set.
02
2016
moliner
Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts
La definició gràcies a la wikipedia:
«Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. «
L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.
El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire
Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.
Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.
Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: «per aquí no és» i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!
Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal
I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.
Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments
I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom
I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!
A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel
I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma
Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar
Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David
Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?
La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac
De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament
I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire
Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert
I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire
I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui
Tornem a reagrupar
El nostre nominat, en Joan
I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!
I arriba la cua
Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar
I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom
… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa
I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez
En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!
I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa
I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat
Parell de «Grimpats», Francis i Manel
Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.
Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font
Albert , Joan i Jordi
cop de puny a la font del nostre nominat
Fabricant el seu propi got, en Xavi
I anem a itzar la bandera
Moment important: la bandera veu de nou la llum
Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester
I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia
I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor
I ara aplaudint als «Mossenaires Nous», benvinguts!!!
Us esperem moltes vegades
I tothom vol proclamar al «Mossenaire d’Honor», i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs
Fantàstic en Joan!!
I la foto que abans anomenàvem dels «gronxadors», ara sense «gronxadors», on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.
Tres fotografies per veure-us més de prop
..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.
El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza
Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou
Eiiii, que faltava un amic.
En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?
Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: «sácame guapo».
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual
L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma
Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,
Bon dia Pep,
Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..
Hola!!
Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!
Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.
Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!
I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: «Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo»… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..
Joan Suárez Trullàs
Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa, Torre Mossèn Homs
ag.
18
2016
moliner
Algú es pot estranyar: hi ha bona terra, hi ha pous d’aigua i al voltant terra
que majoritàriament hi veiem plantada palla pel bestiar. Qui sap si amb ganes més profit se’n podria treure, però al llarg dels anys sempre es repeteix la imatge de les bales de palla a punt de ser remolcades, com veureu més endavant.
La setmana que abans gairebé no hi havia ningú per entrenar en grup, i ens sorprèn que som una bona colla i a més tres mossenaires nous.
Tindrem a un mossenaire d’honor, que fa un any que no podia venir, l’Antonio i el mateix Enric Mateu , que ja en feia dos. Però sempre sabem que: si és dissabte, hi ha mossenaires i tothom sous benvinguts.
El recorregut ha estat amb bones rectes, algunes ombres i calor, com a aquesta època es podia esperar. A l’arribada, una bona font i la visió de molta gent amb cares contentes i amb ganes de repetir: això és el que volem. Volem que quedi un bon record d’un dia irrepetible.
Algú dubtava que a Terrassa també es practica l’agricultura? A banda d’horts petits per autoconsum, a vegades regats amb aigües dubtoses, tenim àmplies zones on es recull la palla. Encara pensem que podrien fer-se més coses en aquest sentit en llocs de l’entorn que es manté Erm .
Si. Fa tres setmanes seguides després d’un any de no poder venir per lesió, i avui si. L’Antonio Corredera ens accepta la nominació a «Mossenaire d’honor» i engrandeix encara més el projecte. Gràcies!!
L’Antonio ens guardava una sorpresa: ja duia els deures fets i només acabar l’entrenament ens va enviar el seu escrit. Un gran Mossenaire d’honor,
I les nostres amigues i amics de Sabadell. Avui, de verd, s’estreneva l’Isabel
i li donem la benvinguda. Ha estat gràcies a en Balme i a la seva muller. A la
dreta en Paco Barcia
I avui, un dels Mossenaires més antics, en Carlos Rodríguez Sempre busca nous camins que ell mateix prova i si els podem homologar per: 10 qms. i que estiguin bé, els fem. Gràcies!!
Llengotes Fran!!!
I el nostre nominat d’avui dia tretze d’agost, l’Antonio Corredera i en Paco Barcia
En Balme, passant per davant de la Capella del Sagrat Cor , Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya
I ens creuem amb el Mossenaire Ernesto: Ernesto Hernández
En primer terme el matrimoni Mª José i Antonio en una fotografia amb el nominat Mossenaire d’honor
Balme al capdavant
Mirabet , què puja des de casa corrent i amb el què baixo: corrent!! Prèviament passem per la font de «Les Canyes».
