blog.cat d'en Pep

Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l’entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d’aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.

Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.

El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l’hem fet a l’inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada. El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l’agenda, posa-hi «Mossenajar amb bona gent» . Precís instant en el s’iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo Els nostres «Mossenaires Sabadellencs» Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d’aquest entorn meravellós Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l’esquerra amb ulleres l’Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda «La Casa de la Pradera», i ben bé que els capdavanters han d’atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d’avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. Quim, Eva i Fernando Joan, seguit per en Fernando Miquel, Maria i nous mossenaires Maria i nous mossenaires Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n’havia caigut una de bona Avui el nostre amic amb la Samarreta «Dale Caña», va donant canya si, acabem de mullar-nos força Enrique Nilo, s’ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l’Anna Cos i la Maria

Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.

Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d’honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s’ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.

«Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l’atletisme coneixeu, sabent que m’agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d’aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d’una hora d’esport en molt bona companyia. A dia d’avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d’hora i mitja corrent per asfalt m’he adonat que lo meu és la muntanya i m’estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m’emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l’atletisme. Com m’agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. Ens veiem dissabte que ve.»

Tweet

Tags: Can Bon Vilar, mossenaires, pep moliner, Terrassa

Avui hem de començar demanant disculpes i això vol dir que els «entrenaments en grup» a Torre Mossèn
Homs no son encara perfectes.

Sense entrar en detalls, no ens hem adonat que a la recta on hem fet el progressiu un extrem ha cregut
que l’altre no retornava i ha continuat i hem arribat en dos o tres grups i el que subscriu pensava que
anava l’últim, com vol i no ha estat així; per la qual cosa si algú s’ha sentit malament a l’entrenament
d’avui, ens sap greu i reiterem la nostra sol·licitud de disculpes.

Anant una mica amb l’entrenament i sense voler avorrir-vos, es va decidir començar baixar al torrent de
Gotelles, que ens meravella i al que només baixem a les èpoques de bonança climatològica i en sentit
sud, és a dir de baixada. Això comportarà una forta pujada que farem servir per posar al nostre
organisme al límit, amb la pujada que farem amb potència i que ens servirà per esbrinar si estem bé. Val
a dir que la fotografia de família ha servit per reposar i tots feu molt bona cara.

Agraint la vostra comprensió i que es fa el més bé que es pot i es sap: el repetirem per fer-ho bé, jeje

Després de moltes setmanes de veure aquest camps amb una verdor esplèndida, avui veiem aquestes bales
de palla que donen la benvinguda a l’estiu

avuí entre nosaltres: la Bea, una entusiasta del grup

I l’Albert que a mitja setmana ens enviava una fotografia retratat a Frankfurt vestit de Mossenaire
i proposava fer una nova secció «Mossenaires pel món»

I els tres Ègaramossenaires, que entrenem els dimarts i dijous, en Jordi,
que després de moltes setmanes de no poder córrer ara hi torna, l’Agustinjr
que feia molt temps que no venia i avui portava a l’amic Ricardo i en Juli

L’Andreu creuant-se amb altres corredors amb els que compartim espais

Els germans Expósito, al capdavant del grup

Fran

Bea, Lluís, Diego, seguit per en Joan, Lidia. Sílvia

Ricardo, de mossenaire i mocador al cap, el dia de la seva estrena.
Al costat de Wester i Juli

Agustinjr i Carlos,

segur que se’ns ha posat «palla a l’ull» i per això no ens hem adonat que el grup es dividia

i baixem amb els nous mossenaires cap al torrent de Gotelles

Pasqual, que sabem que ja torna a estar millor, seguit per en Diego

Lídia

Bea

Silvia

Mossenaires nous

I passem per on havia el pantà de Ribatellada

Diego i Joaquin, seguit per mossenaire d’honor, en Pere, que a més s’estrenava avui

moment històric, únic i irrepetible

Els que han fet el progressiu més ràpidament
intants després el grup s’ha dividit en aquest punt i mirarem que no ens torni a passar.

