abr.
04
2018

moliner
En dies com aquests, en què molta gent aprofita que té festa, marxem lluny de Terrassa i la colla que ve és menys que molts dissabtes. Però el projecte compleix amb la trobada i ben segur que ens han passat coses que ens faran recordar aquest dissabte com un de molt especial i és que tots ho són. Desitgem que hàgiu gaudit d’uns dies de descans i reflexió i que pugueu continuar amb ganes reforçades tot allò que tingueu pensat. Molts d’èxits.
I parlant de l’entrenament, i a l’igual que moltes vegades, unim tot corrent dues grans capitals amb el nostre córrer: Sabadell i Terrassa. I a més, tot i que el nostre bosc de Can Deu ha experimentat un gran canvi d’ençà que les ventades van trinxar-lo, aquest es va recuperant i anem redescobrint bells racons com és el de Sant Vicenç de Verders, on ens reunirem entorn aquest lloc per consolidar aquest record al costat de bona gent.
El minut de vídeo, també aquí, La lectura i felicitacions als aniversaris Mosseanaires, com sempre fem. Conèixer de primera mà qui serà la nostra Mossenaire d’Honor i el portador de la bandera. En definitiva: un dissabte de Setmana Santa amb una companyia inigualable: la de totes i tots vosaltres tant els que hi sou com els que hi voldriu ser. Agraiment i us esperem sempre.
I la nostra flamant nominada bé directament des de Martorell i és la Conxa Coca Cumellas
Conxa la nostra nominada
A l’hora de la fotografia familiar, quedarà proclamada.
I al camp base fa una mica de fres i la prova és com anem d’abrigats

I qui millor per portar la nostra bandera que en Paco Barcia
Paco Barcia ajustant-se la motxilla



Anna Cos , la «Mossenaire Major»
I també amb la nominada, la Conxa
Juan Carlos, Carlos, Conxa, Pepe, Enrique
Eva i Manuela
Carlos i Conxa
Montilla i Juan Carlos
I conduint la nostra bandera, en Paco Barcia
L’ Eva Cantero , amb els seus inseparables
Sherlock i Wuatson
I la Conxa, davant la Mola
Conxa Coca, seguida per la Txell, Mariona, Juan Carlos
I passant per la font de l’Argelaguet


Queda clar, que és una gran Mossenaire la Mariona Linares
I sempre ens alegra els que aneu a la cua. Fa grup. Gràcies Toni i Pepe i molts més
I quan arribem a la cua, tomba que gira
Reposant amb l’Enrique i la Conxa
Gaby al capdavant, seguit per la Txell i en Paco, amb aquest paisatge de postal
I entrem a la gran urbe de Sabadell
Seguim fent pinya

Ca n’Oriach
I en Gaby ens fa aquestes fotos

La bandera ben portada pel Sabadellenc. Gràcies Paco Barcia
I toca desplegament, amb en Paco i la Txell
L’Anna ajudant a en Paco
Ha sortit del dret: bona sort!!
I llegim i aplaudim als històrics:
Sandra, Miquel, Glòria, Marc
Marc, Gaby, Antonio, José, Jordi
Enhorabona!!!!
I tenim la sort de tenir a en Gaby. Enhorabona i felicitats!!!
Gaby <—clica,
Estem molt contentes i contents de que facis gran el projecte d'»Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs». Gràcies
I vinguda expressament des de Martorell i ja havia vingut altres vegades, ara quedarà proclamada Mossenaire d’Honor: la Conxa Coca
I aquest borinot no clissa bé



Doncs això: que estem molt contentes i contents Conxa
Enhorabona Conxa Coca Cumellas. Ja ets «Mossenaire d’Honor» i de Martorell
I quina bandera més ben tensada pel Paco, Pepe i Anna

I amb la imponent ermita de Sant Vicenç de Verders, portada expressament pedra a pedra des de Sant Romà de Sau: «MOSSENAIRES»

Abandonem el recinte
Una més pel record!!, Dissabte de Setmana Santa i no hem deixat d’entrenar. És clar. Si és dissabte.
Ens fa il·lusió tenir Mossenaires que fan aquest sacrifici de venir de més lluny per passar una estona al nostre costat i així ets tu, Conxa, que hem pogut compartir diversos dissabtes i avui ens regales la teva història per saber més de tu, amb aquesta distinció com a «Mossenaire d’honor». Enhorabona i per molts anys i tant de bo puguem compartir bons moments com els que dissabte Gràcies!!!


