Archive for the 'Alcalde' Category
maig
05
2016
moliner
Sempre és una festa protagonitzada per una gent que li agrada córrer en grup. Per enèsima vegada hem tornat a donar un tomb per aquests corriols que una vegada i una altra fem acompanyats per tanta i tanta gent. Característica del grup: una remor de converses, segur que totes d’allò més interessants. Fan que a més l’entrenament sigui una barreja trepidant: no s’entendria que l’invent durés tant, quan, a més, els recorreguts els que fa tants anys que veniu, el més atractiu d’ells és fer-los amb aquesta companyia que us feu tots plegats.
Bé, tot i que sovint descrivim aquesta virtut d’entrenaments, a més sempre hi ha algú nou a qui conèixer, sigui noia o noi, jove o no tan jove, simpàtic o eixut, ràpid o lent, i mil combinacions més però tenim com a nexe d’unió: córrer pel camp fent-nos costat. Gràcies
Avui hem fet camins amples i algun progressiu i el recorregut, gràcies a una climatologia excepcional, encara ha semblat més maco. Hem xerrat, hem corregut i hem posat al nostre cos aquell puntet d’entrenament, que llavors ens farà sentir-nos bé i encetar el cap de setmana, on a Catalunya els maratonians han tingut una gran cita a Barcelona i a on, a més, un bon grapat de «Mossenaires», hi han estat presents amb més o menys sort. Als que us ha anat bé: enhorabona i, als que no tant, doncs: no patiu que en vindran de millors i en sereu els protagonistes.
Quina Mossenaire tenim avui, eh!!, La Montse Susín accepta la nominació i aviat en serà proclamada per tots els mossenaires. Gràcies Montse !
Fa poc que ve, i ens agrada que s’hi trobi tant degust.
I la bandera, tenim el luxe de què ens la portarà el nostre Mossenaire de la Llagosta: en José Liñán
José Liñán a punt de fer el primer desplegament davant la masia que és el nostre camp base i ens dóna el nom
La tensa espera, amb en Toni, Carmelo, Oscar i Pepe
Doncs ja la tenim desplegada, per l’Oriol en José Liñán i en Jordi
Eva, Javier i Sandra
Els germans, Isaac i Mercè
L’Ester i la Carme
Assumpta i Mati
Marc i Oriol
Pau i la Rosa
El grup de caminadors amb en Jordi engegant el crono
I la nostra cua
I en José Liñán segueix el seu cami amb la bandera i al costat de l’Antonio i en Josep
I la nominada, la Monse, a mossenaire d’honor, al costat del Quim i en Juan
La Montse Susín
Montse Susín, Quim, Joan
Carme, Mati i Assumpta
Lourdes, Enrique-Nilo, Manel, Ester, Javi, Jordi, Neri i Albert
Mercè, Isaac, Francisco i no recordo. Em sap greu.
En José s’ha fet anar amunt i avall durant tot l’entrenament.
Toni, Sandra, Oscar i Miguel
Antonio, Jordi, Jordi, Albert
Eva, Isaac
Marc al capdavant
Sandra, Oscar i Miguel
Fran, Miquel, Carme
La Montse Susín i en Quim, a punt d’ésser proclamada «Mossenaire d’honor»
I hem fet un bon progressiu molt ràpid amb en Miquel, Juan Miguel, José Manuel, Jose, Marc, Jose i Neri
I tothom que ha fet el progressiu amb la virtut d’anar cap a la cua a fer grup
La Montse Susín, la nostra protagonista
La Sandra, sempre en forma
l’Ester, que ja ve sovint i es mossenaire de totes totes. Ja sabeu que se’n és a la tercera vegada.
Joan Forte , que l’endemà anirà a fer costat als maratonians
Josep, a punt de travessar i anar a la vorera, pel camí asfaltat que port al Golf del Prat i a la Hípica
Encara que girarem abans i més d’un amic ha de recular, com quan en Marcelo, Jordi i Joan anaven rectes pel lloc que no aniríem.
I les amigues i amics que sempre van a buscar la cua.
