Archive for the 'Competicions' Category

gen. 13 2011


Cros de Banyoles – del circuit Gironí

Filed under Competicions,General

Penúltim cros del circuit Gironí a l’Estany de Banyoles al Parc de la Draga.
Avui anava per primera vegada a córrer per un lloc idíl·lic. Més ben ambientat no podia estar. Envoltat de bells paisatges que aviat enyoraré donat que la temporada està a punt de tocar a la fi. Estic il·lusionat amb la meva desena posició que vaig festejant setmana darrera setmana. Conec visual-ment alguns dels veterans i se més o menys el lloc que puc ocupar. També se que tampoc puc jugar-me lesionar-me i hores d’ara he anat a tots ells i no tinc cap símptoma de lesió. És més, aquest proper diumenge debuto a la temporada amb mitja i ho faré a la meva ciutat, i el temor de patir algun cruiximent muscular el tinc.

Als primers compassos del cros, encara prop  de corredors que normalment sempre tinc al davant,  En aquest cas  duc en Francesc Torner i més avançat una nova amistat que vaig poder xerrar una bona estona,  (noi de groc) en Manel Anton. M’ha explicat coses molt interessants i una filosofia de vida que m’ha encantat. A més hes nascut el mateix any que jo.


el ritme final em va sortir a 3’46 el qm., i aquest companys de cursa van passar-me, encara que una bona estona vaig anar amb el xicot de lila, fins les darrers moments que no vaig gosar prémer l’accelerador

les vistes som impressionants. Un plaer córrer per aquests indrets.

amb aquest noi vam fer una bona estona i a més ens ajudàvem i van haver-hi detalls agradables i gentils.

algun revol ell anava per dins, algun altre hi anava jo. En algun lloc perillós, com ara unes tanques, ens avisàvem

en algun moment semblava que jo anava més ràpid, però aviat va trobar un amic de club i llavors vaig anar ja sol, per darrera d’ells dos. L’un era de la meva categoria i va entrar sis segons abans.

per passar per un lloc que hi havia un pont de fusta, van posar una catifa taronja, sobretot per qui duia sabatilles de claus, cosa que no vaig fer, precisament per aquest motiu. Hi havia un altre lloc igual en un altre punt.

ja quan vaig veure que duia força avantatge amb els que en venien darrera i sense voler disputar amb els del davant, vaig relaxar-me un xic, tot gaudint de per mi unes velocitats fora del comú en mi.

aquesta diferència era la que tenia i vaig conformar-me, donat que aquí quedaven poc més de dos-cents metres

La meva fotògrafa favorita, que avui m’ha acompanyat i que hem passat una jornada agradable acompanyats per en….

Nuck, que s’ho ha passat pipa i també s’ha fet un fart de córrer

I a més, ha lligat amb uns congèneres.

I el colofó, entrar el desè i recollir una medalleta de mans de les autoritats. Sempre és emocionant dur cap a casa un petit reconeixement, tot i ser un corredor tan modest i lentot, que al desè li donin aquesta distinció és molt gratificant

Us ben asseguro, amics que em llegiu, que des d’aquí dalt es veu tot molt bonic . l’home que tinc al costat és el que va onzè del circuit i que tan sols una vegada he entrat per davant i va ser al cros de Girona. És molt agradable, per què normalment tots ens donem les mans i ens felicitem i ens desitgem sort.

Ens hem menjat una boníssima botifarra a la brasa i hem begut una xocolata desfeta ben calenta, hem anat cap al cotxe i com cada setmana les mateixes carreteres de les darreres setmanes escoltant música i xerrant amb la Marisol, fins a casa que s’arriba a l’hora de dinar.

No se com explicar-ho. Tot i que, tots tenim problemes de molts tipus, com ara feina i coses per l’estil, això no vol dir que posar un ingredient com fer el circuit de  cros Gironí, fa que valgui la pena entrenar amb els amics entre-setmana i els dissabtes, per tenir una mica de forma per no fer-me mal i poder disputar aquesta mena de proves.

Ara veurem quan tornem a l’asfalt, que gairebé el tinc oblidat des d’abans de l’estiu i aquest diumenge tenim la mitja de Terrassa.

Algun dia d’aquest segurament posaran la classificació del cros i a manca d’una prova. A veure com anem.

