set.
08
2016
moliner
Festa major de Sabadell, sempre és la primera setmana de setembre. Es fan tot tipus d’actes i moltes entitats hi dediquem tot l’any perquè els seus Sabadellencs i tothom que vulgui, pugui participar i gaudir-ne. A més s’hi disputa la cursa de la ciutat des de fa molts anys, així com una magnífica mitja marató. Esperem que sigui memorable.
Els Mossenaires, no oblidem que debem molt a Sabadell i sempre ens hi agrada apropar-nos i què millor que avuí. Ens retratem, a la fotografia familiar, davant un gran rètol que ens recorda on som i qui ho manté. Al vostre grup sempre anem acompanyats de molts Sabadallencs, encara que el camp base el tenim a la Masia de Torre Mossèn Homs. Gràcies.
Algun progressiu, que fem per provar-nos i veure que tal ens han anat les vacances estivals i veiem que esteu en bona forma.
Com no pot ser d’una altra manera, el que ens agrada és veure aquestes cares contentes, les ganes de parlar i de fer sobretot esport ben acompanyades i acompanyats i sent solidaris amb els que venen un xic més a poc a poc i ens fem costat, com a filosofia Mossenaire: S’ha d’anar a la cua.
Bé; dissabte vinent, si avui no has pogut venir, t’esperem especialment a tu que ens llegeixes i tens dubte. I si no t’agrada; ens en fem responsables. Fins dissabte!!
Gràcies!!. Amb aquesta única paraula volem agrair aquest esforç que fas en enriquir aquesta trobada; diguem-li entrenament en grup. Tu ets molt important. Gràcies, Raquel
…però abans volem saludar als nostres darrers Mossenaires d’honor de les darreres setmanes i què estan esperant sortir plegats. En Joan Suárez , Mossenaire d’honor de la setmana passada, Juan Antonio Sánchez , de fa dues, i l’Ana Maria Muñoz , de fa tres anys. Recordeu que si cliqueu sobre el nom, i llavors sobre la foto, podeu tornar a llegir el regal del seu escrit. Gràcies!!
Jordi Torrente en primer terme i tota la colla començant a prendre contacte
I li hem demanat i ha accedit, i… queda nominada la Raquel. Gràcies
Raquel amb aquesta rialla, serà la nostra flamant protagonista i podreu llegir el fantàstic escrit que ens regala. Merci!!!
I avui, la nostra bandera serà conduïda per l’escriptora Gemma Solsona .
I la Sandra!!
Ded blau, al mig de la foto, un dels mossenaires més antics: en Carlos Rodríguez . La conversa inunda l’entorn de la Masia
Davant l’atenta mirada de l’ Eva Cantero , els gossos, i grans amics en Yuma i en Sherlock
un senzill agraiment manuescrit del que escriu, a la persona que accepta. Molt contents de què siguis tu, Raquel.
I ja ens posem en marxa i deixem el camp base
La Raquel, enmig del grup i al costat de la Isabel Alcalde
I ara al costat de la Vergara , veiem la Raquel i tota la colla
La bandera, portada per la Gemma Solsona , i amb la Isabel
La Pili
Jordi Sust «Totu» , té clar que el bon mossenaire, va amunt i avall.
Bona colla
Amb samarreta mossenaire, l’Enrique- Nilo
Ens han esborrat un camí, i aquí camp a través. Davant en Nacho Bravo
Mossenaire que no recordem nom amb l’Enric Mateu
La Mireia
I la Raquel segueix molt ben acompanyada
La Gemma Solsona feia dies, que estant lesionada, no podia venir. Va prometre tornar i ho fa sent portadora de la nostra bandera.
Algú sap qui és el llanut?
com ens encanta veure-us a riure, com en «Totu» , al costat d’en Juanjo
I ara toca un progressiu i aquí tenim els que l’han fet a tota castanya
El «podi»: ha arribat primer en Carlos , a la dreta. I d’esquerra a dreta: Enric , Juan Miguel , Miquel i el mateix Carlos
I arriba la «nominada»: la Raquel
Bonica perspectiva mossenaire
Confirmat: Evans no ha parat ni un moment i sempre va a la cua: una i un altre vegada. Merciiiii !!!
