juny 06 2013
Tots els dissabtes a les 08:00 a Terrassa
Avui hem de començar demanant disculpes i això vol dir que els «entrenaments en grup» a Torre Mossèn
Homs no son encara perfectes.
Sense entrar en detalls, no ens hem adonat que a la recta on hem fet el progressiu un extrem ha cregut
que l’altre no retornava i ha continuat i hem arribat en dos o tres grups i el que subscriu pensava que
anava l’últim, com vol i no ha estat així; per la qual cosa si algú s’ha sentit malament a l’entrenament
d’avui, ens sap greu i reiterem la nostra sol·licitud de disculpes.
Anant una mica amb l’entrenament i sense voler avorrir-vos, es va decidir començar baixar al torrent de
Gotelles, que ens meravella i al que només baixem a les èpoques de bonança climatològica i en sentit
sud, és a dir de baixada. Això comportarà una forta pujada que farem servir per posar al nostre
organisme al límit, amb la pujada que farem amb potència i que ens servirà per esbrinar si estem bé. Val
a dir que la fotografia de família ha servit per reposar i tots feu molt bona cara.
Agraint la vostra comprensió i que es fa el més bé que es pot i es sap: el repetirem per fer-ho bé, jeje
Després de moltes setmanes de veure aquest camps amb una verdor esplèndida, avui veiem aquestes bales
de palla que donen la benvinguda a l’estiu
avuí entre nosaltres: la Bea, una entusiasta del grup
I l’Albert que a mitja setmana ens enviava una fotografia retratat a Frankfurt vestit de Mossenaire
i proposava fer una nova secció «Mossenaires pel món»
I els tres Ègaramossenaires, que entrenem els dimarts i dijous, en Jordi,
que després de moltes setmanes de no poder córrer ara hi torna, l’Agustinjr
que feia molt temps que no venia i avui portava a l’amic Ricardo i en Juli
L’Andreu creuant-se amb altres corredors amb els que compartim espais
Els germans Expósito, al capdavant del grup
Fran
Bea, Lluís, Diego, seguit per en Joan, Lidia. Sílvia
Ricardo, de mossenaire i mocador al cap, el dia de la seva estrena.
Al costat de Wester i Juli
Agustinjr i Carlos,
segur que se’ns ha posat «palla a l’ull» i per això no ens hem adonat que el grup es dividia
i baixem amb els nous mossenaires cap al torrent de Gotelles
Pasqual, que sabem que ja torna a estar millor, seguit per en Diego
Lídia
Bea
Silvia
Mossenaires nous
I passem per on havia el pantà de Ribatellada
Diego i Joaquin, seguit per mossenaire d’honor, en Pere, que a més s’estrenava avui
moment històric, únic i irrepetible
Els que han fet el progressiu més ràpidament
intants després el grup s’ha dividit en aquest punt i mirarem que no ens torni a passar.
I la colla que han caminat, Casi, Rosa i un nou mossenaire
Fa cinc anys uns bons amics, en van voler batejar a la meva estrena en un 3000 de muntanya, en Jordi Viñeta i l’Albert
Ureta. Doncs bé, aquell dia sense saber ben bé qui era tinc el luxe de conèixer a un matrimoni, en Pere i la Dolors, que entre les
seves aficions, l’Alta Muntanya. En un primer moment vaig pensar que anava acompanyat de persones molt assenyades i que no podia
córrer perill. Res més lluny. Assenyades en son un munt, però que no podia córrer perill, anant per aquest indrets del mon i certament
els hi encanten els grans reptes i vaig passar algun moment en que no les tenia totes. He trobat la crònica aquí i fotografies del dia
amb el que vaig conèixer en Pere
Salvador, que ara se’ns presenta a tots pel dia que es fa mossenaire i t’agraïm molt que hagis pensat amb nosaltres i t’esperem ben
aviat i tantes vegades com vulguis. Què sàpigues que en Jordi Viñeta m’està buscant un 3000 amb una cresta amb baranes i escales
elèctriques. Gràcies Pere..
Hola Pep:
La veritat es que no he fet res per ser mossenaire d’honor, només he vingut a córrer un dia amb vosaltres i no ser quan podré tornar.
M’agradat molt i ho he passat molt bé. ( i us prometo que tornaré amb la Dolors quan es recuperi de la operació del menisc)
Em pensava que era només muntanyenc, vaig començar a correr per poder estar «en forma» per fer rutes i cims per la muntanya;
caminades de 10-12 hores i desnivells de 1700- 2.000 mts. en un dia, ( com quan vam fer junts els cims Veteranos 3.125mts. i Gemelos
3.160 mts.).
Ara amb el temps tinc el cor dividit entre córrer ( perquè això enganxa) encara que no corri gaires curses i la muntanya ( trekkings,
alta muntanya, escalada ) i fins que el cos aguanti no penso deixar de fer ni una cosa ni l’altre.
Una abraçada
Pere Salvador Rovira
Comentaris tancats a Tots els dissabtes a les 08:00 a Terrassa
