maig
30
2018
moliner
Ha estat un entrenament de quasi 10 quilòmetres en poc més d’una hora i que aquesta vegada hem tornat a anar de Terrassa a Sabadell, tot passant per la font de l’Argelaguet amb fotografia de família a Sant Julià d’Altura, on farem els reconeixements a tots i en especial a l’Anna Duran, Mossenaire d’Honor del 2017 i en Gaby, que va finalitzar una prova duríssima de 185 quilòmetres el darrer cap de setmana.
El recorregut que podeu veure a la xarxa , i encara que volíem fer una fotografia a un arbre, especial: ens l’hem saltat i el vídeo que fem cada setmana també. Us deixem reposar.
Bé, si voleu, ens tornarem a veure dissabte i, volem veure’t amb nosaltres. Vine
I qui és la nostra flamant portadora de la bandera?
Anna Duran Portarà la nostra bandera «Mossenaire»
Anna Duran al costat de la Txell i l’Inma
Sortim amb l’Anna, Guille, i Nicolau
Toni, Xavi, Jordi, Joaquin, Diego
Manuel, Santi, Carlos, Antonio
Miguel, Albert
Carlos, Sebas, Inma, Pepe, Joan
Anna, amb la bandera, Guille, Txell, Toni
I amb l’Anna, al capdavant, i seguida pel Manuel, Montilla, Antonio, Nicolau
Santi i Carlos, seguits per l’Albert, Conxa, Francesc
I seguim amb l’esplèndic vermell de les Roselles i «Mossenaries»
Reagrupant amb en Jordi, Anna, Inma, Txell
Passant per la font de l’Argelaguet amb l’Anna, Fernando, Xavi, Joan
En Jordi i en Xavi refrescant-se
En Manuel ens ensenya una alternativa al camí habitual
En Joan ens segueix
Ja ve la cua, i els que l’han anat a buscar. Gràcies!!!
Estem molt seriosos, ehhh !!! 
Sebas amb en Diego
Javier amb en Francesc
Miguel i amb en Toni, que ha anat a la cua
Joaquín Izquierdo al mig de la frondositat de l’herva
Hem descobert un pas zebra que quan toques el botó, immediatament es posa verd pels vianants mossenaires i en Javi, farà el toc magistral
Ara que està verd!!!
Anna, Xavi, Anna
Desplegament banderil
Tensem la bandera?, vinga
Aniversaris a Mossenaires el mateix dia de la setmana i mes, però d’anys anteriors i tenim la sort de que avui ha vingut l’Anna Duran i ha dut la bandera.
Anna, Felisa, Miguel, Natalia, Albert
Barto, Xavi, Ramon, Oscar. Felicitats!!!!
I la nostra felicitació, Anna
Aplaudida per tothom.
L’Anna va ser la nostra flamant Mossenaire, l’any 2017 [url=——>;; link
L’Anna va ser la nostra flamant Mossenaire, l’any 2017 [url=——>;; link
I el nostre reconeixement a en Gaby que va fer…
Una llegenda de 185KM
Gaby: Enhorabona!!!
Felicitats Gaby!!
Foto a Sant Julià d’Altura, amb un munt de bones vibracions i fent una vegada més un entrenament en grup a Torre Mossèn Homs. Gràcies a tothom i tothom hi és benvinguda i benvingut. Animeu-vos
I davant la Conxa i en Francesc, l’Anna retorna al sac la nostra ensenya
I darreres fotografies al camp base de Torre Mossèn Homs
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, Terrassa
maig
23
2018
moliner
Farem allò que els dissabtes molts ens agrada: córrer i entrenar en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs. Anirem a fer un circuit clàssic, d’aquells que surten de Terrassa i van al bosc de Can Deu de Sabadell. Allà farem uns quants corriols i veurem un carro engalanat de flors i portant la verge del Rocío, com és tradició de fa anys.
L’ambient que es respira és de primavera, i tot i que avui no som massa colla, fem un recorregut en el qual ens sentim gratament acompanyades i acompanyats.
