Archive for the 'Alcalde' Category
juny
18
2015
moliner
L’excusa perfecte per tenir el plaer d’eixamplar les amistats i conèixer a molta gent amb el gust per fer esport i fer-ho d’aquesta manera: en grup. La gent antiga deia que el córrer era un esport per solitaris. És més, hi han grans escrits sobre «La soletat del corredor de fons». Nosaltres, ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l’altre i, alhora que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us repeteixi. Si veniu, és per alguna cosa i n’hi ha que fa molts i molts anys. Un fort agraïment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.
Parlant un xic del què ha estat: hem anat pel camí del golf, i amb uns quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust molt bo d’una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem física i psíquicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d’encetar el cap de setmana amb la sensació d’haver gaudit de forma senzilla. Gràcies a tothom!!
El nostre amic Antonio ens fa molta il·lusió de que es proclami «Mossenaire d’honor» Gràcies
Al la darrera part de la crònica i com és costum, ens deleitarà amb la seva breu història, que del cert que us agradarà.
Al seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un nou entrenament en grup
I l’Inma la Carme i l’Anna, posant-nos al dia del com va tot.
I enmig de l’espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui s’estrenaven i que al final deien, fermament, que s’ho havien passat bé i que repeterien; a l’esquerra l’Enric i al seu costat en Marc.
Toni i Manuel, donant-se la mà
I en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d’esquena i la Contxita, lluint la samarreta que van guanyar a la cursa de la Mercè de Bcn
Juan Carlos i Manolo, també amb el fons de la bonica masia.
I de fet, són els primers de sortir, al costat d’en David amb samarreta blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca
Enric, Josep Maria, Contxita i Marc
Carme, Silvia,
Eva i Anna. Avui veiem que l’Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock
En Sebi, de blau, al costat del nostre «Mossenaire d’honor»: l’Antonio Mayorgas. Un luxe tots dos.
Ida, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol
Arribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven…
… i els que dubtaven, amb una rialla
I avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos
d’allò, d’allà, mes enllà, fosc i s’endevina: un contrallum al reagrupament
En Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica van fent nova amistat; molt normal al projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. De fet, al final de l’entrenament, es mostraven contents de haver trobar aquesta manera d’entrenar
Nous reagrupaments amb un primer terme d’en César
I les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats
I ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocarà fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos
I ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb un bon grup i que no surt tot a la fotografia.
I els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins de Can Canya
I els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, César, Marc i Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d’honor <Karen>
I una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en Joan Carles ha aparegut com per art de màgia. Al fons la masia de Can Canya
Sebas, Diego, Sandra i Manolo
Toni, Javi i David
I arriba al moment de reagrupar-se, l’Antonio: el mossenaire d’honor d’avui, amb en Sebi i en Juan Carlos
i la <Karen>, que com és natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar>
I tornem a engegar les màquines, i de nou un bon progressiu.
I els capdavanters, en César, Marc, Gilberto i Manolo
Carlos i Fran, que arriben més xino xano
Un gran dia per en Marc Armengol
I tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer costat a la cua, sent del tot solidaris. Gràcies!!!
I ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els nostres mossenaires nous. Bé, fins que no vinguin tres vegades, no seran mossenaires de ple dret, jeje
Ida i Miquel
I una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.
Ida, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se
I a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor, l’Antonio
En époques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos
En Cano i la Karen, al «columpiu». I és que som com nens!!, ben eixerits.
Algú sap qui és nou mossenaire, avui?
Doncs en tenim dos: en Marc i l’Enric.
Moment àlgid del dia: moment que coneixem al «Mossenaire d’honor» l’Antonio Mayorgas Porras
i la foto de familia, a l’àrea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos. Un gran lloc al mig de l’entrenament per hidratar-se i per gaudir d’aquesta fantàtic companyia
I ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo
Avui l’entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l’Antonio
Fa molt temps que a l’Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia amb ell a mitges maratons. No havíem parlat mai, però si que havia corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m’ha fet gràcia. Per això coincidia amb ell a l’època que feiem una mitja per setmana, allà pels nouranta.
Recordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d’extranyesa, i hores d’ara és un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les gràcies i et desitgem el millor.
SER MOSSENAIRE
Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que vengo, además este sábado me acerqué a Pep para preguntarle una cosa y ya tenía la nota de Mossenaire de Honor para mí. ¡Qué casualidad!
Tengo que deciros que es fantástico correr en este grupo, siempre he mantenido que ser corredor añade algo más a las personas y encontraros a vosotros me ha vuelto a dar la razón. El momento del encuentro matinal es algo mágico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva hasta la copa de los árboles y tiene lugar el ¡Buenos días! El beso en la mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el gran ejercicio humano de tierna relación entre todos y todas.
Un día en este momento de encuentro y ebullición se acercó un hombre mayor y preguntó que quien era el “encargao,” es como si supiera que una persona ejemplar sirve de patrón para este grupo, que crece en compañerismo y complicidad cada sábado.
Lo que no sabe Pep es qué yo vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.
Llevo 50 años en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor fue cuando tenía 30 años de forma accidental en una cursa de mi barrio en Cornellá, ésta primera cursa de 10 kilómetros fue un suplicio, entonces la decisión fue que si entrenara un poco no lo pasaría tan mal, a continuación la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da más; correr una maratón, cuando me faltaban dos semanas para correr la de Barcelona 82, a causa de una perdida de líquido sinovial en la rodilla fracasé en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues había sufrido tanto en aquella preparación que sólo quería correr aquella marathon y olvidarme para siempre de que un día fui corredor. Entonces me tuve que preparar para el año siguiente y ya quedo fijado en mí el hábito de corredor sin remisión.
Todo corredor tiene sus manías y yo muy pronto comencé a tomar nota de cada cursa que hacía, fecha y distancia y con los años pasan estas cosas que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de médias marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas 52 minutos, El mes siguiente corría la marathon de Madrid con 3 h 6 minutos. El tiempo de mis marathones está entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi mejor média en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los kilómetros de las preparaciones de la marathon y les añado los kilómetros de cada cursa nos daría miles de kilómetros, pero eso no es importante, lo importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compañeros me podéis entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso atenúa la respiración y sientes esa sensación de correr 10 o 20 kilómetros sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.
Por eso más que kilómetros, lo que quedan son las sensaciones, quizá la vida más que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. ¡Ah, subir a el punto más alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a Tierno Galván aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor pague la comida en un restaurante para todos los corredores y acompañante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita turística de 21 kilómetros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunya… Tantas y tantas sensaciones.
Si habéis sido tan pacientes de leer hasta aquí, sólo me queda agradecer esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos encontrando los sábados entre el murmullo del bosque por sus caminos y por sus fuentes.
Salutacions a tots.
juny
11
2015
moliner
Un torrent on anem a buscar frescor, remor d’aigua, refrescar-se a la font i ara a més superar algún obstacles, com són tres arbres que estan tombats al mig del camí. Van fent neteja per molts llocs i segur aviat aquests seran retirats, ja que el lloc s’ho mereix. Ja hem vist com els boscos de Can Deu les feines estan força avançades, tot i que el paisatge ha canviat d’allò més.
L’opinió generalitzada és de què el circuit val molt la pena i hem vist cares de satisfacció.
De nou una oportunitat per deixar les tensions de la setmana i fer esports sense cap mena de compromís; conèixer a molta gent saludable i que vol el mateix què molts: gaudir de tot plegat.
Ara que l’estiu està prop, i sovintegen els dies més calorosos, aquest entrenament s’agraeix, tot i que la pujadeta des del torrent fins a Sant Julià a més d’uns ens ha fet envermellir les galtes i suar un xic, què és del que es tracta, o no? Gràcies a tothom i us esperem inevitablement el dissabte vinent.
