maig 18 2012
Terrassa a Vacarisses, camí vell ral tot caminant
Conèixer el nostre entorn, quan aquest és tan ric i divers és hores d’ara el meu principal objectiu esportiu. Si bé durant molts anys he gaudit un munt anant amunt i avall a fer curses ultres, maratons i mitges, llargues caminades a molts llocs, crossos, campionats coneixent gent i fent amics, i tot lligat a l’atletisme, toca fer un canvi. Persones amb les que he gaudit un munt, m’han ensenyat molts racons i ara és hora d’aprofitar aquest coneixement i aprofitant les eines que ara tenim, trobar aquests llocs propers.
Diguem que obrim un parèntesi i anem de caminades; i què millor que anar-hi amb la meva dona que també en gaudeix.
Us poso en antecedents. Vaig agafar la bicicleta de passeig btt divendres passat, va ésser per veure si localitzava la sortida de la ciutat del camí ral vell de Terrassa a Vacarisses. També és alhora camí de Sant Jaume. No poso detalls de com va ser la meva retrobada amb la bicicleta després d’un munt d’anys de no utilitzar-la. Llàstima que no em vaig fotografiar. Hagués estat curiós.
Anem a l’excursió que us proposo per un diumenge, i sempre a peu i caminant.
Terrassa – Poble Vacarisses – Els Caus – Terrassa
Nosaltres hi van anar els dos, la Marisol i jo, i la vam fer i ens van sortir trenta quilòmetres, donat que un parell de vegades vam tenir de recular. He retocat el track per si algun dia s’us acut utilitzar-lo. No teníem previst venir pels caus, però vam veure que la distància era bastant similar i segur que era més interessant fer-la circular. Un altre dia la farem a l’inrevés. No se si us passa, però un mateix recorregut del dret o del revés es veu un xic diferent.
Vam tenir sorpreses, com llocs per on passem prop, però que no coneixíem i ens van quedar ganes de veure altres camins que mentre caminàvem ens hi creuàvem, Un punt on es podia anar a Viladecavalls i algun camí que pintava bé, com per anar a veure una antena que està ben enlairada.
Les fotografies son més il·lustratives del tipus de terreny i paisatge que ens acompanya i és per això que en soc tan amant de crear amplis documents gràfics com el que ara, si vols et convido a veure:
Algú diria que la Marisol es disposa a caminar 30 quilòmetres ?
poc moviment de tot tipus
Ja estem sobre la pista
ben senyalitzat, allà veiem una pilona. Anem a veure que hi posa
i tan vell, què Nuck ?, t’agrada ?
les quatre barres, si: que en penses ?
Ja ho veus, algun ànima poc caritativa no ens deixa llegir el que hi posa. Sort que tenim imaginació, i tu saps el que hi posa ?
clar, no ?. Està claríssim. Esperem que els que manguen ferro no s’enamorin de la xapeta. Pssss ! no donis idees.
Guaaauuu !! tot el que veig m’agrada !!
La informació ens agrada i la compartim i l’Ajuntament ens ha posat aquests punts que s’agraeixen.
terme Municipal de Viladecavalls. De vegades em pregunto com tenint tant de rètol, son capaços de no aprofitar la quantitat d’espai per posar «Sant Miquel de Guanteres» terme municipal de Viladecavalls, Però no em facis cas, que estic crític avui. El que no entenc que tots els rètols tenen «amics» disposats a fer-los malbé.
gràcies, gràcies. Un son les pastes i el vi dolç
Gràcies per la info.
Ostres: mira acabo de veure que la web de l’Ajuntament que hi anuncia el rètol hi ha el camí que estem fent fer d’anada i el penjo aquí així com el link
http://web.terrassa.org/web-mediambient … ins/9.html
un esmorzar a la sortida de Sant Miquel de Guanteres una vegada les forces son del tot recuperades
Continuo pensant que el que malmet el que és de tots, com aquest guixot, no està bé del terrat. Jo tampoc estic bé del terrat, però almenys no embruto el que és de tots. La foto de recordatori
Quan floreix el camp, i crec que és ginesta, es bo posar a totes les flors juntes.
… i els cardos també. Si, si, una flor, i què ? què maco ?
ja em balla pel cap, ja
aquest lloc es un camí que passa enmig d’unes pareds de terra. Molt bonic.