Anem a preparar la foto de família i ara toca el desplegament de la bandera
Joan i Josep
Miquel i Miquel
José Liñán va obrint el cau de la bandera mossenaire
I en aquest moment queda proclamada Mossenaire d’honor, la Montse Susín, amb un escrit molt interessant que podreu llegir ben aviat.
I arribats a aquest punt, ja podem dir que el moment màgic, on fem la foto de record, d’un 12 de març de 2016, on hem tornat a gaudir de la bona companyia i d’un entrenament en grup
I continuem la nostra marxa, passant per camins molt ben indicats, per saber on som, on anem i com ens diem. Un pou de saviesa
Al mig,
Quim Gaya ha estat qui ens ha fet conèixer a la Montse Susín, i per això va venir a córrer amb tots nosaltres i ja és una habitual, al costat d’en José, la nostra bandera de avui, que com sempre diem ve espressament des de La Llagosta
l’Antonio Blanco, amb ulleres, diu que es retrata amb el seu entrenador, i és que en Miquel va ensenyar a molta gent.
La Sandra que no fall quasi mai a la cita i que aviat serà mossenaire d’honor. Està esperant el moment adequat.
En Quim i la Montse, amb qui podem compartir totes aquestes estones i amb els que ens hi trobem tan bé
L’Assumpta i la Mati, dues bones amigues, bevent un xic de la Font Mossenaire
Fins fa poc molts de nosaltres no coneixíem a la Montse Susín. Gràcies al Quim un dia va venir i va repetir, i avui s’obre a què la coneixeu. A més els seus avantpassats estan molt lligats a la Masia de Torre Mossèn Homs i segur que en els seus gens, ja hi havia informació dels llocs per on ens trobem cada dissabte. Moltes gràcies per explicar-nos la teva bonica història i, com sempre, que estem encantades i encantats de tu. Per molts anys!!
Hola! Em dic Montse Susín, estic casada amb el Manel, que em fa de “llebre” quan sortim a córrer, i tinc 3 filles, la Berta de 5 anys i l’Aina i la Montse, unes bessones prou entremaliades de quasi 2 anys i mig. De feina no me’n falta i de temps per córrer una mica!
Els que som de la generació dels anys 70 em fet esport de ben petits, jo vaig començar als 6 anys i quasi no he parat fins llavors. Els meus inicis en el córrer va ser fa 20 anys, amb una amiga que sortíem cada matí abans d’anar a la universitat, des de llavors ho he anat practicant intermitentment. Però el cuc d’haver-ho tastat i agradat et queda a dins! Recordes sempre les bones sensacions, la velocitat, el vent a la cara, l’escalfor del sol a l’hivern, les presses quan cauen les primeres gotes d’una pluja imminent… sentir-se a gust amb un mateix…I sempre que pots hi tornes!
I així vaig fer a l’any 2007, amb el meu marit compaginàvem anar a córrer amb la bicicleta de muntanya, vaig participar en un parell d’edicions de la Cursa dels bombers. A l’any 2010 quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla, ho vaig haver de deixar estar una estona “llarga”, encara recordo les paraules del metge quan em va dir que no podia tornar a córrer fins passats 9 mesos des del part. No m’ho podia creure! I quan saps que no pots fer alguna cosa, és quan recordes tots aquells bons moments que us he explicat…
Ara que sembla que tinc tota la feina feta! S’han tornem-hi! Surto un parell de dies entre setmana, fa uns quants dissabtes que vinc amb vosaltres “mossenaires”, gràcies al meu amic Quim, que ha fet que us conegui i que vingui ben de gust! I just fa tres setmanes vaig fer la meva primera mitja marató! I espero anar seguint ara que estic envelada…
També us vull fer una mica d’història, per què sapigueu que per a mi la paraula “mossenaire” té un sentit molt especial…sobretot la Torre Mossén Homs, on hi van viure 3 generacions de la meva família, com a masovers.
Tot va començar a l’any 1883 amb els meus rebesavis (Antoni Vitó i Francesca Turell), va continuar amb els meus besavis (Pere Vitó i Eulària Riera), i va acabar amb la meva àvia (Magdalena Vitó), que hi va néixer a l’any 1926, i que hi va viure amb els seus 10 germans fins que va tenir 17 anys, que va ser quan es va casar amb el meu avi (Manel Coloma), fill dels masovers de Can Petit. I podem continuar….
