gen.
26
2017
moliner
Cap de setmana de gala esportiva a Terrassa, on moltes amigues i amics correran pels carrers de la nostra ciutat el diumenge. Però si avui és dissabte: avui hi ha «Mossenaires» i amb ganes del que fem tots els dissabtes: dibuixar una rialla permanent a la cara.
L’edifici pel que hem passat, tot i que el veiem en semi ruïna, encara desperta expectació i tot i que imaginem que té poc manteniment, guarda certs vestigis d’una època gloriosa, Can Viver de Torrebonica
Hem fet algun progressiu per poder-se provar i hem fet de «Mossenaires», esperant-nos i fent-nos costat.
La fotografia de familia la farem davant d’un ametller que floreix, per Can Plans, tot i que estem a una setmana on fa fred i on la llum del sol, la veiem poc. Fruit de què estem a l’hivern, però sempre amb ganes de passar-ho bé.
Hem llegit els aniversaris a Mossenaires d’Honor, i la Txell ha estat aplaudida: sempre diu que no li agrada córrer, però no falla mai i a més corre molt bé.
La setmana vinent diu en Casimir Martin que vindrà, perquè el dia en el fet que farà setanta anys, vol estar al nostre costat i tindrem un nou al·licient per retrobar-nos una vegada més. Recordeu quan vam celebrar les seves primeres 100 maratons ?
Ens veiem dissabte i bona setmana a tothom
Sempre que passem per llocs com aquest,ens sembla passar per un lloc esplèndid i ho és. Can Viver de Torrebonica( https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Viver_de_Torrebonica ) és un monument de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local, i tres grans Mossenaires hi passen pel davant Imma Morales , Meritxell Castañé i en Javier Colado
I si fa quatre dies no els coneixíem, ara tenim la sort de tenir grans Mossenaires, com en Víctor, Marcos i Santi que ja són bones amistats
I en Víctor ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d’honor. Gràcies!!
Víctor Escalante està molt content d’haver-nos conegut a totes i tots nosaltres,
i eufòric de la seva nominació
Víctor Escalante. Nominat!!
En Jordi Torrente serà el portador flamant de la bandera, al costat d’en Marc Armengol
Els nois abrigats fins a les celles, tan en Guille com en Carmelo . En canvi, les
noies sense buff: les germanes Alba i Sandra
I encetem el entrenament amb les dues il.lustre Mossenaires, l’Inma i la Txell
i les i els Mossenaires i la seva bandera, camí avall cap a Torrebonica
La bandera portada per en Jordi Torrente
Víctor Escalante
Reagrupant-nos
Antonio Mayorgas i Miguel Sampietro al capdavant
… i ens passàvem de llarg i retornem sobre es nostres passes,
com en Carmelo Luque i en Fran Frutos
I Mossenaires van amunt i avall
Eiii !!! en Víctor també va amunt i avall
I veiem rètols nous que ens informen molt bé
Txell i Inma
Josep Mirabet ha dit de triar aquest indret, sota l’ametller que comença a florir
I tot a punt amb imatges xules de l’entorn de Camí Plans de Can Bonvilar
I fem sortir a la Txell (que no li agrada córrer), tot i que ens costa de creure
Per que tal setmana com avui, de fa just dos anys, va ser proclamada «Mossenaire d’Honor», la Meritxell Castañé
D’ençà que us ha descobert, en Víctor està encantat d’entrenar al vostre costat i ara serà proclamat Mossenaire d’Honor
Víctor Escalante, «Mossenaire d’Honor»
Aclamat i proclamat. Per Molts anys !!!
Un dia en que la família Mossenaire es fa la foto sota l’ametller florit, un dia abans de la famosa Mitja Marató de Terrassa, on tantes i tants amics hi esterem representats. Molta sort a tothom
I el flamant recent proclamat Mossenaire d’honor, amb un paissatge autèntic, per llocs que coneixem prou. Enhorabona Víctor
I pel bellmig de les oliveres, el grup entrena plegat
I com no pot ser d’una altre manera, quan toca reagrupar-se: ara.
