nov. 02 2011
Corrent: Ermita Sant Joan – Matadepera
Una quarantena d’atletes mossenaires s’han posat d’acord per la ruta pels dies plujosos. Tot i que no ho ha fet mentre corríem, si que els camins fangosos feien endevinar que era primordial triar una ruta on el fang no fes estralls a la nostra indumentària. Anar a Can Roure tot travessant els carrers més cèntrics de la bonica Matadepera, amb una primera fotografia a la plaça de Sant Jordi, que servirà per donar-nos un bon record i per deixar reposar a la colla.
De nou i com cada setmana noves sorpreses per part de nous mossenaires. Avui tres nous amics: per una banda una atleta de nivell, com la Sònia, també el fill d’en Vicenç, en Miquel Cabanes i un home que ha vingut per una recomanació, en José. A ells, com a tots, gràcies, per fer possible aquestes trobades tan agradables.
El destí el tenim a la font de Can Roure, per un entorn molt bonic que proporciona, primer les vistes a la nostra estimada Mola i per altre al conjunt tan ben conservat de l’església de Sant Josep.
Personalment, agraeixo a les persones que heu vingut per animar-me en una setmana molt especial i que heu viingut expressament, Merci !!!
La quarantena la rondem moltes setmanes. Avui també ens fem la fotografia de record i destaquem als nous mossenaires
I per continuar amb el turisme atlètic, al nostre pas per la Masia de Can Torella, fem nòvament un bon reagrupament i una vegada tots i som, reprenem la marxa
A la font de Can Roure, fem un reagrupament, per tal de començar la baixada tots plegats, just al quilòmetre cinc.
Les nostres dues campiones: la Mossenaire fantàstica: l’Anna , el dia que s’estrenava la Sònia, que esperem que li hagi agradat la trobada social
I tota la colla, amb la ben cuidada Ermita de Sant Joan
En Pau Sust, el primer mossenaire en travessar el pont de terra de fust, relliscós i que fimbrava al nostre pas
En Josep, i Jordi al capdavant, seguits de prop per l’Enric
Marta, Alberto i tancant el grup en José, que ens explicava que s’havia aturat a la benzinera a preguntar si sabien d’on sortíem a córrer.
Encara que practica ciclisme, avui s’estrenava a córrer amb colla i, ha gaudit de valent i segur que el tindrem sovint. També comentava que passa durs moments per que no te feina fa un any i m’ha sabut greu. Esperem que aquesta crisi, amb esforç, la puguem superar aviat.
Marta avui ha fet un bon esforç i se n’ha sortit, arribant tota riallera. Per diferents xarxes socials sabíem que s’havia cansat: però ha arribat així de contenta: gran Mossenaire !!
Amb l’Antoni, des de que entrenem amb ell t’adones com va consolidant-se com a esportista de gran vàlua, tant preparant-se per reptes per a gent molt resistent, com fent que la colla gaudeixi de les seves aportacions i de la seva saviesa. Ens aporta molta informació al fòrum, pujant moltes rutes, recomanant curses de tot tipus, informant-nos i fent-nos seguiments, quan anem a alguna prova «dura». A més, gaudim d’entrenar amb ell tots els dimarts i dijous, amb els «Ègara-Mossenaires», un colla magnífica. Esperem poder seguir passant-nos-ho bé plegats. Ens ha regalat el següent escrit, per què el conegueu una mica més. Per molts anys !!
Ens dèia l’Antoni i li donem les gràcies;
Soc el Toni Rubio i vaig néixer el dia de Reis del 75 a Valladolid. Soc tot un regal…!!!
Des de ben petit he fet esport, futbol, basket, patinatge amb patins i amb skate, al gimnàs (musculació, spinning…) però sempre hi havia un esport comú a totes les èpoques, el ciclisme. La meva vida esportiva a anat al voltant del ciclisme fent proves de mitja i llarga distancia com poden ser Gosol-Berga (75Kms, quan es sortia de Gósol), Selenika (105Kms), Maraton de los Monegros (120Kms), Camino de Santiago des de Viladecavalls (1000Kms en 10dies), etc.
Aquesta afició pel ciclisme no ha desaparegut i encara surto amb la bici i de fet el 13 Novembre faré la Duatló de Viladecavalls però ha aparegut un esport a la meva vida que mai hagués dit que m’agradaria.
Vaig començar a córrer fa 2 anys i mig (Febrer 2009) quan desprès d’un temps sense fer esport tenia la necessitat de tornar a sentir-me actiu però la bici no podia ser perquè per que es necessita “molt temps” per fer un mínim d’esforç, esforç al que es pot arriba en menys temps corrent.
Vaig tenir la sort de conèixer als Mossenaires amb els que vaig començar a fer distancies de 10Kms, tot un esforç en aquells temps però també amb molta ajuda gràcies a “L’Esperit Mossenaire” que ara cada vegada que em trobo be faig ús d’aquest esperit i us diré mes, quan surto amb la bici també tinc el sentiment i els companys amb el que surto amb la bici em diuen que no estic be del cap, “… estás enfermo !!!” però jo em trobo molt millor fent aquest exercici. Això tinc que agrair-l’hi a en Pep i a tots els Mossenaires anònims que un dia em van venir a buscar.
Ara tinc el plaer de fer entrenaments amb una colla de sonats, els Egara-Mossenaires, que entre setmana, (dimarts i dijous a les 19:30 a la porta del Club Egara, animeu-vos !!!, ens ho passem en gran…), ens posem a corre muntanya amunt, muntanya avall i d’aquí han sortit les ganes de fer reptes importants per mi de mitja distancia com poden ser la Trail de BCN (77 Kms 2700m+), Trail d’Andorra (35Km 2500m+), 2 Carros de Foc SkyRunner (60Km 2600m+, sense poder terminar, veurem la 3ª), duatlons de muntanya, etc.
Tinc que donar les gràcies a gent com en Pep, l’Alex Castell i Agustijr, fundadors del grup Egara-Mossenaires i als sonats que formen part d’aquest grup per ajudar-me a identificar aquest “Síndrome d’Estocolm” que genera aquest esport, que et «segresta» però segueixes defensant, o com altres diuen, «… esteu malalts.»
Agrair, sobre tot, a la meva dona que sigui tan comprensiva com ho és
i que em doni el seu suport als entrenaments i curses a les que vaig inclús acompanyant-me a algunes, per mi es molt important conciliar la vida familiar i la vida esportiva, Gràcies!!!
Comentaris tancats a Corrent: Ermita Sant Joan – Matadepera