De ben petita he escoltat moltes històries d’aquest entorn, que m’explicava la meva àvia, dels camps que conreaven, que arribaven fins a la masia de Can Bonvilar, que tenien vinyes, oliveres, ametllers, horta i animals, de les estones que es passaven a l’era, de les hores que treballaven de sol a sol…I sempre que correm per aquests camins, travessant camps i corriols, hi penso, i els recordo…
I per acabar, agrair-vos Pep i resta de “mossenaires” per fer que els dissabtes el matí siguin tant gratificants!
març
27
2016
moliner
El circuit avui ens agrada especialment, per què Terrassa i Sabadell queden units pel vostre córrer. Travessar per camins que els veiem sempre amenaçats per les grans ciutats, que sempre miren de fer-se grans, ens fa contents. Tenir aquests espais que de moment perduren, tot i que veiem projectes que sabem que tard o d’hora el faran, com el quart cinturó i carreteres que faran canviar el que ara tant i tant gaudim i només quedaran en el nostre record. Esperem que puguem anar gaudint d’aquests espais, que fan a tanta gent com vosaltres tan feliç
El recorregut baixant, ha estat dels de luxe, en un dia de bonica llum, colors nets i paisatge envejable, amb l’imponent Mola, joia dels Vallesans que volem i estimem tothom que li agrada l’esport i la natura.
Ens agrada aquest arbre, on ens farem la fotografia de família, que està com sol i que se’l veu amb una presència de grandiositat i on us hi heu aplegat, per recordar un dia que ha estat diferent dels altres, i és que el que tens a la teva dreta o a la teva esquerra, al davant i al darrere, no havien estat mai els mateixos. Un dia únic i que hem gaudit, no creus?
I avui tenim l’honor de tenir a en Jordi Pastor, nominat a «Mossenaire d’honor», merciiii !!!!
I l’ Antonio Mayorgas ens portarà l’emblema en forma de bandera durant tot l’entrenament.
i l’ Antonio Mayorgas i en José Liñán despleguen la bandera, davant de la masia.
I moltes noies a la foto. Recordem quan només venía cada setmana una o dues. Ara som una bona colla.
En Fran Frutos i amb una ombra curiosa de la dessuadora; serà l’ombra del Mossèn Homs?
I l’Eva i en Javier.
I comença l’entrenament
Una bona colla de «Mossenaires», comencen a córrer al l’hora en punt cap una destí incert. Sabem que anem a Sabadell, però no sabem per on.
Doncs la bandera la portem ben custodiada per l’ Antonio Mayorgas , i ara estem a punt de passar pel torrent de Betzuca
«Com et dius?. – Em dic Ester – Ah, igual t’ho preguntaré mil vegades, – Cap problema, t’ho diré mil vegades». Aquesta va ésser la conversa. Gràcies per venir Ester.
I el Jordi, nominat avui mossenaire d’honor, al costat del Daniel
Moments de reagrupament amb en Rafael, Antonio, Oriol, Marc i Dani. Tenir en Marc i en Dani, ens agrada pel fet de que com a regidors de Terrassa veuen l’esport al vostre costat. Gràcies a tots dos com a representants nostres.
Avui el grup s’acabava de passar l’encreuament i els hem fet recular, com és costum. En David, aixecant el dit, no ho tenia massa clar. L’Andreu, va més confiat amb ulleres de no veuri.
«Quality moment» En Santi i l’Elisabet, amunt i avall
Rafael i Toni
Isaac
Alberto i Carmelo
Joan , Jordi i Dani
En Jordi i en Dani
La nostra Anna, que no s’oblida mai d’esperar-vos. Cap a la cua.
la majoria no es coneixien, i ara tenen inclús amistat. L’esport els uneix. El progressiu l’ha començat el mateix Antentas.
