Archive for the 'córrer' Category

des. 08 2016


Ja ha passat un any

I sembla que va ésser ahir i ja ha passat un any.
Un any fa que em vau regalar un dia per no oblidar mai i que va ser una aportació d’energia, amistat, estimació. Tot el que m’ha passat durant aquest any ha estat molt millor pel fet de tenir aquest raconet al món on hi sou força amistats. Els més propers sabeu que tothom té els seus problemets i els anem superant si ens envolta bona gent, i parlo i amb molta il·lusió he volgut fer-vos notar com d’importants heu estat totes i tots i que un simple projecte d’entrenaments en grup, ens fa sentir-nos propers entre nosaltres i que és un dia on ens recarreguem d’energia positiva.

Per la meva part agrair de nou el que vau fer l’any passat i que sapigueu que estic bé. Ara per ara la feina està més reconduïda, i tot el que m’envolta està prou normal per dir que estem bé i anem fent, i que encara he deixat d’entrenar com ho feia abans, per mi, encara els dissabtes són importants.

Els diumenges he deixat de fer curses i gairebé no competeixo i entrenaments corrent, també pocs. Els diumenges i sortim amb la Marisol i el Nuck, a caminar per la muntanya. Alguna vegada amb amistats i fills, i ja faré alguna croniqueta algun dia d’aquests per deixar-ne constància, com ja havia fet.

De vegades seguim tracks que em baixo de wikiloc i també ens apuntem a marxes populars. Curses, ara per ara, per més endavant, les deixem aparcades. Vaig fer la Cursa Solidària per a la Infància i vés per on em va tocar a més una nit d’hotel. Vol dir que estem de sort.

Però parlem d’aquest dissabte: vam fer una volta típica d’uns deu quilòmetres i vam anar per Can Bon Vilar i algun progressiu, per provar-nos.
Els reagrupaments com a forma de ser i anar a la cua, per què sigui un veritable entrenament en grup. Reportatge fotogràfic, que no falti, amb el recolzament del meu gran amic Jordi Viñeta.

La bandera ha estat portada pel Miquel de Sabadell, l’altre capital. La bandera ja porta més de cinc-cents quilòmetres a les vostres esquenes, des de que la vàrem estrenar.

El Mossenaire Nou va ésser el meu gendre, en Manu de l’Anna.

Una mica de pica, pica per recordar que fa un any que sóc Mossenaire d’honor gràcies a tothom que ho vau decidir i endavant que fa baixada i tot i que algun dia s’acabarà, de moment ens veiem aviat.


Res millor que un tap enviat pels núvols de part d’en Joan per recordar un
moment com el d’avui. Ja fa un any!!


Ens espera un dia de celebració


Montserrat, Quim i Litus


I la bandera serà conduida pel Miquel. Serà el nostre Mossenaire Abanderat


Al costat d’en Josep Maria


Eeeep!!, i un Mosseanire Nou!!, qui serà? En Manu


Icos i la Txell


Jose i Sebas


I avui tindrem un fotògraf d’excepció: en Jordi Viñeta: gràcies per tot. Al costat del Miquel i de l’Albert


I el grup que s’havia passat l’encreuament: però no perdem a ningú


La millor cua del món


En toca conèixer al Mossenaire Nou


Jordi Viñeta, fent de foògraf. Ho fa moooolt béeee !!!


El Mossenaire nou és el meu gendre: en Manu !!! Benvingut!!


La foto familiar, d’un dia irrepetible i que a més d’una i més d’un ens deperta bons records. Gràcies i per molts anys a tothom

Heu arribat fins aquí?,

Doncs gràcies per fer possible aquest projecte a tothom, tant els que avui heu pogut estar-hi, com els que esteu a casa o qui sap on i haguéssiu volgut ser-hi. Tothom té el seu raconet dins del meu cor.

De tot cor: Gràcies!!

Ahhh !!!, i queda posar el recorregut gentilesa del nostre bandera: en Miquel

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Ja ha passat un any

nov. 03 2016


«El dissabte es fa de dia a Can Mossenaire»

Us heu adonat que és generalitzat que a molta gent quan surt el sol i quan es pon, ens meravella fantàsticament. L’alba i l’ocàs. Avui hi ha hagut un d’aquests moments flipant. El vermelló a l’horitzó i de cop hi volta ja veiem l’astre rei il·luminant les nostres vides. La vida és una meravella.