El nostre nominat i proclamat Mossenaire d’honor, ens va conèixer per casualitat en una conversa de fa anys i és en Joan Solé i ens fa augmentar amb amics que fan gran aquest nostre projecte.
Hem anat fins al pàrquing de Can Deu, on ens farem la fotografia de família en un lloc on més d’una vegada ens hi havíem aturat, però avui ple d’herbes. Però no conta el lloc, sinó els que hi éreu, per tenir aquest record.
Esperem que hàgeu gaudit i ens tornarem a veure aviat. Gràcies a tothom!!
En Joan Solé-Pla és el nostre nominat i ens fa il·lusió
Enhorabona, Joan Solé-Pa
Amb els nostre agraiment, tenim un nou nominat.
l’ Òscar Sànchez serà el nostre bandera. Gràcies
I engegant el crono/gps, comencem amb la bandera a l’esquena
La Mossenaire de Martorell, la Conxa Cumellas
[img][/img]
Albert Perpinyà seguit per la Núria i la Isabel
Eva, Juanjo, Manuel
Sebas, Oriol, Jordi, Fran, Guille
Conxita, Guille, Carlos, Santi, Xavier
Joan, Quim, Nico
Mmm!!, ens hem passat de llarg, i tornar enrere, ejeje
ja ve la cua
Reagrupant-nos
Isabel i Núria
Nous reagrupaments, després d’una bona recta
Manuel Ales ens explicava que sol passejar per aquí i que com veia que el camí s’estava espatllant, va posar branques per refer-lo i sembla que ho ha aconseguit
Manuel Ales ens explica com va refent el camí
Manuel Ales ens explica com va refent el camí i l’Albert en pren bona nota
Montilla, Sebas, Carlos, Juanma
En Joan
Els polens d’aquestes èpoques, be sembla que hagi nevat, per on passa la Conxa i l’Albert
Al parquing de Can Deu, am la Mola al fons
L’Albert, que molts vegades ens protegeix tallant el trànsit i ens ajuda amb vídeos ben xulos
Isabel i Guille
Conxita i Carlos
JuanMa, Conxa
Óscar, amb la bandera, i l’Eva, que també ens ajuda a fer fotografies.
I ara veurem les peripècies per enfilar-se a la pared
ara l’Oriol
Ara la Isabel
Ara la Núria
Ara la Conxa, que la Isabel li dóna la mà i la Núria sembla que digui «ai, ai, ai!!»
En Guille ja és dalt, i ara toca el Quim, diria, que no pujarà
I ja tenim el desplegament.
Aplaudim als Mossenaires d’honor, han estat tal dia com avui i d’altres anys a un dia de maig com el que vivim
Montse, Jordi, Mari, Maria José, Enric, Juli, Joan, Rul i Quim. Felicitats!!! i per molts anys!!
i toca la proclamació a «Mossenaire d’Honor»
En Joan Solé-Pla, a punt
Enhorabona, Joan
En Joan ens explicarà al final de la crònica la seva història
Joan Solé-Pla, Mossenaire d’honor
Ben aplaudit per totes i tots
I la foto de família d’un 19 de maig de 2018, on hem fet un entrenament dels clàssics i en bona companyia. Gràcies a tothom
Toca baixar, que també és complicat
La Núria ajudada per l’Eva
I a Sant Julià d’Altura, veiem aquests bous que portaran un carruatge en motiu de les festes de la Virgen del Rocío
La Virgen del Rocío, amb el carro de la Hermandad Pastorcillo Divino
I la Conxita fa estiraments sota les fulles d’aquestes moreres
L’Óscar segueix transportant la nostra bandera
I quan arribem al camp base, tenim la sorpresa de trobar-nos a en Pau Sust
I la darrera foto al camp base, i si voleu veure com l’hem fet, podeu mirar el vídeo
Nico,
Joan, Conxa, Jordi
Amb el Mossenaire d’honor
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran
Fa uns anys, quan treballava al Califòrnia, va venir en Joan amb la seva muller, d’Avantgrafic que conec bé, i li vaig parlar d’aquest projecte i tal com descrius et va quedar en algún racó del teu pensament un dia formar-ne part, i ja has vingut vàries vegades i avui tant jo com les teves noves amistats, et coneixeran gràcies al teu escrit, i del qual et vull agrair de tot cor. Enhorabona!! i felitats. Per molts anys!!!
