Archive for the 'Alcalde' Category
febr.
27
2014
moliner
Quan passem tant dissabtes com diumenges per la zona de Torre Mossèn Homs, s’observa fàcilment què hi ha gent que té per costum fer esport, tria aquest punt com a lloc des d’on començar, i veient les retolacions dels camins, es pot comprovar que de possibilitats n’hi ha moltes. Nosaltres sempre triem, els dissabtes, una opció de no més de deu quilòmetres, i si podeu comprovar.Avui les nostres passes seran guiades fins a Castellarnau i la bona remor de la conversa no ens deixa en gairebé tot l’entrenament.
Algun progressiu per animar i provar-nos; fotografies per recordar i per enfortir els lligams entre els quals ens autoanomenem mossenaires: sempre a punt per anar en grup i esperar-nos per anar plegats.
Gràcies per venir.
Tal com anàvem dient; n’hi ha per triar i remenar des d’aquí. Us ho ben recomanen.
José Luis
I avui, li demanàvem a la Inma si ens volia fer els honors, i ha accedit i li ho agraïm i la
coneixerem una mica més
Avui el camí del golf l’hem fet els mossenaires. Ha estat per nosaltres.
Ens agrada distingir els capdavanters als progressius.
Josep, Sandra, Miguel, Josél Luis, Sebas
I el que ens distingeix: esperar-nos i anar a buscar
Carmelo Luque
La Inma, la nostra «Mosenaire d’honor»
Natalia, Albert i Sebas a punt de fer la fotografia de família
Moment en el qual ens fem saber què hi ha de nous i què ens ho estem passant bé; si no ens hi posaríem .
I ara tenim un segon progressiu, amb els capdavanters.
Nou mossenaire, Sandra, Juanjo, Montilla, Wester i Miguel
Passem que un lloc on de fa anys hi ha escoles. Si abans teníem el Blanchart i l’Ègara, hi tenim
l’institut d’ensenyament secundari de Castellarnau
passem per mossos, a la frontera entre Sabadell i Terrassa, amb Yllera, Moisés i Olga
Inma i Nuria
I després de gronxar-nos i fer el traguinyol, en Wester repren la marxa, i en Sebas i en Juan, continuen la conversa.
Per dins la urbanització de Castellarnau, i de tornada cap al camp base
I al peu de la parada del bus, fem els darrers estiraments
Pep, Enrique-Nilo, Joan Forte, Miguel, Inma, Sebas i Joaquin, fent companyia a la nostra «Mossenaire d’honor»
Si coneixia de fa força temps en Sebastian, el germà: ara tenim la sort de tenir una habitual
als entrenaments i comprovareu què amb moltes ganes de reptes: l’Inma Morales. Fan una bona família
i des de què ens van descobrir, tenim la sort de poder córrer al seu costat tots els dissabtes. Gràcies Inma,
Miguel i Sebas per fer gran el projecte.
Hola Mossenaires!!!
Pep, gracias por haberme elegido Mossenaire d’Honor, aunque me ha costado un poco decidirme eh?
Me llamo Inma Morales y nací en Fiñana (Almería), un 23 de julio de 1963. Allí viví mis primeros 4 años, y es donde tengo los primeros recuerdos de correr… ¡detrás de un cerdo!
Mis padres criaban el cerdo en el pueblo, pero la matanza se hacía en el cortijo de mis abuelos, a unos 7 u 8 km. Como no había medio de transporte, el traslado se hacía andando por la carretera, pero cuando pasaba algún vehículo, el marrano se asustaba tanto que empezaba a chillar y a correr, y toda la familia detrás.
Después nos fuimos a Granada, y el deporte que los niños practicábamos era de lo más variopinto: jugar en la calle. Así, después de la escuela, coger el bocadillo y … saltar a la comba o a la goma, al pilla-pilla, al escondite, a matar, a la “rachola”, etc. A los 10 años nos vinimos a Terrassa, y, aunque nunca me apunté a hacer deporte, la gimnasia del colegio me gustaba, y cuando nos llevaban a correr a las pistas de tierra del Natació me lo pasaba muy bien.