I la colla que han caminat, Casi, Rosa i un nou mossenaire

Fa cinc anys uns bons amics, en van voler batejar a la meva estrena en un 3000 de muntanya, en Jordi Viñeta i l’Albert
Ureta. Doncs bé, aquell dia sense saber ben bé qui era tinc el luxe de conèixer a un matrimoni, en Pere i la Dolors, que entre les
seves aficions, l’Alta Muntanya. En un primer moment vaig pensar que anava acompanyat de persones molt assenyades i que no podia
córrer perill. Res més lluny. Assenyades en son un munt, però que no podia córrer perill, anant per aquest indrets del mon i certament
els hi encanten els grans reptes i vaig passar algun moment en que no les tenia totes. He trobat la crònica aquí i fotografies del dia
amb el que vaig conèixer en Pere
Salvador, que ara se’ns presenta a tots pel dia que es fa mossenaire i t’agraïm molt que hagis pensat amb nosaltres i t’esperem ben
aviat i tantes vegades com vulguis. Què sàpigues que en Jordi Viñeta m’està buscant un 3000 amb una cresta amb baranes i escales
elèctriques. Gràcies Pere..

Hola Pep:
La veritat es que no he fet res per ser mossenaire d’honor, només he vingut a córrer un dia amb vosaltres i no ser quan podré tornar.

M’agradat molt i ho he passat molt bé. ( i us prometo que tornaré amb la Dolors quan es recuperi de la operació del menisc)

Em pensava que era només muntanyenc, vaig començar a correr per poder estar «en forma» per fer rutes i cims per la muntanya;
caminades de 10-12 hores i desnivells de 1700- 2.000 mts. en un dia, ( com quan vam fer junts els cims Veteranos 3.125mts. i Gemelos
3.160 mts.).
Ara amb el temps tinc el cor dividit entre córrer ( perquè això enganxa) encara que no corri gaires curses i la muntanya ( trekkings,
alta muntanya, escalada ) i fins que el cos aguanti no penso deixar de fer ni una cosa ni l’altre.

Una abraçada
Pere Salvador Rovira

Tweet

Avui la persona que està darrera aquestes lletres, posades darrera l’una de l’altre, no sap pas com fer un crònica curta, per què hauria de fer mil agraïments i no pas fer-ne un de petit i escarit i genèric d’aquells tan suats de «gràcies a tots».

Com que no us vull avorrir a la tropa i, segur que ho faria, ho resumiré dient me’n adono que del projecte d'»entrenament en grup» molts creieu encara molt més que jo o tant com jo, i segur que sou absolutament molt més responsables que passin els anys i la família creix i s’estima. La família «mossenaire» te molta gent que vetlla per què l’invent, que hores d’ara segurament és únic al món mundial, te a persones com l’Anna Cos Morera i tants amics que la tenen com amiga, germana, muller, mare, filla i d’una família que traspua bondat, i que saben que te un cor molt gros, com la de qualsevol atleta que fa anys que es passegi per l’atletisme de fons, com ella fa. No en se detalls, però segur que us ha anat dient que avui a qui escriu se li tenia de fer una sorpresa, i de us podeu imaginar que me la que m’heu donat. Bé, ara ja puc dir que vaig tenir un un bon ensurt i que us renyaria, per què no soc ni molt menys mereixedor de tal honor. És més, tenia a gairebé tothom avisat que no volia ni regals ni sorpreses, que soc molt tímid i aquestes coses em fan posar vermell, quasi tant com la gorra que tinc costum de portar des de que tinc us de raó «atlètica».

Agraïments forts i grossos a tots i cadascú de vosaltres, tant els que heu vingut com els que hi volíeu estar, com els que heu aconseguit fer que gràcies a aquest invent la vida és més interessant i divertida. Una cosa tant senzilla com és quedar per córrer plegats tots els dissabtes és per mi, hi ho dic carregat de sinceritat, totalment vital.

Les persones tots sabem identificar les amb les que ens hi trobem bé i es per això que entre tots vosaltres he trobat aquest caldo de cultiu on han nascut i neixen històries de tot tipus, i la majoria bones històries i tot gràcies a aquest invent amb el que hores d’ara ja no sabria passar i és el de poder-vos veure molts dissabtes.

Bé; no és que em faci especial il·lusió fer cinquanta-anys. si fos a triar, preferiria vint, però he tingut una vida amb molts moments feliços i el del dissabte en va ser un: però no m’ho torneu a fer que aquest projecte no es cosa meva: jo tan sols faig fotos i escric un diari atlètic i no te cap més mèrit.

Que amb salut tots continueu les vostres vides amb molts projectes i que si pot ser la majoria s’acompleixin i que amb l’excusa de córrer puguem continuar mantenint aquesta relació. Mooooltes Graciesssssss !!!