La nostra mosseaire d’honor més jove de tots els temps: Karen. Gràcies per aceptar aquesta distinció i un luxe per a tots nosaltres
I davant en Gilberto, que va ésser qui va animar fa temps a provar aquest projecte de tothom llegint l’agraïment que se li dona
I Javier de corredors.cat del grup l’Es-k-mot vallesà, que també fa gran la trobada. Amb el nick de pinelli31
Jose Exposito de California Sports que ens ve a saludar i que ara no pot córrer de moment. Però tornarà
Amb en Javier i en Cesar, arranquem i engeguem cronos
I la nostra Mossenaire d’honor, la Karen, al costat d’en Gilberto que l’ha animat a conèixer les virtuts dels entrenaments que tots vosaltres feu possible tots els dissabtes.
La Cinta, que fa gran el grup
Inma, Miquel i Juan Miguel
Fran Frutos i Jose Salas
Els mestres Sebas i Sandra
Els amics, Jordi i José Luís
Alberto Zarzuela i en Josep Vandallós
Jordi, Raúl, Jordi i Alberto
Jordi, Raúl, Jordi i Alberto, com la d’abans i seguits per gran quantitat de mossenaires
I girem a l’esquerra per travessar el torrent de la Betzuca
Miquel i Emilio passant enmig d’un pontet de fusta
l’ Eli i la Charo, inseparables a l’entrenament
l’Inma i en Jordi
Sebas, engegant després del reagrupament
Gran moment quan la Karen corre al costat del que ha estat el seu mestre a l’escola
La Mari, dirigint-se cap al torrent de Botelles
Com també fa la Karen
I superant obstacles, la Sandra i en Diego i en Lizandro que es posa a punt de passat aquest arbre
Com en Marc Roura, que també fa el possible per no prendre mal
Un lloc molt recomanat per tenir una bona frescor, és aquest torrent: el de Botelles on, a més, tenim una font d’on brolla bona aigua. Aquesta font s’anomena de «La Moreria» La Karen i l’Anna Cos, s’hi apropen per beure
I la Núria Aguilar, sortint de la font
I mentretant, en Diego, l’Inma,l’Oriol i en Marc s’esperen
En Miquel, baixant el torrent de Botelles
I al torrent, molt bonic, saltar rierols amb l’Emilio, la Mari i en Jordi
En Jordi Codinas, que feia temps que no venia
D’esquenes la Charo, vigilant on trepitja
I abans de fer el saltet, la foto simpàtica de l’Eli i la Charo
Llocs ombrívols i bonics amb l’Alberto
En Jordi Codinas, avui ha tingut feina amb el Beagle
I l’Emilio i en Marc, tancant el grup i mirant de no perdre a ningú per aquest lloc tan bonic i fresc.
Moments de reagrupar-nos, típic dels entrenaments solidaris dels Mossenaires
L’Anna Cos fent la pujada al pantà de Ribatellada
I un joc d’obstacles, prou divertit
La Karen superant aquests obstacles, seguida per en Pascual
I reagrupantnos en un lloc senyalitzat, d’on es pot anar a la font de Capellans i a Sant Julià d’Altura, que serà on ens farem la fotografia de familia
Però abans una important pujada, amb en Carles Salmeron
I en Sebi, que fa la forta pujada amb una rialla
I en Fran seguit per en Jordi
Karen, seguida, per l’Anna i en Josep
Diego, seguir per la Sandra i una mossenaire que no recordem el nom
Inma, Cinta i Eli, vestides de mossenaires
Tot i no ser un mossenaire nou, donat que abans havia vingut molt, en Jordi Codinas, de qui hem dit que és el germà del «Minyó Ramón Codinas» que a més és cosí del que escriu.
Moment que coneixem a la «Mossenaire d’honor», la Karen i queda oficialment proclamada per tots.
I la foto de família, que no hi pot faltar a un lloc prou conegut per tots nosaltres, com és a Sant Julià d’Altura. Gràcies a tothom per haver vingut i fer-ho de nou possible.