En vacaciones, en el cortijo de mis abuelos hacíamos excursiones y footing, que es como se le decía entonces. Era un recorrido de unos 4 km, que mi hermano Sebastián, aunque era pequeño, también lo hacía. Pero claro, como no teníamos las bambas de gimnasia, pues…, ¡con las chanclas del río!
Bien, y después de un salto de 30 años, llegamos al 2009. Me apunté a la Matagalls, y para coger la forma, empecé a salir a correr algunos sábados con el Sebastián y mi hijo Rubén. Y hace 3 años tomé el hábito de salir a correr entre semana 1-2 días por Vallparadís con mi marido, Miguel, sobre las 6.20 de la mañana. Los fines de semana se añade mi hermano y nos enseña nuevos recorridos.
En alguna ocasión mi hermano me había comentado que conocía a uno que salía a correr los sábados con más gente por Mossén Homs, y que le había invitado a que fuéramos. Me pareció buena idea, con lo que el 6 de julio de 2013 conocimos a los Mossenaires.
Llegamos los primeros, y al poco tiempo el Casi, que nos saludó como si nos conociera de toda la vida, y después el resto de los Mossenaires. Claro que al ver a l’Anna Cos pensé que donde me había metido mi hermano, que cuando empiecen a correr esta gente habrá una desbandada y Miguel y yo nos tendremos que dar la vuelta… Pero no, sentí alivio al ver que me mantenía al lado de alguien y lo agradable de escuchar y participar de sus conversaciones. Y lo que más me llegó fue cuando los Mossenaires de la cabeza iban a buscar a los rezagados, lo agradecí muchísimo!!!
En cuanto a mi “palmarés”, desde el 2009 he hecho todas las Curses de la Dona, varias de 5 y 10 km, las 2 de Minyons (5 km), 4 medias ( entre 2.04 y 2.12 h) y la Marató de BCN del 2013 (4.31h).
Antes, cuando me preguntaban por qué me gusta el running, me encogía de hombros, no tenía una razón específica. Ahora ya no. Les digo que lo más importante es el sentimiento de compañerismo y solidaridad que se respira al lado de todos vosotros, Mossenaires, y con “el de la gorra roja” al frente, que nos hace pasar momentos muy gratificantes que se reflejan en el cuerpo y en la mente.
Muchas gracias Mossenaires por lo bien que acogéis a la gente.
Muchas gracias Pep por tu labor.
( Y por fin conocí a ese que conoce mi hermano que corre…)
Inma Morales
febr.
20
2014
moliner
Bonvilar
Una paraula en positiu. Un bon vilar, ja es veu que vas un lloc on alguna cosa bona ens hi trobarem. A vosaltres, evidentment, amb uns ingredients de què fan de tan bon amanir com: arbres, olor de terra mullada, vistes a la Mola, gent fent esport amb bicicleta, gent passejant: inspiració per tots nosaltres per fer de l’esport un element necessari.
Un circuit què molts hem repetit una vegada i una altra, però al costat, segur de gent diferent i una conversa nova, d’unes sensacions totes elles positives. I amb tanta positivitat, segur què al final pensarem a retornar sempre què puguem. Als què feu gran aquest projecte: gràcies!
Hi ha un lloc que es diu Bonvilar i justament, nosaltres el sovintegem els dissabtes, al costat dels mossenaires.
Instants abans ve el ritual de cada setmana; moments previs de conversa abans de començar a córrer plegats i veiem de nou com el sol ens vol acompanyar de bon matí
El bon amic Yllera ens anima a fer venir a en Moisès i a veure si aconseguim saber-ne més, què segur que té un munt d’històries què contar-nos
David, Maria, Òscar, Juan Manuel i José Luis
En David i una tímida senyal de victòria. El proper dir una «v» (ve baixa) ben amunt i ben grossa.
I amb en Xavi Gp, que sembla que està un xic lesionat, però què vestit per l’ocasió, enceta la sortida.