I l’escriptora Gemma Solsona , comença el desplegament
la posarem bé?… ara ho veurem. Bonica foto on veiem com tothom va a buscar el seu lloc.
Diríem que la Bandera mira amunt. Així no l’haviem posat, mirant amunt, sempre amunt.
Ens agrada tornar a agrair a Josep Maria Antentas , que aquest bosc el va lluitar personalment, juntament amb moltes persones, perquè no desapareixés. A més avui: un dia especial. Ens ha tallat el trànsit a la carretera, perquè passeu. Ho fem amb els que aneu amb samarretes fosforescents per evitar accidents i li volem agrair la seva predisposició, com la de tots els que ho feu sempre.
… i ara a qui fem sortir: a la nostra protagonista: la nominada.
Aplaudida per tothom, ara ja l’hem proclamat tots els Mossenaires
Raquel ja és «Mossenaire d’honor». Tot un honor i li ho agraim.
I ara agraim a qui ens duu la bandera: la Gemma Solsona
Com fem moltes setmanes, el grup va molt a Sabadell i avui és un dia especial. És dia de festa major i hem volgut agrair amb aquesta fotografia de família la sort de tenir Sabadell prop i amb tantes amigues i amics que enriqueixen la trobada. Gràcies i bona festa major.
I ens agrada recordar que el Mossenaire Jordi Sust «Totu» , ve des de el Masnou.
Merescut aplaudiment per aquesta forta voluntat de venir.
I de mica en mica retornem a córrer
Isaac , Silvia, Miquel, Juan Miguel, rient de no recordo ens deia en Mirabet.
Li haurem de preguntar o tornar-hi a aquest lloc.
I ens anem reagrupant
I fem bons progressius
I tancant el grup: Carlos, Toni, Mireia i Joan
I la Mossenaire Major!!! l’Anna!!
Des del primer dia des que ve: no para. l’Evans. Gràcies. Això és Mossenaires
Alguna cosa crema i bones coses es couen. Què bo !!, llàstima què no n’hi ha per tothom
I no oblidem que hem d’hidratar-nos, com mira veu en Carlos
I beu la Mireia
Raquel, retratada a Sant Julià d’Altura, al costat de l’Isaac
Bon lloc per reposar, dinar i beure.
Fantàstiques MOssenaires: Gemma i Isabel
Ni un xic de greix, en Miquel
I tornem a engegar els cronos
Ana, Carme, Pili… eooo !!
I què millor que una bona refrescada a la Font Mossenaire, com fa l’Eva
I a punt per fer-nos les darreres fotografies davant la masia
Gemma, Raquel, Isabel i Isabel
I avui els germans Esteban. En Litus celebrava la seva tercera vinguda i ja és un Mossenaire al costat del seu germà en Salvador. Fantàstic
Ens fa molt il·lusió que la Raquel ha esdevingui la nostra Mossenaire d’Honori el seu escrit ens emociona i ens agrada. Segur que a vosaltres també inomés volem desitjar-li el millor i que poguem compartir molts momentscom els d’avuí. Gràcies i per molts anys!!
Sóc la Raquel. Aquest dissabte quan el Pep em va proclamar Mossenaire d´Honor em va fer molta il.lusió, però a la vegada molt respecte haver d´escriure sobre mi (no és una cosa que hagi de fer molt sovint)
Sempre m´ha agradat l´esport, era la típica nena que al pati de l´escola sempre estava fent el pi pont, etc. A l´EGB era pivot de l´equip de basquet de l´escola Joan XXIII. Al passar a l´institut vaig deixar de practicar-lo. A partir dels 19 anys vaig ternir èpoques en les que vaig estar a apuntada a diferents gimnàs i va ser a finals del 2012 que vaig decidir preparar-me per
córrer la Santi Centelles, degut que aquell any havia començat a córrer el meu marit i ell anava a fer la mitja de Terrassa.