Mossenaires, sou tota una troballa! He vingut quatre vegades i ja em sento entre gent amiga. Porto molts anys corrent pel meu compte només pel plaer de córrer i ara, tenia ganes de córrer amb colla. Necessitava un canvi, conèixer gent amb aquest «vici» que fa que ens llevem d’hora per sortir a córrer, faci fred, calor, plogui o fins i tot nevi.
Pep, vàrem coincidir potser fa 4 ó 5 anys, tot comprant unes sabatilles per córrer. Aquella trobada va quedar guardada en un raconet del meu cervell i, al cap del temps, just aquest any 2018, ha despertat fent que estigui aquí!
Com que m’han dit que m’he de presentar, us explico la meva vida de corredor, un corredor que no ha buscat mai res en el córrer que no sigui, l’autosuperació i gaudir del plaer de les sensacions associades a aquest esport. Unes sensacions que no cal que us les expliqui perquè segur que les heu experimentat i estarem d’acord en dir que són fantàstiques.
La meva història de corredor comença quan corria l’any 1991. Aquell any m’havia apuntat a un gimnàs a fer musculació amb la idea d’arribar a tenir un «cuerpo Danone» (segur que recordeu els anuncis). Però ben aviat vaig veure que allò no estava fet per a mi. El volum necessitava moltes hores i esforç. Ben aviat la sala de musculació em va començar a semblar una sala de màquines de tortura de la Inquisició. Vaig començar a fer una miqueta de volum a les espatlles però veia que em cansava de caminar quatre passes. I a sobre em van dir que, tot el que aconseguís de volums, si ho deixava, passarien a ser «volums caiguts», per dir-ho d’alguna manera suau.
Aleshores, per què no provar de córrer? Va ser així com vaig començar, primer corrent pels carrers de Terrassa i després pels voltants de la nostra ciutat. Mai em vaig preocupar per fer marques, ja que la gimnàstica i l’educació física des que anava al cole sempre m’havien anat fatal. Per què ara m’havia d’anar bé? Tan sols volia córrer pel plaer que experimentava i que segueixo experimentant.
Com que treballo a Girona mai em vaig plantejar agafar-me més en serio això del córrer. Mai em vaig plantejar apuntar-me a cap equip. Per què? Per a no poder anar als entrenaments? Per a no poder complir amb el compromís que suposa fer una activitat en equip?
Però vosaltres Mossenaires sou diferents. No demaneu res i oferiu molt. M’encanta llegir el principi del lloc web on en Pep posa les fotos i el resum de la jornada. Ja sabeu el que hi diu, però com que m’agrada, us ho comparteixo: «la finalitat de crear un ambient que propici fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l’amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d’on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s’agraeix compartir aquest espai amb persones afins».
Encara he vingut molt poques vegades però estic molt content d’estar aquí. Amb vosaltres puc fer el que he fet sempre, córrer per córrer. Però ara que he començat a conèixer-vos, al plaer de córrer per córrer hi afegeixo el de fer-ho en bona companyia. Per molts anys a aquesta iniciativa!
Tags: Amistat, atletisme, córrer, correrxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, Sabadell, Terrassa
maig
16
2018
moliner
El Dinosaure que va crear en l’escultor Roc Alabern, és un lloc on Mossenaires hi anem un parell de cops l’any, i avui ens ha vist de nou com ens posàvem prop de les seves urpes. Al matí fèiem una petita endevinalla del tipus «tocarem ferro» i és per dos motius: estrenàvem circuit passant prop de les vies del tren i anàvem a visitar de nou el nostre «Dinosaure Mossenaire»
Sempre hi ha anècdotes i algunes poden ser que, hem tingut al nostre «Mossenaire descalç», en Toni.
