nov. 27 2014


Yuma: el can mossenaire

Filed under General

Ha nascut fa poc, a l’estiu, és d’Osca, d’una camada del germà d’en Juanjo i l’haguéssiu vist córrer aquest darrer dissabte al mig nostre, com si res. Fent cas a tot d’en Juanjo, què amb ho bonàs que és com persona, el gos tindrà un bon caràcter i se’l veu que serà un gran amic per a ell i la seva família i per què no, dels mossenaires. Ha anat com si res, i quan travessàvem llocs on calia vigilar: vigilava. Ja es va acostumant a fer esport de petit, i ja es sap que el que es comença de jove, marcarà la seva vida.

A Can Mossenaire, molts amics duen els seus gossos i ja és un clàssic entrenar amb ells i és dels grups que ens coneixem en què la modalitat ens fa pensar que un dia els hi haurem de dedicar un entrenament, com avui també hem començat aquestes línies amb en Yuma, que a més és un mot que te un significat i que en Juanjo ens explicava: fill del “Jefe Azteca”.

Yuma, el dia que deixa una família, la seva mare i els seus germans per anar amb un altre: la d’en Juanjo

Un dia en el qual molts de vosaltres que formeu part de molts altres clubs, grups i entorns, ens feu gran el projecte d’entrenar plegats i que des d’aquí ús agraírem un per un que això sigui possible. Estretir relacions i si pot ser millorar-les amb l’ajut de l’esport pel camp i un ens uneix aquesta passió i qualsevol dèria pot passar desapercebuda.

Em deia un amic, l’Àlex, que a més s’ha pogut provar al costat de grans atletes com en Diego i en Pasqual, fent un final amb força i que serveix per què tothom es senti realitzat en fer un entrenament històric: un mes però que a hores d’ara ja és passat.


El nostre flamant Mossenaire d’honor i que ha acceptat aquesta petició i al qui li agraïm tots plegats, poder conèixer un dels nostres amics, que cada setmana ens fa costat, en Quim Gaya.


Quim, al costat d’en Paco i esperant el moment de sortir plegats.


En David i la Gemma, que no s’obliden d’anar venint al seu racó
Mossenaire. Merci


En Joan, que també fa una bona tasca engrescant a gent a córrer amb ell i que fa molt, i molt bé, al costat d’en Josep Jiménez, que ve corrent de casa.


En Joan Rodamilans, ja ve cada setmana: la cosa va bé.


Pare i fill, de nou entrenant un al costat de l’altra, l’ EDU i en VICTOR : un luxe

I comencem els nostres 10 qms., amb la Magda i la Nerea al capdavant


Alex, Javier, Agustinjr, Cisco(Egaramossenaires), i Josep (SupeRunners d’Egara), grups amb molt bones vibracions


Juan i Enrique-Nilo


Lluis


Carlos


Diego, Pascual


Pepe


Sebastian Morales 


Les Carmelites no se si van descalces, el que si sabem que nosaltres anem tots calzats amb bones sabatilles per córrer.


I el nostre Mossenaire d’honor, en Quim, al costat de tres grans campions:
Diego, Pascual i Sandra


I la Maria José, de groc, que la setmana passada va ser la nostra honorífica
mossenaire al costat de la Transi i l’Antonio


Amunt i avall i esquivant-nos, Yuma fent els seus deu quilòmetres d’avui


Fent el moviment del Cigne, la Karen


En Lluís i Manel, sortejant la cadena de l’àrea d’estudi mediambiental


Com també fa en Carmelo


Veus com nosaltres no anem descalces com les Carmelites. Diferents models de sabatilla, Salomon, Asics, Nike: qui diu que no ens els gastem per córrer i és que amb xancletes no seria el mateix.


Hi ha com la Contxita, que lluu gorra italiana


Moment fangós, i fent cua: Anna, Carme, Ana, Gemma, Núria, Laura


Sandra l’agafem amb els ulls clucs


Els capdavanters dels progressius han estat:
Francisco Javier, Agustinjr, Carlos, Karen, Gilberto, Enrique-Nilo i Paco. El
primer, pro: en Gilberto


I per homologar la posició: cap a la cua


I ara ve la cua: la tenim aquí


I el progressiu en baixada: de nou el lider: Gilberto.
Carlos, Josep, Gilberto i Paco


Yuna necessita saber: què faig!!


En Jose i en Sebas. Avui, i per tercera setmana en Jose ho ha aconseguit:
tot l’entrenament seguit


Amb mossenaires nous, com l’Oriol al mig i al costat de la Magda, El noi de
l’esquerra; no tenim encara el registre.


Victor, eufòric, al costat d’en José Luis


I quan acabem la pujada arribem a: Sabadell; l’altre capital


Progressiu al bosc de Can Deu a tota pastilla i l’Àlex al davant de tot. En Gilberto, avui guanyador per punts.


David i Gemma


Maria José i Núria


En Quim


La Karen


I en el darrer progressiu junts, en Gilberto davant


Moment que coneixem als nous mossenaires, com la Cinta…


… i l’Oriol, que ha quedat tot extranyat de la rebuda


i quan es dona a conèixer a en Quim i que és proclamat Mossenaire d’honor


La familia es manté unida i creix i setmana rere setmana fem un nou capítol del nostre particular conte.


i em en Juanjo, Karen i Carme, cap a Mossèn Homs des de Sant Julià


I uns quants que hem volgut estar al costat del Quim en el dia que l’entrenament és tot seu
.


El Yuma te sed: que begui, com ho fem nosaltres cada setmana a la font de les Canyes: Paco Utrera, el de la gorra, Víctor Martin, Eduard Martin i Juanjo Fernández: ahhh !!! i Yuma

Silenciós, amable, sempre present, fort, constant i avui el coneixem tots una mica, com jo mateix. Mentre tornàvem m’explicava com el seu fill li encanta veure al seu pare a córrer i quan el veu a les fotografies s’hi fixa i segur que és per ell tot un ídol i sap que tots són amics seus: tant els corredors com els ciclistes i així des d’aquí li diem tant a la Laia com a en Pau, que si: que és veritat i que els estem esperant que vinguin a córrer aviat. Per molts anys, Quim i gràcies

Hola. Em dic Quim Gaya i tinc 40 anys. Estic casat i tinc 2 fills: la Laia de 10 anys i el Pau de 6.

La veritat és que em va agafar de sorpresa que el Pep m’oferís ser “Mossenaire d’Honor”, però a la vegada també em va fer molta il·lusió.

Tot sovint els ensenyo als meus fills la foto de família dels Mossenaires de cada dissabte, i al·lucinen de què anem a córrer tanta gent. Segur que estaran orgullosos de què aquesta setmana jo en sigui el protagonista.
Només fa un parell d’anys que corro, i fa cosa d’un any em vaig afegir al fenomen dels Mossenaires, que són els únics capaços de fer-me matinar en dissabte…

De fet no m’havia agradat mai córrer, i vaig començar per provar, molt motivat per trencar amb la vida sedentària entre setmana, però sense massa convenciment de la meva constància.

El primer dia va ser decebedor, i el segon també, però en qüestió de pocs mesos, ja estava enganxat a aquest esport… Ara em pregunto per què no vaig començar abans!

Compagino el córrer amb la bicicleta de muntanya. I cada vegada que el meu fill petit veu un ciclista a o un corredor em diu: “Mira papa, un amic teu”. I de fet és així. Ara ells també estan començant a córrer; a veure quin dia estan a punt per venir amb els Mossenaires!

Una abraçada.
Quim.

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Yuma: el can mossenaire




Comments are closed at this time.