Al 2013 la meva amiga Mel va rebre un mail del CALIFORNIA SPORTS per anar a córrer amb un grup de noies que tot just s’estava formant. A l’inici no era tan voluminós, però era la manera per motivar-te per sortir a córrer, ja que sola no tenia tanta gràcia, i amb elles els km passaven super ràpid, però va durar poc, ja que al setembre del 2013 em vaig quedar embarassada d’en
Pau, vaig fer un parón bastant llarg perquè amb els dos petits era bastant complicat combinar-ho.
Però gràcies a elles em vaig envalentir a fer la meva primera mitja que va ser la de Bcn, la vaig gaudir moltíssim amb la companyia d’elles, les meves germanes i el meu marit.
Al 2015 vaig reprendre els entrenos amb més constància i vaig entrar a formar part del grup «LA TARIMA» on fem sortides pel matí amb gent fenomenal, de la que he pogut aprendre molt. I junt a Pilar, la «Kñera», m’he pogut preparar per afrontar molts reptes.
Des d’aleshores ja he fet 5 mitges, he corregut la marató de la Transvulcania, la Ultra del Montseny, hem intentat Bastions (però va ser neutralitzada), i el següent repte és Matagalls Montserrat.
Aquest esport m’ha aportat només coses bones: meravellosos paisatges, experiències úniques i per sobre de tot, conèixer a persones amb grans valors, de les que intento aprendre tot el que puc.
Va ser al California on em van parlar del MOSSENAIRES, un dissabte fa ja pot ser un parell d’anys que em vaig animar a venir també amb una mica de por, ja que anava sola, però de seguida vaig veure cares conegudes, i en Pep com tots sabeu és una gran persona que fa que qualsevol se senti com a casa.
Espero poder venir molt més sovint 
Estic immensament agraïda a Ivan, el meu marit que sempre m’anima i em guia, i no puc oblidar-me dels iaios que «benditos iaios»…
Km i Salut!
set.
02
2016
moliner
Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts
La definició gràcies a la wikipedia:
«Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. «
L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.
El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire
Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.
Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.
Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: «per aquí no és» i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!
Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal
I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.
Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments
I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom
I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!
A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel
I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma
Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar
Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David
Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?
La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac
De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament
I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire
Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert
I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire
I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui
Tornem a reagrupar
El nostre nominat, en Joan
I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!
I arriba la cua
Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar
I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom
… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa
I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez
En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!
I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa
I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat
Parell de «Grimpats», Francis i Manel
Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.
Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font
Albert , Joan i Jordi
cop de puny a la font del nostre nominat
Fabricant el seu propi got, en Xavi
I anem a itzar la bandera
Moment important: la bandera veu de nou la llum
Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester
I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia
I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor
I ara aplaudint als «Mossenaires Nous», benvinguts!!!
Us esperem moltes vegades
I tothom vol proclamar al «Mossenaire d’Honor», i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs
Fantàstic en Joan!!
I la foto que abans anomenàvem dels «gronxadors», ara sense «gronxadors», on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.
Tres fotografies per veure-us més de prop
..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.
El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza
Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou
Eiiii, que faltava un amic.
En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?
Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: «sácame guapo».
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual
L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma
Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,
Bon dia Pep,
Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..
Hola!!
Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!
Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.
Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!
I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: «Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo»… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..
Joan Suárez Trullàs
Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa, Torre Mossèn Homs
ag.
18
2016
moliner
Algú es pot estranyar: hi ha bona terra, hi ha pous d’aigua i al voltant terra
que majoritàriament hi veiem plantada palla pel bestiar. Qui sap si amb ganes més profit se’n podria treure, però al llarg dels anys sempre es repeteix la imatge de les bales de palla a punt de ser remolcades, com veureu més endavant.
La setmana que abans gairebé no hi havia ningú per entrenar en grup, i ens sorprèn que som una bona colla i a més tres mossenaires nous.
Tindrem a un mossenaire d’honor, que fa un any que no podia venir, l’Antonio i el mateix Enric Mateu , que ja en feia dos. Però sempre sabem que: si és dissabte, hi ha mossenaires i tothom sous benvinguts.