Classificació del circuit

I el rei de la casa es posa a punt pel viatge de retorn cap a casa

En definitiva, una bona experiència novament que he volgut compartir amb tu, i que agraeixo hagis llegit.

2 responses so far

gen. 13 2011


>Cros de Banyoles – del circuit Gironí

Filed under Competicions,General

>

Penúltim cros del circuit Gironí a l’Estany de Banyoles al Parc de la Draga.
Avui anava per primera vegada a córrer per un lloc idíl·lic. Més ben ambientat no podia estar. Envoltat de bells paisatges que aviat enyoraré donat que la temporada està a punt de tocar a la fi. Estic il·lusionat amb la meva desena posició que vaig festejant setmana darrera setmana. Conec visual-ment alguns dels veterans i se més o menys el lloc que puc ocupar. També se que tampoc puc jugar-me lesionar-me i hores d’ara he anat a tots ells i no tinc cap símptoma de lesió. És més, aquest proper diumenge debuto a la temporada amb mitja i ho faré a la meva ciutat, i el temor de patir algun cruiximent muscular el tinc.

Als primers compassos del cros, encara prop  de corredors que normalment sempre tinc al davant,  En aquest cas  duc en Francesc Torner i més avançat una nova amistat que vaig poder xerrar una bona estona,  (noi de groc) en Manel Anton. M’ha explicat coses molt interessants i una filosofia de vida que m’ha encantat. A més hes nascut el mateix any que jo.


el ritme final em va sortir a 3’46 el qm., i aquest companys de cursa van passar-me, encara que una bona estona vaig anar amb el xicot de lila, fins les darrers moments que no vaig gosar prémer l’accelerador

les vistes som impressionants. Un plaer córrer per aquests indrets.

amb aquest noi vam fer una bona estona i a més ens ajudàvem i van haver-hi detalls agradables i gentils.

algun revol ell anava per dins, algun altre hi anava jo. En algun lloc perillós, com ara unes tanques, ens avisàvem

en algun moment semblava que jo anava més ràpid, però aviat va trobar un amic de club i llavors vaig anar ja sol, per darrera d’ells dos. L’un era de la meva categoria i va entrar sis segons abans.

per passar per un lloc que hi havia un pont de fusta, van posar una catifa taronja, sobretot per qui duia sabatilles de claus, cosa que no vaig fer, precisament per aquest motiu. Hi havia un altre lloc igual en un altre punt.

ja quan vaig veure que duia força avantatge amb els que en venien darrera i sense voler disputar amb els del davant, vaig relaxar-me un xic, tot gaudint de per mi unes velocitats fora del comú en mi.

aquesta diferència era la que tenia i vaig conformar-me, donat que aquí quedaven poc més de dos-cents metres

La meva fotògrafa favorita, que avui m’ha acompanyat i que hem passat una jornada agradable acompanyats per en….

Nuck, que s’ho ha passat pipa i també s’ha fet un fart de córrer

I a més, ha lligat amb uns congèneres.

I el colofó, entrar el desè i recollir una medalleta de mans de les autoritats. Sempre és emocionant dur cap a casa un petit reconeixement, tot i ser un corredor tan modest i lentot, que al desè li donin aquesta distinció és molt gratificant

Us ben asseguro, amics que em llegiu, que des d’aquí dalt es veu tot molt bonic . l’home que tinc al costat és el que va onzè del circuit i que tan sols una vegada he entrat per davant i va ser al cros de Girona. És molt agradable, per què normalment tots ens donem les mans i ens felicitem i ens desitgem sort.

Ens hem menjat una boníssima botifarra a la brasa i hem begut una xocolata desfeta ben calenta, hem anat cap al cotxe i com cada setmana les mateixes carreteres de les darreres setmanes escoltant música i xerrant amb la Marisol, fins a casa que s’arriba a l’hora de dinar.

No se com explicar-ho. Tot i que, tots tenim problemes de molts tipus, com ara feina i coses per l’estil, això no vol dir que posar un ingredient com fer el circuit de  cros Gironí, fa que valgui la pena entrenar amb els amics entre-setmana i els dissabtes, per tenir una mica de forma per no fer-me mal i poder disputar aquesta mena de proves.

Ara veurem quan tornem a l’asfalt, que gairebé el tinc oblidat des d’abans de l’estiu i aquest diumenge tenim la mitja de Terrassa.

