oct. 04 2011
L'excusa és bona: córrer ben acompanyat
Aquest projecte ens ha descobert la possibilitat de compartir una estona amb gent que tenen les mateixes ganes de compartir tant els ritmes, com l’espai i l’esport. Les fotografies son per perllongar en el temps aquest moments irrepetibles i recordar i animar a la gent que tingui possibilitats, de venir-ho a provar.Variar cada setmana un xic els circuïts, serveix per que evitar una possible monotonia, encara que córrer és una bona excusa per poder estar una estona amb amics. El projecte és durador per què molts hi creieu i us el feu vostre.
És una meravella pensar que podem entrenar amb els nostres ídols, i molts sabem que tenim entre nosaltres autèntics personatges i per un dia entrenem al seu costat i ens ajuden a fer que ens agradi córrer.
Una vegada feta aquesta aquesta introducció que ja sabíeu, avui ha estat un dia diferent; la nota negativa és veure com l’Eva Cantero, en Jordi Folch i la Marga Moix han ensopegat i han anat per terra. Qui més preocupats ens ha deixat ha estat l’Eva, donat que tenia un tall important al palmell de la ma. Més tard ens deia que havia anat a serveis mèdics per fer-se una cura i posar-se la vacuna del tètanus. Esperem que hores d’ara estigui millor, de igual manera que en Jordi i la Marga.
El circuit que hem fet és el més clàssic, que ens duu a l’Ermita de Sant Vicenç de Verders.
Com que tenim bona amistat amb l’Oriol Carreras, que condueix amb molt d’èxit el programa «Som Aquí» de Canal Terrassa i donat que també te atorgada la categoria de «Mossenaire», hem vist que el programa ha creat una nova secció «EL millor programa del món» on la gent hi pot enviar una fotografia senyalant-se a si mateix tot dient: «Somaquing !!» , doncs a l’hora de la fotografia l’hem dedicat a aquesta modalitat amb la sorpresa que els hi ha agradat el nostre gest. El dilluns, tot destacant-lo al programa ens han fet sortir. Us posarem el moment en el qual parlen de nosaltres i que des d’aquí agraïm que ens ha donat notorietat.
seguint a en Mirabet
En Diego Garcia, ve sempre: un luxe. Avui acompanyat per en Jaume Aragonès
[img][/img]
a les primers baixades no havia caigut ningú
Josep, Emilio i Jordi que més tard ensopegaria
Joaquin, Diego i Carles. De groc en Jaime
Una de les nostres joies, en Nil. Sembla que cada setmana el veiem més gran i avui ha aguantat com un campió
Jordi Codines, rialler seguit pel les nostres mossenaires de la setmana i en Casi. La Marga més tard patiria una caiguda
[img][/img]
L’Eva, al capdavant, ja venia amb la ferida a la ma i tota preocupada.
En Joan Molina: una millora impressionant en tan sols una setmana
L’Eva ens mostra el tall obert i els companys intentant animar-la. Semblava que ja anava tancant la ferida.
En Joaquin s’ha quedat a la font de Sant Julià, mentre ens esperava. Avui l’Eva estrenava samarreta: segur que s’enrecorda tota la vida.
La caractarística dels nostres entrenaments és que les persones solen portar als seus millors amics. Aquest és el cas de les nostres Mossenaires, que formen part d’una colla d’amigues (Gemma, Marta, Marga, Roser ) que entrenen plegades i des de que venen els dissabtes han enriquit amb les seves presències la trobada. També en el cas de la Marga i la Marta, solen venir acompanyades de les seves parelles: vol dir que som com una gran família que creix dia a dia.
Sobretot no deixeu mai de venir, que si us trobaríem a faltar.
La Roser pensa que no te massa mèrits per explicar i en te molts i li ha costat i ara li estem tots molt agraits. Deia que fins que no faci la mitja marató de Terrassa no volia ser-ne. Doncs, l’animem a continuar a prepararar-se pel seu debut, així com a la Marga.
Moltíssimes gràcies.
Deia la Marga;
Hola Pep:
el text de la setmana. Sense temps, ni ritmes, ni records personals…però amb molt de sentiment!!!
Ens ha costat decidir-nos, però som Mossenaires de la setmana. No tenim marques personals, ni grans fites, ni grans reptes…però com que el que si que compartim amb la resta de companys son sentiments i emocions al córrer, ens hem decidit.
Vam començar a córrer cadascuna per la seva banda, però amb el mateix objectiu: posar-nos més en forma i perdre una mica de pes. Totes dues anàvem al gimnàs i hem anat fent sempre esport i muntanya ( bicicleta, aeròbic, natació…). Sortiem a córrer per separat fins que un dia vam quedar per començar a entrenar juntes. Córrer soles de vegades ens feia mandra i sempre és millor i motiva més sortir en companyia. Afegim al nostre duo a la Marta que sempre ve amb nosaltres i a la Gemma, que ve quan pot. Juntes fem “les millors Runners”. Correm, riem, xerrem…
Correm dos o tres dies a la setmana, sempre al migdia…faci fred o faci calor i no fallem mai. No som ràpides, però som molt constants i tenim molta força de voluntat. La Roser s’ha iniciat fa poc en el mon de les curses, ha fet la de Festa Major de Terrassa i la de la Mercè. La Marga ha fet també la dels Bombers de Barcelona, la del Corte Ingles, Montmeló…Sempre, amb el nostre lema: l’important és participar i acabar, que per a nosaltres és moltíssim.
Ara tenim el nostre primer repte, debutar en una mitja marató. Tenim pendent decidir quina ens pot anar millor i ens deixem aconsellar per “mossenaires” experts, que fins i tot ens acompamyaran per donar-nos ànims…No sabem quina serà però serà entre desembre i gener…Ja ha començat el compte enrera!!!
Estem encantades de venir a Mossenaires, hem trobat molt bona gent i ens hi sentim molt ben acollides. Sempre tanquem el grup, però no ens importa perquè en cap moment ningú ens ha fet sentir malament. Els primers dies ho passàvem fatal, i ara…no es pot dir que anem sobrades, però mica en mica ens anem adaptant. Animem a totes les noies que vulguin venir que ho facin sense cap mena de por ni de vegonya, aquí trobaran molt bona gent amb ganes de córrer, petar la xerrada i passar una molt bona estona.
Ens queda molt camí per córrer i esperem continuar-lo fent plegades/plegats!!!
Comentaris tancats a L'excusa és bona: córrer ben acompanyat