Hem fet un entrenament senzill, en la línia de cada setmana i el punt més allunyat ha estat a l’entrada de Sabadell, a Ca n’Oriach i passem pel bosc de Can Deu, tot reagrupant-nos sovint i una vegada tots estem junts, continuem la nostra marxa. Aquelles persones que a més de ser solidaries amb els que van un xic més poc a poc, les acompanyem i amb això la millora es total.

Arribats a la fotografia de família i ja prop de Sant Julià d’Altura, el grup continua a diferents ritmes i sempre sense oblidar-nos de ningú.

Hem tingut a nous mossenaires com en Joan. La portadora de la bandera, la Laura. Una fotògrafa com la Mariona i l’entrenament ha donat un nou gran «Mossenaire d’Honor»: en Francisco.

L’Albert Argelaguet i la seva muller han vingut després de cinc anys de la darrera vegada. En Jose Manuel, el ciclista que ve l’època de l’any que corre una mica.

Al vespre canviaran l’hora i al matí encara era ben fosc. La setmana que ve hi haurà més claror i segons diuen el dilluns ja farà fred d’hivern. Vol dir que aprofiteu aquest dissabte que serà encara un dia de temperatures suaus.

Gràcies per tot: per seguir-nos per aquí i formar part de la família i als que heu pogut venir a viureu en directe. Ens veiem: quan?, potser dissabte? A reveure!!


Només són uns breus instants, però la majoria de nosaltres quedem obnubilats davant la vermellor dels primers moments i la silueta d’amigues i amics que poden gaudir d’aquest regal de la natura

Instants abans, al camp base, aquestes grans persones esperant gaudir d’esport, amistat i natura

Imma Morales , Meritxell Castañé , Carme Valldeperas ,
Carmelo Luque , Isaac Osuna , Alberto Zarzuela

I ens fa molta il·lusió la nominació d’en Francisco Escudero, que fa temps i molts anys que el coneixem i és una gran atleta i millor persona.

Francisco Escudero, davant la masia de Torre Mossèn Homs i a punt de ser Mossenaire d’Honor


I avui tenim en Albert Cardona , què forma part dels Egaramossenaires, que l’endemà tenien una cronoescalada a la Mola

La Laura Puertas serà avui la nostra bandera.

pinelli 31 i Paco Barcia

Laura Fabra i la Nuria Masegosa

Els EM


I comencem, amb bastante foscor

Sebastián Morales i en Francisco Escudero

Reagrupaments


En primer terme la Chary i la Conxita


I un bon reagrupament amb en Francisco

Continuem la nostra marxa, amb en Toni , Francisco, Sandra


I el «Quality Moment», quan l’Evans ens ve a buscar a la cua

i també van amunt i avall en Carmelo , Fernando, Joan , Chary .
Moltes gràcies: això és Mossenaires

Sole, Josep , Alberto , Miguel

Petit invent, a veure qui veiem pel forat

El gran avantatge de l’Evans és que fa un entrenament encara més llarg.
Sempre anant a la cua. Gràcies!

Arriba la cua i per exemple els que l’han anat a buscar com el mateix Joan

Seguim fent camí

I veurem just ara a sortir el Sol. Tot un espectacle

La Mariona , que ens ha ajudat a fer alguna fotografia… ja els veureu, ja

Sebastián Morales ens deia que no podíem deixar de retratar aquesta moment.

I en Francisco, tamb-e amunt i avall. Gràcies!

Eva , Chary i en Francisco

Fernando i Francisco

Sempre l’ Eva amb el seu gran amic, en Sherlock

I mentre reagrupem, petem la xerrada

Dos vells amics
Toni Granados i José Manuel García Cabello , que va ser Mossenaire d’Honor fa més de cinc anys… clicla per veure


Mariona , Carme i Fernando


Fa molta il·lusió veure la muntanya de Sant Llorenç amb la Mola i totes i tots els mossenaires fent aquesta llarga fila. Enhorabona !!!, magnífic.

I al fons del túnel una gran ciutat. Va, a veure si hi endevineu.

Balme i Manolo


Sebas, Francisco i de granate avui tenim la sort de tenir en Pedro Santos , que ve de tant en tant i no ens oblida i nosaltres tampoc en oblidem d’ell

I amunt que fa pujada amb en Pedro Santos tancant el grup. Dalt: Sabadell

I la Nuria Masegosa amb la Laura , portadora de la nostra bandera

i la Mariona agafa la càmera per fer-me una foto amb aquesta gran Mossenaire, la Carme Valldeperas . Gràcies.

i mirant el semàfor, per passar la carretera de Matadepera.
Gràcies Mariona . Gràcies Carme

Eeeep !, és per aquí.

i en pinelli 31 que anava ben cregut de que la foto era sota l’arbre. Doncs i perquè no?

