nov. 19 2015


Corres?

Filed under Alcalde

Els dies que som tanta colla i veus que en tot moment les cares dibuixen una àmplia rialla, gairebé sempre, vol dir que es passa bé. De prova un botó. Mira’t el reportatge, que és únic i què busca aprofundir en el gust per compartir.

No donem res, no regalem res, no demanem res, no volem res: només què gaudiu com gaudim la majoria d’estar prop vostre, ni que sigui a aquesta hora.

L’entrenament, avui, ha constat en passar per la font de l’Argelaguet i anar fent fins a arribar al gran aparcament del bosc de Can Deu i mentrestant fer algunjoc en forma de progressiu, que feu una bona colla i, això si, mai oblidar d’anar a buscar a qui ve un xic més endarrerit, i que és el valor més preuat que té tot mossenaire: esperar-nos tothom.

Doncs bé: si t’ho has passat bé: et volem tornar a veure i, si no, tu decideixes iel que facis, ben fet serà. Recorda, dissabte hi tornem i tu tens la paraula.
Gràcies per tot!!


Doncs si: un moment com aquest es repeteix, i repeteix, i repeteix: però no ens cansa donat que sentim les nostres vides enriquides estan al vostre costat. Gràcies gent!!


I moments abans, ens anem arraulint al camp base, entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs i a Can Mossenaire


La Sandra comença a venir més abrigada, senyal de què comença a fer fresca al matí

Toni ens fa els honors i accepta la nominació a Mossenaire d’honor


I reb el meu agraïment personal en mode de paper manuscrit, senzill i sincer.
Gràcies Toni


fotografies de record, amb bona gent: Trini, Isabel, Eva, Xavi, David


Trini, Isabel, Eva, Xavi


Nacho, Víctor, Edu; ahhh !! i Runi


En Toni, sembla el representant d’una empresa de motocicletes, canviant un neumàtic…sabatilla.


I van arribant de mica en mica els amics: Javi, Francisco, Eva i…. Sherlock

I ara toca engegar cap a un camí encara no conegut quasi per ningú. On anirem?
Itziar, Joan Carles, Quim, Miquel


I darrere en David, avui ens ha vingut en Ferran <link> que de tant en tant en ve a veure. Gràcies!!


Francisco Escudero


I encara el vigent Mossenaire d’honor, vestit de mossenaire, amb en Javi, que ens el va fer conèixer.


Josep, Nicolau, Fernando, Juan José


Anna, Maite, Enrique-Nilo


José, Emilio, Joan, Guille


Josep, Nacho, Runi


Capdavant amb l’Edu i en Fran


Javier, en primer terme i avui, després de molt de temps, en Pedro Molina; un mossenaire de fa molts anys <link> Podeu observar, com avui en Toni ha portat al seu fill i se’l veu eufòric. Penseu que venen des de La Llagosta.


Eva i Cinta


Matrimoni ben avingut, inclús corrent i… aixecant la mà.


I la mossenaire nova, de la setmana passada, repeteix. Al costat del Toni, que avui serà d’honor


Qui va amunt i avall?; ja que l’Anna Cos: la nostra mossenaria major


I després d’un reagrupament, re engeguem


I compartim camins amb els de les dues rodes


Les ombres són llargues, senyal inequívoca que el sol fa poc que ens acompanya


La Maite, què sabem que ara està totalment apasionada per aquest esport, la segona vegada que ens visita i fent el progressiu


El Toni al capdavant, i darrere la Contxita, Emilio, Martí, Sebi, Miquel


I la Chiqui, la segona vegada també. Darreram Òscar i Carlos


I mica en mica hi som tots i veiem mossenaires amunt i avall i ara ve la cua


La font de l’Argelaguet, un lloc molt bonic.


El Nacho sempre vol saber més. A primera hora, quan sóc a casa, rebo un missatge: “¿Habrá agua?. ¿Pasaremos por fuente?” Sempre patint pel can. Lidic ·minuto 18 y minuto 53″. Segurament, minut amunt minut avall. Runi potveure, o sembla que això pretent en Nacho, que faci.