I mentre reagrupem amb en Javier López d’esquena
I al costat del nominat l’Antono Corredra, Mossenaires fent-se costat
I reagrupem i reagrupem.
I de blaum al centre de la fotografia i després de dos anys de no poder venir per lesió: Enric Mateu . Quina sort tornar a entrenar al teu costat
I tancant el grup avui: l’Icos, la Isabel i la Conxita
I el grup ara amb la Conxita i la Txell al capdavant
I el «quality moment», com és quan s’ha d’anar a la cua. Gràcies!! Això és «mossenaires»
El nostre «bandera» molt meticulós, engegant i aturant el crono: en Carlos Rodríguez
Tot i ser el nostre nominat a Mossenaire d’honor, encara no ha estat proclamat l’Antonio Corredera. Ja queda poc.
I estem en un reagrupament, i és per això que caminem amb l Òscar , Eva , Conxita i la Txell
I segur que aquest monolit separa diferents finques. Mentre els mossenaires peten la xerrada.
I continuem el nostre córrer semi-constant i ben envoltats tant de persones com de natura
Sempre hem pensat que entrenar en grup, serveix per enfortir les amistats i també conservar-les. Un dels motius del projecte
I veiem com amics van amunt i avall, com l’Antonio, José Luis i Paco
La nostra «Mossenaire Nova», la Isabel, ens comentava que en els seus diset anys d’entrenar, mai havia conegut un grup com el nostre i la manera d’entrenar. Ens sembla que estava encantada. Esperem, que tot i què diu que no té cotxe, la puguem tenir força anys al nostre costat.
I nosaltres passem pel costat, gaudint de tot això, gairebé sense adonar-nos-en
Mentre correm, ens agrada mantenir la flama de la conversa.
I passem per llocs preciosos i el grup s’estira.
Però un xiulet els farà tornar
I l’Enric Mateu , la Isabel i Icos veuran com tornaran al moment de la fotografia familiar i de les proclamacions, que sempre es fan en aquest moment
Una mica contrariats i contrariades, la colla torna. El Pep ens l’ha tornat a fotre. jejeje
Amb un gest d’amistat de l’ Eva per en Diego i al costat d’en Javier i l’Icos.
Darrere en plena ganyota l’Enric
S’està desplegant una bandera
I ara toca una cosa molt important: donar la benvinguda als mossenaires nous
Isabel, amic Carlos i Carlos Romero ( fill de Juan Miguel
… i ara !!
Volem proclamar al nou «Mossenaire d’Honor»: l’Antonio Corredera
Doncs en aquests moments ja tenim a l’Antonio Corredera de Mossenaire d’Honor i al final sabrem més coses d’ell. Gràcies!!
i ara hem volgut destacar que després de dos anys de no poder venir, tenim de nou en Enric Mateu i que fa un munt d’anys què ens coneixem, gràcies als escacs
I la bandera que ha estat ben portada per Carlos Rodríguez
Ara subjectada per Fran , Antonio i el mateix Carlos
I saludem als matiners que feia uns quants dies que no venien. Ben retrobats!!
I de nou una foto de família, on tota persona és benvinguda i on es busca el mateix objectiu. Amistat, esport i natura… i solidaritat. Gràcies a tothom.
i en Josep Mirabet s’atura a mirar que hi posa: «Estació Meteorològica Automàtica»»Sabadell-Parc Agrari»
El fill i el pare. Avui s’estrenava en Carlos al costat del seu pare en Juan Miguel
Mentre fèiem la fotografia de família se m’ha acudit dir què igual pot durar vint anys més aquest projecte i la Isabel deia: «Uiii, jo ja tindré vuitanta-u i no se pas». Doncs bé: li hem volgut presentar a en Josep Mirabet que en té siexanta-tres i no hi ha qui l’atrapi. Un pioner de l’atletisme a Terrassa
Ens hem permès el luxe de caminar una mica, amb els què anaven més justos de forma. Però van rient, ehhhh !!
