maig 05 2016


Anar fent

Filed under Alcalde

Sempre és una festa protagonitzada per una gent que li agrada córrer en grup. Per enèsima vegada hem tornat a donar un tomb per aquests corriols que una vegada i una altra fem acompanyats per tanta i tanta gent. Característica del grup: una remor de converses, segur que totes d’allò més interessants. Fan que a més l’entrenament sigui una barreja trepidant: no s’entendria que l’invent durés tant, quan, a més, els recorreguts els que fa tants anys que veniu, el més atractiu d’ells és fer-los amb aquesta companyia que us feu tots plegats.

Bé, tot i que sovint descrivim aquesta virtut d’entrenaments, a més sempre hi ha algú nou a qui conèixer, sigui noia o noi, jove o no tan jove, simpàtic o eixut, ràpid o lent, i mil combinacions més però tenim com a nexe d’unió: córrer pel camp fent-nos costat. Gràcies

Avui hem fet camins amples i algun progressiu i el recorregut, gràcies a una climatologia excepcional, encara ha semblat més maco. Hem xerrat, hem corregut i hem posat al nostre cos aquell puntet d’entrenament, que llavors ens farà sentir-nos bé i encetar el cap de setmana, on a Catalunya els maratonians han tingut una gran cita a Barcelona i a on, a més, un bon grapat de “Mossenaires”, hi han estat presents amb més o menys sort. Als que us ha anat bé: enhorabona i, als que no tant, doncs: no patiu que en vindran de millors i en sereu els protagonistes.


Quina Mossenaire tenim avui, eh!!, La Montse Susín accepta la nominació i aviat en serà proclamada per tots els mossenaires. Gràcies Montse !


Fa poc que ve, i ens agrada que s’hi trobi tant degust.


I la bandera, tenim el luxe de què ens la portarà el nostre Mossenaire de la Llagosta: en José Liñán


José Liñán a punt de fer el primer desplegament davant la masia que és el nostre camp base i ens dóna el nom


La tensa espera, amb en Toni, Carmelo, Oscar i Pepe


Doncs ja la tenim desplegada, per l’Oriol en José Liñán i en Jordi


Eva, Javier i Sandra


Els germans, Isaac i Mercè


L’Ester i la Carme


Assumpta i Mati


Marc i Oriol


Pau i la Rosa


El grup de caminadors amb en Jordi engegant el crono


I la nostra cua


I en José Liñán segueix el seu cami amb la bandera i al costat de l’Antonio i en Josep


I la nominada, la Monse, a mossenaire d’honor, al costat del Quim i en Juan


La Montse Susín


Montse Susín, Quim, Joan


Carme, Mati i Assumpta


José Salas


Lourdes, Enrique-Nilo, Manel, Ester, Javi, Jordi, Neri i Albert


Mercè, Isaac, Francisco i no recordo. Em sap greu.


En José s’ha fet anar amunt i avall durant tot l’entrenament.


Toni, Sandra, Oscar i Miguel


Antonio, Jordi, Jordi, Albert


Eva, Isaac


Marc al capdavant


Sandra, Oscar i Miguel


Fran, Miquel, Carme


La Montse Susín i en Quim, a punt d’ésser proclamada “Mossenaire d’honor”


I hem fet un bon progressiu molt ràpid amb en Miquel, Juan Miguel, José Manuel, Jose, Marc, Jose i Neri


I tothom que ha fet el progressiu amb la virtut d’anar cap a la cua a fer grup


La Montse Susín, la nostra protagonista


En Fran Frutos


La Sandra, sempre en forma


l’Ester, que ja ve sovint i es mossenaire de totes totes. Ja sabeu que se’n és a la tercera vegada.


Joan Forte , que l’endemà anirà a fer costat als maratonians

Josep, a punt de travessar i anar a la vorera, pel camí asfaltat que port al Golf del Prat i a la Hípica


Encara que girarem abans i més d’un amic ha de recular, com quan en Marcelo, Jordi i Joan anaven rectes pel lloc que no aniríem.


I les amigues i amics que sempre van a buscar la cua.


Anem a preparar la foto de família i ara toca el desplegament de la bandera


Joan i Josep


Miquel i Miquel


José Liñán va obrint el cau de la bandera mossenaire


Toni Peñalver i José Liñán la tenen a punt


I en aquest moment queda proclamada Mossenaire d’honor, la Montse Susín, amb un escrit molt interessant que podreu llegir ben aviat.


