maig 23 2010
xxx Cursa Viladecavalls
Tinc un apreci especial per la Cursa de Viladevalls. Un munt de records passen pel meu cap quan hi soc i de fet, junt amb la desapareguda cursa de l’Èpic, que es feia als finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, va ser clau ens el meus inicis com a corredor de curses populars. M’hi va animar en Xavi Boronat, una persona molt estimada per molta gent i especialment per mi.
Moltes curses aposten per la quantitat de gent i crec que aquesta la fa especialment atractiva pel regust a poble modern que te. Tots els serveis i ambient familiar.
A la sortida estic ben situat i enmig de la gent molts coneguts, alguns de sorprenents per mi, com alguna futura promesa del poble a qui puc saludar després de molts anys. Sortim bastant tranquils i em poso aviat amb qui tenia de ser el protagonista de tota la cursa; en Bernat. Al quilòmetre tres ens passa fort l’Edu, amb un ritme impossible per nosaltres. De fa temps que em te sorprès l’alt nivell que va agafant en Bernat, i com que veig que el ritme era similar, anem prop l’un de l’altre. De vegades em deia «tira, tira», però, anava més fort que jo i de tant en tant marxava. Ja a la pujada i passats de nou pel mig del poble, ens dirigim al lloc més problemàtic d’aquesta bonica cursa: passar sota la via del tren i començar la pujada. Aquí, poso la meva marxeta i la majoria fem igual. No ens passa massa gent i arribem a Sant Lluis al mateix temps i saludant amb amics que ens anem creuant. A la baixada soc jo qui vaig davant i crec que a un ritme, diguem-ne, interessant. En Bernat el sentia a pocs centímetres, i és als darrers quatre-cents metres que fa la intenció de fer un canvi i el fa. Amb dificultats el segueixo i sento el bessó que em diu que no apreti, amb aquesta embranzida ens posem a l’alçada de l’Edu, que anava per davant, que quan ens veu tant animats, s’afegeix a la festa amb un ritme superb i fem tots tres una arribada a l’esprint, entrant l’Edu jo i en Bernat. En Bernat em diu «tenia d’haver canviat abans» i m’abraço a l’Edu per la gran satisfacció d’haver gaudit com feia temps d’una cursa amb tots els ingredients. Gràcies a l’organització, a en Bernat i l’Edu i per molts anys.
Com que he vist que estava penjat en format xls i pdf, he posat on tinc el que queda de la wev del 100 de pista
http://100pistaterrassa.webs.com/cursaviladecavalls2010/
És una cursa que he corregut poques vegades (3 o 4), però de la que guardo un molt bon record. Té quelcom d’especial.
Em fa especial gràcia que avui precisament hagis escrit un comentari al meu blog, donat que com que la cursa de Viladecavalls va acabar de malmetre el meu castigat bessó, hem decidit fer una caminada la Marisol i jo a Montserrat, per reposar de córrer i hem triant el camí que em vas ensenyar. Avui hem vist preciosos passatges i ha estat una caminada que m’ha satisfet molt. Aparcar a Santa Cecília i tota la volta, amb esmorzar i parades incloses d’unes tres horetes.
Poso el link de la sortida que em vas regalar:
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2009/04/10/montserrat-amb-quatre-ermites/
És una volta molt maca. Montserrat està plena de racons pels que val la pena passejar i córrer. Bé la veritat és que totes les nostres muntanyes són precioses. Avui mateix he estat pel Maresme, una serralada també molt interessant.
M’ho apunto, i si, les conec una mca. He fet alguna caminada popular, per que ens les mostressin a més de curses. Oportunitats per conèixer, com les caminades populars i curses. Del cert que ens perdem racons, és clar.
Gràcies Ricard !