Potser no era el millor lloc el triat. La gent preocupada per on col·locar-se.
Això de voler ser originals té aquestes coses.

i el nostre nominat a punt de ser proclamat

Continuem buscant lloc.

i despleguem la bandera, que ha dut la Laura

Avui us ho hem complicat

I cridem a l’amic Nicolás i, perquè?

Tal dia com avui, de fa quatre anys Nicolás va ser proclamat Mossenaire d’Honor.
Avui fa quatre anys!!, felicitats. Clica

i ara el moment clau: tothom proclamem a Francisco Escudero…

….el nostre flamant Mossenaire d’Honor: Francisco Escudero. Enhorabona!!

I sempre tenim a nous mossenaires. Avui en Joan. Benvingut i esperem repeteixis.

En Joan el Nou Mossenaire

i aplaudiment a la nostra bandera.

La Laura Puertas que ja quedat amagada darrera la bandera

Un joc de llums i clarors únics, amb un sol acabat de sortir i amb una família d’atletes que es reuneixen per fer un gran entrenament únic i irrepetible al costat de gent amb ganes de compartir. Gràcies i enhorabona!!

i tant el Sebas com en Francisco, arribant al camp base, tornen a la cua i no s’obliden.

Un gran Mossenaire d’Honor

http://www.montsenymaasais.cat/p/presentacio.html el que ens senyala la Laura Puertas


Bonica foto, amb la Carme i la Mariona. Al fons el Mossenaire d’Honor i La Bandera


…i la Mariona li agrada la fotografia i ara la càmera és d’ella


Ben acompanyat per la Laura, Txell i l’Alba

Miguel Alonso Giralde

Laura , Pep , Txell . Un bon record

Carme Valldeperas , amb fotografies fetes per la Mariona

pinelli 31

pinelli 31 i la Mariona fent una bona selfie

Amb en Francisco tinc molts i bons records, de l’etapa en què vam compartir molts entrenaments a la Unió Atlètica Terrassa i vaig veure com anaves millorant, i sempre recordo que et prenies molt seriosament tots els entrenaments. Vam fer plegats alguna mitja marató com la de Roda de Ter i coincidíem a les curses locals, que sempre les feies molt i molt bé, i fins fa poc t’havia perdut la pista, tot i veure’t de vegades algun dissabte quan ens creuàvem mentre entrenàvem o de públic a alguna cursa. Amb aquest projecte d'»Entrenaments en grup», hem tornat a coincidir i compartir de nou aquestes estones i és un autèntic luxe que formis part d’aquest projecte. Enhorabona i per molts anys, i moltes gràcies, Francisco.

Hola Mossenaires, 

Me llamo Francisco Escudero, en septiembre del 2015 me uní a este maravilloso grupo de atletas, desde entonces procuro no faltar. El sábado que no puedo venir por motivos laborales noto que me falta algo, ser mossenaire engancha.

Tengo dos grandes aficiones la lectura de narrativa histórica y por supuesto la carrera a pie. Siempre he tenido inquietud por practicar algún deporte, en mi época de juventud practicaba balonmano y futbol sala. Posteriormente hice BTT durante 5 años, pero durante unas vacaciones empecé correr a pesar de que me costaba al principio acabo siendo casi adictivo.

Ante la necesidad de conocer otros atletas y no correr siempre solo, me hice socio de la UAT. Me convertí en un habitual de las pistas ya que están cerca de casa, y como no, con la primera persona hice amistad fue con Pep. De esta época guardo grandes recuerdos, en especial los rodajes de los miércoles, donde coincidíamos atletas de todos los niveles.

También forme parte del grupo mosqui, donde coincidimos en esta época un gran grupo de atletas populares, aunque entrenábamos casi como profesionales. Durante una temporada hice muchísimas carreras populares, tanto de montaña como urbanas, aunque donde disfrutaba más era en los croses por el ambiente que había.

Hace 5 años deje de hacer cursas y entrenos de calidad. Aunque procuro salir a rodar tres o cuatro veces a la semana.

Gracias a todos los Mossenaires ha sido honor.

PEP!!! Gracias por dejarnos correr a tu lado.