Fixeu-vos a les quatre dartres fotografies. Teniu cara riallera i això complau molt. Realment fem servir el fet de fer esport, córrer i anar plegats com a moment de passar-nos-ho bé, i la cara és «el mirall de l’ànima», (frase feta)
L’Isaac, que tot i arrossegar unes molèsties al genoll, ha pogut aguantar bé l’entrenament d’avui
I al costat de la Karen, tots tornem cap al camp base, passant per aquest corriol
En Gilberto, protagonista, també, de la jornada
Al llarg de tot l’entrenament, tant en baixada com ara en pujada: van plegades i contentes i… fotografia de record
L’amic Gilberto, com ara ens explicarà la Karen, fa al voltant d’un any, ens va donar a conèixer a la Karen i avui també és amiga de tots vosaltres i li ho volem agrair. Gràcies als dos.
Amb els seu amics i una vegada proclamada Mossenaire d’honor, la Karen al mig del seu mestre en Sebas i el nostre gran referent, l’Anna Cos
Veure com la gent jove es preocupa per estar en bona forma i fer servir el córrer i envoltar-se de bona gent com vosaltres, és tota una garantia de què tot va bé. La millora tant física com anímica es fa molt evident en tothom qui ho practica i avui a més la Karen ens regala la seva història. Ens consta que li feia molta il·lusió aquest moment i sobretot fer-ho al costat d’en Gilberto que a més, avui a l’acabament li ha regalat la samarreta mossenaire. Gràcies Karen i estem molt contents de comptar amb una Mossenaire tan jove i et desitgem molts èxits en tot el que et proposis i et felicitem per tot plegat.
Hola; Me llamo Karen Suárez Guitérrez y tengo 16 años.
He empezado a correr cuando tenia 14 años y lo hice con el California. Después también en un grupo de corredora en le Virgim y ahora, por último, aquí.
Mi pasión és correr. Dejar la mente en blanco. Sentir el aire fresco y dejar la preocupaciones atrás.
Mi sueño es llegar a hacer muchas maratones. Este es mi reto. También hacer mejores tiempos.
He venido a correr con los mossenaires, porque me trajo Gilberto cuando tenia 15 años. Me encanta venir con todos y conocer a gente maravillosa.
Saludos a todos.
juny
04
2015
moliner
Històric i és la primera vegada en vint anys que en un reagrupament absolutament tothom ha anat a la cua i fa molts anys que anem i entrenem en grups, i no s’havia vist mai. De debò que ha estat impactant, impressionant i emotiu. Tots i tots amunt i avall del primer al darrer. L’objectiu de les trobades dels dissabtes és que tothom s’hi trobi bé i senti el grup com una família. Si; la família atlètica i on tothom es fa costat. Fer un xic d’esport, respirar aires nets, olorar la natura, i quantes coses més. Enhorabona a totes i a tots. Es tornarà a repetir aviat, segur. Gràcies per haver-ho fet possible.
L’entrenament ha consistit en anar per camins amples i fer algun progressiu, tot jugant i provant el nostre estat de forma. Per ser un cap de setmana amb molta oferta esportiva en la vessant de córrer a la nostra ciutat, hem estat una bona colla i al final sempre es té la sensació d’haver gaudit, haver xerrat, haver rigut i tenir les bateries emocionals carregades.
Quatre mossenaires nous i el luxe de què en Miguel ens explica coses molt interessants, per què ens el sentim més proper.
Mentre correm la majoria de vosaltres va amb una rialleta que ens fa endevinar què la cosa va bé. Res; que dissabte teniu una nova cita i us hi esperem, a què?, a fer de nou un entrenament en què us feu costat els uns als altres.
En Miguel Alonso Giralde és el nostre flamant «Mossenaire d’honor». Gràcies!! A l’Oriol se li pleguen les cames veient l’esdeveniment.
La nostra mossenaire major, l’Anna Cos, ens ha ajudat a què en Miguel acceptés el repte.