Yllera en primer terme, amb un gest comú a la colla: la rialla
En Casi, la Txell, Juanjo, Maria José, Gemma
quan passem just per centre d’interpretació mediambiental de la primera fotografia: jo no sé que hi fan, de debò.
Uauuuu!!! : no té preu
Si dos amics i grans cracks ens fan costat, vestits de Egaramossenaires, una colla que surt del costat de l’Egara, com l’Alex i l’Oriol, que porta unes espardenyes amb un color interessant . Però, segur que efectives. Han fet el primer progressiu a les primeres posicions i retornen a la cua
La Gemma Solsona, també ha fet el progressiu: la primera fèmina
I al segon progressiu, l’Òscar, Alex, Oriol, Sergio i Òscar han estat els primers de la magnífica recta de Can Deu
Detall de qualitat: el retorn i reagrupament de la colla feta per la totalitat de tots. Feia temps que no es veia una imatge tan de fer-se costat
I fent espera
I al bellmig de la fotografia, el que serà el nostre «Mossenaire d’honor» en Rafael Carrera, què com molts de vosaltres sempre ens porta a bons amics.
Arribant al punt de retorn, just a l’entrada de Sabadell.
I arriba el moment familiar: aquell de la foto de família, amb en Fernando arribant a lloc
de dreta a esquerra, é Luis, Josep Mª Antentas, Montilla, Jose Luis Coca, Oscar Ortiz, Xavi Iribarren
Sempre en som de nou; avui fins a sis persones que s’estrenaven. Esperant retornin sempre que vulguin
Moment en què, a banda de reposar, farem la darrera part de l’entrenament amb una finíssima pujada
A la font de les Canyes, refrescant-nos una mica al costat de la Maria José , Marta, Laura, Miguel i … la noia de taronja, què anaven a continuar corrent per completar un llarg entrenament per la zona.
Un record per mi, estar al costat de’n Rafael, què gràcies a aquest projecte tinc el luxe de gaudir de la seva amistat
De fa una bona colla d’anys, un dia vaig tenir la sort de trobar-me a en Rafael. Hem compartit els començaments d’uns entrenaments que durant quatre anys he gaudit per la part nord de la nostra ciutat, junt amb un amic que es va fer mal al genoll, en Jeroni. També hem estat al mateix club i gràcies als entrenaments del dissabte i a les xarxes socials no perdem contacte. Comparteix amb tots nosaltres el seu plaer per la fotografia, què combina amb el senderisme, sobretot de Sant Llorenç i l’Obac, i ha fet llargues curses i caminades com el camí de Santiago. Bé, estem de sort de poder entrenar amb ell i estem molt contents de tenir-lo com a amic i desitjar-li el millor. El dia que ens va enviar la seva crònica atlètica, abans d’ahir, era el seu aniversari: vol dir què doble felicitació. Per molts anys!!
Aquesta setmana m’ha tocat a mi ser el ‚»Mossenaire d’Honor»,apa som-hi, aqué estic:
Cap a la primavera de 1998 em vaig iniciar amb això del running, senseadonar-me em vaig enganxar amb aquest fantàstic esport, tot i que per aquells anys no era tan popular com ara, fins que l’any 2000 es vaorganitzar la primera edició de la mitja marató de Terrassa i m’hi vaig inscriure, cagat de por, per no haver fet mai una cursa popular i menystan llarga. Va ser una experiència inoblidable, em vaig sentir com si l’hagués guanyat, va ser el principi de tot el que envolta aquest món deboixos del córrer.
Haig de dir que el que més m’agrada és practicar aquest esport en el medi natural, sóc afortunat de tenir tan a la vora el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, i quan tinc oportunitat aprofito per anar a fer travesses, com ara el Camino de Santiago, Carros de Foc, pujar un cim o l’altre, conèixer racons d’aquí i allà.
També aprofito per a dir com és de fantàsttic aquest grup de Mossèn Homs i les bones estones que passo aquí també, perquè el millor de tot és amb qui ho disfrutes
Una abraçada a tots
febr.
13
2014
moliner
Amigues molt relacionades amb el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs formaran part d’aquest projecte de lluita contra la pobresa. El repte consisteix en recórrer 100 km, com a molt en 32 hores i amb equips formarts amb quatre persones.