Algun dia d’aquest segurament posaran la classificació del cros i a manca d’una prova. A veure com anem.

Classificació del circuit

I el rei de la casa es posa a punt pel viatge de retorn cap a casa

En definitiva, una bona experiència novament que he volgut compartir amb tu, i que agraeixo hagis llegit.

2 responses so far

nov. 19 2010


Cros Sant Hilari Sacalm

Filed under Competicions

Seguint amb la idea de fer el circuït Gironí de cros i seguir el calendari, aquesta setmana era a Sant Hilari la meva destinació. De moment als que estic anant, ja els havia fet i conec la zona. Avui es veia que la configuració del circuït era diferent a la que coneixia, donat que abans ens feien penetrar per algun camí rural i travessar una granja, amb fortes pujades. Avui havien pentinat un camp, tot pastant-hi una màquina, i guiant a la manera de sempre amb cintes plàstiques i pals per dirigir als corredors. Seguint escrupolosament l’horari, cada setmana la nostra carrera és la segona i bé a ser a les deu i vint.
Com que la zona s’ho val, venia acompanyat de la Marisol i l’Oriol, que com que tot aprofitant que a Sant Hilari hi ha mercat, van aprofitar per passejar pel bonic poble. En el meu cas segueixo el mateix protocol de cada setmana; faig el circuït caminant per veure’l bé, miro l’entorn i l’ambient i torno a posar-me la roba d’escalfament. Ara torno al circuit i el faig un parell de vegades corrent a un ritme suau. Una vegada escalfat, torno al cotxe a posar-me la roba de competir: samarreta de tires, malles curtes i sabatilles de claus. De nou faig el circuit, tot vigilant de no carregar-me gaire, donat que les sabatilles tenen poca amortiguació. Em situo sota el globus o línia de sortida junt amb tots els veterans i júniors masculins i sentit el tret de sortida sortim tots cara avall força rapits. Vas passant gent i també et passen per un carril no massa ample i vaig fent les anades i tornades, amb girs de cent vuitanta graus fins a completar les quatre voltes, que totalitzarant segons el gps un total de quatre quilòmetres justos en un temps total de 14’57» que podeu consultar a la web selva.cat/esports
Sembla que avui no he tingut cap despistada com la setmana passada i finalment el meu lloc serà el sisè de categoria de veterans B, que em fa molta il·lusió per què accedeixes al premis, en aquest cas una bonica medalla .

El que cada setmana tinc la sort de conèixer noves persones, en aquest L’Òscar i en Fernando. De fet son amb les dues persones que conec de Terrassa, encara que fa setmanes que ens saludem amb en Francesc Torner de la llista d’atletisme.cat
L’Òscar Del Rio, és un atleta d’un nivell excepcional i aconsegueix situar-se al podi, en concret a la tercera posició del veterans A amb 13’21» a onze segons del segon i a catorze del primer.



FOTO OSCAR

En Fernando, que no vaig recordar retratar-lo, va fer de fotògraf i em va quedar el bonic record de compartir el podi amb els primers de la categoria B

Un altre fet remarcable va ser que vaig poder estar una bona estona amb en Ramon Senar i la seva muller. Amb en Ramon, que conec prou bé dels anys compartits amb la Unió Atlètica Terrassa. Una persona que va ajudar molt en una etapa de l’atletisme Egarenc. A més un atleta de molt nivell i que ara viu al Montseny. Sempre irradia optimisme i del que sempre te’n alegres de veure.

Foto amb en Ramon i Senyora

Mentre espero el moment emocionant de rebre la medalla, vaig a fer el tradicional entrepà de botifarra que a més serveix per ajudar a l’organització. Val a dir, que estava boníssim.
Al costat dels veterans i a la sisena posició

Vaig a buscar la Marisol i l’Oriol i ara ens dirigim a fer una passejada a un poble proper, que m’evoca molt records d’infantesa, Arbúcies, quan anava de colònies al Congost i passejàvem i jugàvem pels seus carrers.

Comprem fruita al mercat i rovellons a una botiga, i ara si tornada cap a casa amb el convenciment que la jornada ha estat genial. Molt feliç de nou de que el «córrer» ha estat una excusa per una jornada memorable.

2 responses so far

« Newer Posts - Older Posts »