des. 04 2014


I plovent també correm

Filed under General

Allò de què quan plou el mossenaire no es mou i si neva, no es lleva:  aquí no ho apliquem. Mentre ens dirigíem al camp base, queia un bon ruixat  i ens feia dubtar de s’hi seríem pocs o s’hi seríem molts. Dons sorpresos:  una àmplia colla amb ganes de córrer, com és costum.

Pugem cap a la font de Can Roure, tot travessant Matadepera i en tot  moment una pluja a moments abundant i d’altres, inclús agradable.

Els colors de les fulles groguenques i l’olor de terra mullada i anar sempre acompanyat ens fa afirmar que de nou val la pena sortir de casa, inclús amb un temps que no hi convida i fer al voltant de deu quilòmetres on predomina el bon rotlle i la conversa i les ganes d’entrenar junts. Gràcies per venir i fer possible el projecte un dissabte més a les 08:00 del matí.


Enmig de la foscor i de la pluja, una bona colla s’aplega al costat de l’era de la masia.

I tothom força valent, i la Carme, la Transi, Maria José i
Antonio a mullar-se un xic

Transi

Maria José i prop amb gorra l’Arranz

José Manuel i un amic què deixa per uns dies la bicicleta per córrer al nostre costat

I tanca el grup en Yuma, protagonista d’excepció de la setmana passada

I al final hem trobat un modern mitjà de transport dels passats segues. Bé, el que queda del carro del Manolo Escobar

Amb cara de circumstàncies, ben xops i al costat del carro

La Isabel a l’última moda del moment, en Wester ben il·luminat
i en Pedro, discret i sempre present. Un luxe

Sembla que tot i la pluja que no ens va deixar, fem tots molt bona cara

Carme, que l’hem vist amb molt bona forma

Cisco i Gemma, matrimoni inseparable

En Josep Maria sortejant la tanca encadenada

Isabel i Pepe, vestits per l’ocasió

Toni i Carme, ben xops, però contents

Maria José, en un estat de forma excepcional

I la Isabel amb un bon impermeable, per no mullar-se massa. Diguin el què diguin,
un bon invent per no mullar-se i què molts també fem servir quan cal.

José Luis, un gran senderista muntanyer

Toni Arranz, Juanjo, Yuma, i per allà bé el el vestit fet a mida sense cap.

Pedro, que passa, com tots nosaltres, per camins molls i envoltat d’arbres amb una fulla preciosa

I a la font de Can Roure…

La segona foto i continuem xops i contents


Transi, Antonio i Carme, que ens fan adonar ho bonic del paisatge

Transi, Carme, Antonio i Maria José

Josep Maria Antentes, amb un fons de l’ermita de Sant Joan, que sempre ens agrada visitar,
pels seus voltants, i que sabem que té almenys 1000 anys

Antentes, Enrique-Nilo i Pedro, amb l’Ermita de Sant Joan

Gemma

i ara fem la recta pel costat de Can Roure

Maria José reagrupant-se davant la masia de Can Torrella, ara reconvertida en Restaurant

La passera de Matadepera, que uneix el centre d’aquesta
localitat amb les escoles


Yuma, Juanjo i Toni

Carme i Jordi

Wester, Jose Luis i Hassan

Isabel Vergara, amb la capa ja plegada

Maria José, Transi i Antonio, per la passera i veient com baixa l’aigua per la riera, de forma quasi excepcional, només quan plou i aquest cap de setmana a plogut un munt.

I en José Crespillo, pacient, acompanyant sempre a la seva muller i a les amistats, que pel seu compte també ha fet una bona caminada d’una hora, fent coincidir l’arribada amb tots nosaltres. Avui s’ha desmostrat que de vegades ni el mal temps ens fa aturar dels nostres propòsits i és més fort el retrobar-se amb persones amb les que t’hi trobes degust, tot i ploure. No convidava ni molt menys a córrer, però quan acabes i més amb tots vosaltres, et sentsprofundament satisfet. Per molts anys i pau i què duri.

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

 

 

Comentaris tancats a I plovent també correm




Comments are closed at this time.