I la Txell Castañé , no falla mai i gaudint de tot
Ens ha omplert de joia veure, que en Pau Sust va tan mudat i en btt, ara què de moment no pot córrer
Un luxe dels Mossenaires tenir en Pau Sust i al seu costat en Paco Barcia
Tant està a la secció de caminadors, com a la de btt. Gràcies per venir!!!
I en Mirabet sorprès pel que li agrada fer amb nostre «Can Mossenaire» en Yuma
I tanquem l’entrenament amb el desplegament de la bandera, el mossenaire d’honor, el nostre bandera, els mossenaires nous i un munt d’amigues i amics ahhhh, i el de la gorra en Pep Moliner
Gràcies !!
Fa tres setmanes destacàvem que tornava l’Antonio, fa dues li vam demanar si ens volia fer els honors i avui: portava a punt per si li demanàvem i li volem agrair que faci d’aquest projecte nostre, se’l faci també seu. És un projecte què no només és córrer: és alguna cosa més i la sensació de què no perds les amistats allà on siguin. Avui has vingut i t’agraïm i ens agrada conèixer-te un mica més. Per molts anys i enhorabona!!!
Hola a todos me llamo ANTONIO CORREDERA soy de TERRASSA y tengo 51 años
deciros que empece lo de correr hará unos 8 años un día te levantas y te dices dejo de fumar , voy hacer deporte y hay empece a correr me quité unos kilos de más y mas alegre con la vida , tanto que salia casi todos los días.
Un buen día un buen amigo mio llamado PEDRO me llevó un sábado ha correr con un grupo llamado mossenaires y fue genial, hasta que las rodillas me dicen hasta aquí hemos llegado y lesiones tras lesiones me apartan de mi hobby
Ahora después de un año vuelvo a correr y de momento saldré los sábados y con el grupo.
Mi deseo, cruzar algún día la meta de una media maratón
Lo bueno es haber sido abuelo de una preciosidad llamada CHLOE gracias PEP por hacerme MOSSENAIRE DE HONOR un abrazo para todos
Tags: Amistat, Antonio Corredera Doblas, córrer, correrxerrar, Entrenaments en grup, mossenaires, Terrassa
ag.
04
2016
moliner
Esport com excusa per reunir a bones persones que els hi agrada la natura, interessar-se per les amistats i formar part d’un projecte comú: eld'»Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs»
De vegades fem l’exercici de veure el que caracteritza al grup i és el #correrxerrar i el més evident és que la rialla és el que es veu més a les cares fotografiades setmana rere setmana.
Com que fa molta calor, res millor que buscar circuits frescos com el de Torrent de Gotelles, tot i que quan apareixem pel bosc de Can Deu, ens adonem que la frescor a disminuït per la manca d’ombres naturals que ens proporcionaven els arbres que un dia la ventada va escombrar.
La nostra Mossenaire d’honor, la Luci, avui ens fa els honors i se us dóna conèixer al final de l’escrit i si seguiu minuciosament el reguitzell de fotografies, veureu com, certament la frescor en algun moment ha estat present.
Avui només un Mossenaire Nou: en Joan
I qui va ser tal dia com avui fa un any Mossenaire d’Honor, va ésser la nostra gran i estimada Anna Cos.
La bandera s’ha passejat a l’esquena d’un altre emblema del nostre grup: en Josep Maria Antentas.
En definitiva: un altre dia històric en què, sempre recordem als que no hem pogut assistir i ens hem alegrat de compartir una jornada irrepetible del darrer dia del mes de juliol del 2016. No tornarà a passar i en canvi t’esperem al primer dissabte del mes d’agost que està al caure. Vindràs? Per
molts anys!!
Que consti que a Can Mossenaire, a tothom se us tracta bé, i aquí es pot veure clar.
La Laura amb una «posse» molt xula, sosté amb fermesa a la Mossenaire d’honor, la Luci
Després d’uns instants de dubtes, la Luci ens accepta la nominació i per
nosaltres serà tot un honor. Gràcies!!!
Li diu a en Manu que no la deixi sola.
