març 30 2009
>100 qms. Calella – Fent fotografies
>El meu pensament està en les llargues distàncies i creia que seria capaç de tornar a provar de fer els cent quilòmetres de Calella, que organitza un dels clubs al que pertanyo i que fa una colla d’anys ja havia fet. És més; allà vaig tenir la meva millor marca en la distància. Una mica per mandra i també per que no estava motivat, enguany penso que era millor fer el que estic fent. Gaudir de curses desconegudes i sense massa previsió. De fet les dues darreres setmanes he gaudit de curses de muntanya, per uns terrenys que clarament no domino gens i que arribo a tenir pànic per fotre’m de cap.
Al que anàvem; després d’un entrenament clàssic a Torre Mossèn Homs, d’una dutxa a casa i del meu llaminer entrepà de truita de patates a ca la Mari, agafo i em presento a Calella, no sense abans tenir un ensurt a la carretera amb el cotxe.
Veig que plovisqueja i la meva intenció i era no parar de fer forografies que il·lustin una mic el circuit tot forografiant als valents que sense esperar res més a canvi que la satisfacció de conquerir una distància per molts impensable: 100 quilòmetres.
A part de que per dins sento un enveja sana, per què un cop vist em sap greu no estar lluitant per la fita, faig tot el recorregut de dos quilòmetres i mig d’anada i uns altres tants de tornada i, amb pluja i paraigües vaig fent fotografies, i després de saludar a bons amics, torno cap a casa a penjar-les i a llegir pels fòrums, especialment el de corredors.cat, tot allò que han experimentat aquests valents.
Bé, espero tenir força per algun dia fer els 100 de Calella amb vosaltres i la meva enhorabona a tots els que l’heu finalitzat i també a aquells, que amb menys sort, s’han hagut de retirar i que segur que ho tornaran a provar: l’ultrafons enganxa de debò.
web de la Penya 100 qm. Domingo Catalan
-27.JPG[/IMG]
>Compte amb els ensurts amb el cotxe en dies de pluja. T'ho dic per experiència…!!! Cuida't!!!!
>Vaig pensar amb el que et va passar, Xavi, venint de la mitja de Granollers i el fàcil que és prendre mal a la carretera. Per la C-58 hi havia força fum a la zona de ciutat Badia, per algú que cremava restolls. Mirant per damunt dels cotxes que anavem pel carril de la dreta, a veure si adivinava d'on surtia el aquest, els cotxes del davant van des-accelerar i fins prop de deu metres del cotxe que m'antecedia vaig prémer el fre patinant i anant al carril del mig, on per sort no venia ningú. El cor bategava i en comptes d'anar per la AP2, vaig anar per Badalona. En fi; no hi ha ningú que sàpiga el que li passarà al llarg d'un dia. Fins aviat Xavi i enhorabona per la mitja de Montornés del cap de setmana.