També agradable trobada del Mossenaire Carlos Salmerón.
En Javier baixa de casa un moment, per veure’ns passar i retratar-se i deixar la seva empremta.
Ens agrada destacar els que van ser proclamats Mossenaires d’Honor, tal dia com avui, la mateixa setmana i mes, però d’anys anteriors i avui teníem a l’Albert, que ens ha fet els honors de dur la bandera. Gràcies
Ens fa molta il·lusió tenir una Mossenaire d’Honor com la Mari Carmen, que al final d’aquest escrit ens explicarà amb qui tenim la sort d’anar: amb ella.
A la tornada i els uns han seguit rectes i els que veníem més endarrerits ens hem refrescat a la font de la Grípia i per tot arreu i durant tot el recorregut, hem gaudit d’uns paisatges ben verdosos i camps de roselles fantàstics.
En definitiva: una nova pàgina de la història i un gaudiment al vostre costat. Moltíssimes gràcies!!!
I tenim una nova nominació. La Mari Carmen
Mari Carmen nominada a Mossenaire d’honor
Mari Carmen, Marga, Anna, Inma, Txell
I sorprenem al nostre bandera, que alhora celebra haver estat Mossenaire d’Honor el 2016, l’Albert Perpinyà
I al capdavant la Marga i en Miguel.
En primer terme, en Toni Cortés, que és el primer Mossenaire que té per costum córrer descalç
Albert i Xavi
David i Andreu
Carlos, Fran i Paco
Parellassa fantàstica: la Rosa i en Xavi
L’Eva
Un bon reagrupament amb la candidata a Mossenaire d’Honor, la Mari Carmen
Rubén, Andreu, Diego, Mari Carmen, Marga
La Mari Carmen, al costat d’en Manuel
En Paco sempre el veiem de bon humor
En Nico, que ja ha vingut tres vegades i sempre que s’ho passa bé, i l’hem conegut per l’strava. Benvingut
Montilla i Miguel al capdavant
L’Eva i en Carlos
I la bandera ben portada per l’Albert
I cap a la cua
Amunt i avall de Mossenaires
En Toni que té com a costum a córrer descalç, amb les sabatilles minimalistes
Contxita, Paco i Olga
I els amics que han anat a la cua
Miguel, Carlos, Montilla, Joan, Paco
Inma, Olga, Txell, Núria
Marga, Marc, Rubén
Amb en Carlos i alegrant-nos de veure’l
En Toni gaudint d’una manera de córrer.
Toni ha trobat en el córrer descalç una manera de fer-ho gaudint diferent
I bons reagrupaments
I no li espanten ni les pedres del tren, a en Toni
Estrenant nou recorregut i a tocar de les vies
Estem anant pel camí vell de Terrassa a Sabadell i aquí hi ha un punt d’informació
I el Manuel tocant Ferro
Sorpresa maiúscula de l’Albert, davant en Joan: La Bandera!!!!
I ja la tenim estesa
I la Txell ens fa una foto del grup, on hi surto jo. Eiii!!
I ara llegirem als Mossenaire d’Honor
Angel, Albert, Guillermo, Jordi, Marcel, Toni, Martí, Joaquim, Andrés
Enhorabona!!! Felicitats!!!
I tenim la sort que el nostre bandera, és qui va ser Mossenaire d’Honor, el 2016. Felicitats Albert!!!
Albert Perpinyà a punt de rebre el nostre aplaudiment
Ets gran!!! Albert!!, gràcies per fer el projecte bo amb la teva ajuda
Albert, per molts anys!!
I ara proclamarem a la nostra fantàstica Mossenaire d’Honor
La Mari Carmen
Proclamada Mossenaire d’Honor!!!, felicitats!!!