«Quality moment». S’ha d’anar a la cua
I la gossa del José Manuel Portero , la Cloe i ell mateix fent un bon progressiu
Més progressius
Al capdavant el Mossenaire d’honor de la setmana passada, en Joaquim Puig
Amunt i avall
Francisco Escudero , també va sermpre a la cua
Engeguem el retrovisor
I arribem al camp base: el millor lloc on trobar bona gent per entrenar tots els dissabtes i també d’altres dies: Torre Mossèn Homs, amb en Sebas i en Jose
Camp base amb Mossenaires
Això s’ha acabat fins dissabte vinent, i recollim les eines. Gràcies si ens has seguit fins aquí i no et perdis el que et dirà el nostre flamant Mossenaire d’Honor
Li brilla la mirada i se li nota què gaudeix de l’esport i de la vostra companyia. A més, està engrescat i aviat farà una marató i ens pregunta si hi ha entre nosaltres algú que la prepari, per poder coincidir algun dia: però el més important és que tenim l’oportunitat de córrer i estar al teu costat i et desitgem el millor i que tot et vagi perfecte i aconsegueixes aquest gran repte. Enhorabona, per molts anys i sort en tot.
Quina trobada! haver conegut la penya dels mossenaires, realment ha sigut un desig que vaig demanar fa temps de poder compartir amb grup la meva gran passió de CÓRRER!
Realment fa escassos dos anys que m’he tornat a aficionar a sortir a córrer, i apuntar-me a curses i més curses.
Aquesta afició la vaig adquirir quan tenia 14-16 anys, entrenava a l’època de l’escola entrenant amb un club d’atletisme i van ser uns anys plens d’al·legries, patiments i moltes amistats.
Tornar a «las andadas» ha sigut de manera espontània i desde un altra perspectiva donada per l’edat, però sempre amb el crit de guerra»Forever Young».
M’agrada els reptes, m’agrada conèixer gent i no tinc por de reinventar-me tant en l’esport com a la feina.
També vull confessar què venir a córrer amb vosaltres, em fa sentir acollit, motivat i valorat, i per tot això dono les gràcies de tots els Dissabtes d’entrenament que tindrem per endavant…..
GO GO GO!!!!!
Tags: Amistat, correrxerrar, Entrenaments en grup, Masia Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, Víctor Escalante
gen.
19
2017
moliner
Eren gairebé les 08:00 i Mossenaires amagadets i amagadetes dins dels vehicles, per no notar tant la fresqueta que aquest dissabte ens feia companyia. Però a l’hora en punt: tothom a punt.
Avui baixem pel torrent de la grípia i fem un tomb per aquests camins tan bonics i amb algun progressiu per animar l’ambient i fer perdre el fred.
Agrair, sempre, a tothom que veniu i ens seguiu i que dins dels entrenaments, a més, si us veieu en força, aneu amunt i avall i de passada entreu més en calor.
Els dos Quims que protagonitzen aquest dissabte. En Quim Puig, nominat a Mossenaire d’Honor i en Quim Badia, portador de la bandera.
A l’hora de la foto de família llegim els aniversaris a Mossenaires d’honor d’ençà que tenim registres, tal dia i mes com avui, i d’altres anys, i és la Cinta Ferrer, la que avui tenim la sort de tenir al nostre costat.
Hem seguit per un camí prou maco i arrecerat, a voltes, dels corrents d’aire i de nou un nou dia per no oblidar i irrepetible.
Us esperem els dissabtes vinents al nostre costat. No t’ho pensis més.
En Quim Puig fa força dissabtes que el veiem enganxat al projecte
d’entrenaments en grup i ens fa molta il·lusió hagi acceptat la seva
nominació. Al final llegirem per conèixer-lo una mica més. Gràcies!!
I el portador de la nostra bandera, en Quim Badia . Moltes gràcies !!!
Feia fresqueta, i quan s’apropa l’hora, l’escalf de la gent es va fer més evident. Aviat comencem
I baixem cap el torrent de la Grípia
Quality moment!!!, els mossenaires amunt i avall
Un progressiu i en Quim Badia amb la Bandera
Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar. Gràcies Mossenaires!!!
Marc Roura : qui diu que fa fred?
Mossenaires amunt i avall. Això, això: això és mossenaires
Sebastián Morales i Oriol Moliner
A punt de ser proclamat Mossenaire d’Honor, en Quim Puig. en un reagrupament
Orgulloses de ser Mossenaires
En Quim Badia a punt de fer els desplegament, amb l’atenta mirada d’en Marcos
Hem anat llegint aniversaris de quan van ser Mossenaires d’Honor i avui tenim present a la Cinta Ferrer . Enhorabona !!
