nov. 26 2015


Va de llac

Filed under Alcalde

Fer dels entorns naturals de #Terrassa un lloc de gaudiment pels que hem decidit fer del córrer un motiu més per ser feliços. L’oportunitat de visitar una vegada i una altra, racons com el d’avui, el Llac de Can Bogunyà i també anomenat Llac petit. Anar-hi al vostre costat és un plus. Veure-us les cares i aquesta manera de fer que teniu, ens omple de positivitat i a la vegada ens proporciona un entrenament que endureix els nostres cossos, fruït d’aquests entrenaments. A moltes i a molts us veiem dia a dia a millorar, tant físicament com en aquesta relació humana que tots protagonitzeu.

Avui, consistia a sortir dels nostres habituals dominis, per anar a gaudir dels bells paratges dels quals comptem per la part nord de la nostra ciutat i tornar, travessant Matadepera, i de nou trobar el fet de córrer per estar plegats i gaudir. Algú s’ho ha passat malament?, que aixequi el dit: ui!, no em veig cap d’aixecat. Això és bo. Repetirem, no en tingueu cap dubte.

Aquestes pistes de terra, amples. Aquests corriols. Aquesta olor de terra mullada. Aquest riure. Aquesta conversa. Tot ha valgut la pena. Gràcies per fer-ho possible. El projecte continua viu.


Encara que no hi anem gaire, donat que els sembla lluny dels dominis mossenaires, la longitud de l’entrenament està dins els paràmetres de; 10 quilòmetres. Un bonic record d’un lloc bonic


I ve poc, donat que forma part del voluntariat ADF, però no s’oblida de vosaltres i un dia va ser “Mossenaire d’honor” <link> feia sis anys justos. Com passa el temps!!


i avui ens ha fet molta il·lusió que en Juan Miguel Romero ens faci els honors, i sigui nominat “Mossenaire d’honor” i ho ha volgut ser al costat dels seus grans amics. Miguel, Angel i Miquel.


Ens ho va prometre i un luxe. Gràcies!!


Carmelo Luque, un gran mossenaire i que sempre ens porta el bon humor


Sandra, Diego, Juan Manuel i Juan. D’esquena en Juanjo, que avui ens ha agradat tenir-lo de nou.


Oriol, Marc, Toni, Antonio i d’esquena l’Angel, esperant el moment de sortida


Gendre del Josep Vandellós, en David Hernández i l’Andreu. Un luxe!


Emilio, que ja va venint de nou, després de la lesió.


Cesar


Marc Roura; un dels fundadors de Minyons que l’endemà protagonitzaria la seva colla el castell únic, carregat i descarregat del 4 de 10 a la Plaça Vella de Terrassa. Enhorabona!!


Passant per la Sammy, la gasosa terrassenca


I en el primer re-agrupament, tots els que van a la cua. Gràcies!!


Gràcies!!


Juan Miguel, Miguel i Antonio


Fernando, després de superar un petit desnivell


Simpàtica foto, amb la Cinta i la Mariona. Es veu que queien quatre gotes.


En Miquel Moreno, de Sabadell al costat de José Manuel


No coneixem encara la Mossenaira. Gràcies per venir

I ens encaminem: bé, ens “encorrerem” cap l’antic hospital del Tòrax, o ara l’Audiovisual de Terrassa.


I amb en Juan Jose, en Xavi Pons, amb samarreta mossenaire.


I l’Emilio Expósito, que també anava vestit de Mossenaire. Gràcies!


En Carles va cap a la cua


Marc i Oriol, i veiem les anades i tornades dels corredors solidaris


Sandra, Raquel, Angel, Javier


Joan Forté, un luxe


Pepe, Anna, Tottu


I sembla que tenim més pistes d’on som i cap on anem


… i a on arribem


Antonio, que fa poc ha estat pare de la Carla. Enhorabona !!


Mariona, Hassan, Juan Miguel


I el nostre nominat “Mossenaire d’honor”, a punt de ser-ne declarat


La Cinta


La Contxita, que ens deia que tenia moltes ganes de venir cap aquest indret i que, tot i ser lloc conegut, mai hi havia vingut amb tots vosaltres. Seguida per la Sandra i la Raquel


En Marc, sembla que prudentement mirant de reüll de no caure.