I arribats a aquest punt, ja podem dir que el moment màgic, on fem la foto de record, d’un 12 de març de 2016, on hem tornat a gaudir de la bona companyia i d’un entrenament en grup


I continuem la nostra marxa, passant per camins molt ben indicats, per saber on som, on anem i com ens diem. Un pou de saviesa

Al mig,
Quim Gaya ha estat qui ens ha fet conèixer a la Montse Susín, i per això va venir a córrer amb tots nosaltres i ja és una habitual, al costat d’en José, la nostra bandera de avui, que com sempre diem ve espressament des de La Llagosta


l’Antonio Blanco, amb ulleres, diu que es retrata amb el seu entrenador, i és que en Miquel va ensenyar a molta gent.


La Sandra que no fall quasi mai a la cita i que aviat serà mossenaire d’honor. Està esperant el moment adequat.

En Quim i la Montse, amb qui podem compartir totes aquestes estones i amb els que ens hi trobem tan bé


L’Assumpta i la Mati, dues bones amigues, bevent un xic de la Font Mossenaire

Fins fa poc molts de nosaltres no coneixíem a la Montse Susín. Gràcies al Quim un dia va venir i va repetir, i avui s’obre a què la coneixeu. A més els seus avantpassats estan molt lligats a la Masia de Torre Mossèn Homs i segur que en els seus gens, ja hi havia informació dels llocs per on ens trobem cada dissabte. Moltes gràcies per explicar-nos la teva bonica història i, com sempre, que estem encantades i encantats de tu. Per molts anys!!

Hola! Em dic Montse Susín, estic casada amb el Manel, que em fa de “llebre” quan sortim a córrer, i tinc 3 filles, la Berta de 5 anys i l’Aina i la Montse, unes bessones prou entremaliades de quasi 2 anys i mig. De feina no me’n falta i de temps per córrer una mica!

Els que som de la generació dels anys 70 em fet esport de ben petits, jo vaig començar als 6 anys i quasi no he parat fins llavors. Els meus inicis en el córrer va ser fa 20 anys, amb una amiga que sortíem cada matí abans d’anar a la universitat, des de llavors ho he anat practicant intermitentment. Però el cuc d’haver-ho tastat i agradat et queda a dins! Recordes sempre les bones sensacions, la velocitat, el vent a la cara, l’escalfor del sol a l’hivern, les presses quan cauen les primeres gotes d’una pluja imminent… sentir-se a gust amb un mateix…I sempre que pots hi tornes!

I així vaig fer a l’any 2007, amb el meu marit compaginàvem anar a córrer amb la bicicleta de muntanya, vaig participar en un parell d’edicions de la Cursa dels bombers. A l’any 2010 quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla, ho vaig haver de deixar estar una estona “llarga”, encara recordo les paraules del metge quan em va dir que no podia tornar a córrer fins passats 9 mesos des del part. No m’ho podia creure! I quan saps que no pots fer alguna cosa, és quan recordes tots aquells bons moments que us he explicat…

Ara que sembla que tinc tota la feina feta! S’han tornem-hi! Surto un parell de dies entre setmana, fa uns quants dissabtes que vinc amb vosaltres “mossenaires”, gràcies al meu amic Quim, que ha fet que us conegui i que vingui ben de gust! I just fa tres setmanes vaig fer la meva primera mitja marató! I espero anar seguint ara que estic envelada…

També us vull fer una mica d’història, per què sapigueu que per a mi la paraula “mossenaire” té un sentit molt especial…sobretot la Torre Mossén Homs, on hi van viure 3 generacions de la meva família, com a masovers.

Tot va començar a l’any 1883 amb els meus rebesavis (Antoni Vitó i Francesca Turell), va continuar amb els meus besavis (Pere Vitó i Eulària Riera), i va acabar amb la meva àvia (Magdalena Vitó), que hi va néixer a l’any 1926, i que hi va viure amb els seus 10 germans fins que va tenir 17 anys, que va ser quan es va casar amb el meu avi (Manel Coloma), fill dels masovers de Can Petit. I podem continuar….

De ben petita he escoltat moltes històries d’aquest entorn, que m’explicava la meva àvia, dels camps que conreaven, que arribaven fins a la masia de Can Bonvilar, que tenien vinyes, oliveres, ametllers, horta i animals, de les estones que es passaven a l’era, de les hores que treballaven de sol a sol…I sempre que correm per aquests camins, travessant camps i corriols, hi penso, i els recordo…

I per acabar, agrair-vos Pep i resta de “mossenaires” per fer que els dissabtes el matí siguin tant gratificants!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Anar fent




Comments are closed at this time.