M’encanta aquest tipus de senyalització
i sempre que veig la senyera, recordo que soc Català i molt content de ser-ho i de practicar de ser Català
de lluny semblava un gat de debò i és una figura que està sobre la xemeneia d’una casa
El Moliner passa pel Molinot
Quantes dents juntes, sort de la reixa. Feia por de debò, encara que era un bell exemplar pèrric
què dolços i tendres i t’asseguro que no penso entrar
Estem a punt d’arribar a Coll Cardús, per sobre del Túnel que molts hem passat
ara anem baixant i veiem imponent Montserrat
Veure i geure, per continuar la marxa
Ja veiem Vacarisses
No sabem la sort que tenim de tenir aquests indrets i s’hi pot anar a peu des de casa
Ens ha sorprés que com a vigilants aquesta casa i tenia aquest gos, que es mire el nostre i: una cabra. No l’he retratat. Casundena ! Haurem de repetir l’excursioneta per fer el recull de la imatge
Per aquí no estava massa ben indicat, Hem reconegut el lloc per què fa una bona colla d’anys l’amic Herrera i l’Agustin Salvador per aquí organizaven la cursa de Vacarisses, de la qual guardo un molt bon record
Tot això asfaltat, eren camins i s’hi feia la cursa que us he dit
Em sembla que al 22% haurem de pujar de quatre potes.
Doncs ja hem arribat: no us heu cansat gens, oi ? . Doncs nosaltres tampoc massa. La repetirem.
Bon lloc per l’entrepà
Nena, que jo també tinc gana. pssss !!
Vagi degust
Aviat s’hi farà la cursa de la campana, on hi tinc força amics
Ens asseurem a fer la trucada als nens que comencin a posar aigua a l’olla i facin uns bons macarrons, com van fer els nostres fills. Per allà dalt venen una colla d’avis que ens mirarant en certa estranyesa
Jo recordo quan aquest camí que ens portarà als Caus, no era asfaltat. S’ha fet un xic llarg, però no hem trobat massa tràfec.
El pobre, tot i aquesta aparença magestuosa, sembla refredat, donat que no podia estar més afònic
Li estic agafant gustet a fer aquest foto tonta
Amb ho maco que és tot, i per culpa de l’abocador d’escombraries, aquesta gent moltes vegades té d’anar amb el nas tapat i dient ai ecs.
De vegades penso que amb la quantitat de masies i com està la feina, si algun espavilat montés un negoci de turisme rural, a Mossèn Homs, La Pineda, Can Bogunyà i totes les masies de Terrassa, faría «peles» ara que sembla que poden tornar, com no inventem un nou sistema de guanyarnos la vida.
Quina flor us agrada més, la groga, la vermella o la rosa ?
Algú sap que quan fem el camí de la Pineda de cara amunt, jo, com a corredoret que soc, em motiva passar btt’s , i més d’un ho sap
Aquí la Marisol, confesava que estava un xic cansada i us ben asseguro que tenia causa. També he de dir, que va tenir una bona revifada i vam travessar tot Terrassa en una revolada
Amb la quantitat de camps que no s’hi fa res, i antigues masies i que la gent no tinguem feina.
Per tenir, també tenim un dels millors restaurants de Catalunya
I arribant, sota del castell Cartoixa
I sota al pont, on com duri gaire la crisi, més d’un plantarem la xavola
I en Nuck, tot un campió. Trenta quilòmetres en un matí. No hem gastat ni un ral, i us ben asseguro que em pillat bronzo, em fet bategar el cor, he xerrat i rigut, i hem fet descobertes
Conte contat aquest conte s’ha acabat; espero que t’hagi agradat
Aquí teniu el track
Vapor Universitari – Terrassa – Poble de Vacarisses
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Veiem con en Jordi Gallego ve de Rubí i per aquelles casualitats veiem al bon amic Paco Gómez, gran aficionant a la fotografia i de portar un el blog de Dureza extrema amb aquesta ironia que el caracteritza i ens fa sommriure.
Com podeu veure, els llocs per on correm son molt bonics i encisadors
De vegades, com avui mateix, el camí ha desaparegut i nosaltres hem insistit pujant pel mig del bosc, allà on no hi ha ni camins. Hem pensat un dia anar a obrir aquest, que està molt tapat de branques
Anar a la font del Troncó que només fem a l’estiu i en ocasió del TERCER ANIVERSARI de l’inici del projecte.
Mai millor dit: un cop de ma d’en Jordi Gallego per enfilar-nos
A part de les vistes d’alçada: en Jordi recull espàrrecs
Podeu veure al nostre àlbum les fotografies :