Cinta Ferrer aplaudida per tothom , Gràcies Cinta !!
La bandera al revés: je,je,je
I mentre girem la bandera, proclamem al nostre flamant nou «Mossenaire d’Honor». Enhorabona i moltíssimes gràcies Quim.
La foto de família en un bell marc, que sempre ens agrada. Un dia frescot i la llum del sol que ens comença a escalfar, com de fer ja hem fet corrent. Gràcies per fer possible aquest projecte d'»Entrenaments de grup» a tothom.
I en Quim Badia torna a guardar per a la setmana que ve la bandera. Gràcies Quim!!
En César Espindola ha fet en posicions capdavanteres, tots el progressius i no ha parat d’anar a la cua a fer costat a qui ve més a poc a poc. Gràcies!!!
Quim i Eva , amb els seus amics cans.
Un progressiu: de torre a torre
Una mica de fang
Toni i Mercè
I va l’última fotografia del dia. Gràcies a tothom per fer-ho possible
Fa unes setmanes que ens coneixem, i m’agrada molt que trobis en entrenar en grup i en companyia t’agrada, com a nosaltres ens agrada córrer al teu costat. El teu escrit, molts ens hi sentim refectits, i
espero que segueixis gaudint de tot el que aquest esport i aquest raconet en el món ens regala. Gràcies per tot i enhorabona i motla sort en tot.
La veritat és que mirant enrere fa força temps que em vaig enganxar a aquest esport, pels vols dels vint anys. Va ser al meu Sant Boi natal on, començant a còrrer amb els meus amics de sempre vaig començar a tastar el dolç verí d´aquest esport: al cap de poc em veia corrent sol, cada dia una mica més, ara una mica més ràpid, ara una mica més lluny que ahir… Suposo que vaig descobrir que era el meu esport perquè s´avenia amb el meu carácter solitari i introvertit, lluny dels esports d´equip que fins aleshores coneixia.
Des d’aleshores l’he vingut practicant amb més o menys assiduïtat, com una mena d’espai propi i personal que em regalava a mi mateix.
Probablement és un esport que més que cap altre cadascú adapta a la seva manera, al seu cos i a les seves necessitats, que et permet descobrir i gaudir del teu entorn, i on la competitivitat la marques tú amb tú
mateix: en definitiva que reuneix tota mena de valors que l’esport ha d’oferir i que sovint oblidem.
Ara amb els Mossenaires he descobert a més el valor de la companyia i de la pràctica en grup d’aquest esport: gent que s’uneix perquè en el fons a la manera de cadascú veu aquest esport com el veig jo. Moltes gràcies per haver-vos trobat i espero poder posar el meu granet de sorra i formar part de la vostra dilatada historia.
Una abraçada a tots.
Tags: correrxerrar, Entrenament en Grup, Joaquim Puig, mossèn homs, Mossenaire d'honor, Terrassa
gen.
12
2017
moliner
Encetem l’any 2017 amb i.il·lusió de continuar amb el projecte d'»entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs», i anem per la vint-i-tresena temporada i segur que viurem moltes coses.
Un dia, el dissabte.
Una hora, a les 08:00
Un lloc, Masia de Torre Mossèn Homs
Un objectiu: passar-ho bé, tot fent esport i fer una xarxa social pròpia. Una xarxa social de tocar, tocar. Anem-hi!!!!
Avui l’entrenament a consistit en un clàssic. Pujar fins a la font de Can Roure, on contínuament veiem la nostra estimada Mola i on per llocs que coneixem prou bé, passem pel costat de dues boniques masies, la de Can Torrella i de Can Roure, i on la font ens permetrà un moment de repòs i bones vistes, mentre no parem de petar una bona conversa amb gent amb la qual ens agrada passar aquesta estona.
Hem conegut a gent nova i podem assegurar que a les vostres cares, sovint s’hi dibuixava una bona rialla. Tot molt senzill i tot molt entranyable.
Doncs vinga: anem a gaudir del 2017 i us esperem a tothom qualsevol dissabte d’aquests i desitgem fer-te Mossenaire i ho aconseguiràs només venint quan et vagi bé: sense pressió. Va: ja estàs trigant. T’esperem!!! Fins dissabte!!!