Aviat li demanarem al Manu que ens faci els honors, i que també creu amb
el projecte en comú d'»Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs»
Juan Antonio, a l’esquerra amb el que serà avui, el nostre Mossenaire Nou: Juan
I la nostra bandera serà conduida tot l’entrenament per
l’entrenyable Josep Maria Antentas
Què una persona com en Josep Maria Antentas estigui dins del projecte, és
per nosaltres tot un honor. Gràcies!!
I la colla aviat engegarà, amb en Marc Armengol i lToni Amela
Cico i Gemma, Eva Cantero , Javier Colado , Javier Colado Javier Guerrero Javier López
La Mariona s’ajusta les ulleres
En Ramón Ramos amb la visera ajustada
Òscar Sànchez i Isaac Osuna , al costat de la nominada, la Luci
Toni Peñalver i Carmelo Luque
Juan Antonio, que sempre que pot també ve, avui amb la seva muller, l’Ana
Carlos Rodríguez i Paco Barcia , Miguel Sampietro
I un cop hem anat a la cua i hem estat solidaris i ja hi som tots: reprenem la
marxa allà on l’havíem deixat
Amb bon estil, tant la nominada a Mossenaire d’honor, Luci, com l’ Eva Cantero
I en Toni i en Javier
I la bandera avança implacable, a l’esquena d’en Josep Maria
Ens hem perdut una bona caiguda d’en Òscar , i aquí ens fa una petita
«demo», al costat de l’ Isaac
Quality Moment, quan la Gemma, passa al costat de l’Antonio, i va a la cua.
La Gemma ho fa sovint.
L’ Anna Cos ha quedat a la cua, donat que sempre va amunt i avall
com a «Mossenaire Major», què és. Quina persona més estimada per tothom. Un luxe!!!!
Ja hi som totes. I amb l’Aida, Olga i Núria al capdavant; tornem-hi
Aquests moments de perill, que travessem carreteres, mirem de passar
tothom en un pack complet i Mossenaires de color groc, es posen a controlar el trànsit. Gràcies per ser tant previngut.
I anem cap un dels circuits més frescos del panorama Mossenaire
Amb la Mossenaire nominada, Luci, gairebé acompanyada tot moment
per la bona amiga Eva
En Miquel Paradell , també avall que fa baixada,
seguit per l’ Antonio Mayorgas , Toni Amela
I mentre ens endinsem al meravellós Torrent de Gotelles, una aturadeta a la
«Font de la Moreria» de record, amb en Marc Armengol , Antonio, Quim Gaya , Jordi Torrente
Eeeep !!!, Marc Simó
Ara si que arriba el moment de la veritat, baixant per llocs molt bonics
i tancant el grup en Juan Miguel Romero
Miguel Sampietro , a punt de fer un bon saltiró
La nostra nominada, Luci, també baixant el Torrent de Gotelles
Aigues cristalines, i ambient de típic del Montseny
Amb en Josep Mirabet , que ens regala la seva companyia
I mentre transcorre el recorregut, racons com aquest.
Eeeep !! Jordi Torrente
I un raig de llum sobre el rierol
I la destresa dels Mossenaires per aquest camí tant curiós
Això si: al final ens reagrupem, com no pot ser d’una altre manera a Can Mossenaire
Eva Cantero Lluint un tatuatge, que segur amb tot un conjunt d’idees que
conformen la seva vida, estrelles, amor, i petjades de gos. Al seu costat: la nominada a Mossenaire d’Honor, la Luci
La nostra Mossenaire, la Silvia Moya , enmig de grans mossenaires com Anna
i en Fran
Aida, en la seva segona participació al costat d’en Paco . Hi haurà una tercera?
I ara es tria un circuit amb certa pujada. Tothom rient, Javier , Carlos , Evans ,
Olga, Nuria
Amela , Giralde , Peñalver
Luci i Eva
I continuem veient a la gent feliç: sabent que la pujada serà intensa
Juan Antonio i Gemma, rient i seriosa.
