maig 23 2010
xxx Cursa Viladecavalls
Tinc un apreci especial per la Cursa de Viladevalls. Un munt de records passen pel meu cap quan hi soc i de fet, junt amb la desapareguda cursa de l’Èpic, que es feia als finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, va ser clau ens el meus inicis com a corredor de curses populars. M’hi va animar en Xavi Boronat, una persona molt estimada per molta gent i especialment per mi.
Moltes curses aposten per la quantitat de gent i crec que aquesta la fa especialment atractiva pel regust a poble modern que te. Tots els serveis i ambient familiar.
A la sortida estic ben situat i enmig de la gent molts coneguts, alguns de sorprenents per mi, com alguna futura promesa del poble a qui puc saludar després de molts anys. Sortim bastant tranquils i em poso aviat amb qui tenia de ser el protagonista de tota la cursa; en Bernat. Al quilòmetre tres ens passa fort l’Edu, amb un ritme impossible per nosaltres. De fa temps que em te sorprès l’alt nivell que va agafant en Bernat, i com que veig que el ritme era similar, anem prop l’un de l’altre. De vegades em deia «tira, tira», però, anava més fort que jo i de tant en tant marxava. Ja a la pujada i passats de nou pel mig del poble, ens dirigim al lloc més problemàtic d’aquesta bonica cursa: passar sota la via del tren i començar la pujada. Aquí, poso la meva marxeta i la majoria fem igual. No ens passa massa gent i arribem a Sant Lluis al mateix temps i saludant amb amics que ens anem creuant. A la baixada soc jo qui vaig davant i crec que a un ritme, diguem-ne, interessant. En Bernat el sentia a pocs centímetres, i és als darrers quatre-cents metres que fa la intenció de fer un canvi i el fa. Amb dificultats el segueixo i sento el bessó que em diu que no apreti, amb aquesta embranzida ens posem a l’alçada de l’Edu, que anava per davant, que quan ens veu tant animats, s’afegeix a la festa amb un ritme superb i fem tots tres una arribada a l’esprint, entrant l’Edu jo i en Bernat. En Bernat em diu «tenia d’haver canviat abans» i m’abraço a l’Edu per la gran satisfacció d’haver gaudit com feia temps d’una cursa amb tots els ingredients. Gràcies a l’organització, a en Bernat i l’Edu i per molts anys.
Com que he vist que estava penjat en format xls i pdf, he posat on tinc el que queda de la wev del 100 de pista
http://100pistaterrassa.webs.com/cursaviladecavalls2010/
Sempre em quedarà de record haver pogut compartir ara fa set anys amb molts d’aquesta fantàstica colla un cap de setmana a la Marató de Madrid. Ho recordo amb nostàlgia i de ben segur que si visqués a Tàrrega, estaria amb ells. Una colla de bons amics entre ells i amb aquest esperit d’amistat que tan aprecioRespecte a la cursa, m’encanta quan poden venir els de casa i amb l’excusa passegen pels pobles. Es tracte d’anar a buscar un bon esmorzar al forn i mentre jo corro veure llocs nous.No m’havia preparat especialment, i sortia de molts dies de repòs, ja que després de la patacada atlètica de Madrid, ara consistia en no fer-se mal.Amb l’Albert Ureta fem l’escalfament i tenim l’ocasió d’estrenar la part de baix de la nostra indumentària, que ens mostra la nostra voluntat de recolzar a la UD Les Fonts i la seva escola de futbol.Abans de la sortida tinc una alegria immensa el coincidir per una d’aquelles casualitats úniques amb l’Andreu Aries, que dues setmanes abans arribàvem plegats a la meta de la marató a Madrid. Per cert que la sortida la fa fortíssima i fins al cap d’una bona estona no el puc tornar a saludar.El que em temia era el tret de sortida, donat que recordava que als de Tàrrega els agraden les traques i efectivament, aquesta ens indicava l’inici i el meu cangueli de sempre per l’ensurt.Vaig sortir a un ritme que, per la gent, vas fent ziga-zaga, però de nou al quilòmetre dos anava per sota de quatre minuts el quilòmetre.Intento controlar de no fer-me mal, ja que tinc un bessó que m’està avisant i aviat vaig al costat de dos atletes de Tàrrega, que semblava que anaven plegats, però un sense ells saber-ho em tiben. Veig que rondo el ritme de 4’05, que per mi i les meves característiques n’hi suficient i, cap al final miro de avançar a dos atletes, i creu-ho la meta amb 1h26’42», assolint el setè de la categoria de 40/50 anys i el 22 de general. El dia abans feia quaranta-set, que comencen a pesar.
un final feliç
La font de xocolata desfeta.Una altre amic, l’Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?Gràcies a l’organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l’Andreu, l’Albert, l’Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.
l’Albert, amb la seva música i les malles noves. Va quedar molt satisfet.
Un entorn fantàstic per la pràctica del córrer. Us la recomano.Una altre amic, l’Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?Gràcies a l’organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l’Andreu, l’Albert, l’Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.