I en Marc, una amistat que no falla mai. Un luxe
I després d’un dies sensé poder venir, avui tenim en Joan Carles Sanjurjo
I des de el nostre camp base, amb l’Anna, en Cèsar, José Miguel, un mossenaire nou i en Fran
José Miguel, que és el seu tercer dia seguit i es consolida com a mossenaire i avui ens porta al seu amic Miguel, i al darrere venen en Fran i en Carlos
I amb aquestes fotografies veiem a tota la colla anar plegada
I tancant el grup l’Eva Cantero amb en Sherlock
Ah, no !!, que queda en Miguel Moreno, de Sabadell
Li preguntava a en Javier Colado, que li havia passat a la samarreta de la Matagalls: «Con unas tijeras le he quitado las mangas», raaaaassss !!
Serà per aquí?, serà per allà? El més important és en els primers instants dels entrenaments, anar reagrupant-nos, i en Francis que vol donar la mà a algú. Encantat!!
Emilio Sànchez, pensant
I mentre ens reagrupem amb el primer pla d’en Rafa, saludem a en Yllera que estava entrenant per la zona
Estem contents de veure que la gent acepta compartir amb aquests moments irrepetibles amb un ambient tan heterogeni
Grans Mossenaires, d’esquerra a dreta, la Contxita, la Carme i la Cinta
En David en primer terme, amb els nostre nous amics mossenaires, en Xavi i en Toni
Uns gran referents i estimats per tothom, l’Anna i en Miguel: Terrassa i Sabadell i grans amistats
Reagrupant-nos novament, i d’esquerra a dreta amb en Manolo, Contxita, Lorena (que s’estrena), Emilio, Cristian, Mari, la nostra mossenaire d’honor, que ho va ser la setmana passada, el 23 de maig i en Joan Carles
I en un progressiu intens de baixada, aquí tenim els nostres capdavanters: en Cesar a l’esquerra, que se li recolzi en Carmelo. En Jose, que se li recolzi en Manolo i davant el gran Emilio
Ara veureu com després d’un munt d’anys s’ha produït i ha succeït un fet que no havia passat mai: que tothom ha anat a la cua i se m’ha posat la pell de pollastre. Gràcies i ha estat la primera vegada. Gràcies, gràcies, gràcies!!!!
Primer, i com veieu, els capdavanters: retornen
..i més, i més, i més.
Goita, goita, goita !!!
Sembla que ni el Sherlock s’ho pot creure
Ho hem aconseguit: tots han retornat a fer el grup i a ser solidari. La primera vegada!!!!! Gràcies, gràcies!!!!
I el Miguel content pel fet.
I continuara nostra corredissa pel camp bonic.
La nostra mestra favorita ens treu la llengua, buaaaa !!
I hem fet un progressiu intens en pujada aquí els capdavanters: drets i d’esquerra a dreta. Jose, Cesar, Andreu, Gilberto i haren. i ajeguts, en José Manuel i en Juanjo
Les Isa’s van de conjunt, davant aquesta bella estampa paissatgística
La Carme i la Sandra i en Manolo retornant
Miguel i Trini, i en Pepe retornant
En Francis de blau i en Rafa amb la nova samarreta del 5k del California
I el nostre Mossenaire d’honor amb ulleres, amb el nou mossenaire en Xavier
Miguel Alonso
Miquel i José Miguel, d’esquerra a dreta
Enrique i Marc
I arriba en Miguel, la nostra cua favorita, amb públic i tot amb tothom que l’ha anat a buscar.
I els que han estat capdavanters, homologuen el podi arribant ara els darrers. Gràcies amics!!
I un nou progressiu en una zona prou coneguda per tots.
I les quatre primeres han estat: en Fernando, Miguel, Gilberto i …
I estem en un lloc únic al món, localitzable per un senyal, ben identificat
Isabel Vergara, un referent per molta gent i que és tot cor. Estimada per tothom.
