportes que
he practicado, o eso creo yo. De pequeño y hasta que fui al servicio militar
jugaba al fútbol, como casi todo los críos. Terminado el servicio militar comencé
con el Taekwon-do; cinturón marrón (cinco años). Después me compré mi
primera bici de carretera, mi perdición. Lo he practicado durante 25 años.
He sido Presidente del Club Ciclista Ripollet y tengo el carné de Director
Técnico de ciclismo. He participado mucho en cursas de carretera y algunas
de montaña. Durante tres años lo que hacia es en el mes de Septiembre
ya la temporada de ciclismo muy avanzada, comencé a correr. Me entrenaba
con la RUA de Ripollet. Participaba en cursa de cross, 10 kms y medias
maratones, pues mi primera cursa de 10 kms, la Jean Bouin, hice un tiempo de
36,19 y en la media de Granollers 1 h 26 minutos. Esto me servía después
para toda la temporada de ciclismo; la verdad es que no se porque deje
de correr a pie, seguramente porque todos mis amigos hacían bici.
Y después de muchos años, en febrero/11, he vuelto a correr; soy socio
del Club Vacarisses Corre. En el mes de julio de ese mismo año conocí a
Sergio Exposito, actualmente mi mejor amigo, siempre entreno con el y
disfrutamos mucho juntos, participamos en cursa y siempre que podemos los
sábados salimos con los Mossenaires y lo pasamos muy bien. hay un buen
ambiente, la prueba es el gran grupo que cada semana hay, y eso es no
difícil, porque hay una persona detrás amable y discreta que es el gran
Director,

Gracias por todo Pep

Tweet

Entrenament amb circuit variat, amb predomini de llocs amples i apropant-nos fiA Vns a l’àrea de lleure que hi ha a Castellarnau, i on podem fer un traguet d’aigua si cal.

S’escolta la remor de la conversa entre la gent i ganes de fer trobada. Ens esperem i concloem una vegada més un entrenament agradable.

Avui hem vist a sortir el sol, amb uns colors brillants per les recents pluges, els camps molls i una atmosfera neta. El lloc de la fotografia que fem alguna altre vegada: de postal.

Molt agraïts pel regal de la vostra presència i dissabte us hi esperem per tornar a gaudir del projecte tan vostre.

L’Adrià Serra

I allò que deiem de la primera llum del dia; i per la nit tocava endarrerir els rellotges.


Al capdavant en José i l’Eva i de vermell s’estrenava una nova mossenaire, la Gemma i la seva parella de groc en Cisco

Al costat de la Gemma i en Cisco, l’Antoni Rubio

I tivant del grup en Nicolás, que avui serà el nostres «mossenaire d’honor»

Una vegada hem fet un traquinyol a Castellarnau, reprenem la marxa, al qm. 5, aproximadament amb la Quima i en Casi al capdavant

després de fer-nos la fotografia de família, hem fet allò que ens agrada: un nou progressiu a la recta de les oliveres, i aquí podeu veure els capdavanters d’aquest canvi. Marc, de blanc, Ignacio i Jordi, i allà més lluny en Javi Colado

Avuí tenim i crec que per primera vegada, en Jordi Fabra, que es retrata al costat de l’Ignacio, que son cunyats. En Jordi ara és un triatleta que ho fa molt bé i porta una bona colla d’anys competint a un gran nivell. En Jordi fa poc ha estat pare de l’Oriol. També ha vingut la Laura Fabra i el pare. Vol dir que quatre de la família corrent plegats.

quatre amics que han volgut fer-se la foto de record, el dia que en Nicolás és proclamat Mossenaire d’honor
José Manuel, Nicolás, Gaby i José Pérez

el 12 de febrer de 2011 la visita del presentador, Oriol Carreras i un càmera i jugador de rugby, en Txavu Filgueira de Canal Terrassa que fan possible el programa «Som Aquí» de tots els migdies, van venir a córrer per van fer un reportatge on en podeu veure al nostre mossenaire d’aquesta setmana. Doncs bé, aquest dia s’estrenava en Nicolás i surt al minut 4’18» del vídeo si el voleu veure. a
http://www.youtube.com/embed/k_fqXiqZPUA

També i gràcies a ell tenim la sort de que molts dissabtes ve el seu fill Adrià que corre com a mossenaire.

