des. 20 2008
6 hores – corredors.cat
Ara estic content d’haver pogut participar a la prova, que amés va dedicada la seva recaptació a la Marató de TV3 queenguany tracta de les malalties mentals, i per que viusl’ambient des de’l rovell de l’ou. Fer aquesta prova, que ésmolt exigent i fer-la al costat dels que estan participant a les24 h., almenys mentalment, penses: "si, si, jo estic fet pols,però faig quatre vegades menys estona que ells", i t’alleugereixuna mica.Quan prèviament, a casa ja estava "guarnit" per l’ocasió perpresentar-me a les pistes, la meva reflexió era: "ves a dormirque tens son", encara que sentir-se compromès per l’entornfa que t’hi sentis obligat. Primer per que t’has apuntat i desprésper què altres com tu estaran a la sortida i els hi has dit quehi series.Les primeres voltes em van passar volant, tot escoltant bonamúsica i intentant aïllar-me’n per tenir concentració, i que enaquestes circumstàncies costa per ho reduït de l’espai. Quanvas prop d’un grup t’encomanes del ritme i vas fent l’efectegoma, i moltes vegades no saps on posar-te. Prefereixo anarsol, i en canvi acompanyat va millor: Tota una contradicció.Vaig tenir un gran baixón cap a la quarta hora: la lluita era"Camino, paro, plego" o "no caminis, no paris i menys: pleguis".En aquest moment tinc que reconèixer que estar prop degent que cada volta t’anima i el fet voler acabar la feina not’ho permet, També no haver-me retirat mai en els anys queporto de cap prova, tot i que una vegada vaig acabar al’hospital de Valdecilla. Cadascú de les persones que vetllenper nosaltres, fa una feina de vegades sense saber-ho aajudar-nos a acabar aquests reptes que juguen tant amb lament.Recordaré especialment en Sergi, que de vegades pensava:"que aquesta volta no et vegi, pobre", per què em semblaque les meves cent-quaranta-set voltes em va dir algunacosa per animar. Jo diria que totes. Només paraulesd’agraïment, i de vegades penso que dono massa feina alsque m’envolten.El mateix Alberto, que va fer una carrera impressionant, i unfinal amb una rapidesa que feia fredrar, moltes voltes quesegur que em veia defallir, tenia paraules d’ànims, com quasitothom, massa, curat i com no en Paco Robles, que admirocom ningú per la capacitat ultrafondista que sempre hademostrat. Per acabar-ho d’adobar al final explicava amb laseva modèstia, les seves quatre proves del Montblancacabades, entre el munt de coses que ja sé que fa i comcom si res. Dir que no m’atreviré mai a optar a aquests reptes.Diguem que estic al límit de ho aspirable.Veure a en persona a l’Arribas, que el coneixia d’haver-lotractat a l’època de correritirar, en va encantar. Aquellespersones que saps que si tinguessis prop de casa, seria delsque més et faries. I en Xavi, el Vilafranquí de Sabadell, queem pocs dies s’ha batejat a Calella amb un rendiment mésque acceptable i que jo diria que a Can Dragó el "cigaló demagno" previ li va fer posar l’ull al fred marbre de Can Rocaen més d’una ocasió.Què dir de’n Bosch, que venia de coneix-se’l també de Calella,una persona afable i amb un humor que encomana: va estarimpressionant fent la mateixa quantitat de quilòmetes, i quees deia a ell mateix que; res de res. Mai més. Encara que laparaula mai em sembla que en el nostra vocabulari equivala un pot ser. Tenim capacitat per tornar-hi.I en Massaguer, que sabem que posis on el posis, fa bonpaper. Em vaig tenir de disculpar, per que em va gastar unabroma i no vaig reaccionar bé en el seu moment: segur queper mi no era el millor moment. Va fer una carrera fàcil i encap moment li vaig veure símptomes negatius. Bé, si un.Quan duia l’etiqueta per marcar el moment final, els quel’envoltàvem ens animava a l’esprint final i, va i perd l’etiqueta,tenir de recular a cercar-la. Un entrebanc que el va fer renegar,educada-ment , com li diuen els de l’Es-K-mot el geniut del’Empordà.L’organització molt bona; molt implicada i en Debutante, queté continus tocs de bon humor i és una persona amb unagran capacitat creadora. El vas veient en tot moment fentalguna cosa per tots i cadascú de nosaltres i es multiplica;tant el veus a un punt de la pista amb el seu portàtil llegintcoses del fil que corredors.cat té obert i que des de casa lagent envia, com et canta els quilòmetres que duus, ja que ala nit a les pistes no posen els altaveus per no molestar alveïnat, com t’improvisa el que segur té pensat des de casai que porta a terme amb molt bon resultat .En Luigi, que sabent com li agrada la muntanya, es tanca auna corda de quatre-cents metres, et permet tenir-lo prop iveure com va sobre posant-se a les contrarietats i sortintse’n.Bé, quan vas acabant la crònica i llegeixes les vostres,t’adones que a tots ens "corren" per dins uns sentiments moltbonics i us felicito i me’n alegro de poder compartir aquestesestones i disculpar-me per voler-me aïllar amb els "cascos",i és que la pista si no intento oblidar que dono voltes com unhàmster a la gàbia, m’acaba bullint el cap.Acabo, felicitant a tots i cadascun dels que vau fer aquestaparticular prova: Melendez, Martí, Massaguer, Serrano,Mayoral, Girona, Bosch, Planaguma, Robles, Vilardaga,Hierro, Copete, Capdevila, Segura, Curull, Guimet, Maria delMar , Ascensión, Ayala, Arribas, Santiago, Tolosa, Gutierrez,Bernaus, Becerra, Rafael Rodriguez. Fins aviat.
Comentaris tancats a 6 hores – corredors.cat