Por muchos km,

Francisco.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a «El dissabte es fa de dia a Can Mossenaire»

oct. 27 2016


Xopes i Xops

Cert que l’aigua és necessària per la vida. Diuen que l’aigua és vida, però:quan correm tenim un sentiment diferent. Personalment sempre m’ha agradat la pluja i més quan es diu que plou bé, i dissabte plovia bé.
Inevitablement cada cop anàvem més xopats. Mirava la cara de la gent, i no es veia del tot amoïnada. És més: semblava que us divertia i em pregunto si és que només el fet de sentir-se amb bones companyies ens fa oblidar moltes coses, entre elles que l’aigua ens està fent la guitza. Gràcies per venir, i esperem que no agaféssiu cap refredat.

El recorregut, hem buscat un que no quedéssim massa enfangats i més o menys la meitat era sobre asfalt i altra meitat per terrenys amb bons drenatges i això si, no ens oblidat de petar bones xerrades.

Com anècdota, quan la Montse ha tingut la brillant idea d’aturar-nos a la Mancomunitat, que el conserge amb un gest contrariat ens negava la possibilitat de fer-nos la fotografia. Quan ha vist que érem bona gent, ha acabat ajudant-nos a la fotografia i ens ha portat i ha aguantat pacientment amb un paraigua per fer una gran fotografia: la que sortiu vosaltres que ens sou els protagonistes d’una història irrepetible i agraïment al bon home el seu ajut i segurament tornarem el dia vinent que plogui, que de fet en aquell moment la gota era gruixuda.

Gràcies a tothom i ens veurem qualsevol dissabte d’aquests i sobretot no faltis, que fa dies que t’enyorem.


Per arribar a aquest punt i aquesta fotografia de família, ha estat tota una casualitat i la proposta ha estat de la Montse i agraïment especial al conserge de la Mancomunitat, que ens ha deixat un moment que no ens mulléssim i poguéssim tenir un record d’un dia irrepetible al magatzem de la fruiteria. «Mossenaires passats per aigua»


En aquests moments encara no sabíem que avui ens mullarem de valent, amb l’ Alberto Lao


Alberto Lao , Guillermo (la seva segona vegada) i en Jordi Gámez , que ens dedicava unes boniques reflexions a la xarxa social


Gràcies de tot cor!!


Isabel Vergara , Carme Valldeperas , Bet Lisa , Imma Morales , Sole Aguilar


En un dia que serà plujós, aquí les nostres amigues:
Laura Fabra , Isabel Vergara , Bet Lisa , Sole Aguilar, Carme Valldeperas , Imma Morales , Gemma Cadafalch


I comencem amb aquestes grans Mossenaires: Imma Morales i Carme Valldeperas


I la nostra bandera no deixa d’acumular quilòmetres a l’esquena de grans mossenaires, com la Gemma. Avui serà la nostra bandera.


Laura Fabra


Bet Lisa .

Avui ha fet també alguna fotografia al que escriu.

Un dia plujós i anant en direcció a La Mola Hotel and Conference Center per sobre d’un camí asfaltat


I amb bon estil Imma Morales i Antonio Mayorgas


I aqui bé la part important d’un grup: «La cua». Sense ella, no sabríem passar.


I a la cua, la va a buscar molta gent i des d’aquí: el nostre agraiment.


I avui era un aniversari especial: el dia que va ser nominat i proclamat Mossenaire d’Honor Isaac Osuna , avui feia just un any. Felicitats!!


Molt bé!!


i de tant en tant reagrupem amb en Marc Roura


I avui, una nova mossenaire, la Montse, és la que ha tingut la idea de fer la fotografia a cobert. Bona idea. Gràcies Montse, És la que es toca el cap i porta un rellotge verd


Tothom una mica o molt xopes i xops!!. Però els somriures no faltaven


Despleguem bandera


No tenim ni idea qui és aquest estaquirot.


L’estaquirot te nom Pep i la foto me la fa Bet Lisa


I fa dos anys va ésser Xavi Pons el nominat i proclamat Mossenaire d’honor i que hem aplaudit


En Cisco i la Gemma, parella inseparable i enormes atletes, avui s’han partit el dur la nostra bandera. Gràcies !!!


Bon estil!!!


Carlos Salmerón i l’ Alberto Lao


Isa, David Hernández i la Sole

I Això és quasi tot per avui i tot i xopes i xops… ens ho hem passat bé. Oh hi tant!!!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Xopes i Xops

« Newer Posts - Older Posts »