I quan en Jordi m’apropa a la Txell, no sabia per….
I resulta que ens canten el «cumpleanys feliç» als dos
Gràcies, noies i nois i també felicito a la Txell, que fa els anys pel maig com jo
Ens estan cantant el cumpleanys feliç.
La Txell em va fer adonar que sempre que venim a veure el «Dinosauri Mossenaire», sempre dic que venim dos cops l’any. Es veu que ho deia sense adonar-me’n i ara si que ho dic i en té una altre patentada que és «Si m’ajupo no m’aixeco». També recordo que quan gairebé no la coneixia li vaig preguntar el nom i em va dir: «Recorda’t de la patrona d’Andorra. Algú sap com es diu?
I una vegada més estem amb el «Mossenaire Dinousaure», un lloc que ens agrada. Que hi anem dos cops l’any. Gràcies pel seguiment!!! per molts anys!!
Que us sembla!!!. Admirable!! Molt bé Toni!!
I com passem prop de cal Javi, ens bé a veure i el retrarem al costat de l’Eva i el Diego
Mari Carmen al costat de la Marga
I en Miguel
Passem pel barri de Torresana
Ens refresquem una mica a la font de la Grípia
En Marc també es refresca
En Santi es refresca amb l’aigua de la Grípia
En un lloc tan bonic, amb les nostres noies
Maga, Anna, Mari Carmen, Inma, Txell, Olga, Núria
I ja estem al camp base i fem la darrera
Txell, Anna, Mari Carmen, Marga, Núria, Eva, Inma
És una sort que tinguem tantes amistats comunes i que puguem compartir i anar-nos coneixent gràcies a aquest invent del córrer i és un luxe tenir-te, Mari Carmen i ara llegirem, amb interès el teu escrit per saber de tu. Fantàstic tot. Moltes gràcies i per molts anys!!!
¡¡Hola a todos!!
Siempre me ha gustado hacer algo de deporte, para estar bien física y mentalmente, empecé con clases dirigidas en un gimnasio aunque no tenía muy claro qué clases hacer porque no encontraba motivación en ninguna, hasta que conocí el spinning el cual realicé durante algunos años y me sentía cómoda practicándolo.
Hace unos 5 o 6 años tuve mi primer contacto con el mundillo runner, a través de un familiar. Me animé a entrenar, incluso llegué a hacer mi primera cursa (Santi centellas) y poco después también la cursa de la Mercè. Al no tener una constancia en los entremos realmente no disfrutaba del correr, necesitaba algo más, una motivación y vaya si encontré esa motivación…. jajajaja
Un día que fui a entrenar por vallparadis, me topé con un grupo de chicas (Anna Cos y compañía ) y a partir de ese momento todo cambio. Empecé a salir con ellas todos los martes, ¡no me perdía un entreno por nada!, empezaron las cursas, pero esta vez disfrutadolo de verdad. Empezando por las de 5km y hasta llegar a hacer una media maratón, una cursa de 21km, una cosa impensable para mi, un auténtico reto personal (La Behobia y la Mitja de Terrassa).
Si os soy sincera, aunque sigo haciendo alguna cursa, estas han pasado a segundo plano, porque ahora disfruto mas con un buen entreno por la montaña, rodeada de mis compis de «et seguim» compartiendo buenos momentos juntas/os.
Al final con lo que me quedo es que ¡CORRER ME HACE FELIZ!, porque me siento bien conmigo misma, porque he hecho cosas que pensaba que no podría hacer, y sobretodo, porque he tenido la gran suerte de conocer a grandísimas personas.
Ahora llego a Mossenaires de la mano de algunas amigas, las cuales me han tenido que dar un pequeño empujón, para que me decidiera a venir. Les doy las gracias a todas por ello. También darle las gracias a Pep por hacerme partícipe de este grupo, en el que estoy segurísima que me sentiré súper bien.
¡Hasta el sábado Mossenaires!
Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, Terrassa