Ens diu en Nicolás:

Jo no sóc, cap Marathon Man, ni ultra runner, ni mig maratonià… , ni res d’aquest mots que avui hi ha miris on miris. Quan tothom posa en marxa el cronòmetre i observa com van caient les pròpies marques dia rere dia. Jo poso en marxa el pulsòmetre, per no passar-me de «voltes».
Corro, per intentar oblidar-me durant un temps dels mals de caps quotidians…
Corro per trobar-me amb mi mateix…
Corro per mantenir el cos actiu…
Corro per donar-me compte que no sóc de pedra però tampoc soc de palla,
Corro per observar el món des de un altra perspectiva…
Corro per tenir una part del temps per mi sol…
Corro per decidir a on vaig…
Corro per ha donar-me que sóc millor que uns altres però també per ha donar-me que sóc pitjor que altres…
Corro per ser feliç…!
Corro amb la gran família «Mossenaire».

Nicolás Serra

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Tweet

Una manera d’entrenar motivat és fer-ho ben acompanyat, i en aquests entorns del Vallès fan de bon gaudir amb gent amb la mateixa aspiració. Córrer, conversar, riure, suar, cansar-se i posar-se fort: no oblidem que entrenar significa condicionar el nostre cos per estar més preparat al futur i en aquest cas en la modalitat de córrer.Fer-ho envoltat, a més, es converteix en amé i unificar tants nivells atlètics, on venen autèntics ídols, cracks de l’atletisme que son ràpids al costat d’amistats que per ells és el dia fort de córrer, i a ritmes més prudents i millorar plegats.

Quan es proposen canvis, penseu que son voluntaris i que no cal fer-los, si no es vol. Es fa, a banda de fer entrenaments més divertits, que hi hagi per tothom motius de gaudir.

Amb aquesta prèvia, es proposava un entrenament que ens portarà per els ara camins asfaltats que envolten l’Hotel de la Mola i camp de golf del Prat i tot entrant per la part paral·lela a les casetes de la hípica, fem una recta que protagonitza en Casimir, i on ens provem a ritme alt.

Anem fins a un altre recta on quan sortim d’una granja, fem un nou progressiu i després de reposar un xic, en farem un de forta pujada i per acabar el de les torres elèctriques.

Ja als quatre camins, farem una pujada fermament prement les dents i ens dirigirem cap a la font de l’Argelaguet, on ens podrem refrescar i fer-nos una foto de recordatori d’una nova jornada plena de bones vibracions al costat de gent vinguda de molts llocs: Sabadell, La Garriga, Sant Quirze i com no Egarencs.

Mossenaires caminadors, han vingut i ens hem citat a la font per la fotografia: la Tensi, Anna estaven esperant-nos per tenir aquest bonic record.

Engeguem entrenament amb en David i Toni al capdavant

Però abans hi ha qui ve de casa corrent, com en

Carles Salmerón


en aquests moments en Jose Antonio encara no sabia que seria el seu dia: nominat «Mossenaire d’honor»

I en Pedro, que animat per un amic de la feina, en Juan, que és un mossenaire que avui no ha pogut venir, el que dèiem en Pedro s’estrenava i amb una força increïble, i molt en forma. No el coneixem, tant sols d’avui, però se li nota que fa temps que fa esport. Gràcies per venir Pedro.

I en Carles i en Rafa

I avui tenim la sort de tenir a en Fernando del Corral, l’Andrés Expósito i l’Antonio, cunyat del mossenaire de la setmana

Fernando, que ens te a l’agenda, per quan pugui combinar les seves obligacions familiars.