El recorregut ha estat amb bones rectes, algunes ombres i calor, com a aquesta època es podia esperar. A l’arribada, una bona font i la visió de molta gent amb cares contentes i amb ganes de repetir: això és el que volem. Volem que quedi un bon record d’un dia irrepetible.
Algú dubtava que a Terrassa també es practica l’agricultura? A banda d’horts petits per autoconsum, a vegades regats amb aigües dubtoses, tenim àmplies zones on es recull la palla. Encara pensem que podrien fer-se més coses en aquest sentit en llocs de l’entorn que es manté Erm .
Si. Fa tres setmanes seguides després d’un any de no poder venir per lesió, i avui si. L’Antonio Corredera ens accepta la nominació a «Mossenaire d’honor» i engrandeix encara més el projecte. Gràcies!!
L’Antonio ens guardava una sorpresa: ja duia els deures fets i només acabar l’entrenament ens va enviar el seu escrit. Un gran Mossenaire d’honor,
I les nostres amigues i amics de Sabadell. Avui, de verd, s’estreneva l’Isabel
i li donem la benvinguda. Ha estat gràcies a en Balme i a la seva muller. A la
dreta en Paco Barcia
I avui, un dels Mossenaires més antics, en Carlos Rodríguez Sempre busca nous camins que ell mateix prova i si els podem homologar per: 10 qms. i que estiguin bé, els fem. Gràcies!!
Llengotes Fran!!!
I el nostre nominat d’avui dia tretze d’agost, l’Antonio Corredera i en Paco Barcia
En Balme, passant per davant de la Capella del Sagrat Cor , Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya
I ens creuem amb el Mossenaire Ernesto: Ernesto Hernández
En primer terme el matrimoni Mª José i Antonio en una fotografia amb el nominat Mossenaire d’honor
Balme al capdavant
Mirabet , què puja des de casa corrent i amb el què baixo: corrent!! Prèviament passem per la font de «Les Canyes».
I mentre reagrupem amb en Javier López d’esquena
I al costat del nominat l’Antono Corredra, Mossenaires fent-se costat
I reagrupem i reagrupem.
I de blaum al centre de la fotografia i després de dos anys de no poder venir per lesió: Enric Mateu . Quina sort tornar a entrenar al teu costat
I tancant el grup avui: l’Icos, la Isabel i la Conxita
I el grup ara amb la Conxita i la Txell al capdavant
I el «quality moment», com és quan s’ha d’anar a la cua. Gràcies!! Això és «mossenaires»
El nostre «bandera» molt meticulós, engegant i aturant el crono: en Carlos Rodríguez
Tot i ser el nostre nominat a Mossenaire d’honor, encara no ha estat proclamat l’Antonio Corredera. Ja queda poc.
I estem en un reagrupament, i és per això que caminem amb l Òscar , Eva , Conxita i la Txell
I segur que aquest monolit separa diferents finques. Mentre els mossenaires peten la xerrada.
I continuem el nostre córrer semi-constant i ben envoltats tant de persones com de natura
Sempre hem pensat que entrenar en grup, serveix per enfortir les amistats i també conservar-les. Un dels motius del projecte
I veiem com amics van amunt i avall, com l’Antonio, José Luis i Paco
La nostra «Mossenaire Nova», la Isabel, ens comentava que en els seus diset anys d’entrenar, mai havia conegut un grup com el nostre i la manera d’entrenar. Ens sembla que estava encantada. Esperem, que tot i què diu que no té cotxe, la puguem tenir força anys al nostre costat.
I nosaltres passem pel costat, gaudint de tot això, gairebé sense adonar-nos-en
Mentre correm, ens agrada mantenir la flama de la conversa.
I passem per llocs preciosos i el grup s’estira.
Però un xiulet els farà tornar
I l’Enric Mateu , la Isabel i Icos veuran com tornaran al moment de la fotografia familiar i de les proclamacions, que sempre es fan en aquest moment
Una mica contrariats i contrariades, la colla torna. El Pep ens l’ha tornat a fotre. jejeje
Amb un gest d’amistat de l’ Eva per en Diego i al costat d’en Javier i l’Icos.