Josep Maria Antentas, Cesar, Andre, Jordi, Fran, Carlos, Juan Miguel, Angel
El nostre mossenaire de la Llagosta, en José Liñán
Dani Nart
Impresionant
Una afició, treure els ocells al camp dins de les gàvies. De fet, cada «loco con su tema».
Doncs als reagrupaments, amunt i avall
I una vegada pugem aquesta pujada, ja estarem pels carrers del Sabadell
I pel bosc esclarit de Can Deu
Un magnífic arbre ens espera
I toca desplegar la bandera, pel portador de la mateixa: l’ Antonio Mayorgas
ç
i en Mirabet ajuda al seu desplegament
Ester!!!!!
I ja tenim la foto a punt i ara aplaudim als mossenaires nous!!
I proclamem al «Mossenaire d’honor», en Jordi Pastor.
i ara tots els «Mossenaires» desitgem sort als que diumenge vinent estan corrent la Marató de Barcelona. Molta força i molta sort.
És el moment familiar. Gràcies a tothom per formar part i fer possible aquest projecte
i ara marxem, tot fent camí cap al camp base
i veiem a mossenaires aturats i és que l’ Òscar Sànchez portava les claus del cotxe a la butxaca i en algun lloc o altre li han hagut de saltar i les ha perdut.
i l’ Eva Cantero i el seu gran company; en Sherlock
I no sabíem que en Jordi era familia del Mariano i avui es troben en el seu dia més especial: ara que és ja mossenaire d’honor
I en un dia magnífic, en Jordi Pastor el fantàstic mossenaire d’honor
Dani, Jordi, Pep, Oriol, Antonio, Francesc i Marc
I ara ens passen la Isa, la Laura i la Isa
Avui ha tingut una bona feinada, amb la bandera l’ Antonio
I acabem l’entrenament amb una molt bona hidratació a la font Mossenaire
La l
Juanjo, Inma i Miguel
Fidel des de fa molts anys a la trobada, encara que ara no pot córrer gaire, ve a caminar i se’n va ben vestit en Pau
En Jordi sovinteja de fa temps els mateixos ambients què molts de nosaltres, i el veiem entrenar i se’l veu tranquil i content alhora, i tot i que no el coneixem gaire, ens agrada comptar amb ell per fer el nostre projecte gran i t’agraeixo que et donis a conèixer i segueixes fent possible tenir a gent maca com tu dins el grup. Gràcies per tot i per molts anys i molts èxits.
No fa ni cinc anys que corro, la meva família i els meus amics que em coneixen bé no es poden arribar a creure que jo corri, inclus maratons, jo sempre he sigut una mica vago amb això de l’esport, però un cop proves això de córrer és com un droga, sana.
Vaig començar a córrer després de deixar de fumar.
Venir a correr els dissabtes amb el mossenaires és lo més semblant a anar al bar, mentre corres xerres amb un i amb un altre i sense adonar-te has passat 1 horeta corrent, uns 10 km molt , molt agradablement.
Jordi
març
03
2016
moliner
Migas és un plat del que moltes vegades en sentim a parlar. A mig camí d’anar cap a casa, la colla d’en Pasqual, els de Sabadell, es disposen a fer un entrenament diferent. Un àpat que «quita el sentío». Bon profit i amb una bota de vi, què us sembla?
I avui volem parlar d’en Quim Badia, és l’exemple del què sempre havíem fet. Al cap de poc d’ésser amb nosaltres, frisem per conèixer la seva persona, com la de molts de vosaltres, i al final ens assabentarem amb qui teniu la sort de córrer.
Tots sou imprescindibles per fer gran el projecte i tenir grans persones, amb un tarannà humà inigualable dins el grup, fa que aquest perduri. Seria impossible passar tan bones estones, sense la vostra predisposició i al finalitzar tots els entrenaments, ens queden gravades les vostres cares complagudes i per nosaltres és el millor premi.
Avui, volíem anar per camins i corriols i racons bonics, que conviden a la conversa i a l’esport acompanyat. Sempre sense deixar de tenir i escoltar un munt d’anècdotes i bon fer.
Passarem pel bosc de Can Deu, amb certa tristor per la manca d’arbres, tot i que veiem una gran reforestació.