Hola PEP!!
Us explicaré una mica com va començar l’afició meva de córrer.
Fa uns quants anys per circumstàncies de la vida sentia que en moments del dia havia de fugir de l’entorn on estava. Vaig començar que si camino, troto, salto, corro…i així vaig anar fent els moments que ho podia fer.. Moltes vegades sense ganes, desanimada i trista em posava les bambes victòria i començava a trotar. A l’acabar m’adonava que em sentia molt millor, la situació era la mateixa però l’acceptava millor i ho veia amb millors ulls. Vaig continuar quan el temps m’ho permetia i aquí he arribat. Participo en curses de muntanya, d’asfalt i alguna copeta per categoria m’emporto a casa. M’agrada i gaudeixo molt quan faig aquest esport i d’altres.
Gràcies… carreteres, camins , muntanyes, senders, rius i gent amb qui he compartit tot això. Sense ser-ne conscients m’heu ajudat molt.
Mossenaires! M’ha agradat molt compartir amb tots/es vosaltres aquests bons moments endinsats a la naturalesa. Gràcies per escollir-me com a Mossenaire d’Honor, això no passa cada dia! ? Endavant amb aquest projecte tan interessant i engrescador.
Gràcies a tots/es ens veiem aviat!!
Conxa
gen.
26
2017

moliner
Cap de setmana de gala esportiva a Terrassa, on moltes amigues i amics correran pels carrers de la nostra ciutat el diumenge. Però si avui és dissabte: avui hi ha «Mossenaires» i amb ganes del que fem tots els dissabtes: dibuixar una rialla permanent a la cara.
L’edifici pel que hem passat, tot i que el veiem en semi ruïna, encara desperta expectació i tot i que imaginem que té poc manteniment, guarda certs vestigis d’una època gloriosa, Can Viver de Torrebonica
Hem fet algun progressiu per poder-se provar i hem fet de «Mossenaires», esperant-nos i fent-nos costat.
La fotografia de familia la farem davant d’un ametller que floreix, per Can Plans, tot i que estem a una setmana on fa fred i on la llum del sol, la veiem poc. Fruit de què estem a l’hivern, però sempre amb ganes de passar-ho bé.
Hem llegit els aniversaris a Mossenaires d’Honor, i la Txell ha estat aplaudida: sempre diu que no li agrada córrer, però no falla mai i a més corre molt bé.
La setmana vinent diu en Casimir Martin que vindrà, perquè el dia en el fet que farà setanta anys, vol estar al nostre costat i tindrem un nou al·licient per retrobar-nos una vegada més. Recordeu quan vam celebrar les seves primeres 100 maratons ?
Ens veiem dissabte i bona setmana a tothom

Sempre que passem per llocs com aquest,ens sembla passar per un lloc esplèndid i ho és. Can Viver de Torrebonica( https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Viver_de_Torrebonica ) és un monument de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local, i tres grans Mossenaires hi passen pel davant Imma Morales , Meritxell Castañé i en Javier Colado

I si fa quatre dies no els coneixíem, ara tenim la sort de tenir grans Mossenaires, com en Víctor, Marcos i Santi que ja són bones amistats

I en Víctor ens fa els honors i accepta la seva nominació a Mossenaire d’honor. Gràcies!!

Víctor Escalante està molt content d’haver-nos conegut a totes i tots nosaltres,
i eufòric de la seva nominació

Víctor Escalante. Nominat!!