Baixant pel camí asfaltat



En Pedro tot seriós i preocupat pel que li podia esperar

I sorpresa!!! , la Rosa i en Xavi Miquel que ens el trobem per sort. Al triar aquest recorregut hem tingut la trobada i en Xavi Miquel s’ha afegit a l’entrenament


El darrera de l’hotel La Mola

I davant aquest grans atletes: en Casi i Juan, seguits per l’Andrés

frec a frec en Pau i en Xavi Miquel, que sempre posen notes d’humor a la trobada


I la carecterística de el reagrupament a la rotondeta de la hípica


José Pérez, que ja és avi i ens ensenyava als amics al seu net al facebook, junt amb en Fran

En Carles, un dels mossenaires més habituals al nostre costat, fent-nos sempre costat i discret com sempre

La recta de la hípica, on alguns hem fet un progressiu. No se segur si en Pedro s’ho ha passat bé. Sempre ens preocupa el tema de que tots gaudiu.

En Pedro

José Antono, Antonio i Joan que repeteix per segona vegada, després que diu que ens deia que havia vingut el dia del «Dragon Kan»

Andrés i Juan

amb l’Alberto, que deia: «me gusta un dia así relajado», i ha sortit a tots els canvis i confessava que s’havia cansat. Val a dir que està d’una forma magnífica enguany i que ens ho passem molt bé plegats, i més quan anem per la part de l’Ègara, que també ens agrada molt.

eiii, Antonio !!

Els amics d’en Miguel Moreno, i grup que conec, sobretot a en Pascual

bé: renyarem al Bisbalenc de la Garriga que no fa bondat, i s’ha apuntat als canvis, tot hi estar recentment operat del genoll. Però, bé: és metge i deu tenir els seus motius. Aiiii !! Masaguer !!

en Rafa em fotografia a mi i jo a ells

reagrupament per fer un nou progressiu

i de nou descans

progressiu en pujada, amb en Xavi Vilanova, també anomenat a corredors.cat «Orzo»

ara el moment clau: «Foto de Família Mossenaire». El Rafa dins va fent de les seves, retratant a la gent distreta

Espectacular: en ple juliol, amb curses per tot arreu, a una hora per molts molt matinera: «GRAN COLLA» gràcies a tots, tant els que ens feu el seguiment com els que ho feu possible.

Bé, ara ve la part un xic negativa: una persona molts estimada per tots, l’Anna Cos, ara te que estar sense poder córrer per un trencament que sortosament aviat serà història

L’Anna mostra el embenat que immobilitza la cama

pel davant i pel darrera amb la Teresa, que l’endemà feria l’Olla de Núria i grans amigues. L’Andrés i en Pau, també preocupats

I ara tocarà anar a esmorzar a fer plans de futur.

José Antonio ve fa temps a fer més gran el projecte, gairebé sempre amb el seu cunyat Antonio i li demanàvem que ens expliques alguna cosa d’ell. Molt modest, ens deia que no sabia massa que explicar, i de fet és molt interessant saber per ell mateix com ha tornat a córrer i com sempre te present els entrenaments en grup. Estem molt contents de poder compartir aquesta estona amb tots dos i per molts anys puguem fer el mateix. Gràcies, José Antonio.

ens explica en José Antonio:

Hola Pep soy José Antonio como ya quedamos te envío una pequeña biografía mía, deportiva claro jejeje
Mi nombre es José Antonio Pinto . Nací en Terrassa hace 52 años. Desde que tengo uso de razón he practicado algún deporte, por decir alguno, frontenis, squasch, judo, padel, btt y por supuesto correr. Tuve un parón con 39 años coincidiendo con el nacimiento de mi hija. A los 7 años me hice socio de un gimnasio a lado de casa y en menos de un año ya estaba corriendo otra vez. Al poco tiempo me enteré de que había un grupo de gente que salían a entrenar todos los sábado desde Torre Mossèn Homs y la verdad es que fue una experiencia muy buena y yo personalmente aconsejo a todos que vengan a probar.
Por lo pronto solo corro cursas de 10 km el tiempo esta entre 44´y 46´ esta temporada me gustaría correr algunas medias haber que tal

Bueno no doy mas la murga nos vemos en Torre Mossèn Homs. Hasta pronto y muchos KM para todos

Tweet