Avui el cel amenaçava pluja i la idea era fer la fotografia al començament, per si la cosa es complicava: i, clar que es va complicar: jo no sabia res del que m’esperava

La llarga fila de persones que trien entrenar en grup

Després del primer progressiu ve el segon re-agrupament, per continuar tots plegats pel tercer progressiu

Mª José al capdavant del segon progressiu

Beni i Carlos, aprofitant el ritme i la bona conversa

i després de deixar l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, anem a la recta on podrem fer una nova prova d’alt ritme

i ara toca anar amunt i avall recuperant-nos i re-agrupant-nos

de vermell, en Joan que es va estrenar fa poc com a mossenaire

i en Carles Junca, ens porta al seu bon amic i avui ja mossenaire nou, que esperem repeteixi: crec recordar que Xavi. Quan porti un any entre nosaltres… segur que si

En Lluis posant-se bé el casc

En Miquel, Joan i Manolín:

I un bon record amb la Marta, que s’estrena en entrenaments de 10 quilòmetres, i fa poc va fer la seva primera cursa pels carrers de Terrassa a la Cursa de California Sports.

Aquí encara no tenia ni idea del que m’esperava, tot i que Manolin m’ha pres la càmera

gent aplaudint i músca dins del cotxe d’ent Toni del Moral

En Toni amb la música del per molts anys a tope

genoflexió fins a terra per tothom que m’ha dedicat aquest dia inoblidable

l’era de Torre Mossèn Homs, gairebé se’ns queda petita per tanta barreja de sentiments.

un pastís excepcional. Un corredor omplert de xocolata, boníssim amb dues espelmes amb un 5 i un 0 , al capdamunt una gorra comestible de color vermell. Impressionant, original i emotiu

I un corredor amb gorra vermella: guauuuu !! i tan ben acompanyat d’aromes d’amistat

La meva beguda favorita: cava, amb amics

Prop de l’Anna, veritable protagonista i promotora d’amistats, entrenaments i sobretot, estada darrera d’aquest aniversari, junt amb la seva família i tots els que li heu seguit el joc. Només tinc que paraules d’agraïment per vosaltres, si prometeu que no ho fareu més.

el metge, en Julio José Navaz, que a part de ser una persona excepcional, ha portat moltes vegades a un ritme precís per millorar marques a competicions. Molt agraït que hagis vingut, com tots, està clar.

Eva Cantero ens regala les seves fotografies

Crec que aquest dia es suma a aquells que son més importants de les notres vides i sobretot: per què no en soc mereixedor de tantes atencions. Tal com us vaig dir: sou la meva família.

Abans de sortir l’Anna ens ha comentat que ha vingut un familiar seu, un cosí, d’Alacant i que a més està aquí i ha ve a córrer. A l’hora de la fotografia de família de família ho destaquem i no trigo ni cinc minuts a demanar-li si vol ser el «mossenaire d’hornor» al que sense dubtar-ho, diu que si. Diríem que serà el nostre «Mossenaire Alacantí» . Ja veureu que com d’interessant és el que ens dirà.

Soy Marcel de Alicante y tengo familia de Terrassa . Me alegra un montón haberos conocido y haber pasado una mañana fantástica corriendo por las montañas de
Terrassa a vuestro lado . Soy aficionado y practicante de deporte desde «toda la vida» , y siempre me ha gustado salir a correr , y dentro de las posibilidades , hacerlo en contacto con la naturaleza , en Alicante tengo la playa y montaña, pero correr por estas montañas tan verdes , con tanta gente , y con ese espíritu tan deportivo y social tiene un sabor especial.
Actualmente estoy estudiado INEF, y desde esa perspectiva , me parece una idea fantástica y super enriquecedora salir a correr en grupo , independientemente de la edad , estado de forma , federado o no en algún club etc.. y poder hacerlo de manera conjunta y con un ambiente tan lúdico , es lo que denominamos en nuestra jerga «deporte para todos» , está teniendo una gran aceptación en la sociedad y pienso que va ir a más , espero poder tener mas «escusas» como comuniones y bautizos para volver a correr y disfrutar de un precioso sábado con tan buena compañía y tan fantástico lugar.
Animo a todo el mundo que pruebe con esta manera de disfrutar del fin de semana .
Un saludo con mucho cariño de un «mossenaire » de Alicante.

Tweet