Eva caminant una mica, i en Marc cap a la cua
Com també fa l’Anna
I l’Ana acabant de fer la pujada de Capellans
I la Laura de Benito també finalitzant la intensa pujada
No ens creiem que la Gemma estigui cansada: tan sols uns moments de relaxament
I en Josep Maria Antentas es disposa al gran desplegament de la nostra bandera
Josep Maria Antentas ajudat per en Toni Peñalver
En Miguel , aprofita per refrescar-se mentre preparem la fotografia
donem la benvinguda al Mossenaire nou, amb mocador vermell al cap, en Joan. Benvingut!!
Anem a proclamar a la nostra nominada
En aquest precís instant, heu proclamat a la nostra nova «Mossenaire d’Honor», la
Lucía Ruiz Joyanes
Hem aprofitat per explicar que ell, amb el seu marit estan al capdavant de
l’organització de la cursa de Muntanya de Can Gonteres
Tal dia com avui de fa un any la nostra « Mossenaire Major «, va ser proclamada
a més d’Honor: l’Anna Cos, i coincidint també a la setmana del seu aniversari de neixement que va ser el dia 25. Per molts anys!!!
I agraim el luxe de tenir entre nosaltres al bandera: Josep Maria Antentas
Ben aplaudit per tothom
I tanquem el més d’agost al davant de Sant Julià d’Altura, amb un bonic record d’un dia irrepetible al vostre costat. Gràcies a totes i a tots per fer-ho possible.
I deixem Sant Julià amb en Cisco al capdavant
Una mica de desnivell per dins del bosc de Can Deu, per completar el circuit d’avui
Amb l’Eva i la ja Mossenaire d’Honor
No s’us veu gens esgotades ni res
Endavant i amunt
I a la millor recta del bosc, amb reagrupaments
A buscar la cua
I ja la tenim aqui
I al costat de l’Anna, avui, i pot venir poc:
I no falla mai: la Carme Valldeperas : quina gran atleta!!
I l’Amela seguit pel nou mossenaire, en Joan.
Com també les nostres habituals, Olga i Nuria, deguides de prop per la Mariona i la Aida
I a punt de fer el cami de tornada, vorejant aquest camps acabat de segar.
Ana, seguida per en Joan, que es sorpren de que als encreuaments li gastem bromes, oi?
«No el deixis anar», li deia l’Anna Cos, pel seu aspecte ferotge.
I en Javier López , que avui ens ha acompanyat tot l’entrenament. Deia l’Eva, que
ha tingut una infecció de la què sortosament ja se n’està sortint.
Gran Mossenaire, en Antentas
I el què no falla mai: en Fran
Fran Frutos es nota què entrena: foooort !!!
Encarem la pujada amb en Quim i en Jordi
I l’Aïda i la Mariona
Olga i Nuria
Marga i Eva
I el matrimoni s’ajuda: Ana i Juan Antonio: grans esportistes
Mariona, travessant el torrent de Betzuca
La recompensa del descans, una vegada acabada la feina, com fa en Fran
I la Marga Moix , bevent de la nova font
La Luci, a punt pel reportatge que li farem, perquè la pogueu conèixer una mica més
I en acabar i al camp base, tota de nou el desplegament amb en Marc i en Josep Maria
I Can Mossenaire
eiiii !, qui diu que jo no surto?
Amb l’esplèndida Luci
He tingut la sort d’entrenar moltes vegades amb ella, quan dinamitzava el grup
de Califòrnia Sports: allà la vaig conèixer i m’emporto bonics records.
Gràcies!!
Uii !, que la Laura la desmanega!!
I del grup que dinamitza l’Anna: bones amigues
Mariona, Eva, Carme, Marga i la mateixa Anna
La Luci, vaig tenir la sort de conèixer-la quan anàvem amb el grup d’entrenament
de California Sports, i vaig gaudir moltes vegades de la seva companyia. De
ment inquieta i sempre ens feia redescobrir camins i ens duia fins a Can
Gonteres per camins molt macos, i fins a casa seva on recordo un dia que
ens va obrir les portes i vam menjar els fruits d’un cirerer. Quines cireres
més i més bones.
