nov. 01 2017
A les tres seran les dues
Hora de canvis o millor dit avui, canvi d’hora a les tres seran les dues
Com diem a la nostra convocatòria, a aquest projecte tothom és benvinguda i benvingut. Es sigui d’on es sigui, qualsevol ideologia, religió, pais, edat, sexe i el que es busca és el que trobem cada setmana: un racó on compartir l’amor a la natura, la companyonia, la solidaritat i aprofundir en les amistats. Des d’aquí animem a tothom a què aprofitem aquesta estoneta per trobar moments de felicitat i poder afrontar molts temes amb una bona aptitud i gràcies a l’esport i al córrer. Aquest és el nostre projecte i el volem fer gran amb grans persones com vosaltres.
Hem fet un circuit en la línia, i mentre corríem no parem de tenir bones converses i anem coneixent a persones, que sense aquesta excusa, no tindrem aquesta oportunitat. Avui de nou, dos Mossenaires Nous, en Ricard i en Miguel. Hem conegut els aniversaris a Mossenaires d’Honor d’anys anteriors com són: Francisco, Gemma, Nicolàs, Nerea, Toni, Pau i Lluis
El bandera ha estat en Manuel i en Miguel ha estat nominat i proclamat Mossenaire d’honor.
Al final podeu mirar el circuit, que ens ha fet donar una volta d’aproximadament deu quilòmetres i ens agradaria poder compartir en persona amb totes i tots vosaltres: vol dir que aviat t’esperem un dissabte qualsevol per passar una bona estona. Moltes gràcies!!!
En Miguel avui ha estat el nostre flamant nominat a Mossenaire d’Honor. Enhorabona!! i gràcies!
…i la bandera?
Manuel Ales el nostre bandera
I tancant el grup l’ Antonio Mayorgas
I feia dies que no vèiem en David González Resbier
Fa, des dels començaments, que em creuem amb en Salmeron, que va sermpre amb bicicleta. Crec que és el primer dia que queda retratat. Era una gran corredor a «Fondistes de Terrassa»
Joan Carles Padró , feia dies que no venia
Silvia Moya , feia dies que no venia
I el nostre nominat, Miguel Rubio, tancant el grup, a la cua amb l’Eva i en Javi
Passant per la font de l’Argelaguet
David i Jose Manuel
Miguel
Eva i Miguel
I en Francisco Escudero va sempre amunt i avall
Quim Gaya
Marti, Inma, Icos, Gemma
Miguel, Eva i Joan Carles
Santi, Olga, Víctor
V I D E O ·.
Miguel i Núria
Es saluden com cal els dos cans
I el desplegament de la bandera
José Manuel Portero el fem sortir a…
desitjar-li un bon aniversari en els seus primers cinquanta-cinc anys. Felicitats
I coneixem als Mossenaires Nous: en Miguel Aguilera. Benvingut i t’esperem molts dies
Mossenaires Nous: Ricard i Miguel
Miguel Aguilera és un gran corredo
….i anem pels aniversaris
I recordem els aniversaris de Francisco, Gemma, Nicolàs, Nerea, Toni, Pau i Lluis
Francisco Escudero acoompleix un any com a Mossenaire d’Honor i avui amb totes i tots nosaltres
Francisco Escudero
I la seva muller, la Carme, li diu: «avui pots anar a córrer amb Mossenaires»: doncs tot un honor i un luxe per nosaltres, Miguel
I ara és proclamat per totes i tots com a «Mossenaire d’honor»
Miguel Rubio, Mossenaire d’Honor
I de nou la família Mossenaire amb tots els ingredients per gaudir de moltes coses i una vegada més la sensació de ser una jornada única. Gràcies i enhorabona!!
Sandra i Miguel
Eva i Miguel
I si recordeu, tot i que ara no el veiem córrer, avui un dels aniversaris era el ara barbut Pau Sust al costat d’en David
En Marc avui ja ha fet 10 quilòmetres, amb l’Olga
Silvia i Núria
https://www.strava.com/activities/1250098195Miguel fa molts anys que ens coneixem i ja havia vingut amb la seva muller altres vegades, amb la Carme, que a hores d’ara s’està recuperant per tornar a córrer i va ser qui precisament li va recordar de venir i per això tindrem la sort de conèixer una mica millor a en Miguel, a qui desitgem tota mena de sort en tot i el felicitem. Per molts anys i enhorabona
Hola,
El meu nom és Miquel Rubio i escric aquestes línies gràcies al nomenament de mossenaire d’honor que vaig rebre dissabte passat i la veritat és que segurament no sóc el més indicat per rebre’l.
El meu nom és Miquel Rubio i escric aquestes línies gràcies al nomenament de mossenaire d’honor que vaig rebre dissabte passat i la veritat és que segurament no sóc el més indicat per rebre’l.
Fa 25 anys era difícil veure pel carrer a gent fent running i encara més difícil veure dones, ara la cosa ha canviat estem acostumats a gent de tota mena, de totes les edats corrent pels parcs, pels boscos amb sabates de marca i roba superchula. Jo vull donar un petit homenatge a les persones com Pep, ja que gràcies a ells nosaltres estem en aquest món, jo concretament estic agraït en Juan La Torre, Chicho, Santander, tots del CNT. Sobretot Juan va ser el que em va acompanyar en els meus inicis, el que s’esperava quan em quedava enredera i em donava ànims per continuar i no deixar aquest esport, més tard em va acompanyar a les meves primeres curses i mitges maratons. Després van venir els grans reptes de les maratons, experiències inexplicables per les emocions i sentiments a l’hora de creuar la meta. No parlo de marques perquè no tenen importància el que és realment important és gent com Pep, Juan, Chicho que van fer gran aquest esport en èpoques que ni hi havien sabatilles de marca ni roba superchula, gràcies Pep.
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Comentaris tancats a A les tres seran les dues