Encantats d’haver pogut anar al vostre costat. Gràcies!!
On hi hagi una bona bota i un bon vi, que s’apartin les begudes isotòniques, oi?
Durant moltes setmanes i de fa vint anys, trobem la colla del Pasqual. I avui, quina sorpresa. Estan a punt de fer unes bones «migas». Què aprofiti!!
Un gran corredor, l’Eusebio, està amb la gran paella a punt de posar, mans a l’obra
Aquesta colla que veieu ens és el grup dels Egaramossenaires, que és una colla que te’l seu punt de sortida a l’Ègara i entrena per aquella zona de fa més de sis anys i fan molts entrenaments plegats.
David, Cisco i Gemma, Javier, Carlos, Nacho, Westermeyer, Toni. Una gran colla d’amics
Moments en que tots ens anem retrobant
I és un nou mossenaire, que fa poc que ve i tal com fèiem abans, els nous eren els «Mossenaires d’honor» perquè així tothom teníem l’oportunitat de conèixer amb qui tenim la sort de compartir aquests moments. És en Quim Badia i li ho agraïm
Queda oficialment nominat «Mossenaire d’honor» en Quim
I la nostra bandera avui serà portada pel gran Miguelón. En Miquel Piqueras , tota una legenda viva de l’atletisme egarenc, tant de passat com de present. Gràcies!!
I en Carlos Rodríguez l’ajuda a fer del desplegament d’abans de sortir.
Nicolau, Miquel, Miguel, Antonio, David, Andreu, Carlos, José Manuel
La Montserrat i en Pau, que anaven a Caminar
La bandera surt davant, portada per en Miquel
I en Quim, el nominat d’avui, al costat de la Nuria, i seguits per l’Isaac i l’Òscar
Es veu que el gos del Quim no està acostumat a tanta gent i sobretot als gossos dels mossenaires. Mica en mica
Toni, amb els primers raigs de sol
Oriol Carreras, Miguel Alonso, a l’esquerra, i en primer terme el nostre Mossenaire d’honor
Nuria, Quim, Isaac i l’Òscar
L’Andreu
Nou mossenaire, amb en Cesc
I al primer progressiu, els capdavanters: José, Gemma i Javier. Els més ràpids
I aquí arriba l’ Isaac Osuna i seguit per l’Oriol
«Quality moment», mossenaires amunt i avall
i en Miquel amb la seva tasca
Que us sembla l’Oriol Carreras; ja és un Mossenaire dels més grans
I en Miquel Olmo, que la setmana passada ens va regalar la seva presència i el tornem a tenir entre nosaltres
Miguel Alonso, seguint a la Gemma
La Mariona Linares i en Joan Forte
Miquel
Isaac
Elisabet, Miguel, Albert
Montilla i Miguel
I els moments reals dels mossenaires: amunt i avall com fa en Miquel Piqueras
I de nou un progressiu en pujada, amb els capdavanters. Toni, José, David i Rafael
David
En Jordi i en Quim
Joan, Carlos i Jordi
I els moments del reagrupament, amb en Pau
I la bandera segueix el seu camí i va acumulant quilòmetres a l’esquena del Miquel
Montilla, Andreu i avui el gran Josep Mirabet
Antonio, al costat del Marc, ens mira
El Mossenaire d’honor
Moments de qualitat, quan els uns esperem i acompanyen als altres, a lluns Sant Llorenç del Munt
Albert, a l’esquerra, Montserrat i Jordi
I el Pau seguit per l’Isaac i la Gemma
Toni, seguit per en Cesc, David, Rafael i Carlos
I posem a punt el moment familiar, tot treient la bandera, amb la muntanya de Sant Lloreç. L’Emilio i en Miquel
A dalt, aixecant les mans, agraïm que en Miquel Olmo ens va regalar tant el seu escrit com ara, es consolida de mossenaire. Gràcies!!!
I donem a conèixer a en Quim, el proclamem tots «Mossenaire d’honor», i li ho agraim i estem contents de tenir una nova amistat a la que ara coneixerem una mica més. Gràcies Quim.