Darrere en plena ganyota l’Enric
S’està desplegant una bandera
I ara toca una cosa molt important: donar la benvinguda als mossenaires nous
Isabel, amic Carlos i Carlos Romero ( fill de Juan Miguel
… i ara !!
Volem proclamar al nou «Mossenaire d’Honor»: l’Antonio Corredera
Doncs en aquests moments ja tenim a l’Antonio Corredera de Mossenaire d’Honor i al final sabrem més coses d’ell. Gràcies!!
i ara hem volgut destacar que després de dos anys de no poder venir, tenim de nou en Enric Mateu i que fa un munt d’anys què ens coneixem, gràcies als escacs
I la bandera que ha estat ben portada per Carlos Rodríguez
Ara subjectada per Fran , Antonio i el mateix Carlos
I saludem als matiners que feia uns quants dies que no venien. Ben retrobats!!
I de nou una foto de família, on tota persona és benvinguda i on es busca el mateix objectiu. Amistat, esport i natura… i solidaritat. Gràcies a tothom.
i en Josep Mirabet s’atura a mirar que hi posa: «Estació Meteorològica Automàtica»»Sabadell-Parc Agrari»
El fill i el pare. Avui s’estrenava en Carlos al costat del seu pare en Juan Miguel
Mentre fèiem la fotografia de família se m’ha acudit dir què igual pot durar vint anys més aquest projecte i la Isabel deia: «Uiii, jo ja tindré vuitanta-u i no se pas». Doncs bé: li hem volgut presentar a en Josep Mirabet que en té siexanta-tres i no hi ha qui l’atrapi. Un pioner de l’atletisme a Terrassa
Ens hem permès el luxe de caminar una mica, amb els què anaven més justos de forma. Però van rient, ehhhh !!
I la Txell Castañé , no falla mai i gaudint de tot
Ens ha omplert de joia veure, que en Pau Sust va tan mudat i en btt, ara què de moment no pot córrer
Un luxe dels Mossenaires tenir en Pau Sust i al seu costat en Paco Barcia
Tant està a la secció de caminadors, com a la de btt. Gràcies per venir!!!
I en Mirabet sorprès pel que li agrada fer amb nostre «Can Mossenaire» en Yuma
I tanquem l’entrenament amb el desplegament de la bandera, el mossenaire d’honor, el nostre bandera, els mossenaires nous i un munt d’amigues i amics ahhhh, i el de la gorra en Pep Moliner
Gràcies !!
Fa tres setmanes destacàvem que tornava l’Antonio, fa dues li vam demanar si ens volia fer els honors i avui: portava a punt per si li demanàvem i li volem agrair que faci d’aquest projecte nostre, se’l faci també seu. És un projecte què no només és córrer: és alguna cosa més i la sensació de què no perds les amistats allà on siguin. Avui has vingut i t’agraïm i ens agrada conèixer-te un mica més. Per molts anys i enhorabona!!!
Hola a todos me llamo ANTONIO CORREDERA soy de TERRASSA y tengo 51 años
deciros que empece lo de correr hará unos 8 años un día te levantas y te dices dejo de fumar , voy hacer deporte y hay empece a correr me quité unos kilos de más y mas alegre con la vida , tanto que salia casi todos los días.
Un buen día un buen amigo mio llamado PEDRO me llevó un sábado ha correr con un grupo llamado mossenaires y fue genial, hasta que las rodillas me dicen hasta aquí hemos llegado y lesiones tras lesiones me apartan de mi hobby
Ahora después de un año vuelvo a correr y de momento saldré los sábados y con el grupo.
Mi deseo, cruzar algún día la meta de una media maratón
Lo bueno es haber sido abuelo de una preciosidad llamada CHLOE gracias PEP por hacerme MOSSENAIRE DE HONOR un abrazo para todos
Tags: Amistat, Antonio Corredera Doblas, córrer, correrxerrar, Entrenaments en grup, mossenaires, Terrassa