Els diners recaptats per cadascú d’aquests equips serviran per 400 projectes d’acció humanitaria.
És un dels desafiaments principals del món.
L’equip egarenc de «Zankdas Kñeras» dels que que a més formen part del projecte Mossenaire, ens feien una proposta. A canvi d’un
suculent esmorzar i aportant un euro per un entrepà, i algun producte extraordinari com un alcohol casolà de romaní que va fer amb tota la il·lusió la Sandra, o unes exquisiteses de la Pilar, amb un farcellet de farina amb un gust extraordinari cuinats a casa seva
mateix.
Bé; tot per no demanar directament l’ajut dels mossenaires, sense rebre alguna cosa a canvi.
Ha sobrat molt de tot i no se si l’objectiu va ésser assolit, i si algú dels que ens llegeix vol aportar en aquest projecte, pot anar
directament a l’establiment de la Pilar » Esports Kñera « que hi trobarà la guardiola on fer la seva aportació
.
Agraim que hagueu pensat amb nosaltres i ho bo i bé que estava tot. Moltes gràcies i molta sort en tan impressionant repte. Afirmo que tot estava boníssim.
Des d’aquí us desitgem la millor de les sorts i que aconseguiu les dues coses: recaptar aquests mil cinc cents euros i què la distància de 100
km l’assoliu sense massa problemes. Sort!!
Després d’un entrenament on es respira companyerisme, un esmorzar impressionant. Gràcies noies i sap greu que no va haver-hi massa recaptació, veient la vostra pàgina d’Intermon. Si algú es vol passar per la botiga, ja ho sabeu.
Avui l’entrenament ha estat el que baixem pel torrent de la Grípia i s’han fet bons progressius, i sobretot en Marc i l’Adrian, els hem vist
posar tota a la graella. Una bona manera de provar-se.
Moments on la gent es retroba i xerra una estona, previ a la sortida
Avui la Sandra i la Pilar de les que hem pogut gaudir de la seva companyia. En Marc no podia anar més abrigat.
La Pilar
A l’encreuament de Can Motllor
Comparteixen afició, estimació pels cans i amistar
I en el primer progressiu, el que acabar a l’estació de Rodalies de Torrebonica, els capdavanters; Marc, Carles i Toni
La bella història d’anar-se a buscar
En Marc m’ha retratat, per record meu d’un dia, de nou, memorable.
En el segon progressiu ha estat el Pantaurell Enric Mateu, el capdavanter i se’n volia anar: ahhh !! però, no!!, tocar reagrupament.
El tiet Agustí, lluint indumentària i que continua tan en forma
Què tôt i haver arribat sels primers en el progressiu, ha anat a buscar la «Cua Mossenaire»
Què ara arriba
Bella estampa amb en Ignacio i en David, amb en Runi i… mmm!! no se.
La Pilar i la Sandra ens diuen el que faran esportivament, junt el projecte humanitari d’Oxfam Intermon i la Trailwalker
L’Antentas, i darrera en Montilla
I en Marc i l’Adrian estan fent uns progressius d’infart, a un ritme d’allò més elevat.
I en el següent progressiu, el que va fins a la torre elèctrica, a estat en Ferran Galceran, el que l’ha fet en les primeres posicions,
demostrant què es manté en bona forma
I el dos Marcs, també: a tope!!
Marc Miquel, sempre a les poscions capdavanteres
I quan tornem a estar reagrupats, continuarem la nostra marxa cap al golf
Dons ara amb l’aportació volutaria, hem tingut un bon esmorzar els que hem volgut. Gràcies !!!
Demanar ajut, a tots, en és complicat: i les nostres Mossenaires han trobat una forma original, encara que vam veure poca participació. Espero que ho aconseguiu. Des d’aquí us desitgem tota la sort en tot.
Dorsal: G219
Líder
sandra segura perez
Miembros
pilar martinez cañera
quima colomer viturtia
oihana sanchez garcia
« Newer Posts - Older Posts »