“¡¡Venga Pep, haznos una foto!!”. Pim pam. ¿Ja está? .


I els Mossenaires han vist la llum i la segueixen.


Marc tornant enrere a buscar la cua.


I aquí arriba. Gràcies a tothom


I de costat el Mossenaired’honor entrant i el sortint. Em deia en Toni que l’havia llegit, a en José, i que li havia agradat tant i en comentava coses de l’escrit.


Aquí els tenim


I els què han fet el progressiu en pujada, i què han quedat davant: Marc, Toni, Carme i Martí


Què, com és natural aniran avall a buscar la cua, per homologar les primeres posicions


I en Guille, seguit per la cua


I en el progressiu següent, moment en el qual en Diego, que ha sortit del darrere, atrapa a en Martí. Per cert què l’endemà en Diego va quedar primer de la categoria al cros de Mataró, en un circuit fixe que té aquesta ciutat.


Enhorabona Diego. En el moment que arriba al reagrupament en Fernando


Eiii !!! la Sandra Fernàndez, també amunt i avall. Moment de qualitat


I arriba la cua: gràcies Mossenaire. Sense aquest gest el grup no tindria sentit.


Moment perillós, quan creuem la carretera Matadepera-Sabadell


Un lloc, on abans teníem un munt d’arbres i ara el veiem amb aquest perfil pelat i tota la colla vigilant on es posen els peus


Hem vist un dels progressius més accelerats que han protagonitzat l’Enique-Nilo, Miquel i Víctor. Campions!!


No val a caminar, no, no.


En Carmelo avuí fent una amistat profunda amb l’arbre. Com s’estimen!!


En Toni, la nova mossenaire i en Marc


I aplaudim, doncs, a la nova mossenaire. Benvinguda!!


I al fill d’en José Liñán


Mèrit d’en José que també aplaudim


I donem a conèixer al Toni Grañet, abans d’ésser proclamat Mossenaire d’honor


l’estem aplaudint i a més ens dedica unes paraules


I venen a esmorzar, en Vicente i Julio, i al mig, en Javier, de corredors.cat


I aquí tenim aquestes amistats què anem fent. El fill de José, Javi i José


I al costat del mossenaire d’honor
Pep, Javi, Toni, Emilio, Miguel

Quan veiem que una vegada i un altre es repeteix a la trobada, vol dir que us hi trobeu bé i és el que ens sembla d’en Toni i avui ens ho confirma i a més se us dóna a conèixer. Ens agrada molt poder enriquir-nos amb la teva companyia i t’agraïm molt tot el que ens expliques. Un luxe. Per molts anys

“Gràcies Pep!! per haver parit aquesta iniciativa que ja porta mooolts anys i et permet gaudir de persones i entorn, en convivència. Gràcies pel títol, el portaré amb molt orgull.

Gràcies també al grup, a les persones que cada dissabte es troben i volen compartir una estona de pràctica esportiva, conversa i companyonia. Avui 14 de novembre de 2015, una de les converses que he pogut sentir, mentre corria, feia referència als atemptats de París de la passada nit. Per això i amb més raó, hem de ser agraïts al fet de poder gaudir d’un nou dia, corrent, compartint i vivint…

I gràcies també, per donar-me la oportunitat d’escriure, així ens coneixem millor.

Em dic Toni Gañet Fueris, tinc 46 anys, solter amb dos fills, visc entre Barcelona i Terrassa, i, m’agrada dir que he viscut a Girona. Economista de formació, gestor esportiu de professió (esport paralímpic) i actualment estic arrencant com a consultor, especialitzat en sistemes de gestió basats en la responsabilitat social corporativa.