Moment important, en el que fem la fotografia de familia, sota la pancarta que ens diu que som a Sabadell a un espai Natura, Fundació Sabadell 1859
Aquí recordem a la gent que tenim un mite de l’atletisme egarenc: quan ningú sabia córrer com ho feia ell. Va aconseguir una plus marca de 2h29′, que durant molts anys va ser la millor marca en Marató que s’havia aconseguit per un Egarenc. Continua sent un atleta veterà molt competitiu i li desitgem tota mena d’èxits, que se’ls ben mereix. Enhorabona Miquel Piqueras
I després d’un bon entrenament, envoltat de tan bona gent: què més es pot demanar. Doncs un traguet d’aigua ben fresca a la «Font Mossenaire», al costat de la Cinta, la Mariona i la Carme. Gràcies!!
Veient aquesta fotografia, només hi pot haver amistat i tot gràcies a l’esport i més concretament a córrer.
I en Joan Carles, davant la estàtua de la llibertat: la Mariona Linares . Tot bon humor!!!
I en Quim i el gos, davant la font, mentre la Núria d’en Quim s’ho mira.
Un gran matrimoni, i que diu que ella va començar a córrer amb el grup de l’Anna i en Quim es va afeccionar a córrer també. I ara mossenaires de totes totes, gràcies als dos.
Fa poc, va venir en Quim, i se’l veia content d’haver-nos descobert. Tal com fèiem abans, a la gent nova, aviat els hi demanàvem que ens expliquessin el seu currículum esportiu, per fer-nos més nostres els seus
pensaments. Avui el coneixerem i estem cofois de poder compartir aquestes estones amb ell i esperem que durant molts anys ens puguem anar coneixent. Gràcies Quim i la la Núria… ah, i a el vostre gos en Flynn, també.
Hola mossenaires! Sóc el Quim Badia, un novell en el grup de mossenaires a qui li ha tocat la rifa. Perquè tenir el privilegi de sortir a córrer pels volts de Terrassa amb aquest grup tan obert i divers és una sort, i que a sobre el Pep Moliner et triï per fer-te mossenaire d’honor ja és la pera!
No he sigut mai un gran esportista, però acostumo a sortir a córrer pràcticament cada dia, ben d’hora, i faig la volta al parc de Vallparadís. Ja fa anys que ho faig i encara m’agrada, però on m’ho passo millor és a la muntanya, córrer pel parc de Sant Llorenç els caps de setmana és la meva afició. M’encanten aquells moments en què notes que les cames, el cor i la respiració van tots a una, i que et sembla que podries estar corrent així molta estona… Vosaltres que correu segur que enteneu el que vull dir. En situacions d’estrés o d’insomni penso en aquests moments i em ve la calma de seguida.
He corregut algunes curses de 5km i 10km, i també algunes mitges maratons, com aquesta última de Barcelona. No ambiciono fer grans marques; em poso darrere la llebre de 1’45’’ o 1’50’’ i vaig fent. Per millorar hauria de fer un entrenament més intensiu, però no sé si és això el que vull fer quan surto a córrer.
Sóc del Centre Excursionista de Terrassa de tota la vida, i de jove vaig practicar l’espeleologia uns quants anys; és mooolt xulo i en tinc molts bons records, però ara que ja he fet els 54 tinc clar que ja no em tornaré a ficar en cap avenc; és un esport per gent jove i valenta.
El millor que puc dir de mi és que tinc tres fills estupendos (si, em cau la bava sempre que parlo d’ells, ja ho sé…). Tinc una professió que m’agrada; faig d’advocat, però no patiu, no sóc un picaplets; sóc dels que pensa que els jutjats com més lluny millor…
Vaig conèixer el grup de mossenaires a través de la Núria, que corre amb el grup de noies de l’Anna Cos i m’hi va tibar, i ja m’hi he quedat enganxat. Fins i tot tinc la samarreta!!
Quina alegria viure en un país on hi ha gent com el Pep i l’Anna, que ens regalen el seu temps i ens transmeten el seu entusiasme d’una manera tan generosa. Un bravo per ells: hip, hip, HURRA!!!
« Newer Posts - Older Posts »