En Jordi Torrente serà el portador flamant de la bandera, al costat d’en Marc Armengol

Els nois abrigats fins a les celles, tan en Guille com en Carmelo . En canvi, les
noies sense buff: les germanes Alba i Sandra

I encetem el entrenament amb les dues il.lustre Mossenaires, l’Inma i la Txell


i les i els Mossenaires i la seva bandera, camí avall cap a Torrebonica

La bandera portada per en Jordi Torrente

Víctor Escalante

Reagrupant-nos

Antonio Mayorgas i Miguel Sampietro al capdavant

… i ens passàvem de llarg i retornem sobre es nostres passes,
com en Carmelo Luque i en Fran Frutos

I Mossenaires van amunt i avall

Eiii !!! en Víctor també va amunt i avall

I veiem rètols nous que ens informen molt bé

Txell i Inma

Josep Mirabet ha dit de triar aquest indret, sota l’ametller que comença a florir

I tot a punt amb imatges xules de l’entorn de Camí Plans de Can Bonvilar

I fem sortir a la Txell (que no li agrada córrer), tot i que ens costa de creure

Per que tal setmana com avui, de fa just dos anys, va ser proclamada «Mossenaire d’Honor», la Meritxell Castañé

D’ençà que us ha descobert, en Víctor està encantat d’entrenar al vostre costat i ara serà proclamat Mossenaire d’Honor

Víctor Escalante, «Mossenaire d’Honor»

Aclamat i proclamat. Per Molts anys !!!

Un dia en que la família Mossenaire es fa la foto sota l’ametller florit, un dia abans de la famosa Mitja Marató de Terrassa, on tantes i tants amics hi esterem representats. Molta sort a tothom

I el flamant recent proclamat Mossenaire d’honor, amb un paissatge autèntic, per llocs que coneixem prou. Enhorabona Víctor

I pel bellmig de les oliveres, el grup entrena plegat

I com no pot ser d’una altre manera, quan toca reagrupar-se: ara.


«Quality moment». S’ha d’anar a la cua

I la gossa del José Manuel Portero , la Cloe i ell mateix fent un bon progressiu

Més progressius

Al capdavant el Mossenaire d’honor de la setmana passada, en Joaquim Puig

Amunt i avall

Francisco Escudero , també va sermpre a la cua



Engeguem el retrovisor

I arribem al camp base: el millor lloc on trobar bona gent per entrenar tots els dissabtes i també d’altres dies: Torre Mossèn Homs, amb en Sebas i en Jose

Camp base amb Mossenaires

Això s’ha acabat fins dissabte vinent, i recollim les eines. Gràcies si ens has seguit fins aquí i no et perdis el que et dirà el nostre flamant Mossenaire d’Honor
Li brilla la mirada i se li nota què gaudeix de l’esport i de la vostra companyia. A més, està engrescat i aviat farà una marató i ens pregunta si hi ha entre nosaltres algú que la prepari, per poder coincidir algun dia: però el més important és que tenim l’oportunitat de córrer i estar al teu costat i et desitgem el millor i que tot et vagi perfecte i aconsegueixes aquest gran repte. Enhorabona, per molts anys i sort en tot.


Quina trobada! haver conegut la penya dels mossenaires, realment ha sigut un desig que vaig demanar fa temps de poder compartir amb grup la meva gran passió de CÓRRER!
Realment fa escassos dos anys que m’he tornat a aficionar a sortir a córrer, i apuntar-me a curses i més curses.
Aquesta afició la vaig adquirir quan tenia 14-16 anys, entrenava a l’època de l’escola entrenant amb un club d’atletisme i van ser uns anys plens d’al·legries, patiments i moltes amistats.
Tornar a «las andadas» ha sigut de manera espontània i desde un altra perspectiva donada per l’edat, però sempre amb el crit de guerra»Forever Young».
M’agrada els reptes, m’agrada conèixer gent i no tinc por de reinventar-me tant en l’esport com a la feina.
També vull confessar què venir a córrer amb vosaltres, em fa sentir acollit, motivat i valorat, i per tot això dono les gràcies de tots els Dissabtes d’entrenament que tindrem per endavant…..
GO GO GO!!!!!
Tags: Amistat, correrxerrar, Entrenaments en grup, Masia Torre Mossèn Homs, mossenaires, pep moliner, Víctor Escalante