El meu passat athlètic va començar al col·legi la Farga, poc a poc i després de superar l’asma, em vaig aficionar a córrer fins aconseguir ser el primer de la classe en el cross anual, que comptava per nota i que consistia en donar una volta al col·legi. Llavors a Mira-sol, no hi havien tantes cases, ni centres comercials, ni asfalt i si venia el tren podies competir contra ell quan arrencava de l’estació. El professor d’educació física, em va animar a participar al cross del Vallés (Valldoreix, La Floresta i Sant Cugat), on vaig aconseguir el meu primer trofeu. El fet va provocar, que comencés com activitat extraescolar l’atletisme i com erem poquets, l’entrenador es va dedicar gairebé en exclusiva a mi. Vaig fer les curses Jean Bouin (millor resultat 41) i la de El Corte Inglés.
Del col·legi vaig passar a la secció athlètica del F.C. Barcelona, entrenant al costat de Joan Viudes. Sols vaig estar una temporada, doncs les notes van començar a devallar (excepte en educació fisica, doncs seguia guanyant el cross anual..), i el meu pare amb bon criteri, em va recomanar seguir corrent pel meu compte, sense estar lligat a una disciplina d’entrenaments (hi havia dies que feiem un escalfament a ritme del Joan Viudes i després 5 sèries de 1.500 a la pista, on no podies baixar de 4’50” en cadascuna d’elles, doncs l’entrenador s’enfadava molt).

El període atlètic es va acabar al entrar a la universitat, llavors em vaig aficionar a altres esports i si destacava era perquè corria. A l’acabar la carrera i durant un temps d’estada a Londres, vaig tornar a córrer pels parcs londinencs, casualment els dissabtes i també de 8 a 9. Aquest estiu he pogut tornar a trepitjar sòl anglès, aquest cop pel sud, prop del parc natural de New Forest (un paradís per les persones a qui els agrada córrer, respirar, la natura i topar-se amb animals….) Al tornar, de nou em vaig retrobar amb la Diagonal de Barcelona i el Parc Cervantes, fins l’etapa Gironina, on vaig tornar a altres esports. Llavors treballava en l’esport paralímpic i anava testant una mica de totes les disciplines (21), quedant-me amb el tennis, doncs entrenar a persones en cadira de rodes em permetia també, seguir fent esport. Llavors corria aprofitant viatges a competicions i reunions Estatals i Europees, on per descobrir llocs, el millor era anar corrent pel poc temps que disposava…

Va ser l’any 2013, ja a Terrassa, quan vaig conèixer l’atleta de 800m, Mary Gonzalez Reina, a través del linkedin i em va animar a córrer de nou, començant pels voltants de Terrassa, prop del Llac Petit, dos cops per setmana i sempre d’hora, quan surt el sol, canta el gall i la natura et connecta amb un nou dia. I aquesta temporada, corro per Vallparadís, i amb els mossenaires que vaig conèixer al mes de juny. De Vallparadís m’agrada creuar-me amb persones que diuen bon dia!!, escoltar ocells i veure gent més gran que camina o corre, per dir-me a mi mateix, que d’aqui a uns anys, m’agradaria estar com ells/es…. I dels mossenaires m’agrada córrer en grup, anar per pistes i si es dóna la ocasió, trobar conversa…., fins ara amb el Pep, el Marc, la Conxita, l’Emilio, el Miquel i molts més que espero anar trobant, mentre correm.

Objectiu: córrer alguna cosa més que la Sant Silvestre i la cursa de El CorteInglés, per exemple la 1/2 de Terrassa i qui sap si a mig o llarg termini alguna marató, com la de València. De moment poc a poc, gaudint i descobrint noves persones i entorns…

I per últim un lloc: un trosset del GR 92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, per
acabar nedant (l’altra passió meva són les Vies Braves), a la Cala del Vigatà.

Moltes gràcies i que ens poguem trobar mooooolts dissabtes!!”

Toni Gañet Fueris
http://www.responsabilitatsocial.cat

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

California Sports

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Corres?




Comments are closed at this time.