Miquel Piqueras, no falla mai.


Diego i Sandra. La Sandra al 2016 ha promès ser mossenaire d’honor… d’aquí cinc setmanes?


Yuma ha fet un gran bany


Ha gaudit de valent, Quin gos més maco.


Antonio Pulido !!!


… a pocs dies de ser pare per primera vegada, d’una bonica nena: la Carla. Enhorabona de part de tothom!!


Juan Miqugel… avui


El nostre flamant “Mossenaire d’honor” Juan Miguel Romero

Un seguit de fotografies de record d’un dia únic: el d’avui. Gràcies per venir!


I Carles Salmerón passa el primer


Marc Roura, el segón


Sandra Martínez


Sandra Fernández


Angel


I Antonio i l’Angel, es fotografien en el dia més important com a Mossenaira d’en Juan Miguel


Miquel, Antonio, Juan Miguel, Miguel, Angel, Miquel. Quatre Miquels !!


Miquel, Antonio, Juan Miguel, Angel, Miquel


I al costal del Audiovisual i d’orbital 40, on hi han gran quantitat d’empreses


Juan Romero que ens deia que podíem veure aigua a una font d’aquí

Javier, Miguel, Angel, que anirien avall per anar més depressa al camp base


Travessem la riera per la llera,


I n’hi ha que passen pel pont

Juanjo, seguit per en Xavi i l’Enrique-Nilo


Cinta, seguida per en David i l’Andreu, i la noia que no sabem de moment


De corredors.cat, en Tottu, el Mossenaire del Maresme i en Javier (pinelli31) . Avui sabíem que vindria i volíem portar a en pinelli31 al llac i resulta que no ha vingut a córrer: tan sols a esmorzar. Catxis! Un altre cop serà


Crec que a més d’amics, han fet el servei plegats i es coneixen fa un bon grapat d’anys

El 16 de maig de 2015 <link> en Juan Miguel venia per primera vegada i recordo bastant la cara de sorprès. Venia aconsellat per en Miquel Piqueras i des d’aquell dia que gairebé no falla mai. Ens va prometre explicar-nos qui és i li estem molts agraïts i ens agrada molt tenir-lo al nostre costat. Ara a més, també explica a les seves amistats les virtuts de la colla i ens porta a noves amistats. Moltes gràcies!! i per molts anys!!

Hola a todos,
Es para mí un privilegio el haber sido nombrado Mossenaire d ‘Honor.

Agradezco enormemente la oportunidad de formar parte de un grupo tan entusiasta como el vuestro donde la máxima es “Hacer deporte en compañía de amigos o lo que es igual HACER SALUD”.

Durante unos años he llevado una vida trepidante donde el trabajo y el estrés ocupaban la mayor parte de mi tiempo.

Por circunstancias del destino he dado un giro a mi vida y he decidido comenzar de cero. Era hora de plantearme que debía tomar conciencia de mis 50 y “pocos” años y tomarme en serio esto de la salud.

En un primer momento comencé a hacer deporte en solitario en un gimnasio doméstico, luego a correr por la calle hasta que, a través de mi buen amigo Miguel Piqueras tuve conocimiento del grupo de los Mossenaires, donde un grupo de amigos se reunían a correr cada semana.

Fue para mí todo un hallazgo ya que es la mejor terapia que uno puede aplicarse. Además de ser una estupenda medicina para el cuerpo es una mejor medicina para el alma (además de poner a nuestro cuerpo en forma la energía positiva que se desprende con nuestras bromas, risas y buen rollo hace que uno se ponga la pilas y mire la vida desde otra perspectiva).

No soy muy entendido en ciencia pero lo que dicen los entendidos de que el liberar endorfinas ayuda a ser feliz se puede decir que es verdad.

Animo a todas a aquellas personas que quieran pasar un rato magnífico corriendo y hacer nuevas amistades se unan al club de los MOSSENAIRES, seguro que no se arrepentirán y será un antes y un después en sus vidas.

Resaltar, sobre todo, la constancia de Pep Moliner por su dedicación altruista y su buen hacer.

Muchos saludos a todos y a correr que la vida es breve…!!!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

California Sports

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Va de llac




Comments are closed at this time.