Parella d’enamorats i que avui s’estrenaven als entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs, la Lorena i en Cristian
Una bona ruta d’una gran ciutat, cap a una altra gran ciutat: Ruta Terrassa-Sabadell en bici xarxa
Aplaudim las nous: Lorena, Xavi, Toni, Miguel. Benvingut i esperem que us hagi agradat i torneu.
En Toni, que he conegut avui: fa cinc anys que viu a Terrassa, vingut des de Girona, on vivia, i gràcies a la btt va coneixent bones rutes pels voltants de Terrassa i Sabadell ii avuí a conegut a molt bona gent. Benvingut!!
I el moment important de conèixer i proclamar al nou mossenaire d’honor, en Miguel Alonso Giralde. Felicitats
I la foto de família. Gràcies a tothom per fer gran el projecte i fer-vos, aquest, vostre.
I en Miguel s’ofereix a retratar al de la gorra vermella al costat de tan bona gent.
I ja està: ja hi som tots!!,
En Martí, marit de l’Isabel Alcalde
d’esquerra a dreta, Cristian, Joan Carles, Lorena i Ester
Enrique, Rafa i Isabel
Sempre contenta, l’Isabel Alcalde
En Miquel i en Marc…. ahhh ! i en Sherlock
I l’Eva, tancant el grup
La Charo ha arribat tard, però ens ha trobat
Foto de luxe per en Miguel Alonso, amb grans persones.
Un grup de caminadors molt ben vestits de vermell
I sorpresa que els nostres amics, Juanjo i Juan van també d’excursió caminant.
I hem presenciat un impressionant esprint de la Contxita i la Sílvia, als darrers metres de l’entrenament, davant la mirada de l’Antentas
Fa molts anys que ve, en Miguel, i el coneixem i sabem que al costat, de la seva muller la Marga, han aconseguit grans reptes plegats, com és acabar la marató de Barcelona, Ve sovint a fer gran el projecte d’entrenaments en grup de Torre Mossèn Homs i, estem molts contents de poder compartir amistat, gràcies a veure’ns molts dissabtes. Ens deia que ha trigat cinc anys a ser mossenaire d’honor i n’estem avui contents. Gràcies i per molts anys!!
Hola sóc el Miguel i ja fa temps que vinc a Mossenaires.
Mirant fotos, al setembre farà 5 anys que jo i la meva dona ven venir per primera vegada. De fet, és el temps que fa que correm i compartim aquesta afició. Des del primer dia m’he trobat super bé(a mossenaires) el Pep fa que així sigui i tota la gent que vas coneixent, que som súper diferents, però que tenim una cosa en comú que és això de córrer, que quan ho proves no pots parar i si no ho fas, et falta algua cosa. (almenys a mi em passa).
Sempre he fet esport, futbol de jovenet i sobretot muntanya, alpinisme, escalada i caminades llargues com la Matagalls , Montserrat Reus,Tres monestirs…. etc Al començament ho trobava molt cansat però a poc a poc vas corrent més estona i comences a trobar-te millor. I llavors dius: m’apuntaré a una cursa i t’apuntes i veus que la gent corre molt i arribes dels últims però et sents un campió. Segons em va dir un amic el que perd és el que no participa. Després d’adonar-me que no guanyaria cap cursa vaig entendre que això es tractava de competir amb un mateix i d’anar-te posant petits reptes i així ho vaig fer. Llavors vaig correr la cursa de festa major i el circuit de curses dels barris, a l’any següent va caure la primera mitja de Terrassa, i a l’any següent la primera Marato de Barcelona. Repte aconseguit! Ara ja he fet 3 maratons i no sé quantes mitges. Últimament el que m’agrada són les curses de muntanya i ja n’he fet unes quantes. Les meves marques són molt discretes, de fet l’únic temps que miro es si plourà o farà sol per posar-me una roba o una altre. I fins aquí la meva petita historia amb el córrer. PD: Pep gràcies per la teva feina desinteressada. Per aquest projecte tan meravellós. Segueix així que ja fa 20 anys i per la quantitat de gent que hi ha cada dissabte segur que en seran molts més.
« Newer Posts - Older Posts »