Per obtenir aquesta fantàstica fotografia tens d’anar a la font de Can Roure, com va fer tota la colla i en especial en pinelli 31
I quan tot just comencen les primeres llums per terres Mossenaires, amb en Jordi Renom i la Isabel Font sortint dels primers
Així de contenta rep la nominació a Mossenaire d’honor la nostra Olga
I perquè la conegueu al final d’aquest escrit l’Olga us dedicarà un escrit, per saber amb qui tenim la sort d’entrenar i estar. Gràcies!!
l’Olga López al costat de la Núria Mayoral i en Marc Armengol
I el nostre flamant portador de la bandera Mossenaire, en Víctor Martín Gros
I comencem amb la Laura Perdomo i els seus fidels amics
Passant per la font de les Canyes
i córrer és un esport de risc, i si no pregunteu a l’Ana Maria Muñoz Fuentes
I tres noies i una nominada: quatre fantàstiques mossenaires
I un gran «quality moment», quan veiem a la gent anar a la
cua a buscar a amigues i amics. Gràcies!!!
El pont que fimbrejant i amb vistes
Tota la colla va amunt i la bandera a l’esquena d’en Víctor Martín Gros
Núria i Olga. Olga parlarà de la Núria al seu relat
Isabel, Inma, i Txell
Mentre en Carmelo Luque va cap a la cua, la Laura i l’Eva avancen amb els seus gossos.
Evans i les noves Mossenaires, de les que ens hem d’aprendre el nom
i passem per una Masia molt ben consevada: Can Torrella, ara restaurant
Els germans Viñeta, en Jordi i en David
Fran Frutos , Antonio Mayorgas , Carlos Rodríguez
Aprofondint amb grans amistats que gràcies a aquestes trobades es van fent bones amistats
I la gebrada alguna patinada i alguna caiguda ha protagonitzat, tot i que no hi ha foto, hi ha testimonis
Desplegaments de bandera!!!
toca situar-se
Una de les persones que genera i ha generat molta afinitat, bon rotlle i ens uneix en el projecte que moltes i molts portem. Aquest «d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs». Avui Carlos, celebrava l’aniversari de quan va ser nominat i confirmat com a Mossenaire d’Honor en Carlos Rodríguez . A més, la setmana passada va dissenyar el recorregut que vau fer, tot i que com sabeu tenim molt ajut tots els dissabtes. Gràcies Carlos Rodríguez
I «Mossenaires Nous», aplaudits per tothom i amb ganes d’anar-vos coneixent.
Benvigudes i Benvinguts!!! Merci !!!
Un aplaudiment per vosaltres, «Mossenaires Nous»
… i la proclamació de la «Mossenaire d’Honor»
L’Olga López ja és Mossenaire d’Honor. Per molts anys!!!
Davant la Masia de Can Roure, i envoltats de bones vibracions i gent que val molt la pena: fotografia de familia.
Una foto final del tot simpàtica. Gràcies a Tothom per fer-ho possible
l’Olga i la Núria en un dia per no oblidar.
De mica en mica ens anem descobrint i gràcies a aquest moment, en el que has estat nominada i proclamada Mossenaire d’honor tenim aquesta oportunitat de saber una mica més: i ens agrada. T’agraïm les teves paraules i ara sabem que ens encanta tenir-te entrenant i estar molts dissabtes al teu costat. Gràcies i per molts anys i tota mena d’èxits, Olga
Cuando faltaban pocos años para llegar a los famosos 40, pensé que sería una genial idea llegar bien, en realidad me propuse llegar muy bien. Hace 3 meses que llegué, y bueno, durante este tiempo he salido a correr infinidad de veces para no faltar a mi propósito, mayoritariamente sola a pesar del entorno tan bonito donde vivo, Castellarnau.
He tenido semanas en las que apenas hice nada por aburrimiento, y otras en las que me sentía tan eufórica que salía todos los días.
Este verano Sara me propuso estas salidas en grupo y quedé maravillada por el afecto que sentí desde el primer momento, de los instantes fotográficos que veo al amanecer, como el de esta semana, La Ermita de Matadepera helada. Ese primer día conocí a Núria, una chica encantadora que juntas planeamos retos que seguramente alcanzaremos.
Gracias a todos por la acogida y espero poder disfrutar del entorno haciendo lo que más me gusta y disfrutando de este maravilloso grupo.
Olga
Tags: Amistat, correrxerrar, Entrenaments en grup, Terrassa