Com s’ha dit al llarg de la crònica, ella i el seu marit són al darrere de
l’organització de la cursa de Can Gonteres de Muntanya i es desviuen per
donar el millor a tothom que vulgui a participar-hi a la seva festa major.
T’agraïm que hagis acceptat estar la nostra flamant Mossenaire d’Honor i per
molts anys et desitgem el millor. Gràcies!!
Hola, me llamo Luci.
Intentaré que me conozcáis un poco mejor con lo que aquí os voy a explicar.
Hace 8 años tomé la decisión de dejar de fumar y para ello empecé a buscar actividades que me ocupasen el tiempo para sentirme mejor y de paso superar la ansiedad que me provocaba el haber dejado de fumar.
Entre otras cosas, empecé a salir a andar con unas amigas. Gracias a Mª Ángeles y su marido Eleuterio por acompañarme en esas primerascaminatas. Poco a poco me di cuenta que andaba más rápido y probé a empezar a correr. Esas primeras caminatas se convirtieron en pequeñas carreras de 15 ó 20 minutos; hasta que un día decidimos a apuntarnos a nuestra primera carrera, junto con otro amigo común, Ricky. La Santi Centelles fue nuestro bautizo en el mundo de las carreras.
Aunque sufrimos un poco, disfrutamos mucho y por eso nos apuntamos a diferentes carreras de distancias cortas.
Por circunstancias que no vienen al caso, mi amiga Mª Ángeles dejó de correr y fue entonces cuando encontré un grupo de reciente creación, que lo formaban mujeres de diferentes edades y niveles, que me ayudaron a seguir practicando este deporte que había descubierto y que empezaba a ser una nueva forma de ver la vida para mí; estoy hablando de California Sports.
En este grupo encontré muy buena gente y nuevas amigas que aún hoy lo siguen siendo, con las que comparto muchas cosas, no sólo en el terreno deportivo. Fue en este grupo donde tuve el placer de conocer a Pep Moliner y él fue el que me dio a conocer el grupo de Mossen Homs. Un grupo que no
he podido disfrutar todo lo que me hubiese gustado, ya que mi trabajo me impide ir a correr con ellos todos los sábados. Aun así, todos los sábados que mi trabajo me lo permite, estoy a las 7:50 dispuesta para correr, aunque me tenga que esperar un poco a que lleguen todos los miembros del
grupo.
Como cada día me sentía mejor, empecé a salir todos los días, a veces con California y otras veces con un nuevo grupo, Matiners.
Con Matiners empecé a conocer nuevos caminos y amplié los kilómetros de mis cursas. Haciendo con ellos mis primeras carreras de 10 kilómetros y mi primera Media Maratón, que la hice en mi ciudad, Terrassa.
Mi objetivo nunca ha sido la competición; sino disfrutar del deporte, junto con amigos y de paso mejorar mi salud. Por eso en estos 8 años mi histórico de carreras es reducido. Sólo he realizado 4 medias maratones y algunas carreras de 10 y 15 kilómetro, sobre todo de montaña, que cuando la descubrí, quedé fascinada de su encanto.
Actualmente estoy en grupo nuevo, formado por hombres y mujeres de diferentes edades y niveles, que salimos a correr con el objetivo de disfrutar de la compañía mientras practicamos deporte. Durante el tiempo que estamos corriendo, compartimos confidencias, sonrisas y sobre todo reina un muy buen ambiente. Como somos muy originales, decidimos ponerle el nombre de Tarima Team a este grupo, ya que es el punto donde nos encontramos cada mañana.
Hoy por hoy tengo como objetivo realizar mi primera Matagalls. Como sabéis tiene lugar en Septiembre y actualmente la estoy preparando. Ya os explicaré mi experiencia, que espero sea agradable, pues mi único objetivo es acabarla, pasando unas cuantas horas con gente amiga.
Quiero agradecer a todos los que me apoyan desde el primer día en esta actividad que descubrí hace 8 años y que a día de hoy espero poder seguir disfrutándola muchos años más, conociendo gente que me aporten valores positivos que me enriquezcan como persona.
Tags: Amistat, correrxerrar, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Lucia Ruiz Joyanes, pep moliner, Terrassa
